dijous, 16 de juny del 2011

Un dinar de colla

El diumenge, dia 1 de Maig, vam fer un dinar amb la colla del meu pare al parc del Graó, i jo vaig invitar a l’Andrea C.

Al matí ens vam arreglar i vam anar a buscar a l’Andrea a casa seva, tot seguit vam marxar al parc del Graó i un cop vam ser allí vam trobar a la Joana, el Lluc i els seus pares. Els meus pares els van ajudar a preparar el necessari i després també van venir la resta.

Com que hi havia uns inflables i hi vam anar, també hi havia unes bicicletes per gent discapacitada, quan ens vam cansar vam anar on teníem la taula i hi havia una nena de la nostra edat que es deia Blanca i la seva germana petita Alba, mentre els grans parlaven nosaltres vam anar a jugar i ens ho passàvem molt bé.

A continuació ens van cridar per anar a dinar, vam menjar pollastre i estava molt bo, després de postres ens vam menjar un gelat.
Al acabar van fer la rifa i després també van fer pallassos i eren els mateixos que van venir a Albesa pel carnaval!

Quan van acabar vam anar als inflables i més tard els van desinflar i van desmuntar el circuit, mentre vam jugar a amagar però vam haver de marxar, ho vam desmuntar tot i vam marxar.

Finalment vam portar a l’Andrea a casa seva.

Va ser un dia genial.

L'excursió mes divertida

Era un calorós dissabte, després d’acabar els deures vam decidir anar a caminar una estona, va venir una amiga de la mama perquè també volia venir, i abans de començar a caminar vam anar a buscar a la nostra amiga Anna.

Vam començar a caminar pel carrer de darrera l’escola, fins a fer cap a la sèquia, la vam resseguir durant molta estona, fins arribar a un camí que baixava i passava pel cantó d’una granja fins arribar a un camí que passava pel canto del riu, però el riu no es veia perquè estava ple de vegetació.

L’amiga de la mama sabia un camí per arribar a veure el riu, ja que com us he dit abans el riu no es veia, el camí era molt estret, tot just perquè hi passés una persona, vam passar pel camí, i com que estava cobert d’esbarzers vam acabar amb totes les cames esgarrapades, però per fi vam poder veure el riu, allí vam beure aigua i ens vam menjar unes patates.

Vam tornar a passar per aquell caminet i desprès vam tornar a passar pel camí ample i, un cop allí, vam caminar una estona més fins que vam arribar al primer toll, per aquest vam poder passar per la vora, i per d’altres també, però vam arribar al mes gran de tots i per passar-hi ens vam haver de mullar els peus.

Quan vam acabar l’excursió vam anar a veure una Coca-Cola al bar.

Cicle Superior

L’any passat, al setembre, vaig passar d'anar de cicle mitjà, al cicle superior. Al principi, del primer trimestre, em va semblar una mica estrany, però poc a poc, em vaig anar acostumant. Una de les coses que vaig trobar més estranyes era fer més de la meitat de assignatures a l’ordinador. Però també fèiem coses a mà, com en cicles anteriors. El primer trimestre, era com.. Una adaptació! Una adaptació, per aprendre els funcionaments...

Als principis del segon trimestre, encara alguna gent s’anava adaptant. Jo, per exemple, era un d’ells. Però poc a poc ja em vaig adaptar, i ara n’estic del tot. Però ara les assignatures son més difícils, i has de estudiar més.

El tercer trimestre, es quan s’atansà el final de curs. Però ja un inconvenient, que es quan arriben els exàmens finals.

Cada any, es fa un ball per final de curs, i també uns jocs, on finalment et donen una bossa de llaminadures. Però aquest any, els de 5è (nosaltres) no fem els jocs. Els de 6è han seleccionat algunes persones de 5è perquè els ajudin a fer aquests jocs. Les altres persones seran participants i també s’ho podran passar molt bé.

A jo, sincerament, m’ha agradat molt canviar de cicle, perquè aquest m’ha semblat més divertit i més interessant. I també hem fet algunes classes que no havíem fet mai, com ara ‘’Experiments’’, etc.

Una historia real

La setmana passada, a la nit vaig somiar que jo vivia a un palau amb la meva família i que el dia 24-3 -2000 van entrar a robar uns malcarats lladres .

Jo vaig sentir un soroll i em vaig despertar de seguida, però no hem vaig atrevir a anar a veure qui hi havia. Vaig pensar que era el meu germà perquè estudiava de policia i vaig arribar a la conclusió que devia ser ell.

Al cap de vint minuts vaig sentir com si parlessin dos veus i...vaig anar corrents a cridar al meu papa, es va despertar, va agafar l’escopeta d’anar a caçar i va anar cap al menjador, i quan els lladres van veure al papa van escapar-se pel balcó.

El pare abans de tornar al llit va mirar que no haguessin robat res. L’endemà al matí, quan ens vam despertar, primer de tot vaig anar a mirar que no haguessin robat res i...

Viatge a Mallorca

Jo un dia vaig anar a visitar la meva tieta a Mallorca. Mai hi havia anat però segur que seria molt divertit. Quan m’ho van dir, em vaig sorprendre molt. Corrents i de pressa vaig a anar a fer la maleta però jo no vaig saber el que vaig agafar, la mare em va dir que encara faltaven dos dies i que tenia temps de preparar-me-la.

El dia següent em vaig llevar d’hora i vaig esmorzar xocolata desfeta, després vaig anar a despertar el meu germà, que encara estava dormint. Jo tranquil·lament vaig anar a fer la maleta, em vaig ficar tota la roba i quan menys m’ho esperava ja la tenia feta. El meu pare, la meva mare i el meu germà també les tenien fetes les maletes, així que tot el dia vam estar descansant.

L’endemà vam anar cap a l’aeroport del Prat, vam descarregar les maletes, vam passar pel detector de metalls i després vam anar cap a l’avió, allà dins feia molta calor i de seguida es van encendre els motors, feien molt de soroll. De sobte, quan me’n vaig adonar ja érem a l’aire, vam passar 1 hora i mitja jugant a la Nintendo DS i mirant per la finestra.

Quan vam arribar, ens van donar les maletes i vam anar cap a casa de la meva tieta, jo no l’havia vista mai, i ella quan ens va veure ens va donar un petó a cadascun. El seu xalet era molt gran i tenia un gos que es deia Spink. Era un Golden Retriever petit de color blanc. Vam jugar tota la tarda amb ell i quan eren les set de la tarda ens vam anar a banyar a la seva piscina. Vam sopar i dormir.

L’endemà vam fer una mica de turisme per Mallorca abans de marxar, vam dinar en un restaurant i ens en vam anar a l’aeroport, tot seguit vam anar cap a casa.

El terra no és una paperera

Normalment, la gent té el mal vici de tirar els papers al terra. La veritat és que això no m’agrada perquè no pots caminar tranquil·lament sense vigilar de no xafar algun paper del berenar o una bossa de pipes buida. Tampoc no m’agrada que la gent normalment es compren pipes i les peles les escupen al terra.

No trobo bé que la gent es pensi que el terra es una paperera per dos raons: la primera es perquè no queda gens bé anar caminant en pau i no poder-ho fer amb tranquil·litat, l’altra és perquè això fa molt de mal a la natura, ja que contamina i en comptes de reciclar i reutilitzar fem que es tallin molts arbres per tornar a fer el paper que nosaltres tornarem a llençar una vegada fet servir.

Si continuem així no quedaran arbres i el terra semblarà una catifa de dos pams de brossa.

M’agradaria que tots tinguéssim més cura del terra.

Un somni

Un dia estava mirant una pel·lícula, un divendres a la nit, no tenia pressa per anar a dormir i em vaig quedar a veure la pel·lícula de por que feien: El Compte Dràcula, em vaig ficar nerviosa quan va començar a xuclar la sang del coll de noies molt boniques, ja no sabia com ficar-me al sofà, em tapava la cara i, de tant en tant, feia algun crit, llavors els meus pares em van dir: "val més que te'n vagis al llit a dormir". Quan era al llit estava tan nerviosa que hem va costar molt agafar el son.

Una vegada dormida semblava que tenia el Dràcula a l'habitació i em tapava el cap; volia marxar i corria molt perquè no volia que em xuclés la sang i convertir-me en Dràcula com ell. Llavors quan estava molt cansada i nerviosa perquè estava a punt de atacar-me, sento una veu que deia: "és hora d'aixecar-te" , no havia estat mai tan contenta d'aixecar-me.

La Primavera

Comença la primavera
i cauen les fulles dels arbres
ja que el sol s’altera
per a tenir flors a les branques.

No acaba de marxar el vent ,
És així aquest temps
Però continua fent dies excel·lents

La primavera plena de colors i d’entrega
És una llum que no cega
I un conjunt de sons que s’ordena.

De gran desitjaria...

El meu desig més gran és el de ser jugador de bàsquet professional, jo voldria començar la meva carrera jugant al “Lleida Bàsquet SAD”, que és l’equip on entreno.

Jo després voldria que em fitxés el DKV i, molt més tard, que em tornés a fitxar el FCBarcelona. Si tinc molta sort em podrien fitxar els “Minnesota Timberwolves”. Després, si tinc encara més sort em podrien fitchar els “Miami Heats”.

Molt més tard, si tinc la sort de jugar-hi em podrien fitchar els “Boston Celtics”. I si em volen fitchar “Los Angeles Lakers”. Allà jugaria amb: Derek Fisher, Lamar Odom, Cobey Bryant, Pau Gasol,…

Tots em pregunten que vull ser de gran i jo contesto tot orgullós:

-Vull ser jugador de bàsquet.

Jo trobo que seria molt difícil però sé que algun dia podrà passar. Està be somiar.
També el meu pare va jugar a bàsquet i per això m’hi vull dedicar. Des del dia que vaig començar em va agradar molt.

La comunió del meu cosí

El dia 29 de maig el meu cosí va fer la comunió.

Primer de tot vam anar a casa del meu cosí i ens vam fer les fotos amb els familiars. Tot seguit vam anar a l’església i jo no vaig entrar.

Després vam anar a casa un altre cop, seguidament vam anar al restaurant “la Fonda”, quan vam ser allí vam fer un veure i després ens van portar a la nostra sala, era una mica petita però era molt bonica.

A continuació vam començar a menjar l’aperitiu i quan estàvem ben tips el van retirar, al cap d’una estona ens van portar el primer plat i després el segon, mentrestant el meu cosí i un amic seu agafaven botelles d’aigua buides i ficaven a dins el fil dels globus amb heli i la botella sortia cap al dalt.

Després van fer pallassos i per berenar hi havien entrepans... i el més bo era la font de xocolata desfeta.

Per últim vam anar al ball, però com que hi havia inflables la meva germana va preferir anar als inflables.

Finalment vam haver de marxar.

Vam passar un bon dia.

Poblet

Un dia vam anar amb els pares a Poblet. Un dissabte a la tarda ens vam decidir a anar-hi, pensava que era molt lluny però la veritat és que no es gaire lluny, jo em vaig distreure molt amb el paisatge, era molt variat entre oliveres, ametlles i molta vinya.

A l’arribar vam anar a treure els tiquets d’entrada, hi havia un monjo a l’entrada que era el guia del monestir de Poblet i ens va agradar molt.
El monestir estar cuidat i hi viuen tot l’any els monjos de l’ordre Bernarndos de la

Abadia de Fontfreda, viuen molt del turisme que els deixa un gran ingrés econòmic a les botigues que venen records que es troben a l’entrada del monestir.
Al sortir del monestir la gent hi compren vi, ametlles garrapinyades, nous, postals, records religiosos, etc.

Aquella tarda va ser molt diferent dels altres dissabtes.

Les vacanses de Setmana Santa

El divendres, dia 15 d’abril a les cinc de la tarda vam acabar l’escola.
Quan vaig sortir de l’escola vaig anar cap vaig als horts a jugar una estona, al cap de 30:00 minuts vaig anar cap a casa a berenar i a fer una mica de deures. A les 7:00 la meva mare em va deixar anar a jugar amb la bicicleta.
Quan vaig anar a vaig al carrer, primer de tot vaig anar a buscar al Quim i al Genís.
Quan ja vam estar els tres davant de casa meva, vam anar a saltar.
A tres quarts de nou, el Quim i l Genís tenien de marxar cap a casa a sopar i a dormir.
L’endemà al matí, quan em vaig despertar vaig esmorzar i desprès vaig fer deures de 10:45 fins a les 13:00.
A les 13:00 quan la meva mare va arribar cap a casa vaig anar a jugar amb el quim fins a les 14:30. A les dos trenta vaig anar a dinar. Desprès jo el Quim i el Genís vam fer una guerra d’aigua.
El dijous, per al vespre vam marxar cap a casa dels meus padrins. Quan vam arribar, vam saludar a tota la família i vam sopar. Ja passada una estona, com que ja vam acabar de sopar vam mirar una pel·lícula i vam anar a dormir.
L’endemà al matí, quan em vaig despertar vaig agafar una espardenya, em vaig ficar al canto de la porta, li vaig tirar a la cara del meu cosí i vaig marxar corrents.
M’han vaig anar a esmorzar. Al cap d’una estona quan vaig acabar d’esmorzar vaig anar a mirar la televisió.
Al cap de cinc minuts, vaig veure que venia cap al menjador el meu cosí molt enfadat, i portava quatre sabatilles a la ma. Jo vaig anar corre a dir-li a la mare del meu cosí que hem volia tirar les sabatilles i la meva tieta el va renyar a ell. Llavors em vaig anar a vestir i després a veure el a la Nucka.
Al cap d’una estona vam anar al bar del poble i a casa d’un amic que es diu Marc.
A les 13:00 del migdia vam anar cap a casa dels meus padrins, i jo i m’acusí vam anar a jugar a la play a un joc de matar cotxes. Quan la meva padrina va acabar de fer el dinar vam anar a dinar era boníssim. Quan jo el Joan, la Maria, la Laura i la Davinia vam acabar de dinar vam anar a un turo a jugar amb la Nucka. A les 4:30 de la tarda jo i el Joan vam engegar les motos i vam començar a córrer. A les 5:45 vam anar a berenar i després a jugar a la WII.
Quan ja ens feien mal els ulls, vam anar a jugar amb la Davinia. Més tard a les 7:30 vam anar a jugar una mica pel poble i a veure la Nuria.
Al tard vespre vam anar a veure una pel·lícula i després vam sopar ens vam anar a posar el pijama i quan no ens veien vam agafar pipes, suquets, pastes... a mitja (festa), van vindre els meus tiets hi o vam amagar tot sota el llit.
Va ser un dia molt i molt divertit.
El dia de la Mona:

Al matí, quan hem vaig despertar, vaig anar a veure si el meu cosí Sergi ja s’havia despertat.
Sí, ja s’havia despertat. Jo li vaig dir si volia anar a esmorzar. Ell va dir que sí, vam anar cap a baix i vam preparar l’esmorzar.

A les 12:00 del matí jo i el meu vam anar a baix al jardí, vaig ajudar a ficar la taula al pare, a portar les cadires. Quan ja era l’hora de dinar va vindre la meva padrina... quan vam acabar de dinar , vam menjar la mona de la meva germana i la del meu cosí Sergi. A jo em van regalar un tanc de guerra fet de xocolata. Ja passada una estona, volíem anar a el poliesportiu a jugar a basquet hi ha futbol però cinc minuts després, va començar a ploure.
Van ser els dies més divertits de totes les meves vacances.

dijous, 9 de juny del 2011

De gran vull ser...

Jo, des de petit, sempre he tingut a la ment de ser escriptor. M’encanta escriure textos, sobre tot, un dels temes que m’agraden més es el misteri, sempre m’han agradat aquest tipus de temes. Jo intento fer els textos molt interessants, perquè així la gent s’interessi en llegir-los.

També sempre intento deixar els textos amb intriga, perquè així es llegeixin les altres parts del conte.
Una altre tema que m’agrada molt es fer un escrit de futbol, com un reportatge. A jo, també m’agrada molt aquest tema, sempre m’ha agradat el futbol i, algunes vegades, escric escrits de futbol, com per exemple en partits del Barça.

Però normalment sempre que faig això han de ser importants els partits.

Quan era més petit, de vegades escrivia textos a casa. No com aquests que faig ara! Però deia la meva mare que estaven força bé. Encara en tinc alguns guardats al meu ordinador, i alguns també els vaig imprimir i els tinc en una carpeta, a casa.

M’agrada molt escriure textos, i per això de gran vull ser escriptor. Però potser més endavant, m’agradarà un altre ofici, però de moment de gran vull ser escriptor.

El meu desig

Des que sóc petita que m’agradaria viatjar en el temps.

Al passat per veure com vivien a l’època de la meva padrina, per veure com els romans van conquistar tants i tants països, a la prehistòria per veure com s’ho muntaven per sobreviure a tants perills, i fins i tot per anar a veure als dinosaures, dels que tant se’n parla i quasi no se’n sap res.



També viatjaria al futur per anar a veure com seré de gran, per veure com ha avançat la tecnologia, per veure si es veritat que diuen que al futur el cotxes volaran. Si algun dia viatjo al futur m’agradaria descobrir que els humans han descobert una solució pel canvi climàtic i que ja no hi hagués contaminació, també m’encantaria veure que els animals no s’extingeixin i visquessin feliçment.


Si algun dia el meu desig es pogués complir i pogués viatjar pel temps jo seria molt feliç.

El dia de la meva comunió

El 31 de maig del 2009 jo vaig fer la meva comunió. Jo vaig invitar a la meva família, la meva família em van regalar molt regals.

Vam anar a missa me van fer moltes fotos. Al final de la missa em van donar un llibre embolicat. Després vam anar cap al restaurant que s’anomenava “El petit català”;els meus cosins me donaven molt petons, els monitors van inflar inflables per botar les meves cosines i cosins.

Després ens van cridar per anar a dinar però la meva cosina va entrepussar en una pota de una cadira i va plorar.Jo la vaig portar al braç cap a la seva mare, la meva mare li va donar una gominola perquè pares de plorar i va dinar un plat de macarrons.

Quan van acabar els meus cosins i jo ens van portar una figura de gominoles molt gran, quan estàvem tips vam anar a jugar una altra vegada als inflables. Jo ajudava a les meves cosines a saltar perquè eren molt petites, tenien 17 mesos.

Més tard vaig acompanyar a la meva cosina a beure. Després vam anar a jugar a uns columpios que hi havien dintre el restaurant. Quant vam acabar vam anar a casa meva a sopar tots: els germans del meu pare i de la meva mare. Quan era la nit ja vam marxar cadascú cap a casa seva a dormir perquè l’endemà aniríem a una festa dels meus padrins d’aquí d’Albesa.

A la festa dels meus padrins m’ho vaig passar molt bé !!!

Desitjo...

Des de petita m’han agradat molt els nens i també m’ha agradat molt pentinar.
Sempre he volgut treballar en una perruqueria, fer pentinat estrambòtics...

Però ja fa uns dies em va passar una cosa:
,olta gent em diu que m’agraden molt els nens, com el meu pare o la meva mare. Jo també me n'adono que m’agraden molt els nens, tinc com una sensació de que son els meus millors amics.

Jo també me n'adono d’una cosa ,i és que pentinar i fer de professora de guarderia es complicat però si t’agrada una cosa ho pots aconseguir.

Sigui com sigui jo he de perseguir un dels meus somnis i es que per ser professora de guarderia s’ha de saber tenir molta paciència, però també estudiar per fer-ho.

dimarts, 7 de juny del 2011

Què m'agradaria ser de gran?

A mi sincerament hi ha dos oficis que m’agradaria fer quan sigués gran; un d’ells es ser escriptora, jo vaig decidir que m’agradaria fer d’escriptora perquè alguna visita que ens han fet a l’escola o a algun llibre molt interessant que he llegit, doncs m’han inspirat a escriure. Jo a casa ara estic a punt de començar un llibre al meu rotllo.

A mi m’agrada escriure llibres sobre fantasia, normalment em baso amb un dibuix o amb un fet i d’allí en vaig treient suc, ara us posaré un exemple sobre això:

Per exemple miro un ordenador i penso que aquest ordenador podria de cop agafar vida i passar a ser un robot, i fins i tot que es converteixi en una persona.



Si de gran no sóc escriptora faré un relat pel meu conte i serà de fantasia i fet amb tots aquests passos que us he dit si no es que en trobo algun mètode millor.

I per altra banda voldria fer de mestra de parvulari, això té a veure que m’encanten els nens petits i veure i ajudar-los a treballar, penso que em pot agradar molt.

Doncs aquí heu vist el que m’agradaria ser fins ara de gran, però potser al llarg del temps m’agrada alguna altra cosa i em dedico a ella, però de moment ser escriptora o mestra és el que m’agradaria ser en aquest moment.

Aventura a Sort!

El 21 de setembre del 2010, vaig anar a Vielha. De camí, quan vam mirar el rellotge, eren la una i mitjà. I vam decidir parar a menjar a Sort. Vam aparcar el cotxe prop d’un riu i, finalment, vam decidir menjar al riu. Nosaltres havíem portat menjar preparat de casa, i també havíem comprat alguna cosa en algunes botigues de Sort.

La meva veïna, Rosita, també havia vingut al viatge, i va dir, que ens fiquéssim una mica més cap a dintre del riu, que de moment hi havia poca aigua. I finalment, ens vam ficar d’acord, i vam caminar una mica més. Quan ja érem al mig, vam començar a treure el menjar, les begudes...

Mentre ho estàvem preparant, uns nois que volien fer ràfting, van obrir les comportes del riu i va començar a sortir molta aigua. I jo, en aquell moment, li vaig dir a la meva mare:

- Mare... He vist que està pujant l’aigua del riu. Mira!

La meva mare, em va mirar, i després va mirar cap al riu, hi ho va veure. I a continuació ho vam anar a dir als altres. Tots junt, vam començar a tornar a ficar el menjar a dintre de la bossa, les begudes, els vasos...

Però l’aigua ja ens havia envoltat. Però sort que hi havia unes pedres molt grosses, prop d'on estàvem nosaltres, i les vam començar a saltar. Les vam anar saltant de un en un i, finalment, vam sortir d’aquell riu.

Després, vam dinar prop d’aquell riu, on vam estar força bé, i a continuació, vam continuar el nostre viatge.

dijous, 2 de juny del 2011

Ciència al carrer

Els dies 27 i 28 de maig a Lleida, a l’avinguda Blondel, uns nens i nenes i professors de diferents instituts de la zona lleidatana i de la demarcació de Lleida, feien diferents experiments de química i física.

Hi havia nens i nenes, per exemple, que feien experiments amb farina i aigua. En un racó de la l’avinguda hi havia una piscina tota plena amb farina de celíacs i amb aigua, i si la trepitjaves molt fort, podies caminar per damunt de la barreja sense enfonsar-t’hi!

També hi havia un experiment que es un cercle i una plataforma inclinada en forma de baixada, posaves el cercle dalt de la plataforma i quan tu pensaves que aniria cap baix, el deixaven anar i anava directes cap dalt, em van explicar que això passava perquè el cercle portava en una part molt pes i per aquesta qüestió, el cercle anava amunt.



També vaig veure volcans, vaig escriure amb tinta invisible, vaig estar una estona jugant amb materials del Museu de Matemàtiques de Catalunya, ens van explicar com funcionava un pèndul (el pèndul no canvia de direcció que el que canvia es la terra), també com es podia fabricar una pila de 10 volts amb un llapis i una maquineta, en una altra parada es podia fer bombolles de sabó de totes mides, ens van explicar que el sucre no fa flama però quan hi poses cendra pel voltant i l’intentes cremar-lo llavors es quan fa flama, també vam veure robots controlats per l’ordinador o anaven amb piles... Hi havia molts experiments divertits.



Va ser una tarda científica. Recomano que l’any que ve hi aneu, us ho passareu molt bé.

L’estany de Llauset

El diumenge dia 22 de maig, la meva família, uns amics de Pont de Suert i jo vam anar a la presa de Llauset que es troba a la comarca de l’Alta Ribagorça.

Ens vam alçar al matí, vam esmorzar, ens vam canviar, vam pujar al cotxe i ens vam anar cap a la presa de Llauset.

Quan vam arribar, ens vam equipar amb: les botes de muntanya, les ulleres de sol, la gorra i el menjar suficient per esmorzar i dinar, vam començar l’excursió i allà encara hi havia neu.

Quan respiraves notaves com t’entrava l’aire natural als pulmons, hi havia un paisatge molt bonic, pel camí, vam veure un isard que corria per damunt de les pedres de l’alta muntanya i dos o tres marmotes que quan t’hi atansaves s’amagaven ràpidament.



Quan vam acabar de dinar, amb en Joan, el Josep, la Maria, l’Ambròs, l’Eudald i jo vam anar a investigar una mica la natura. El meu pare i l’Eudald van trobar petjades a la neu de marmota.

En Joan ens va explicar que fa uns anys van posar un pont de ferro i que amb l’aigua que s’està desfent de la neu, va arrossegar el pont cap baix a l’estany, ara hi ha un pont amb reixes que pots relliscar molt fàcilment.

Al tornar estàvem una mica cansats però tots ens ho vam passar fenomenal observant aquell paisatge tant meravellós.