El meu poble

El meu poble es diu Albesa i, segons la meva opinió, dic que és un poble bastant bonic; té 2 parcs, un és nou perquè no fa gaire que ha estat construït i l’altre és més vell, jo crec que al nou no hi va molta gent, la gent va més al parc vell perquè encara no estan acostumats  a anar al parc nou, al parc nou hi ha un tobogan, que al vell també hi és però al nou és amb unes escales (com les dels bombers) i això és perillós per els nens petits perquè ells no poden pujar escales com un bomber, en canvi  al vell hi ha una petita rampa que s’hi pot pujar fàcilment, fins i tot hi ha un peixet i una moto, però de mentida, en aquelles 2 coses s’ho passen pipa; jo quan era petit pujant allí m’imaginava que era una moto i un peixet i que jo estava a l’aigua. 

Jo visc al costat de l’església i no sabeu el que s’ha d’aguantar cada quart d’hora, el “clong, clong, clong” de les campanes; jo perquè estic acostumat perquè si no, no podria dormir. També hi ha una plaça que es diu “Sarraïns” i es diu així perquè esta feta en honor als musulmans que antigament havien viscut a Albesa. També hi ha una altra plaça que es diu la “Pedrera”, en realitat no hi ha 1 plaça n’hi ha 3 de places la primera es per estar-hi , la segona també i a la tercera hi ha una mena de parc, jo mai no  jugo  a cap de les places, jugo o a un lloc al costat de la primera plaça, o al bosquet que hi ha al costat; al costat d’aquesta plaça juguem a un joc que es diu la “bruixa” i al bosc juguem a la nostra cabaneta.

Hi ha un altre lloc més allunyat del poble  que se’n diu la “Gravera”. Jo una vegada hi vaig anar a jugar,  a pujar i baixar, pujar era un infern i baixar era molt divertit.

A Albesa també hi ha botigues  i bars- restaurant, també una biblioteca, perruqueries i un consultori mèdic. També hi ha una llar d’infants, una  escola, una mica vella, però com que és la meva ,me l’estimo molt.

El que no hi ha és moltes indústries i per això la gent ha d’anar a treballar a fora.

Aquest és el meu poble i és molt bonic.

V Trobada Esportiva de Balaguer

El dia 12 d’abril de 2013 els nois i noies de cicle superior va manar a la V trobada esportiva a Blaguer.

Allí ens vam trobar amb els companys del futbol i també amb uns nens que ens vam trobar a l’esquiada.

Jo anava al grup  2, i al meu grup hi anaven la Laura, la Mònica,el Blai, el Marian i jo de la meva classe.

 També hi havia el porter del meu equip que es diu Prosper i uns nens de l’esquiada.

Al nostre grup vam començar a dodgeball i va ser molt divertit però les vam perdre totes.

Desprès vam fer bàsquet però al contrari de dodgeball  vam guanyar els tres partits i als tres partits vaig fer un triple, va ser molt divertit i teníem un equip bastant bo.

A continuació vam fer hokey i jo fia de porter, vaig estar quasi tot el temps estirat al terra perquè no arribaven a la porteria.

Desprès vam fer futbol i al primer partit vam perdre i al segon vam empatar.

Finalment vam fer la cosa mes divertida per jo que va ser natació fia molta calor dins de la piscina però va ser el millor perquè com que va ser l’última activitat que vam fer estàvem descansant súper be dins de la piscina.

Desprès de dinar vam jugar una mica per allí al camp de futbol i l’Èric  el Fali quasi que es peguen.

Aquesta trobada esportiva va ser molt  divertida i m’ho vaig passar molt bé. Espero que l’any que ve puguem tornar-la a fer.

Excursió a Cardona

El dijous 6 de maig vam anar a una excursió, a visitar una mina de sal. Ens ho vam passar molt bé, vam anar amb bus i a l'arribar vam anar als lavabos; després vam pujar  a  una mena de tren fins a la mina. A la mina portàvem cascos per seguretat i ens van ensenyar com feien forats a la mina, primer feien uns 60  forats després  a dins posaven dinamita i llavors l’encenien i explotava i ja tenien un forat. 

També ens van explicar com aconseguien la sal  de clorur de magnesi, que era una sal per fer experiments, però el problema era que es trobava a uns 350 metres sota terra i per a aconseguir-ho els miners havien de treballar a temperatures de 55 graus i  llavors tenien molta calor i per això es va prohibir treballar amb aquelles condicions. Els nobles eren els amos de la mina i cada dia guanyaven mols diners perquè la sal era molt cara. En aquells temps no hi havia neveres, per guardar  els peixos, la carn... s’havia de guardar a la sal perquè no es fes malbé . També als miners, a vegades els pagaven amb sal, d’aquí ve la paraula salari ,de sal-ari. Hi havia un dia que tothom del poble de Cardona podia agafar una quantitat de sal gratis! Però havien d’ agafar-la ells,. Després de visitar la mina de sal vam anar a esmorzar i ens vam trobar a uns nens una mica (xulos) i eren de Barcelona . 

Després vam anar a un castell i ens van ensenyar una torre que tenia 12m de altura però abans en tenia 24m,però la van tallar per la meitat. També vam visitar unes masmorres que abans  hi havia els esclaus i hi  havia com una rampilla però no es podien escapar; estava  sostre, era per donar-los hi el menjar, que era pa dur; i quant la gent es moria els guàrdies no  treien el cadàver de la masmorra si no era molt necessari. 
També hi havia una història que la filla dels nobles es va enamorar de una persona que era musulmà i el seu propi pare la va tancar a les masmorres perquè ells eren catòlics però  al final el pare se’n va penedir i quan va anar rescatar-la ja estava morta.

Després vam anar a una església romana on vam fer una petita representació  i jo era un religiós ric però no volia diners, sol volia una gran biblioteca amb molts llibres. Us explicaré la obra de teatre. Tracta de que el rei (que era el Sergi de 6é) un dia es va despertar i estava molt avorrit, llavors va anar a cremar unes terres però eren del sacerdot (que era jo) llavors jo em vaig enfadar molt i li vaig dir al rei que aniria al infern , llavors ell va dir que estava penedit llavors li vaig dir:

“ hi ha una forma de que et perdoni  has de construir una església però no una qualsevol, una que tots el que passin es quedin parats”

El rei va dir que estava d’ acord i va contractar un  gran constructor (que era el Marc de 6é) i li va demanar 100 monedes. i eren moltes en aquell temps, llavors ell n’hi va pagar 90  i va anar a que li donessin diners. Es va trobar a una pagesa (que era  l’Anna de 6é) i li va dir:

“dóna’m 5 monedes o et mato!”

Llavors la pagesa es va quedar amb 5 monedes perquè en tenia 10 .Després la pagesa em va donar 1 moneda a mi perquè a la seva família no li passés res doncs  jo era un religiós molt important. Aleshores el rei, amb 95monedes va anar a Albesa  a un rol (que era el Blai de  5é) i li va prendré 5 monedes i llavors va pagar al constructor i va fer construir l’ església i jo vaig perdonar al rei.

Després de escoltar  aquesta historia tan interesant vam tornar al bus per anar cap a casa. Pel camí ens vam parar uns 5 minuts per a berenar i fer un pipí. Pel camí se’m va acabar la bateria del mòbil mentre jugava. Però tot parlant amb els amics, ja havíem arribat a Albesa.

El viatge em va agradar molt i l’endemà cap a escola!

Sortida a Cardona

El passat dijous, 16 de maig, els alumnes de cicle superior vam anar a Cardona a veure les mines de sal i el castell.

Vam marxar aproximadament a dos o tres quarts de nou, i vam arribar allí a Cardona a les 10:30.

Quan vam arribar, vam esmorzar, feia molt fred! Quan vam acabar d’esmorzar  vam anar al lavabo, per si algú tenia alguna necessitat, perquè a les mines de sal no hi havia vàter.

Abans d’anar a les mines de sal vam anar a fer experiments en una sala. Allí vam fer cinc experiments amb sal, molt divertits, i durant aquests experiments ens van explicar que hi havia una planta única al món, que estava a Cardona, que necessitava sal per viure, que es deia “Salat Blanc”, i també vam aprendre que la sal es un mineral més aviat tou, que un vidre la pot ratllar, però la sal, en canvi, no pot ratllar el vidre

Quan vam acabar els experiments, vam anar cap a les mines de sal, però no hi vam anar ni amb autobús ni caminant, hi vam anar amb un quatre per quatre, amb un remolc amb seients al darrere.

Quan vam arribar a la mina, ens van fer deixar les motxilles en una mena d’estanteria, i ens van donar uns cascs, perquè quan estiguéssim per la mina, si ens queia una estalactita al cap, que no ens féssim mal. Durant la visita, ens van explicar que allí a la mina de Cardona, els miners van arribar a una profunditat de 1.308 metres sota terra, i com que feia molta calor els miners anaven vestits amb espardenyes catalanes, una boina al cap, i anaven vestits amb un banyador.

Quan vam acabar la visita a la mina, vam mirar una mena de pel·lícula de deu minuts.

Vam sortir de la mina, vam anar a buscar les motxilles i a deixar els cascs, i vam tornar a pujar al remolc per anar al lloc on havíem d’anar a dinar. 

En una zona de pícnic,  l’Anna la Clàudia i jo ens vam asseure en un banc a dinar. Quan vam acabar de dinar vam anar al vàter, i després vam anar a veure què passava, perquè els de la nostra escola i els d’una escola de Barcelona semblava que es volguessin barallar.

Vam acabar de dinar i vam marxar cap al Castell de Cardona, allò ara és un hotel. Quan vam arribar al castell, la Núria, una monitora, ens va explicar que fa molt temps els amos d’aquest castell eren molt i molt rics, perquè la mina de sal era seva. Vam pujar a dalt de la torre, i també ens van explicar que la torre anys enrere era el doble d’alta, que abans feia 25 metres i ara 12. 

També vam anar a la presó on tancaven els presoners; ens van dir que no els hi donaven aigua. Per menjar només els hi donaven pa sec, i quan havien de fer les seves necessitats les feien allí davant de tots!

Abans de marxar del castell vam anar a la capella, allí vam fer un joc. El Sergi de 6è era el noble; l’Àlex de 5è l’Abat Oliva, el capellà; el Marc de 6è era el Joan Llombard, un arquitecte; el Blai de 5è era l’alcalde d’Albesa; i l’Anna Barios era la Martina, una pagesa. Tots ell sí ens van representar una  història.

Quan vam marxar, vam parar a la Guissona a berenar. Ens hi vam estar 15 min., fins que vam acabar de berenar i després  vam marxar cap a casa.

M’ho vaig passar molt bé! L’any que ve hi vull tornar!

La Trobada esportiva

El passat 12 d’abril, vam anar a una  trobada esportiva, a Balaguer. Vam fer unes activitats físiques i  ens ho vam passar molt bé.

L’autocar va fer 15 minuts tard, perquè havia de passar per més pobles abans que nosaltres . Estàvem impacients. Abans que l’autocar ens deixés a Balaguer, havíem de passar per Menàrguens a recollir a els nens de l’escola.

Una de les activitats que vam fer quan vam arribar va ser futbol, vam quedar empatats i vam fer penals. Quan vaig xutar  la pilota, la vaig enviar  dalt de la porteria, a la punta de la dreta, però el porter era  molt bo i se la va parar.                                                                                                                                                          Després vam anar a la piscina coberta i ens van fer jugar a un joc: havíem de  saltar de  “palillo”, cap i de bomba, després ens van deixar fer el que volguéssim: podíem agafar aletes de nedar i màrfegues i ens ho vam passar súper bé.                                                                                                                                                   També vam jugar a hoquei i era molt divertit perquè ens la passàvem i fèiem molts gols.             També vam jugar a  bàsquet i em va agradar molt perquè vaig fer moltes cistelles, esmaixades  no perquè no hi arribava.                                                                                                                                                També em va agradar molt el “dogeball” i vaig matar a moltes persones.                                                                      Per últim vam dinar i vaig menjar un entrepà de truita, després de menjar vam jugar a futbol un partidet i vam guanyar.

M’ho vaig passar molt bé, espero que el pròxim any hi tornem!

Excursió a Cardona

El dia 16 de maig els nens i nenes de Cicle Superior de l’escola  Àlber d’Albesa vam anar a Cardona, a fer experiments amb la sal, visitar les mines d’Halita(la sal quan es troba en forma mineral),  i  també vam visitar  el Castell dels    Ducs de Cardona.

El mini-bus ens va vindre a buscar a dos quarts de nou al parc del ``culumpios´´ i vam estar viatjant fins a les deu més o menys . A l’arribar, vam esmorzar en una petita plaça, i tot seguit vam anar a fer 5 experiments amb la sal, dels quals tres em van agradar més : un per veure les característiques de l’Halita, la duresa, el gust, el color, el tacte, etc. També vam agafar aigua salada i aigua normal , ho vam ajuntar i l’aigua salada es va quedar a baix per el pes de més que li donava la sal. Un altre dels experiments va ser com separar  aigua salada i bruta, per aconseguir aigua neta ( va ser el que més em va agradar).Aquest és el procés:

primer hem d’agafar un embut ,l’hem  d’encaixar en un vas, després agafem un paper de filtre i el col·loquem en el embut de manera  que hi càpiga perfectament; després hi afegim l’aigua i la brutícia es queda al filtre, però la sal encara està a l’aigua, per a que desaparegui la sal hem de posar el vas a l’aire lliure amb un recipient de vidre al damunt on es pugui quedar el aigua, quan l’aigua ja s’ha evaporat trèiem el recipient, el refredem i ens quedarà aigua neta.

Després de fer els experiments vam fer un ràpid pica-pica i ens va vindre  a buscar un 4X4 amb un remolc que tenia seients, per a baixar a la mina. Allò va ser molt divertit, ja que hi havia una gran baixada per arribar a la mina.

Per entrar a la mina ens vam haver de posar uns cascs , hi havia sal per tot arreu (òbviament): per les parets, per el sostre i per tots el llocs imaginables;  apart d’això també hi havia estalactites i estalagmites de sal per tot arreu .

Dins de  la mina ens van ensenyar com feien els forats i ens van dir que van arribar a cavar a 1807m. sota terra per a aconseguir sal potàssica( per a fer explosius i fertilitzants) .

Al 1990 la mina de sal potàssica de Cardona es va tancar perquè treballar en aquelles profunditats era molt perillós.

Al sortir de la mina vam tornar al  remolc del 4X4 per  pujar altra vegada cap a dalt, però aquesta vegada ens va deixar a una zona de pícnic per a dinar.

Quan vàrem  acabar de dinar van vindre uns nens d’a prop de Barcelona( es notava per l’accent) amb els quals ens vam barallar; ells eren com 50 nens i nosaltres 21 però encara així nosaltres vam acabar guanyant el que seria la ``batalla verbal´´.

Després d’aquesta baralla vam anar al Castell de Cardona, ara transformat en un hotel. Ens van ensenyar la cel·la, ens van explicar la història dels Ducs de Cardona, també ens van explicar que la mina de sal era el seu tresor i altres coses. Més tard vam jugar a un joc de rol: L’Àlex es va disfressar de catòlic , el Sergi de Duc de Cardona, l’Anna de pagesa, el Marc d’ arquitecte llombard i jo de l’alcalde d’Albesa. Allí hi vam representar com possiblement el duc devia aconseguir els diners per a pagar l’increïble església que hi ha allí al costat del castell.

A les 17:30 més o menys ens va vindre a buscar  el mini-bus i de camí a Albesa un altre cop.

En aquella excursió ens ho vam passar molt bé.

La Trobada esportiva

El passat 12 d’abril, vam anar a una  trobada esportiva, a Balaguer. Vam fer unes activitats físiques i  ens ho vam passar molt bé.

L’autocar va fer 15 minuts tard, perquè havia de passar per més pobles abans que nosaltres . Estàvem impacients. Abans que l’autocar ens deixés a Balaguer, havíem de passar per Menàrguens a recollir a els nens de l’escola.

Una de les activitats que vam fer quan vam arribar va ser futbol, vam quedar empatats i vam fer penals. Quan vaig xutar  la pilota, la vaig enviar  dalt de la porteria, a la punta de la dreta, però el porter era  molt bo i se la va parar.                                                                                                                                                          Després vam anar a la piscina coberta i ens van fer jugar a un joc: havíem de  saltar de  “palillo”, cap i de bomba, després ens van deixar fer el que volguéssim: podíem agafar aletes de nedar i màrfegues i ens ho vam passar súper bé.                                                                                                                                                   També vam jugar a hoquei i era molt divertit perquè ens la passàvem i fèiem molts gols.             També vam jugar a  bàsquet i em va agradar molt perquè vaig fer moltes cistelles, esmaixades  no perquè no hi arribava.                                                                                                                                                També em va agradar molt el “dogeball” i vaig matar a moltes persones.                                                                      Per últim vam dinar i vaig menjar un entrepà de truita, després de menjar vam jugar a futbol un partidet i vam guanyar.

M’ho vaig passar molt bé, espero que el pròxim any hi tornem!

Excursió a Cardona

El dia 16 de Maig els alumnes de cicle superior vam anar a una excursió a Cardona per visitar la mina de sal i el castell de Cardona.

Quan vam arribar vam anar a esmorzar jo vaig esmorzar una poma, després d’això vam fer uns experiments d’aigua, sal i sorra, on ens van ensenyar com podem separar l’aigua i la sal de la sorra. Després vam anar a la mina amb un carro, anava estirat per un cotxe. Ja a la entrada de la mina ens vam trobar un unes persones de la tercera edat.

Abans d’entrar ens vam ficar uns cascs per seguretat. A la mina estava tot ple sal, la sal semblava neu; també ens van ensenyar els tipus de sal que hi ha i la història d’aquella mina. Vam anar passejant per la mina, hi vam trobar moltes coses de l’època, de quan encara hi havia treballadors: botes, estris per excavar, imatges,...

A mig camí el monitor va començar a triar voluntaris per fer veure que érem les persones d’aquella època quan treballaven. Al final ens va deixar provar la sal de la mina,  i vam marxar a fora, on alguns dels nens van observar la planta que viu amb sal.

Quan vam dinar hi havia més escoles que ens van acompanyar, però ens vam començar a insultar perquè eren de Barcelona i segons ells eren els mes guapos, i aprofitaven això per fer-se els xulos (n’hi havia un que s’assemblava al Justin Bieber !).

A la tarda vam anar al castell, on ens van explicar  la història d’aquell castell i vam entrar a la presó,jo li vaig preguntar a la monitora si hi havia activitats paranormals , i ella em va contestar que la gent diu que si, però de nit, especialment a la presó. Després vam anar davant de l’església, on hi havia els monjos.

I finalment vam entra dins l’església on vam descobrir que hi havia unes persones enterrades sota. Vam fer una obra de teatre i vam entrar a la cripta.

Finalment vam tornar amb l’autocar xerrant tota l’estona. 

Excursió a Cardona.

El dia 16 de maig vam fer una excursió a Cardona, només hi vam anar cicle superior. A les vuit i mitja va sortit el bus d’Albesa, no teníem un bus, teníem un mini bus que era molt bonic, de la nostra classe van faltar quatre persones però de sisè no va faltar ningú.

Vam estar dos hores ben bones de camí i per fi vam arribar, feia molt de fred i tots congelats vam esmorzar. Després vam anar a fer uns quants experiments, i per fer los ens vam partir en grups de quatre, jo anava amb l’Anaïs, la Laura, la Roser, vam fer cinc experiments i al tercer  vaig sortir jo, havia  d’interpretar com eren els cristalls de la pedra de la sal que es diu Halita. I desprès vaig mirar pel microscopi i ho vam haver de dibuixar, vam sortir tots els grups. L’experiment tres també va ser molt divertit: vam barrejar sorra, sal i aigua en un vas de vidre, després amb paper de filtre ho vam colar i a l’altre vas es va quedar l’aigua i la sal però la sorra s’havia quedat al paper, nosaltres no ho vam fer però ens van explicar que si ho haguéssim deixat al carrer s’hagués evaporat.

El cinquè era que en un cartró havíem de buscar quines eren les fulles de la planta “salat blanc”, i el nostre grup va ser l’únic que ho va endevinar.

Quan vam acabar els experiments un 4x4 amb una vagoneta a darrere ens va portar fins a la mina, quan vam arribar ens van donar un casc per seguretat i després vam entrar com en una cova, estava plena de sal i ens va dir l’Àlex (el guia) que estàvem 80 metres per sota la muntanya. Ens vam explicar moltes coses interessants i el sostre estava ple de sal i era molt bonic.

Quan vam sortir vam tornar on havíem esmorzat també amb la vagoneta. Vam dinar en grups la gent que volia, nosaltres ens vam ficar en una taula: la Laura, l’Anaïs, la Roser i jo. Quan vam acabar ens vam estar una estona jugant i després vam marxar al castell de Cardona.

Vam fer un joc a la capella on alguns nens de l’escola interpretaven alguns personatges que ens havien explicat.

Ens van ensenyar moltes coses, quan vam acabar eren sobre les cinc, vam marxar a les sis o així vam parar a berenar a una gasolinera, on hi havia un parc. Havíem d’arribar a les set però fins a les vuit no vam arribar.

Va ser un dia molt divertit.

Excursió a Cardona

El dia 16 de maig del 2013 cicle superior (5é i 6é) vam anar a Cardona d’excursió.

Vam  marxar de l’escola a les 8:30. El nostre autobús era bastant petit perquè érem pocs nens i nenes. Primer a l’autobús ens van posar una pel·lícula però s’encallava tota l’estona i per això en van posar una altra que tampoc anava bé. Al final no vam mirar mes pel·lícules, van posar música. Molts nens i nenes estaven marejats i un parell van vomitar.

Ens vam estar aproximadament una hora i mitja però per fi ja vàrem arribar a Cardona. Vam aparcar al pàrquing. Barem baixar de l’autobús i vam esmorzar una miqueta. Després vam entrar en una sala on faríem 5 experiments  amb la sal. Els dos que em van agradar més van ser: el quart que consistia en què un nen va sortir i allí i havia una proveta i una pipeta; aquell nen, en Sergi, havia de xuclar amb la pipeta aigua del riu de Cardona que portava un colorant de color groc i després havia de xuclar aigua de la Mar Morta, que es un mar on hi ha tanta sal que flotes i no et pots enfonsar. L’aigua  de la mar morta també portava un colorant però era de color roig. L’aigua del riu va quedar a dalt i la de la mar morta a baix . 

El segon que em va agradar més va ser: el tercer que consistia en què una amiga meva va sortir i el monitor li va preguntar que quina forma pensava que tenia la pedra halita (de la sal) amb microscopi i ella va dir que rodona, però quan vam mirar pel microscopi eren com uns quadrats amb 3d molt separats i que al fons hi havia un polsim gris, era al·lucinant!

Després vam anar amb un 4x4 que portava enganxat un remolc amb seients per anar a les mines de sal. Quan vam arribar ens vam haver de posar uns cascs al cap per seguretat. Allí dintre no feia gaire fred. Hi havia estalactites penjant, semblaven de gel. Després ens van ensenyar una escala que va deixar tirada els miners i s’havia cobert tota de sal. Tot seguit vam veure una pel·lícula on explicava el que feien els miners antigament. I  a l’acabar de mirar la pel·lícula vam anar a una sala on podíem fer fotografies.

Després vam anar a dinar. Quan vam acabar vam anar al castell de Cardona. Allí ens van ensenyar una presó, unes torres de control, una església,  allí hi vàrem representar una obra sobre la construcció d’aquella església i vam anar a fer-nos una fotografia amb un canó que hi havia allí a fora. A continuació vam marxar cap a l’autobús. Vam parar una estona a berenar i després vam continuar amb el viatge.

Quan vam arribar a Albesa eren dos quarts de vuit. Va ser una excursió molt divertida però vam arribar tots molt cansats.

Trobada esprtiba a Balaguer

Els nens i nenes de Cicle superior (5è i 6è) vam anar a la trobada esportiva a Balaguer; en poc temps vam arribar allí, al nostre destí. Jo estava molt sorprès, allà hi havia moltes escoles i també els meus companys de futbol, fins i tot a les altres escoles hi havia nens amb qui vaig jugar, era sorprenent; nosaltres vam començar amb “dodgeball” i quasi sempre em quedava jo sol, fins i tot vaig ser el “doctor”, mentre ho feia no es podia salvar fins que passés la ronda, em van matar i com que em van matar vam morir tots.

A continuació vam fer bàsquet, malauradament anava en un equip tot ple de nenes i jo era l’únic noi, encara que fossin noies sabien jugar molt bé a basquet. No vam guanyar cap partit però ens ho passàvem prou bé, el primer partit jugàvem contra  un amic meu que es deia Roger, després vaig jugar contra el meu altre amic l’Eloi (ell anava al meu col·legi i a la meva classe), aquell partit també el vam perdre però jo vaig fer 8 cistelles i un triple. Després vaig fer un partit contra la Laura (ella també anava al meu grup); aquest era l’últim partit de bàsquet.

Després tocava hoquei, jo em vaig ficar de porter, la porteria era com una tenda de campanya tallada per la meitat i sols n’hi havia un tros, jo no podia veure res perquè hi havia massa persones.

A continuació vam fer futbol, malauradament tornava a ser un equip tot ple de nenes però ara hi havia la Mònica; nosaltres vam guanyar el primer partit, però el segon el vam perdre.

Després vam continuar amb la piscina, primer vam fer 3 activitats: la primera ens tirarvem de pal i nedar, la segona el mateix però tirar-se de bomba i la tercera el mateix però tirar-se de cap. I després d’això vam tenir una estona lliure.

Després vam dinar i a continuació vam tenir temps lliure i vam marxar cap Albesa.  

Dia 16 de maig

El dia 16 de maig els nens i nenes de cicle superior van anar d’excursió a Cardona a la muntanya de sal.

Jo no hi vaig anar-hi perquè la meva mare no em va deixar perquè costava 35 euros. Com que no hi vaig anar vaig anar al col·legi, érem el Marian, l’Ester i jo. A mi el dijous al matí, com sempre, em tocava ètica i hi vam anar tots però no vam fer ètica, vam posar uns fils als carnets dels tutors de contes. Després ens tocava clic a mates i vam fer clic. A continuació ens tocava català però el Xavier no hi era i vam fer deures amb l’Anna.

Ja estàvem al pati. Estàvem jugant a un joc que es diu Mikado que has de agafar un pal i que no has de moure els altres , jo i l’Ester ens rèiem del Marian perquè no podia agafar els pals i s’emprenyava però sol o feia per fer-nos riure. Quan vam acabar el joc el Marian se’n va anar al pati i va començar a córrer com un boig, l’Ester i jo i  no podíem parar de riure.

Després del pati vam continuar fent deures. Ja ha tocat el timbre i he sortit de la classe.

Vam dinat i he tornat a l’escola. A la tarda hem fet deures i després hem anat als ordinadors. Als ordinadors vam jugar a un joc que era de música, era molt “xulo”, era de música de tocar el piano.

Després vam jugar a un joc de endevinalles amb l’Ester. I ja havia tocat el timbre i vaig marxar a casa.

El dia 16 de maig va ser el dia mes guai de tot l’any!

Excursió al camp d'esports

El dia 12 d’Abril de 2013, vam anar a Balaguer a la V trobada esportiva. Al matí vam marxar amb autocar a les deu menys quart.

Quan vam arribar a Balaguer, vam esmorzar al camp d’esports; després vam començar fent futbol (el meu grup), a futbol vaig fer una amiga; no em va anar massa bé perquè jo no en sé gaire...

Després de futbol vam anar a la piscina. Un nen del meu grup quasi s’ofega, sort que el va salvar la Mercè, la monitora de la piscina. Després d’una estona de tirar-nos de diferents maneres, ens van deixar una estona lliure; mentre estàvem jugant el senyor Ramon ens va fer una fotografia a mi i a la Chanez.

Després ens ho vam passar pipa a “dodgeball”, nosaltres érem els porcs i l’altre equip eren els porcs senglars. Vam guanyar totes les vegades.

A hoquei també vam guanyar i l’últim gol el vaig fer jo, em vaig posar de portera fins que els hi vam fer un gol als altres. De totes maneres  vam guanyar! Quan vam acabar vam deixar els “stiks” en una bossa i la van guardar, perquè ja s’havia acabat l’activitat.

Després vam anar al   camp de futbol a dinar, quan vam  acabar de dinar vam jugar una mica amb les pilotes que hi havia. Una mica abans de marxar, un nen que era negre va començar a perseguir a l’Eric perquè estava enfadat amb ell. A l’autocar el nen negre es va asseure al davant de tot.

Quan vaig arribar a casa ho vaig explicar tot a la mama i a la padrina. M’ho vaig passar pipa, sobretot a la piscina!

V Trobada esportiva a Balaguer

El passat divendres, 12 d’abril, els alumnes de cicle superior (5è i 6è) vam anar a la “V Trobada Esportiva de Balaguer.”

El dia 12 d’abril, a les 9:00, estàvem a la parada d’autobusos esperant el nostre bus. En teoria, el nostre autocar ens havia de venir a buscar a la 9:05, però va venir a vora tres quarts de deu, perquè havia de passar per dos pobles abans que nosaltres.

A les deu  vam arribar a Balaguer. Allí ens vam reunir totes les escoles en un camp de futbol,  els mestres ens van cridar per grups: grup 1, grup 2, grup 3... i quan van acabar de cridar-nos a tots, vam anar a l’activitat que ens tocava. 

D’Albesa, al meu grup, que era el 4, hi havia l’Anaïs, el Quim, l’Andreu i l’Àlex. La primera activitat que ens va tocar fer va ser hoquei. Allí ens vam dividir en dos grups. Al meu grup hi havia el Quim, l’Andreu i l’Àlex. I quan vam acabar, vam perdre per un gol.

Quan vam acabar hoquei, ens va tocar fer futbol. No em va agradar gens, perquè el futbol no és el meu. Quan vam acabar, l’equip amb el que anava, va perdre de molt.

Després vam anar a la piscina, allí vam fer un joc on ens havíem de tirar de bomba, “palillo” i de cap. Allí a la piscina hi havia una monitora que era d’Albesa. Quan vam acabar aquesta activitat, vam fer lliure. Podíem agafar màrfegues, xurros, ens podíem tirar del trampolí... I jo i l’Anaïs, tota l’estona ens tiràvem del trampolí. Quan es va acabar l’hora de la piscina, vam anar cap a “dodgeball”.

Allí vam jugar quatre vegades a “dodgeball”. Primer a “dodgeball” normal, però una mica diferent del que juguem nosaltres, allí quan ens tiraven una pilota de color vermell, i l’agafaves a l’aire, si hi havia quatre persones del teu equip que estaven mortes, en salvaves a dos. Després vam jugar al “Doctor Dodgeball”. Entre tots havíem d’elegir un Doctor, i si mataven al Doctor del teu equip, tots estaven morts, i guanyava l’altre equip. Després també vam jugar al “Doctor Doogeball” però diferent, si et mataven, t’asseies al terra, i el Doctor t’havia de salvar, i si mataven al Doctor guanyava l’altre equip. I vam jugar una última  vegada a “dodgeball” normal.

Quan vam acabar de jugar a “dodgeball” vam anar cap a bàsquet. Allí ens vam dividir en 6 grups.  Quan vam acabar de jugar, l'equip al que anava a jo va guanyar.

Quan vam acabar bàsquet, vam anar cap a dinar. Vam dinar a les grades del camp  i després de dinar vam jugar una estona a l’herba. I per allà a les 3:45, vam marxar cap a Albesa.

Espero que arribi ràpid l’any que ve, perquè ho vull repetir!

Trobada esportiva de Balaguer

El dia 12 d’abril del 2012, vam anar els nens i nenes de cicle superior  a la trobada esportiva de Balaguer.

Primer vam fer grups jo anava amb l’Ester de 5é, l’Éric i el Genís de 6è, i altres nenes i nens d’unes altres escoles.

Primer vam fer futbol i vam fer dos grups: un grup a un camp i l’altre grup al camp del costat. Mentre jugàvem el monitor em va dir que ho feia molt bé, perquè esclar, jo no tenia a l’Ester per xerrar.

 Després de futbol vam anar a natació, vaig estar una bona estona canviant-me. Quan ja érem a la piscina jo havia conegut a una noia que no coneixia i que anava al nostre grup, aquella noia es deia Maria.

 L’Ester també l’havia conegut al futbol; quan ja havíem entrat a l’aigua per escalfar-nos una estona, vam sortir i un nen es quasi s’ofega i jo estava espantada, però ja l’havien tret de l’aigua.

 Després ja podíem fer el que volíem, podíem: tirar-nos  al trampolins, agafar les màrfegues (especial per a la piscina), posar-nos les aletes...

Jo m’ho havia passat molt bé. Quan ja havíem acabat natació vaig anar als vestidors, i una nena petita m’havia preguntat  que si li podia deixar la pinta, era tan mona que li vaig deixar.

Després havia d’anar a fer dodgeball, però jo tenia gana i  havíem de dinar a les 3:00, així que m’havia menjat una mica de palets per menjar que em quedava a la motxilla.

Al arribar als pavellons de l’Inpacsa , vam començar a jugar dodgeball en grups de dos i jo anava amb els bons.

Després de dodgeball vam jugar a bàsquet, havia fet bons amics, però no sabien gens de bàsquet. Així que vaig ser com una capitana per a ells, era molt divertit perquè els podia manar.

Després vam fer hoquei i gairebé eren els mateixos però també eren dolents amb hoquei, i els que a basquet anava ells m’havien tornat la jugada, però no ho van aconseguir. Igualment van guanyar el partit.

I finalment era l’hora de dinar. Jo estava morta de gana, tenia una carmanyola plena de macarrons, de postres tenia una poma i la Laia m’havia donat un “bollito”.

Quan ja havíem acabat de dinar, amb les amigues de la Maria, la Julià i la Claudia, que eren molt simpàtiques, vam jugar a fer curses i a coll-i-bé , també a un joc  de pilota que era molt divertit...

Quan ja era l’hora de marxar cap a casa, ens vam fer unes abraçades molt grosses i ens vam donar els nostres correus electrònics. Jo estava trista però com que  parlarem amb elles...

Trobada esportiva a Balaguer

El dia 12 d’abril   del 2013, els nens i nenes de cicle superior vam anar a Balaguer. L’ autobús va tardar una mica perquè també anava a buscar a nens i nenes d’altres pobles de la comarca de la Noguera. Al cap d’una estona va aparèixer l’autobús. Vam posar les motxilles al maleter i vam pujar. Després vam anar a recollir uns altres nens que faltaven. Per fi! ja vam arribat als a Balaguer. Vam baixar de l’autobús i vam caminar una mica fins arribar a un camp de futbol. Allí ens vam separar en grups. Jo, la Monica, el Marian i l’Eloi estàvem al grup B. Totes  les activitats menys la natació i el futbol les vam anar a fer als pavellons de la Impacsa, que hi ha al costat del camp de futbol i la piscina.

Primer vam començar fent dogeball que consisteix en posar pilotes al mig i després agafar-les i matar a l’adversari. Quan vam acabar vam jugar a basquet, ens vam separar en sis grups. Després de fer basquet vam jugar a hoquei. Ens vam separar en quatre grups. Al acabar vam veure i menjar una mica i després vam anar al camp de futbol. Allí vàrem fer quatre grups. Els guanyadors dels partits jugarien la final i els perdedors jugarien a futbol però no farien la final. El nostre equip va perdre però va ser divertit.

Vam acabar de jugar a futbol i ens em vam anar a posar els banyadors, les gorres  i les ulleres d’aigua i vam baixar a la piscina. Primer de tot els nens es tirarien de pal i després anirien nadant fins al  carril mes proper i tornarien. Després era el torn de les nenes que haurien de fer el mateix. Els nens ara s’haurien de tirar de bomba i anar nadar fins al mateix carril d’abans. Les nenes vam fer el mateix. Al final els nens s’havien de tirar de cap i bussejar fins  aquell carril i les nenes també. Després ens van deixar fer el que volguéssim jo i la Monica vam agafar les aletes de submarinista i vam nedar una mica. Després ens vam tirar unes quantes vegades d’uns trampolins que hi havien.

Al cap d’una estona vam agafar una màrfega especial per a la piscina,  que flotava. Va ser molt divertit. Després ens van dir que recollíssim. Vam pujar als vestidors. Allí ens vam canviar i ens vam eixugar el pèl. Després vam sortir a fora, al camp de futbol. A les grades hi havien totes les meves amigues que estaven dinant. Després de dinar vam anar a jugar al camp de futbol i allí ens vam fer amigues d’unes nenes d’una altra escola. Al cap d’una estona vam marxar. Va ser un dia molt divertit, espero que l’any que bé  hi tornem a anar.   

Vacances de setmana santa

Aquesta setmana m’ho he passat molt bé, he estat a casa he anat a voltar pel poble amb les meves amigues, la Laura i la Tresa...

El primer dia ja vaig fer tots els deures entre el mati i la tarda; però em vaig deixar de fer una o dos coses. Era dilluns al mati quan va venir la meva padrina a plantar les flors que vam comprar el dia abans. A la tarda vam anar a fer bicicleta.

El dimarts al matí vaig anar a voltar amb la Laura i la Tresa. A la tarda, vam tornar a anar a fer bici amb el Tomàs i la seva família. No m’agrada anar a fer bici i que guiï el Tomàs per que quasi ens perdem per culpa d’ell, però al final vam arribar sans i estalvis.

El dimecres en concret no vaig fer res, però vaig quedar al matí abans de dinar. A la tarda vaig fer la cosa que em faltava  de deures, i després jo i el meu germà vam anar a fora al meu jardí amb guixos de la pissarra, i vam fer un circuit per patins de línia; després vam fer unes quantes voltes al circuit.

El dijous no vaig fer res de res només vaig estar casa avorrint-me davant de l’ordinador, fins a l’hora de dinar que vaig anar a casa de la padrina.

El divendres vaig passar el dia amb la Mariona , la meva cosina, a casa de la padrina Pepita, vam jugar a moltíssimes coses. Per dinar vam menjar una cosa boníssima, espaguetis i tallarines barrejats, a la carbonara! Mmm em van encantar. La padrina és molt bona cuinera.

El diumenge, el meu padrinet, em van portar la mona a casa meva, i el dia següent me la vaig menjar per esmorzar i la vaig compartir amb els amics, de postres de dinar.

Aquestes vacances m’ho he passat pipa, sobretot el divendres.