Aventura amb barca

Un dia de bon matí tota la meva família menys l’ Edurne vam marxar a Calafat amb la família del Jan Olona.

Quan vam arribar a Calafat al nostre apartament ens vam instal·lar. Ja era el migdia i vam dinar macarrons que havia fet la meva mare i la mare del Jan.

Quan vam acabar de dinar els pares van anar a fer la migdiada, les mares van fregar els plats, el Ferrran a la play i jo i el Jan vam banyar-nos a la piscina.

Quan els pares i les mares van acabar van preposar que l’endemà anéssim a pescar amb la barca, desprès ens ho van venir a preguntar i nosaltres vam dir que sí.

L’endemà al matí van arribar els nostres tiets i els cosins.
La nostra mare no volia venir, la mare del Jan tampoc ni la meva tieta.
Llavors vam marxar cap al port: el meu pare, el Ferran, el meu tiet, el meu cosí, el Jan, el pare del Jan i jo.

Quan vam començar a sortir de port el pare del Jan estava una mica marejat. Quan vam parar a pescar vam treure 3 peixos, vam tornar a arrancar i desprès vam tornar a parar, aquesta vegada vam estar mes estona i vam pescar13 peixos. Vam intentar arrencar però no vam poder, ho vam tornar a provar i no i no i no i no.

Cada vegada ens acostàvem més a la costa i ningú ho veia.
Llavors jo vaig cridar: ens acostem a la costa.
Llavors el pare del Jan ho va provar i va arrancar.

-Visca!- vam cridar tots.

Quan vam arribar a casa els ho vam contar tot a la meva mare, a la mare del Jan i a la meva tieta.

Naixement del meu germà

Fa cinc anys el meu germà estava a punt de néixer, jo sentia com la mebe mare feia foeça per treure’l, em començava a pensar que li passaria alguna cosa.

Al cap d’una hora no vaig sentir res, jo i el meu pare esperàvem a fora de l’habitació a que el metge ens digues alguna cosa, quan la porta es va obrir ens vam aixecar super ràpid i el metge ens va dir que ens hauríem de esperar una mica més, aleshores es va tornar a sentir com la mare feia força per treure al meu germanet, jo em començava a espantar però el meu pare m’agafava fort i em tranquil·litzava, el meu pare va trucar als meus cosins per a que vinguessin i vam esperar tots junts.

El metge ens va dir que el meu no germanet ja havia nascut i es va sentir el germà com plorava i jo i el meu pare ens vam alegrar tant que vam començar a plorar, quan va parar de plorar jo li vaig ficar n0m i li vaig ficar Jordi, ja era hora de marchar els meus pares em vam deixar anar capa a casa dels meus cosins i així va ser el naixement del meu germà.

Un dia amb bicicleta.

Era el dissabte a la tarda i el meu pare em va dir si volia anar amb l’Arnau i ell amb bicicleta fins a la peixera i li vaig dir que sí. Vam agafar les bicicletes i els cascs i vam marxar.

Sortíem del poble i anàvem per a un camí molt estret i molt polsos. El meu pare va mirar per on passàvem i es va donar compte de que ens havíem perdut llavors ens ho va dir a nosaltres dos. Va fer marxa enrere i vam arribar a un tros i al tros hi havia un pagès.

El meu pare li va preguntar a on érem i ens va dir que estàvem a Algerri. Vam agafar el camí cap a Albesa i quan estàvem apunt d’arribar al poble, el meu germà va pinxar roda. Jo vaig anar cap a casa i li vaig dir a la meva mare.

La meva mare va agafar el cotxe i jo la vaig guiar fins al lloc a on eren el meu pare i el meu germà.
Va ser un dissabte molt divertit, espero que un altre dia ho repetim.

Recepta de com fer unes piruletes de núvols

Ingredients:
- núvols.
-palets de piruletes o palets salats.
-xocolata per sucar i desfer.
-trossets de coco, d’ametlla, “virutes” de xocolata, en forma de cors...


Procediment:
Primerament, agafem un palet salat i l’encertem a dins del nostre núvol. A continuació suquem el palet salat amb el núvol a la xocolata.

Després, li posem com a decoració trossets de coco, d’ametlla, “virutes” de cors…
I finalment ho deixem assecar, i ja estarà preparat per menjar.

La casa del camp del pare de l'Èric

Un dia, quan teníem 7 anys, els pares de l’Èric, els pares del Marc, els pares de l’Andrea Vilella i de l’Andreu vam anar a una casa al camp. Allí hi havia una moto de joguina per pujar, un cotxe i un tractor de color verd.

També hi havia uns palots i amb els palots vam fer-nos una cabaneta. Quan ja ens vam avorrir vam anar a dinar i després de dinar vam anar a fer-nos una cabaneta a la camioneta del pare de l’Andreu.

Llavors vam anar a baixar per una mini baixada amb els cotxes (el tractor el cotxe i la moto). L’Èric, el Marc i l’Andreu van baixar per la baixada amb al tractor i van caure del tractor tots tres, el Marc va caure malament i es va fer malt al braç. Al cap d’una estona va tornar allí on estàvem i vam tornar a la camioneta del pare de l’Andreu.

-Uns esprais -va cridar el Marc.

Els vam agafar i vam començar a pintar préssecs que havien caigut a terra, l’Andreu sense voler es va pintar la mà blava i no li volia ensenyar a la seva mare.

Al cap d’una estona l’Andreu li va anar a ensenyar a la seva mare. La seva mare li va de que com s'ho havia fet i ell va dir que amb un esprai. Llavors van marxar cap a casa. Nosaltres no vam tardar a marxar. L’endemà quan vam anar al col·legi l’Andreu ja no tenia el braç blau.

Social Empiries

El Social Empiries és un joc del facebook on es tracta de construir el teu imperi i comprar guerrers i atacar als teus amics.

Vaig començar jugant al Social Empiries quan el meu amic Marc, que havia començat el dia anterior, em va dir que era molt “xulo” i que hi jugava molta gent. Quan m’ho va dir ell ja anava pel nivell 3 i jo quan vaig començar era al nivell 1. Ara ell ja passa pel nivell 19 i jo pel 18.

Crec que costa molt pujar de nivell perquè quan se t’acaben els arbres per talar, les pedres per picar, l’or per picar i els trols per matar no pots guanyar més xp ( experiència) i llavors no puges de nivell.

Si no et compres cases no et pots comprar guerrers i llavors no pots atacar a ningú. També tens un ajuntament i serveix per comprar-te ciutadans que serveixen per tallar arbres, pica pedra i picar or.

Quan ets nivell 20 si et compres el “criader” de dracs pots criar dracs. N’ hi ha sis tipus: el petit de foc, el gran de foc, el petit elèctric, el gran elèctric, el petit del raig i el gran del raig. Quan ets al nivell 30 si et compres el “criader” de monstres pots crear-te monstres com: el Tirrecs, la Bibora, el King Kong i l’aranya tigre.

També et pots comprar camps i serveixen per conrear, també et pots comprar muralles que serveixen per protegir-te de l’imperi i n’ha d’altres que disparen fletxes.
Si et compres l’altar sacrificador i sacrifiques els teus dracs et donen bitllets. Si vas pujant de nivell et pots comprar més coses.

Una bona aventura

Un dia, vaig anar a Ivars d’Urgell, el poble de la meva padrina. Allà, hi tinc unes amigues i hi vaig anar a jugar. Quan érem per allà a casa dels seus avis, hi vam parar a berenar.

Més tard vam sortir cap al carrer, estàvem jugant a la plaça, quan a la Maria li van robar la bossa de mà. Vam començar a córrer cap a les cantonades de la plaça, cadascuna cap a una cantonada, i vam poder agafar al lladre. Al cap d’una estona vam telefonar

a la meva mare per que ens vingués a buscar.

Cap al tard, vam anar a casa de la seva padrina i li vam preguntar si les meves amigues podien quedar-se a sopar, i va dir que si. Vam mirar la televisió i més tard vam jugar a fet i amagar...

Al final fins i tot s’hi van quedar a dormir. Me’n recordo perquè va ser un dia molt emocionant i molt divertit.

Anem a la cabaneta

Un dia de bon matí, vaig anar a buscar el telèfon i vaig trucar a l’Andreu, al Marc, al Genis, a l’Èric i al Sergi.

Tots van sortir menys el Sergi.
El primer que vam fer va ser anar a la cabaneta i vam fer els salts construïts per nosaltres mateixos, després vam fer una politja a la cabaneta i quan vam començar a jugar va aparèixer el Jan Olona de sisè. El Jan va tenir una idea:

-Podríem fer un pont amb diferents troncs que tenim per aquests horts.
-Sí, d’acord -vam cridar tots.
Llavors jo vaig dir:
-Jo sé on n’hi ha un.

I el vam anar a buscar i caminant en vam trobar un que no sabíem que estava allí.
Ens en faltaven dos però no els trobàvem i l’Andreu va dir:
-Podríem anar-los a buscar a casa meva.

Nosaltres li vam preguntar si el seu pare els deixava i ell convençut va dir que sí, i nosaltres li vam dir que estàvem d’acord. El Jan, l’ Andreu i jo els vam anar a buscar i els vam col·locar, anava perfecte i els vam anomenar pont rústics.
Ara ens va perfecte.

Cap de setmana a Almacelles

El divendres a la tarda vaig anar a Almacelles per un cap de setmana, allà vaig veure els tiets, al padrinet.

Quan vaig arribar vaig deixar les maletes a l’habitació on dormiria aquell cap de setmana, després vam sopar, tocava truita de patates i estava boníssima.

Quan vaig anar a dormir em vaig llegir el llibre que m’havia emportat de casa i quan vaig acabar em vaig tapar amb la manta i em vaig adormir.

Quan vaig despertar-me vaig esmorzar truita de patata que havia sobrat, me la vaig menjar amb pa i llet amb mel. Després vaig anar a comprar a les “salines” amb el meu padrí, vam portar els papers del sorteig a la capsa i després vam agafar el que volíem comprar i ho vam pagar.

Quan vam tornar a casa vaig fer els deures, eren molt fàcils. Després vam dinar macarrons, després vam jugar a les cartes i vam sopar. Vaig veure el futbol i va guanyar el Barça. L’endemà vaig esmorzar xocolata i van vindre els tiets. Després vaig mirar la televisió. I vam dinar macarrons.

Després vam jugar a les cartes. Va vindre el meu padrinet i em van passar a buscar.

La gosseta de la meva padrina

A la meva padrina Quimeta li agraden molt els animals i per això pel seu aniversari li vam regalar una gosseta de la raça Yorsait.
És una raça que no creix, és una gosseta petitona i juganera, sempre vol estar damunt teu perquè li facis festes.

També és molt delicada, ja que s’ha de tenir molta cura amb el que menja ja que depèn del que li dónes es posa malalta.

El seu pèl es de color marró clar, llarg i llis. Sempre porta una cueta amb una cinta de color rosa a dalt del cap, té els ulls del color de la mel, les seves potes son petites i curtes, gairebé no té cua, ja que la té molt petitona.

Així és la gosseta de la meva padrina.

Un dia a buscar bolets.

Era a finals de tardor. El meu pare em va dir si volia anar a buscar bolets amb ell i jo li vaig dir que si.

Ens vam preparar i vam menjar molt alegres, estàvem buscant a un lloc humit i ben pla i vam començar a buscar i en mitja hora teníem la cistella plena. La vam anar a deixar al cotxe i quan la vam acabar de deixar i vam pujar encara més amunt i va vindre una boira que no ens vèiem i vaig començar a plorar. El pare em va vindre a buscar.

Vam deixar tot el que portàvem de bolets i vam baixar avall, avall, avall, fins al camí i vam veure una parella que portava un cotxe i els vam dir si ens podien portar fins al nostre cotxe i van dir que sí, ens vam treure les botes i el pare va engegar el cotxe i va ficar l‘aire l’aire condicionat molt calent perquè tenia molt fred.

Vam marxar i quan vam arribar a casa els ho vam explicar tot. Me’n recordo tant perquè era un dissabte molt però que molt dolent.

Pastís d’ametlles i crema

Si voleu llepar-vos els dits, agafeu un paper i un bolígraf i apunteu com fer una pastís d’ametlles i crema.

Els ingredients que necessitareu per fer el pa de pessic són els següents:

- 4 ous.
- 100 grs. de mantega.
- 150 grs de farina.
- 150 grs de sucre
- 1 cullerada de llevat amb pols.

També necessitareu melmelada per farcir el pa de pessic. Podeu triar la del gust que us agradi més.

Ingredients per fer la crema:

- mig litre de llet.
- 50 grs de farina.
- 150grs e sucre.
- 3 ous.
- Mantega
- 150grs.d’ametlles, amb làmines o picades.

Quan ho tingueu tot a punt haureu de seguir aquests passos:

S’ha d’escalfar prèviament el forn durant 14 minuts, a 175 graus.
Es baten els ous i el sucre.
A continuació s’incorpora la farina amb el llevat i la mantega.
S’ha d’abocar la barreja en un motlle i col·locar-la al forn, amb un programa de 175 graus durant 20 minuts.
Es prepara la crema: es baten els ous, el sucre i la farina. A continuació se li afegeix la llet i es posa a bullir removent bé amb una cullera. Quan bull es treu del foc i es deixa a reposar.
Es treu el pastís del forn, es parteix pel mig horitzontalment amb dos trossos.
Se suquen els interiors, un amb melmelada i el altre amb la crema.
S’ uneixen de nou, es cobreix amb crema “s’espolvoreja” amb ametlles.
Per daurar les ametlles fiqueu-lo al forn durant 3 minuts.


I per acabar només vull desitjar-vos bon profit!

Text argumentatiu

Per que cada dia s’abandonen gossos i altres animals?

A les notícies se sent que cada dia s’abandonen animals pel carrer. A Catalunya s’abandonen gossos, gats peixos, tortugues... Hi ha associacions que es dediquen a recollir els animals que estan pel carrer.

Opinió a favor: Que no els abandonin, abans de deixar-los tirats pel carrer els poden portar a una gossera o a una protectora per a que els cuidin. Si tenen microxip i saben el nom de l’amo el poden portar a ell i posar-li una multa.

Opinió en contra: Ja està bé que els abandonin a aquests cucs fastigosos i plenes de puces. Que les mascotes no valen res però quan i fan grans tu no pots estar tranquil i a la nit no et deixen dormir.

Opinió personal: Jo penso que si vols vols tenir un animal has de tenir ganes de cuidar-lo, canviar-li la sorra, de raspatllar-lo sempre abans d’anar a dormir o quan vulguis. El més important és que l’amo tingui cura de totes les seves necessitats.

Un peu malalt

Era dissabte i em vaig despertar per allí a les 9h del matí. Vaig anar cap a la cuina per esmorzar i el peu em feia molt de mal. Aleshores me’l vaig mirar i el veia molt vermell. A llavors li vaig dir al meu pare i el meu pare me’l va mirar.

Aleshores quan me’l va mirar em va preguntar:

- Com t’ho has fet això?
- Doncs no ho sé-li vaig contestar jo.

A llavors em va dir que esmorzés i si es feia més gros que aniríem al metge. Ja havia passat tot el dia i vaig anar a dormir. Però quan em vaig despertar allò ja no semblava un peu. Estava tot vermell i morat i no podia caminar. Vaig cridar al meu pare i de seguida vam anar al metge.

Al metge vam esperar dues hores i el metge ens va cridar, i vam entrar. El meu pare li va dir:
- Miri doctor, ahir quan es va despertar ja ho tenia.
- Doncs li haurem que fer una radiografia i a veure què és.

Però primer em va mirar la sang. I la tenia bé. Aleshores el meu pare em va agafar en braços i em va portar a una sala molt fosca. Allí em van fer unes radiografies. I em van dir que va ser un mosquit tigre o una aranya. El metge ens va demanar dies de repòs i que ja s’aniria calmant sol.

El tió de nadal

Aquest dilluns dia 6 de Desembre a les 10h del mati van trucar al timbre molt fort i la mare li va dir al meu germà Ramon que hi anés a veure qui era, ell va córrer cap al contestador però ningú li va respondre, tot seguit van tornar a tocar el timbre un altre cop i el Ramon va anar a obrir la porta i la seva sorpresa va ser quan es va trobar el tió davant seu.


Primer es va quedar parat, amb els ulls molt oberts i desprès es va llançar damunt seu abraçant-lo i donant-li petons. Tot això em va portar molts records de quan jo era petit i rebia el meu tió.

Ara ja he crescut una mica i ja se com va tot això del tió... però tot i així el dia 24 de desembre a la nit, juntament amb el Ramon, els meus cosins, els padrins, tiets i els pares caguem tots el tió i em fa molta il·lusió,ja que riem molt i ens ho passem molt be.

La mare diu que per fer cagar el tió no importa l’edat, ja que tothom dintre seu sempre porta el nen que va ser, encara que tinguis 100 anys.

Redacció, i això es de veritat

Un dia de l’any passat, a l’estiu, estàvem jugant amb els meus amics a les piscines. Després va arribar el Guillem Codina i portava un flotador.

Jo, al cap d’una estona, li vaig preguntar si me’l deixava per jugar-hi. Jo, mentre hi estava jugant vaig bolcar i em vaig fer un tall al cap. La meva mare, el socorrista, els meus amics... van venir corrent i la meva mare i una amiga seva em van portar a “l’hospital Arnau de Vilanova” a Lleida.

Quan vam arribar, ens vam trobar una dona iens va deixar passar. Vam estar aproximadament 20 minuts perquè ens cridessin per anar-hi.

Quan vam ser a dins hi havia un home amb una grapadora especial. Em pensava que em faria mal, però no me’n vaig enterar.

Durant uns dies vaig anar a les piscines però no em podia banyar, així que em vaig emportar la consola.
Van ser uns dies que no oblidaré mai.

Els gats de la meva padrina

Els gats de la meva padrina no tenen nom però si en tinguessin segur que es referiria a una característica que tingués.

Per exemple, el primer gat que descriuré es diria tacat o pantera, també es podria dir griset.

Un dels gats de la meva padrina és de color gris fluix amb taques de color gris fort , la cua la te ratllada dels mateixos colors que els del cos. Tot i que aquests gats quan et veuen s’escapen, aquest el més “manso”.

L’altre gat és tot blanc, excepte la cua que la té idèntica a la de l’altre gat. Aquest gat és el que marxa més i el que més s’enfila a la teulada.
Tots dos viuen en un corral, una “mini” granja.

El meu aniversari

El dia 29 de novembre va ser el meu aniversari però el vam celebrar el cap de setmana perquè el dia que tocava era dimarts i fèiem classe.

El dissabte van venir els meus cosins , tiets i la meva padrina a dinar, primer vam anar a jugar a beisbol on aparquen els camions, primer els equips eren jo i el meu germà contra els meus cosins, però el Jordi se’n va anar i vam fer ronda, després va venir el Quim i vam fer una altra vegada partit, el Quim anava amb mi, no sé quan vam quedar però se que nosaltres vam guanyar.

Després vam anar a dinar i hi havia el meu plat preferit: espirals i mandonguilles. Quan vam acabar van repartir els regals, em van regalar una motxilla que el dimecres la portaré i un joc per la Wii, i vam estar la resta de la tarda jugant a la Wii.

El diumenge vam anar a Port Aventura amb els meus cosins i tiets de Tarragona, primer vam anar al Furius Baco però no feia metre quaranta i vam seguir, vam anar als ràpids perquè el meu pare es volia mullar al matí, després vam anar al Sea Odyssey, on feien una pel·lícula de 4 minuts, era en 4D, després vam anar tirant, anant pujant a les muntanyes russes i a les altres atraccions, també vam anar a Sesamo Aventura però la majoria d’atraccions eren de bebès.

A la nit van fer una desfilada i després focs artificials, van ser molt bonics, vam anar a sopar a casa de la meva iaia i a les dotze de la nit arribàvem a casa nostra.

Experiència de petit

Fa molt de temps, quan jo era molt petit estava a la meva habitació, quan de sobte vaig caure de la llitera. Em vaig trencar el peu i em van portar a l’hospital.

Quan em va passar estava amb el meu germà gran, en Sergi jugant a fer una guerra de coixins, en aquell moment vaig sentir que la meva mare feia el dinar i vaig anar a la cuina a veure-ho i me’n vaig tornar a la llitera, quan el meu germà em va fer un atac per sorpresa i em va fer caure cap a baix al terra i em vaig trencar el peu.

El meu germà es va espantar molt i de seguida va anar a buscar a la meva mare per portar-me a l’Hospital de Lleida.

Me’n recordo tant perquè em vaig fer molt mal i el meu germà no parava de riure’s de mi. Però els meus pares el van castigar tres setmanes sense poder mirar la televisió i ell, es va enfadar amb mi.

Concurs de Nadal

Cada Nadal al nostre col·legi es fa un concurs de dibuixos de nadal, primer es fa una actuació de tots els cursos i desprès donen els premis dels dibuixos. Hi ha guanyadors de les classes i també un de tota la escola.



Els que voten són els membres de l’ampa, els de la guarderia i dos persones dels jubilats.

Quan els hem acabat els donem als professors però hi ha una data per donar els dibuixos i aquet any es el 16 de desembre. Si guanyes et donen molts llibres i moltes coses més i si guanyes a tota l’escola també et donen el mateix però amb moltes coses més.

Participeu-hi i esforceu-vos que val la pena!