Durant la guerra civil es van trencar caps, mans, etc... Ens falten els cossos de la Mare de Déu i del nen Jesús, que eren al centre. S'han conservat fotos i textos on es veu com era abans el retaule.
La part superior està formada per un grup de pinacles amb àngels que mostren els símbols de la Passió. Tot el retaule té una estructura típica de l'arquitectura gòtica. Segurament, s'ha desmuntat i tornat a armar diverses vegades, i la disposició actual potser no és la mateixa que tenia quan es va fer.
Els retaules del que podem anomenar Mestre d'Albesa, a diferència dels lleidatans, donen més importància a l'estructura que a les figures. D'aquest estil són també els de Sant Bartomeu de Cubells, Àger, Albalat de Cinca i Aviganya.
Restaurar aquest retaule va costar molts diners. Concretament mig milió de pessetes, només muntar-lo a Albesa i dos milions de pessetes la restauració que van pagar entre l'Ajuntament i la parròquia.
Per a la seva restauració el van començar a netejar aquí, a Albesa. Van veure que havia dues capes de pintura i el van portar a Sant Cugat del Vallés, al col·legi dels Jesuïtes. El director del taller és el Josep Xarrier .
El seu transport va ser espectacular i dificultós. Amb carros i palla, després de la guerra i el van transportar perquè no es trenqués.
Qui va trencar caps, braços etc... del retaule i per què? Va ser en temps de la guerra, l'any 1936, perquè el volien destruir.
Per què abans feien tants retaules? Els retaules els feien per tres motius: eren una forma de fer catecisme, per veneració de la gent i com a ornamentació.
I això és tot el que sé sobre el Retaule d’Albesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada