El meu paisatge

Quan veus aquest paisatge et pot transmetre moltes sensacions. Personalment, a mi em transmet tranquil·litat i silenci al veure el cel tan blau, sense cap núvol. I sota d'aquest cel ens trobem la muntanya tota nevada, amb la falda plena d'arbres que ja comencen a tindre les primeres fulles de la primavera.

Als dos costats de la muntanya, hi ha prats plens d’herba verda i fresca que estan esperant que comenci la primavera per a poder traure les xicotetes flors de color blanc i groc que sempre són tan boniques. Davant dels prats, dels arbres i de la muntanya hi ha un llac. Un llac tan blau com el cel, i molt tranquil. A l'aigua s’hi reflecteix la muntanya nevada, els prats i tots els pardals que volen pel cel. Al llac, un poc més endins de la vora, hi ha dues pedres majestuoses, de colors com ara el marró, el gris, el negre fins i tot el groc. Com la muntanya, aquestes dos pedres també es reflecteixen al llac.

Aquest és el paisatge que jo he elegit. Podria haver fet molts altres, però he elegit aquest perquè m'agrada molt.