Ara parlarem dels animals que els seus amos no el cuiden, no els passegen, els peguen, no els donen de menjar...
Jo estic a favor perquè s’han de cuidar els gossos, els gats, els ocells, els peixos...
Potser algun dia que hagin mossegat a l’amo o s’hagi portat malament es podria deixar cinc minuts sense res però s’han de cuidar perquè puguin estar sans. Tots els animals mereixen un respecte i pateixen quan se’ls maltracta o se’ls pega.
Jo estic en contra perquè de vegades són animals desobedients: mosseguen, fan les seves necessitats on vol, no mengen res i quan els treus a passejar borden molt i has de tornar a casa només en un minut.
Jo estic en contra i a favor, en contra perquè no fan el que han de fer, ens mosseguen... i a favor perquè són carinyosos, et fan companyia, ajuden als necessitats, et fan passar el l’estona...
dimarts, 9 de desembre del 2008
És necessari anar a l’escola?
Avui parlarem de si és necessari anar a l’escola o no, hi ha gent que pensa que es
necessari per aprendre, i n’hi ha d’altra que no perquè pensen que es podrien quedar a casa a jugar.
Per una part, és necessari anar a l’escola per aprendre i tenir una bona educació. Pensem que hi ha nens que voldrien anar a l’escola i no poden per manca de recursos.
Per una altra part, no és necessari perquè ens podríem quedar a casa a jugar a l’ordinador, no faríem deures, podríem mirar la televisió ...Potser seria més divertit...
Jo penso que hem de tenir temps per les dos coses, una estona per concentrar-nos en estudiar, fer els deures i altres obligacions de l’escola i l’altra per poder jugar a l’ordinador, al carrer. Però definitivament, penso que anar a l’escola és molt necessari, sobretot en un món on cada vegada hi ha noves coses per aprendre.
necessari per aprendre, i n’hi ha d’altra que no perquè pensen que es podrien quedar a casa a jugar.
Per una part, és necessari anar a l’escola per aprendre i tenir una bona educació. Pensem que hi ha nens que voldrien anar a l’escola i no poden per manca de recursos.
Per una altra part, no és necessari perquè ens podríem quedar a casa a jugar a l’ordinador, no faríem deures, podríem mirar la televisió ...Potser seria més divertit...
Jo penso que hem de tenir temps per les dos coses, una estona per concentrar-nos en estudiar, fer els deures i altres obligacions de l’escola i l’altra per poder jugar a l’ordinador, al carrer. Però definitivament, penso que anar a l’escola és molt necessari, sobretot en un món on cada vegada hi ha noves coses per aprendre.
Contaminem massa?
Ara explicarem la contaminació dels transports i de les cases que tiren massa fum.
Estic a favor perquè hauríem de anar una mica amb cotxe, moto, camió o amb altres transports, però no els hauríem de fer funcionar tant, com anar cada dia quaranta quilòmetres amb els transports.
Estic a contra ja que la contaminació ambiental, a part de contaminar el nostre planeta, ens contamina a nosaltres també, perquè es troba en l’aire que respirem i això fa que a mesura que van passant els anys, al nostre organisme s’hi vagi acumulant bactèries i ens pot causar alguna malaltia greu.
Estic a favor i a la vegada en contra, perquè crec que no hauríem de contaminar el nostre planeta, però tampoc crec que hàgim de deixar d’utilitzar els transports, fàbriques,etc. El millor és que inventéssim mètodes per fer les dos coses a la vegada, utilitzar a la vegada el cotxe però que no contamini tant.
Estic a favor perquè hauríem de anar una mica amb cotxe, moto, camió o amb altres transports, però no els hauríem de fer funcionar tant, com anar cada dia quaranta quilòmetres amb els transports.
Estic a contra ja que la contaminació ambiental, a part de contaminar el nostre planeta, ens contamina a nosaltres també, perquè es troba en l’aire que respirem i això fa que a mesura que van passant els anys, al nostre organisme s’hi vagi acumulant bactèries i ens pot causar alguna malaltia greu.
Estic a favor i a la vegada en contra, perquè crec que no hauríem de contaminar el nostre planeta, però tampoc crec que hàgim de deixar d’utilitzar els transports, fàbriques,etc. El millor és que inventéssim mètodes per fer les dos coses a la vegada, utilitzar a la vegada el cotxe però que no contamini tant.
dimarts, 2 de desembre del 2008
Són necessaris més carrils per les bicicletes a les ciutats?
A Catalunya hi ha molts pocs carrils per les ciutats, als pobles tampoc n’hi ha i com que a la televisió i altres llocs diuen que s’ha d’anar més amb bicicleta, haurien de ficar carrils.
Hi ha arguments a favor perquè hauríem d’agafar més la bicicleta que el cotxe perquè el cotxe contamina molt més que la bicicleta.
Hi ha arguments en contra perquè hi ha molts més cotxes que bicis i si fem massa carrils bici els cotxes no podran circular. A més a més, tot i que hi ha carrils bici, moltes ciclistes passen per allí on els sembla.
Jo opino que s’han de fer mes carrils bici als pobles i a les ciutats perquè no cal anar sempre amb cotxe, si anem amb bicicleta o a peu no contaminem i amb el cotxe si que contaminem molt però que molt.
Hi ha arguments a favor perquè hauríem d’agafar més la bicicleta que el cotxe perquè el cotxe contamina molt més que la bicicleta.
Hi ha arguments en contra perquè hi ha molts més cotxes que bicis i si fem massa carrils bici els cotxes no podran circular. A més a més, tot i que hi ha carrils bici, moltes ciclistes passen per allí on els sembla.
Jo opino que s’han de fer mes carrils bici als pobles i a les ciutats perquè no cal anar sempre amb cotxe, si anem amb bicicleta o a peu no contaminem i amb el cotxe si que contaminem molt però que molt.
És necessari experimentar als laboratoris amb animals?
Avui en dia els laboratoris fan experiments amb animals perquè han de experimentar i fer noves medicines. A molts animals els fan menjar medicines i es moren; aquests animals amb què experimenten són inofensius i la majoria moren.
A vegades són beneficiosos per a la gent malalta però n’han mort molts: gossos, rates, monos, hàmsters, ocells. Gràcies a aquests experiments la gent que te una malaltia pot tenir solucions quasi per a tots els casos. Cada moment fan mes experiments per combatre el càncer etc...
Les vacunes també les fan als laboratoris i per això ens vacunen per combatre malalties. Cada vegada hi ha mes casos com ara la Sida, per això estan intentant buscar una nova vacuna, pastilla, xarop etc... Segurament és bo que hi hagi medicaments per combatre tota mena de malalties, però també hem de tenir en compte els animals innocents que moren per voler experimentar amb ells.
Estic a favor de que s’experimenti per a fer noves vacunes i medicaments per a la gent que te malalties .Però per altra banda, estic en contra de que hagin d’experimentar amb animals i que moren tots o quasi tots. Aquests animals són inofensius i a la vegada són animals de laboratori , aquells animals no poden veure el món exterior. Vosaltres esteu en contra o a favor?
A vegades són beneficiosos per a la gent malalta però n’han mort molts: gossos, rates, monos, hàmsters, ocells. Gràcies a aquests experiments la gent que te una malaltia pot tenir solucions quasi per a tots els casos. Cada moment fan mes experiments per combatre el càncer etc...
Les vacunes també les fan als laboratoris i per això ens vacunen per combatre malalties. Cada vegada hi ha mes casos com ara la Sida, per això estan intentant buscar una nova vacuna, pastilla, xarop etc... Segurament és bo que hi hagi medicaments per combatre tota mena de malalties, però també hem de tenir en compte els animals innocents que moren per voler experimentar amb ells.
Estic a favor de que s’experimenti per a fer noves vacunes i medicaments per a la gent que te malalties .Però per altra banda, estic en contra de que hagin d’experimentar amb animals i que moren tots o quasi tots. Aquests animals són inofensius i a la vegada són animals de laboratori , aquells animals no poden veure el món exterior. Vosaltres esteu en contra o a favor?
Cal fer més carrils bici?
Avui us parlarem de si s’han de fer més carrils bici o no, perquè hi ha molta gent que vol anar amb bicicleta pel poble o la ciutat i si hi ha molt trànsit s’han esperar.
Per una banda s’han fer mes carrils per anar amb bicicleta perquè la gent que va amb bicicleta s’està queixant de que quan hi ha molt trànsit s’han d’esperar perquè els cotxes no tiren, i si hi fan carrils per anar amb bicicleta no s’hauran d’esperar tant per passar amb bicicleta. A més a més, fer carrils bici farà que la gent utilitzi més la bicicleta i que no contamini tant l’atmosfera.
Per una altra part no s’han de fer carrils per anar amb bicicleta perquè la gent ha de tenir paciència i esperar i, a més, hi ha molt més cotxes que bicis i han de tenir prioritat.
La meva opinió és que si que s’han fer mes carrils per anar amb bicicleta perquè a Catalunya n’hi ha molts pocs.
Per una banda s’han fer mes carrils per anar amb bicicleta perquè la gent que va amb bicicleta s’està queixant de que quan hi ha molt trànsit s’han d’esperar perquè els cotxes no tiren, i si hi fan carrils per anar amb bicicleta no s’hauran d’esperar tant per passar amb bicicleta. A més a més, fer carrils bici farà que la gent utilitzi més la bicicleta i que no contamini tant l’atmosfera.
Per una altra part no s’han de fer carrils per anar amb bicicleta perquè la gent ha de tenir paciència i esperar i, a més, hi ha molt més cotxes que bicis i han de tenir prioritat.
La meva opinió és que si que s’han fer mes carrils per anar amb bicicleta perquè a Catalunya n’hi ha molts pocs.
La desforestació
Ara parlarem d'un tema que es molt important per a la terra, es la desforestació la tala d’arbres i també de fer barbacoes als boscos. En resum que talem massa arbres i no cal perquè hi ha animals que es moren cada dia per culpa dels boscos cremats i de la tala de arbres.
Ho necessitem per fer mobles i fer paper per a poder escriure i per poder fer el material per anar a l’escola.
Necessitem els arbres per respirar per alimentar-nos de la fruita si continuem així la selva Amazònica desapareixerà el pulmó de la terra, i sense allò no podem ni viure ni fer mobles.
Si continuem així d’aquí a uns anys per el que tallem ens en repetirem perquè no es podrà viure.
Sergi: Jo crec que no es pot continuar així perquè si continuem així ens quedarem sense aire i si també tallem massa arbres els animals que viuen allí també es moriran.
Manel: Jo crec que talar arbres es necessari però no crec que sigui necessari talar-ne tants perquè aviat ens quedarem sense el pulmó de la terra i allò es molt important perquè no ens donem compte però molts animals van morint cada dia sigui per laboratoris o sigui per la desforestació.
Ho necessitem per fer mobles i fer paper per a poder escriure i per poder fer el material per anar a l’escola.
Necessitem els arbres per respirar per alimentar-nos de la fruita si continuem així la selva Amazònica desapareixerà el pulmó de la terra, i sense allò no podem ni viure ni fer mobles.
Si continuem així d’aquí a uns anys per el que tallem ens en repetirem perquè no es podrà viure.
Sergi: Jo crec que no es pot continuar així perquè si continuem així ens quedarem sense aire i si també tallem massa arbres els animals que viuen allí també es moriran.
Manel: Jo crec que talar arbres es necessari però no crec que sigui necessari talar-ne tants perquè aviat ens quedarem sense el pulmó de la terra i allò es molt important perquè no ens donem compte però molts animals van morint cada dia sigui per laboratoris o sigui per la desforestació.
És bo jugar a la play-station?
És bo jugar tantes hores a la play? Sí o no? Tots ho estem pensant.
Jugar a la Play és una bona forma d’entretenir-te, però també pot ser una forma de perdre el temps. Quan fa bon temps l’has de deixar en un racó apartada perquè segurament és molt millor que utilitzis el temps per anar a jugar al carrer, jugar amb els amics... La qüestió és sortir de casa.
Quan plou o fa mal temps és millor quedar-te a casa jugant a la play o a la Wii, perquè és igual que jugar amb un joc de taula. Ah!, me’n descuidava, tant si fa bon temps o mal temps a l’hora de fer els deures a fer els deures.
Quant a la meva opinió del tema, hi estic a favor perquè quan fa mal temps i t’has de quedar a casa no crec que sigui dolent de jugar-hi. En part, però, també hi estic en contra perquè a l’hora de temps lliure és millor sortir al carrer.
Jugar a la Play és una bona forma d’entretenir-te, però també pot ser una forma de perdre el temps. Quan fa bon temps l’has de deixar en un racó apartada perquè segurament és molt millor que utilitzis el temps per anar a jugar al carrer, jugar amb els amics... La qüestió és sortir de casa.
Quan plou o fa mal temps és millor quedar-te a casa jugant a la play o a la Wii, perquè és igual que jugar amb un joc de taula. Ah!, me’n descuidava, tant si fa bon temps o mal temps a l’hora de fer els deures a fer els deures.
Quant a la meva opinió del tema, hi estic a favor perquè quan fa mal temps i t’has de quedar a casa no crec que sigui dolent de jugar-hi. En part, però, també hi estic en contra perquè a l’hora de temps lliure és millor sortir al carrer.
dimecres, 19 de novembre del 2008
Entrevista al meu pare, paleta
El meu pare es diu Vasile Grigoras i té 41 anys. Treballa de paleta, li agrada molt però el que no li agrada es quan no ve al mig dia a casa per poder descansar, encara que de vegades ve.
Com et dius?
Vasile Grigoras.
Quans anys tens?
Tinc 41 anys.
De què treballes?
Treballo de paleta.
T’agrada la feina que fas?
Sí, molt.
Treballes amb molta gent?
No, més aviat poca.
Treballes fins molt tard?
De les 7:45 a les 13:45 i de les 14:45 a les 19:15.
M’ha agradat que hagis pogut atendre’m. Adén.
Amb molt de gust. Adéu.
Com et dius?
Vasile Grigoras.
Quans anys tens?
Tinc 41 anys.
De què treballes?
Treballo de paleta.
T’agrada la feina que fas?
Sí, molt.
Treballes amb molta gent?
No, més aviat poca.
Treballes fins molt tard?
De les 7:45 a les 13:45 i de les 14:45 a les 19:15.
M’ha agradat que hagis pogut atendre’m. Adén.
Amb molt de gust. Adéu.
dimarts, 18 de novembre del 2008
Entrevista al meu germà, l'Adrian
Com et dius?
Adrian Ionut.
Quants anys tens?
20
Què t’agrada fer durant el temps lliure?
M’agrada escoltar música, anar amb el cotxe, jugar a l’ordinador.
Quan vas néixer?
L’1 de maig 1988.
A on vas néixer?
A Romania.
Que tens mes germans?
Sí, una germana que es diu Bianca.
En quin carrer vius?
Al carrer del Forn.
Tens cosins i cosines?
Sí, moltes.
Quin color t’agrada més?
Vermell i negre.
De què treballes?
Vaig treballar de constructor, al català i d’electricista.
Com es diu la teva mare i el teu pare?
La meva mare es diu Natàlia i el meu pare es diu Constantí.
Gràcies per deixar-te fer l’entrevista.
Adrian Ionut.
Quants anys tens?
20
Què t’agrada fer durant el temps lliure?
M’agrada escoltar música, anar amb el cotxe, jugar a l’ordinador.
Quan vas néixer?
L’1 de maig 1988.
A on vas néixer?
A Romania.
Que tens mes germans?
Sí, una germana que es diu Bianca.
En quin carrer vius?
Al carrer del Forn.
Tens cosins i cosines?
Sí, moltes.
Quin color t’agrada més?
Vermell i negre.
De què treballes?
Vaig treballar de constructor, al català i d’electricista.
Com es diu la teva mare i el teu pare?
La meva mare es diu Natàlia i el meu pare es diu Constantí.
Gràcies per deixar-te fer l’entrevista.
Entrevista al pare, envasador
El meu pare treballa en un magatzem de fruita que es diu Catafruit. Allà renten la fruita, fiquen brillantor i treuen tot el que pot ser perjudicial per la salut. La meva mare també hi treballa, neteja el magatzem etc...
Al Catafruit volen molta netedat, per això fan posar gorres i roba especial, fan treure les coses de valor. No deixen menjar mentre estiguis treballant, els fan anar al menjador a menjar durant l’estona de dinar, esmorzar i berenar. A vegades el pare arriba bastant tard perquè hi ha algun accident com: bolca un camió ple de fruita o ha de portar coses a la infermeria. Els pares a la nit arriben esgotats i de mal humor.
A continuació entrevistaré al meu pare.
Com et dius ?
Eusebi, Eusebi fulla.
De que treballes?
Jo treballo d’envasador, i comercio fruita per al consum de les persones.
En quin lloc veneu la fruita?
Als supermercats Mercadona de tota Espanya i a Canàries. Exportem a Anglaterra, hi ha gent que prefereix comprar la fruita al Catafruit.
Amb quins països intercanvieu la fruita, quines fruites?
Em...A Anglaterra i Holanda i les fruites són :peres, pomes etc ...
Han vingut molts emigrants ? Molts?
Si, molts
Es nota la diferencia de emigrants? Quina quantitat n’han vingut?
Sí que es nota, els emigrants el 90% i els espanyols som un 10 %.
Us podeu fer mal mentre treballeu?
Sí , talls, però per això hi ha una infermeria i allà ens tracten molt bé
Com podeu saber a quina temperatura ha de estar la fruita ?
Fent cursets.
Són difícils?
Sí, una mica.
Quins horaris feu? Sou matiners? Teniu son?
De quatre del mati a una i de cinc a deu. Molta gent mentre esmorza s’adorm, tenim molta son, i això que fa 20 anys que hi treballo.
Gràcies per l’entrevista.
Al Catafruit volen molta netedat, per això fan posar gorres i roba especial, fan treure les coses de valor. No deixen menjar mentre estiguis treballant, els fan anar al menjador a menjar durant l’estona de dinar, esmorzar i berenar. A vegades el pare arriba bastant tard perquè hi ha algun accident com: bolca un camió ple de fruita o ha de portar coses a la infermeria. Els pares a la nit arriben esgotats i de mal humor.
A continuació entrevistaré al meu pare.
Com et dius ?
Eusebi, Eusebi fulla.
De que treballes?
Jo treballo d’envasador, i comercio fruita per al consum de les persones.
En quin lloc veneu la fruita?
Als supermercats Mercadona de tota Espanya i a Canàries. Exportem a Anglaterra, hi ha gent que prefereix comprar la fruita al Catafruit.
Amb quins països intercanvieu la fruita, quines fruites?
Em...A Anglaterra i Holanda i les fruites són :peres, pomes etc ...
Han vingut molts emigrants ? Molts?
Si, molts
Es nota la diferencia de emigrants? Quina quantitat n’han vingut?
Sí que es nota, els emigrants el 90% i els espanyols som un 10 %.
Us podeu fer mal mentre treballeu?
Sí , talls, però per això hi ha una infermeria i allà ens tracten molt bé
Com podeu saber a quina temperatura ha de estar la fruita ?
Fent cursets.
Són difícils?
Sí, una mica.
Quins horaris feu? Sou matiners? Teniu son?
De quatre del mati a una i de cinc a deu. Molta gent mentre esmorza s’adorm, tenim molta son, i això que fa 20 anys que hi treballo.
Gràcies per l’entrevista.
Entrevista al meu padrí, en Cristóbal
El diumenge vaig fer l’entrevista al meu padrí d’Ivars d’Urgell juga a bitlles i li agrada molt, té un hort i allà també juga molt a bitlles. Per entrenar-se també s’entrena alguns dies amb els del seu equip, però no sé quan ho fan perquè no li he preguntat. També m’ha dit que li agrada molt jugar al billar i que aquells pals valen molts diners. A les bitlles es pinten de colors diferents perquè un altre no li agafi una bitlla sense voler.
Com et vas aficionar a les bitlles?
Veia als companys com jugaven i llavors també vaig jugar i em va agradar molt.
Surts molt de casa per jugar a bitlles?
Una vegada a la setmana.
Quin és el lloc que t’ha agradat mes?
Albesa, perquè hi ha molts bons jugadors.
Tens moltes persones a l’equip?
Vuit persones.
Et fa ràbia haver de perdre?
Sí, molta.
Quants equips sou?
Som tres equips.
Hi ha algú que no t’agrada de l’equip?
No, som tots companys.
Heu guanyat mai un campionat?
Quatre anys seguits.
En quin lloc esteu ara?
A la primera divisió.
Tens algunes altres aficions?
Sí, el billar.
Gràcies per la teva col·laboració i per deixar-te entrevistar.
Com et vas aficionar a les bitlles?
Veia als companys com jugaven i llavors també vaig jugar i em va agradar molt.
Surts molt de casa per jugar a bitlles?
Una vegada a la setmana.
Quin és el lloc que t’ha agradat mes?
Albesa, perquè hi ha molts bons jugadors.
Tens moltes persones a l’equip?
Vuit persones.
Et fa ràbia haver de perdre?
Sí, molta.
Quants equips sou?
Som tres equips.
Hi ha algú que no t’agrada de l’equip?
No, som tots companys.
Heu guanyat mai un campionat?
Quatre anys seguits.
En quin lloc esteu ara?
A la primera divisió.
Tens algunes altres aficions?
Sí, el billar.
Gràcies per la teva col·laboració i per deixar-te entrevistar.
dimecres, 12 de novembre del 2008
Entrevista a la Irene, infermera
Ara farem l’entrevista a la Irene.
Treballa d’infermera a Pont de Suert, però abans treballava a Isona. Hi treballa els caps de setmana i moltes poques vegades treballa en dies setmanals.
Com et dius?
Irene Sanmartí Forns
A quina casa vas néixer?
A cal batalla
A quin carrer vius?
Al camí del riu núm. 14
De què treballes?
D’infermera
T’agrada fer d’infermera?
Sí, molt.
Quin color t’agrada?
El color vermell
Com vas aconseguir aquesta feina?
Estudiant molt i fent molt d’esforç.
T’agrada el poble on estàs?
Sí, molt.
T’agrada llegir?
Sí, molt.
Quin llibre estàs llegint?
La enfermera de la Brunete
Quin tipus de cançó t’agrada?
Música pop
Gràcies per la teva col·laboració.
Treballa d’infermera a Pont de Suert, però abans treballava a Isona. Hi treballa els caps de setmana i moltes poques vegades treballa en dies setmanals.
Com et dius?
Irene Sanmartí Forns
A quina casa vas néixer?
A cal batalla
A quin carrer vius?
Al camí del riu núm. 14
De què treballes?
D’infermera
T’agrada fer d’infermera?
Sí, molt.
Quin color t’agrada?
El color vermell
Com vas aconseguir aquesta feina?
Estudiant molt i fent molt d’esforç.
T’agrada el poble on estàs?
Sí, molt.
T’agrada llegir?
Sí, molt.
Quin llibre estàs llegint?
La enfermera de la Brunete
Quin tipus de cançó t’agrada?
Música pop
Gràcies per la teva col·laboració.
dimarts, 11 de novembre del 2008
Entrevista a l'Ester Aliet, infermera
Avui farem una entrevista a la meva mare, l’Ester Aliet, treballa d’infermera.
És una persona a la que conec molt bé, però en canvi, hi ha coses de la seva feina o gustos seus que no coneixia.
Com et dius?
Em dic Ester Aliet.
D’on ets?
Sóc d’Albesa.
De què treballes?
Treballo d’infermera.
En què consisteix la teva feina? Ens la pots explicar una mica?
Actualment estic de supervisora i la meva feina consisteix en organitzar la feina de la unitat on treballo.
Quants anys fa que treballes d’aquesta professió?
Fa disset anys que sóc infermera, i en fa dos que treballo de supervisora.
Quins són els teus hobbies?
M’agrada llegir, sortir amb els meus amics, m’agrada viatjar.
Com vas decidir venir viure a Albesa?
Hi he viscut sempre.
T’agrada la música? De quin tipus?
Si, el rock.
Quin menjar t’agrada més?
Els ous ferrats.
Quin actor/actriu t’agrada més?
El Robert De Niro.
Quin esport t’agrada més?
M’agrada caminar.
Quin color t’agrada més?
El negre per vestir, i visualment el lila.
D’on has anat de viatge, quin lloc t’agrada més?
Roma.
Moltes gràcies, per la teva col·laboració i que passis un bon dia.
Gràcies a tu i que passis també un bon dia.
És una persona a la que conec molt bé, però en canvi, hi ha coses de la seva feina o gustos seus que no coneixia.
Com et dius?
Em dic Ester Aliet.
D’on ets?
Sóc d’Albesa.
De què treballes?
Treballo d’infermera.
En què consisteix la teva feina? Ens la pots explicar una mica?
Actualment estic de supervisora i la meva feina consisteix en organitzar la feina de la unitat on treballo.
Quants anys fa que treballes d’aquesta professió?
Fa disset anys que sóc infermera, i en fa dos que treballo de supervisora.
Quins són els teus hobbies?
M’agrada llegir, sortir amb els meus amics, m’agrada viatjar.
Com vas decidir venir viure a Albesa?
Hi he viscut sempre.
T’agrada la música? De quin tipus?
Si, el rock.
Quin menjar t’agrada més?
Els ous ferrats.
Quin actor/actriu t’agrada més?
El Robert De Niro.
Quin esport t’agrada més?
M’agrada caminar.
Quin color t’agrada més?
El negre per vestir, i visualment el lila.
D’on has anat de viatge, quin lloc t’agrada més?
Roma.
Moltes gràcies, per la teva col·laboració i que passis un bon dia.
Gràcies a tu i que passis també un bon dia.
Entrevista a un pagès d'Albesa
Entrevista a al meu pare, que es diu Antonio Borràs i treballa de pagès: conrea peres,
pomes i préssecs.
Hola, com et dius?
Antonio Borràs Tomàs.
Què llegeixes?
El diari .
Quants anys tens?
Tinc quaranta-dos anys.
Quin diari es?
La Manyana, el Segre o l’Sport.
Què t’agrada fer ?
Jugar i mirar el fútbol.
Portes cotxe i autocar ?
Cotxe sí, autocar no.
T’agrada molt portar el tractor ?
Sí.
Llegeixes llibres?
No gaires .
T’agrada anar al cine ?
Sí.
Quines pel·lícules t’agraden ?
Les de riure
Que t’agrada per beure ?
Aigua , coca cola, taronjada, llimonada.
Que t’agrada per menjar ?
Espaguetis, macarrons.
T’agraden els gelats?
Sí.
Has anat a la platja?
Sí, a l’ estiu.
Quina ?
Salou
Has pujat mai amb un vaixell?
No.
Has pujat mai amb un avió?
No
Adéu i gràcies per deixar que et faci l’entrevista.
pomes i préssecs.
Hola, com et dius?
Antonio Borràs Tomàs.
Què llegeixes?
El diari .
Quants anys tens?
Tinc quaranta-dos anys.
Quin diari es?
La Manyana, el Segre o l’Sport.
Què t’agrada fer ?
Jugar i mirar el fútbol.
Portes cotxe i autocar ?
Cotxe sí, autocar no.
T’agrada molt portar el tractor ?
Sí.
Llegeixes llibres?
No gaires .
T’agrada anar al cine ?
Sí.
Quines pel·lícules t’agraden ?
Les de riure
Que t’agrada per beure ?
Aigua , coca cola, taronjada, llimonada.
Que t’agrada per menjar ?
Espaguetis, macarrons.
T’agraden els gelats?
Sí.
Has anat a la platja?
Sí, a l’ estiu.
Quina ?
Salou
Has pujat mai amb un vaixell?
No.
Has pujat mai amb un avió?
No
Adéu i gràcies per deixar que et faci l’entrevista.
Entrevista a la Liliana
Ara entrevistarem a una persona que fa molts anys que es al poble i des que va vindre que vent pa.
Quasibé la coneix tot el poble perquè la majoria de gent hi va cada dia.
També te una ajudant que només hi va a les vuit i mitja del matí i es diu Tresina. Mentre la Liliana arregla coses per dintre llavors es fica a vendre pa ella i algun dia quan s’aixeca de dormir baixa cap a baix i s’està per allí .
Quants anys fa, que vens pa ?
18 anys
Qui allarga les baguets l’Alegre o alguna màquina ?
L’Alegre i la màquina.
Quins dies fas pa integral?
Dimarts, dijous i dissabte.
Quants quilos de pasta fas aproximadament?
No ho sé ben bé.
Quines altres coses feu artesanalment?
Bolleria
T’agrada vendre pa ?
Sí.
Quina altra feina t’agrada a més de pastissera ?
Administrativa i mestra.
Què feies abans de fer de pastissera?
Secretaria
Que ha canviat molt la feina des que vas començar a ser pastissera?
No.
A quina hora acostumeu a fer el pa ?
A les 3 els dies de cada dia i les vigílies a les 7 de la tarda del dia abans.
Gràcies per l'entrevista.
Quasibé la coneix tot el poble perquè la majoria de gent hi va cada dia.
També te una ajudant que només hi va a les vuit i mitja del matí i es diu Tresina. Mentre la Liliana arregla coses per dintre llavors es fica a vendre pa ella i algun dia quan s’aixeca de dormir baixa cap a baix i s’està per allí .
Quants anys fa, que vens pa ?
18 anys
Qui allarga les baguets l’Alegre o alguna màquina ?
L’Alegre i la màquina.
Quins dies fas pa integral?
Dimarts, dijous i dissabte.
Quants quilos de pasta fas aproximadament?
No ho sé ben bé.
Quines altres coses feu artesanalment?
Bolleria
T’agrada vendre pa ?
Sí.
Quina altra feina t’agrada a més de pastissera ?
Administrativa i mestra.
Què feies abans de fer de pastissera?
Secretaria
Que ha canviat molt la feina des que vas començar a ser pastissera?
No.
A quina hora acostumeu a fer el pa ?
A les 3 els dies de cada dia i les vigílies a les 7 de la tarda del dia abans.
Gràcies per l'entrevista.
Entrevista a l'Esmeralda.
Avui farem una entrevista a l’Esmeralda, una veïna meva que treballa d’envasadora en una central de fruita. Ella també porta gent amb una furgoneta al migdia i a la nit, quan plega de treballar.
Com és treballar en una cosa com aquesta?
Hi ha dies que tinc molta feina i hi ha dies que són mes tranquils.
Treballa molta gent amb tu?
Si, unes trenta persones.
Has de portar molta gent a la furgoneta quan vens de treballar?
Sí.
Quantes persones portes quan vens de treballar, més o menys?
9 persones.
Hi ha moltes màquines en aquesta feina?
Si, moltes.
Quantes més o menys?
Dues molt grans i els toros i altres.
Et canses molt treballant?
Bastant.
Com es diu el teu jefe?
Josep Rius.
Gracies per deixarme entrevistarte.
Com és treballar en una cosa com aquesta?
Hi ha dies que tinc molta feina i hi ha dies que són mes tranquils.
Treballa molta gent amb tu?
Si, unes trenta persones.
Has de portar molta gent a la furgoneta quan vens de treballar?
Sí.
Quantes persones portes quan vens de treballar, més o menys?
9 persones.
Hi ha moltes màquines en aquesta feina?
Si, moltes.
Quantes més o menys?
Dues molt grans i els toros i altres.
Et canses molt treballant?
Bastant.
Com es diu el teu jefe?
Josep Rius.
Gracies per deixarme entrevistarte.
Entrevista a la Irina, una professora de l'escola
He fet una entrevista a la Irina, la meva professora. Ella l’any passat ja va ser en aquest cole. Es bona professora i és molt jove, li agrada l’esport i va jugar molts anys a handbol. Li agrada la muntanya, però bé, si la voleu conéixer més bé llegiu-vos aquesta entrevista!
Quin és el teu nom complet?
Irina Monclús Ferrer
Quants anys tens?
Tinc 23 anys
Quin és el teu color preferit?
El color que més m’agrada és el blau cel, em dona sensació de tranquil·litat i serenor.
I el teu número?
El número 10, però també m’agrada el 6.
On vius?
Visc a Lleida, millor dit, al barri de Pardinyes.
Tens germans?
Sí, tinc un germà més gran que jo, es diu Oscar.
Quin és el teu equip preferit?
El Barça, sóc molt culé.
Què volies ser de gran quan eres petita?
Sempre he volgut ser mestra, de petita passava hores jugant a mestres jo sola, amb amigues...amb una pissarra i ninos. Tot i que pensava que estudiaria INEFC i per tant ho encaminaria més cap a l’esport.
Per què et vas fer mestra?
Tal i com he dit des de petita ho tenia molt clar, sinó no sé què seria...
Què és el que t´agrada més del teu ofici i què t´agrada menys?
El que més m’agrada és gairebé tot, en aquest ofici hi pot haver coses que no t’agraden tant, però es compensen amb el dia a dia a l’escola, amb els alumnes si realment t’agrada la teva professió. Avui per avui estic molt contenta de l’ofici que he escollit, dels meus companys... i també dels alumnes!
I de la nostra escola, què t´agrada més i menys?
El que més m’agrada és que al ser una escola petita tothom ens coneixem i és molt agradable la sensació, tot i que som de diferents etapes o cicles, tenim una bona relació tots i totes, ja que si fos una escola molt gran alguns no sabríem qui són els alumnes o mestres de dos cursos amunt o avall.
També trobo que tant per als mestres com per als alumnes el fet d’haver-hi 14 alumnes per grup, com és el cas de la nostra classe, és molt millor que no pas tenir-ne 27 o 28 com passa en altres escoles.
I el que menys m’agrada és evident, no m’agrada que el pati de l’escola sigui tant petit, que quan plou haguem d’anar al lavabo amb paraigües, que no tinguem un pavelló o alguna sala per quan plou o per fer Educació Física, que per anar a fer fotocòpies s’hagi de sortir de l’escola i creuar un carrer... En definitiva, les infrastructures i les condicions de la nostra escola.
T’agrada practicar algun esport ?
L’esport m’encanta. Des de petita he practicat molt esport, als 8 anys jugava a futbol, handbol i m’apuntava a tot el que feien ( curses, ciclisme, voleibol, rugbi...). Bona part de la meva vida ha estat envoltada i dedicada a l’esport, he jugat 13 anys a handbol, i no m’ha anat gens malament: he conegut bona part d’Espanya, molt amics i amigues i he guanyat força campionats.
Però una de les coses que més m’ha agradat relacionada amb l’esport és fer d’entrenadora de handbol de categoria aleví durant 4 anys, va ser genial!
Per cert, gairebé se me n’oblida, ara faig aquagym dos dies a la setmana, tot i que no sigui el mateix m’ho passo molt bé.
Què t’agrada de la tele ?
El que més m’agrada són les sèries com ara Ventdelpla o Hospital Central, mirar gairebé qualsevol esport que facin i els programes que facin riure com Crackòvia, Polònia, Buenafuente, Aida... I ara estic enganxada a Pekin Express. Tot i que he de reconèixer que actualment no tinc massa temps per mirar la televisió i per tant no segueixo massa el fil de les sèries i programes que he dit.
Què acostumes a fer els caps de setmana?
Aprofitar per quedar amb els amics, ja que només els puc veure el cap de setmana, i últimament fer molta feina.
Quins són els teus hobbies?
Actualment crec que no tinc cap hobbie al qual dediqui molt de temps.
On t’agradaria viatjar?
La pregunta seria on no m’agradaria viatjar. M’agradaria conèixer Europa, i espero poder fer alguna escapada molt aviat. I com a grans viatges Mèxic i si en tinc la ocasió Austràlia.
Que t’agrada més, el poble o la ciutat?
Jo sóc de barri, i crec que tot i que ara Pardinyes s’hagi fet molt gran, de petita he pogut gaudir del que crec que és el millor del poble, com ara el sortir a jugar al carrer tranquil·lament i conèixer a gairebé tothom, tal com podeu fer a Albesa per exemple, i el millor de la ciutat, tenir els serveis que t’ofereix a 10 minuts de casa caminant.Per tant, em quedo amb coses del poble i coses de la ciutat. Jo no crec que pogués viure al centre d’una gran ciutat i em costaria adaptar-me a la vida de poble.
Muntanya o platja?
M’agrada tant la platja com la muntanya, però crec que si hagués d’escollir em quedaria amb la muntanya. Una bona excursió amb els amics envoltada de la natura i amb unes bones vistes és gairebé insuperable, no creus?
T´agradaria tenir fills? quants?
Jajaja. És una pregunta que ara mateix no em plantejo, però en un futur molt llunyà m’agradaria tenir 3 fills, però ja ho veurem!
Tens alguna mascota?
Tinc tres periquitos a casa però, tot i que m’agraden molt els animals, els periquitos no són la meva debilitat.
Quin tipus de llibres t´agrada llegir?
Per llegir-me un llibre no és fonamental que siguin d’un determinat tipus ni temàtica, simplement m’han de cridar l’atenció, m’ha de dir alguna cosa i llavors el devoro en hores o pocs dies.
Quin llibre és el que t´ha agradat més dels que has llegit fins ara?
L’últim llibre que m’he llegit m’ha agradat molt, es titula “El niño com el pijama de rayas” de John Boyne i ens explica la historia de dos nens en situacions força diferents a l’Alemanya de fa més de mig segle. Us el recomano.També m’ha agradat molt “L’ombra del vent”, tot i que el llibre que probablement més m’ha agradat és diu el “Diario de Noa”.
Quin tipus de música i quins cantants t´agraden més?
Pel que fa a la música m’agrada escoltar qualsevol tipus de música a excepció a la electrònica. Em passo bona part del dia escoltant música, i l’estil que més m’agrada és el pop, el rock i les balades. I com a grups em quedo amb Manà sobretot, tot i que també m’agrada molt El canto del Loco, Luis Fonsi, Pereza, Sau, Despistados... i el rock espanyol dels anys 80.
Vols enviar algun missatge als teus alumnes?
Bufff... que voleu que us digui? Doncs bé , dues coses: la primera ( el que sempre us dic) que treballeu molt i molt, perquè en el futur en veureu la recompensa i us sentireu molt bé amb vosaltres mateixos. I la segona cosa, que espero que tots i totes puguem treure molt de profit d’aquest any en que ens ha tocat treballs junts. Tot i que hi hagi dificultats i alguns frecs, que sorgeixen del dia a dia, per a mi és un plaer ensenyar i aprendre amb vosaltres.
Fins una altra!
Quin és el teu nom complet?
Irina Monclús Ferrer
Quants anys tens?
Tinc 23 anys
Quin és el teu color preferit?
El color que més m’agrada és el blau cel, em dona sensació de tranquil·litat i serenor.
I el teu número?
El número 10, però també m’agrada el 6.
On vius?
Visc a Lleida, millor dit, al barri de Pardinyes.
Tens germans?
Sí, tinc un germà més gran que jo, es diu Oscar.
Quin és el teu equip preferit?
El Barça, sóc molt culé.
Què volies ser de gran quan eres petita?
Sempre he volgut ser mestra, de petita passava hores jugant a mestres jo sola, amb amigues...amb una pissarra i ninos. Tot i que pensava que estudiaria INEFC i per tant ho encaminaria més cap a l’esport.
Per què et vas fer mestra?
Tal i com he dit des de petita ho tenia molt clar, sinó no sé què seria...
Què és el que t´agrada més del teu ofici i què t´agrada menys?
El que més m’agrada és gairebé tot, en aquest ofici hi pot haver coses que no t’agraden tant, però es compensen amb el dia a dia a l’escola, amb els alumnes si realment t’agrada la teva professió. Avui per avui estic molt contenta de l’ofici que he escollit, dels meus companys... i també dels alumnes!
I de la nostra escola, què t´agrada més i menys?
El que més m’agrada és que al ser una escola petita tothom ens coneixem i és molt agradable la sensació, tot i que som de diferents etapes o cicles, tenim una bona relació tots i totes, ja que si fos una escola molt gran alguns no sabríem qui són els alumnes o mestres de dos cursos amunt o avall.
També trobo que tant per als mestres com per als alumnes el fet d’haver-hi 14 alumnes per grup, com és el cas de la nostra classe, és molt millor que no pas tenir-ne 27 o 28 com passa en altres escoles.
I el que menys m’agrada és evident, no m’agrada que el pati de l’escola sigui tant petit, que quan plou haguem d’anar al lavabo amb paraigües, que no tinguem un pavelló o alguna sala per quan plou o per fer Educació Física, que per anar a fer fotocòpies s’hagi de sortir de l’escola i creuar un carrer... En definitiva, les infrastructures i les condicions de la nostra escola.
T’agrada practicar algun esport ?
L’esport m’encanta. Des de petita he practicat molt esport, als 8 anys jugava a futbol, handbol i m’apuntava a tot el que feien ( curses, ciclisme, voleibol, rugbi...). Bona part de la meva vida ha estat envoltada i dedicada a l’esport, he jugat 13 anys a handbol, i no m’ha anat gens malament: he conegut bona part d’Espanya, molt amics i amigues i he guanyat força campionats.
Però una de les coses que més m’ha agradat relacionada amb l’esport és fer d’entrenadora de handbol de categoria aleví durant 4 anys, va ser genial!
Per cert, gairebé se me n’oblida, ara faig aquagym dos dies a la setmana, tot i que no sigui el mateix m’ho passo molt bé.
Què t’agrada de la tele ?
El que més m’agrada són les sèries com ara Ventdelpla o Hospital Central, mirar gairebé qualsevol esport que facin i els programes que facin riure com Crackòvia, Polònia, Buenafuente, Aida... I ara estic enganxada a Pekin Express. Tot i que he de reconèixer que actualment no tinc massa temps per mirar la televisió i per tant no segueixo massa el fil de les sèries i programes que he dit.
Què acostumes a fer els caps de setmana?
Aprofitar per quedar amb els amics, ja que només els puc veure el cap de setmana, i últimament fer molta feina.
Quins són els teus hobbies?
Actualment crec que no tinc cap hobbie al qual dediqui molt de temps.
On t’agradaria viatjar?
La pregunta seria on no m’agradaria viatjar. M’agradaria conèixer Europa, i espero poder fer alguna escapada molt aviat. I com a grans viatges Mèxic i si en tinc la ocasió Austràlia.
Que t’agrada més, el poble o la ciutat?
Jo sóc de barri, i crec que tot i que ara Pardinyes s’hagi fet molt gran, de petita he pogut gaudir del que crec que és el millor del poble, com ara el sortir a jugar al carrer tranquil·lament i conèixer a gairebé tothom, tal com podeu fer a Albesa per exemple, i el millor de la ciutat, tenir els serveis que t’ofereix a 10 minuts de casa caminant.Per tant, em quedo amb coses del poble i coses de la ciutat. Jo no crec que pogués viure al centre d’una gran ciutat i em costaria adaptar-me a la vida de poble.
Muntanya o platja?
M’agrada tant la platja com la muntanya, però crec que si hagués d’escollir em quedaria amb la muntanya. Una bona excursió amb els amics envoltada de la natura i amb unes bones vistes és gairebé insuperable, no creus?
T´agradaria tenir fills? quants?
Jajaja. És una pregunta que ara mateix no em plantejo, però en un futur molt llunyà m’agradaria tenir 3 fills, però ja ho veurem!
Tens alguna mascota?
Tinc tres periquitos a casa però, tot i que m’agraden molt els animals, els periquitos no són la meva debilitat.
Quin tipus de llibres t´agrada llegir?
Per llegir-me un llibre no és fonamental que siguin d’un determinat tipus ni temàtica, simplement m’han de cridar l’atenció, m’ha de dir alguna cosa i llavors el devoro en hores o pocs dies.
Quin llibre és el que t´ha agradat més dels que has llegit fins ara?
L’últim llibre que m’he llegit m’ha agradat molt, es titula “El niño com el pijama de rayas” de John Boyne i ens explica la historia de dos nens en situacions força diferents a l’Alemanya de fa més de mig segle. Us el recomano.També m’ha agradat molt “L’ombra del vent”, tot i que el llibre que probablement més m’ha agradat és diu el “Diario de Noa”.
Quin tipus de música i quins cantants t´agraden més?
Pel que fa a la música m’agrada escoltar qualsevol tipus de música a excepció a la electrònica. Em passo bona part del dia escoltant música, i l’estil que més m’agrada és el pop, el rock i les balades. I com a grups em quedo amb Manà sobretot, tot i que també m’agrada molt El canto del Loco, Luis Fonsi, Pereza, Sau, Despistados... i el rock espanyol dels anys 80.
Vols enviar algun missatge als teus alumnes?
Bufff... que voleu que us digui? Doncs bé , dues coses: la primera ( el que sempre us dic) que treballeu molt i molt, perquè en el futur en veureu la recompensa i us sentireu molt bé amb vosaltres mateixos. I la segona cosa, que espero que tots i totes puguem treure molt de profit d’aquest any en que ens ha tocat treballs junts. Tot i que hi hagi dificultats i alguns frecs, que sorgeixen del dia a dia, per a mi és un plaer ensenyar i aprendre amb vosaltres.
Fins una altra!
Entrevista a Montse Cetó, treballadora social
La meva mare té 42 anys, és alteta, té el pel ros, crida una mica quan la fem enfadar, té els ulls marrons, té el nas normal, els ulls petits i les orelles petites.
Com et dius?
Montse Cetó Sala.
De què treballes?
De treballadora social a l’hospital de Santa Maria, a la unitat que atén a la dependència.
És molt cansada la teva feina?
No em cansa perqué m’agrada la meva feina
És divertit?
No és divertit. És agradable quan ajudes a la gent.
T’agrada la música?
Si.
Quina t’agrada?
Música actual
Treballes sola?
No
Amb qui treballes?
Amb dos metges, dos infermers, una fisioterapeuta, una terapeuta ocupacional i una auxiliar.
T’agrada llegir?
Sí, molt
Quins és el llibre que estàs llegint ara?
Les tres preguntes de Jorge Bucay. És un escriptor que m’agrada molt.
T’agrada el cinema?
Sí, però des que tinc els fills sols vaig a veure pel·lícules infantils.
Gràcies per haver-me concedit aquesta entrevista.
Com et dius?
Montse Cetó Sala.
De què treballes?
De treballadora social a l’hospital de Santa Maria, a la unitat que atén a la dependència.
És molt cansada la teva feina?
No em cansa perqué m’agrada la meva feina
És divertit?
No és divertit. És agradable quan ajudes a la gent.
T’agrada la música?
Si.
Quina t’agrada?
Música actual
Treballes sola?
No
Amb qui treballes?
Amb dos metges, dos infermers, una fisioterapeuta, una terapeuta ocupacional i una auxiliar.
T’agrada llegir?
Sí, molt
Quins és el llibre que estàs llegint ara?
Les tres preguntes de Jorge Bucay. És un escriptor que m’agrada molt.
T’agrada el cinema?
Sí, però des que tinc els fills sols vaig a veure pel·lícules infantils.
Gràcies per haver-me concedit aquesta entrevista.
entrevista a Ayoub
ENTREVISTA A AYOUB
Es difícil fer classe a 6è ,però es molt divertit perquè teniu molta estona a per fer algo amb ordinador .Podeu jugar,escoltar musica etc.
Quines aficions tens?
Jugar a futbol i tots els esports que fem a educació física, i jugar a jocs de l’ordinador.
De quin país vens?
De Marroc un país de Africà.
I quina ciutat de Marroc?
De Berkane una ciutat bastant rica.
Quina mena de musica t’agrada?
El pop i una mica el rap.
Que t’agrada fer a l’escola?
M’agrada molt aquest any a l’escola perquè tenim casi totes les hores amb l’ordinador.
Que fas el cap de setmana?
Al matí faig els deures i quan acabo jugo al carrer, i el diumenge a la nit repasso una mica el que farem a l’escola.
Gracies per l’entrevista i que tinguis bona sort al dilluns. Adéu.
Es difícil fer classe a 6è ,però es molt divertit perquè teniu molta estona a per fer algo amb ordinador .Podeu jugar,escoltar musica etc.
Quines aficions tens?
Jugar a futbol i tots els esports que fem a educació física, i jugar a jocs de l’ordinador.
De quin país vens?
De Marroc un país de Africà.
I quina ciutat de Marroc?
De Berkane una ciutat bastant rica.
Quina mena de musica t’agrada?
El pop i una mica el rap.
Que t’agrada fer a l’escola?
M’agrada molt aquest any a l’escola perquè tenim casi totes les hores amb l’ordinador.
Que fas el cap de setmana?
Al matí faig els deures i quan acabo jugo al carrer, i el diumenge a la nit repasso una mica el que farem a l’escola.
Gracies per l’entrevista i que tinguis bona sort al dilluns. Adéu.
Entrevista a la Nuria, una perruquera
Avui farem una entrevista a una perruquera del poble, la conec una mica perquè sempre que vaig a tallar-me els cabells es ella qui mels talla, ara la coneixerem.
Com et dius?
Em dic Núria Cucó Miró.
Què fas?
Faig de perruquera home i dona.
És difícil?
Si fas el que t’agrada no resulta difícil.
T’agrada ser perruquera?
Per suposat, sinó no ho faria, m’encanta.
Els clients es queixen?
Sempre n’hi ha que no estan prou contents de mena.
Moltes gracies per la teva col·laboració, Núria.
Com et dius?
Em dic Núria Cucó Miró.
Què fas?
Faig de perruquera home i dona.
És difícil?
Si fas el que t’agrada no resulta difícil.
T’agrada ser perruquera?
Per suposat, sinó no ho faria, m’encanta.
Els clients es queixen?
Sempre n’hi ha que no estan prou contents de mena.
Moltes gracies per la teva col·laboració, Núria.
dimarts, 4 de novembre del 2008
Em dic Sergi
Hola a tothom, em dic Sergi i tinc deu anys. Vaig néixer a Lleida i els meus pares són d’Albesa.
Les coses que més m’agraden són el futbol, el básquet i també fer E.F.
Sobre les coses que no m’agraden, per exemple, les nines no m’agraden gens.
Sóc un nen d’alçada mitjana i bastant prim. Tinc els cabells i els ulls marrons.
Pel que fa a la meva manera de ser, em considero un nen bo i treballador, simpàtic i alegre. No m’enfado amb facilitat i sóc un amic.
Ser parlar anglès perquè vaig a curset.
De gran, m’agradaria ser bon esportista, qui sap si futbolista… Però de moment el que he de fer és estudiar molt…
Fins aviat.
Les coses que més m’agraden són el futbol, el básquet i també fer E.F.
Sobre les coses que no m’agraden, per exemple, les nines no m’agraden gens.
Sóc un nen d’alçada mitjana i bastant prim. Tinc els cabells i els ulls marrons.
Pel que fa a la meva manera de ser, em considero un nen bo i treballador, simpàtic i alegre. No m’enfado amb facilitat i sóc un amic.
Ser parlar anglès perquè vaig a curset.
De gran, m’agradaria ser bon esportista, qui sap si futbolista… Però de moment el que he de fer és estudiar molt…
Fins aviat.
dimarts, 28 d’octubre del 2008
L'excursió a Isona
Fa dos setmanes, un divendres, els nens de 3r, 4t, 5è i 6è vam anar a Isona, vam anar a veure unes petjades a la muntanya i també vam anar a un museu de dinosaures.
Els de 3r i 4t no sé on van anar i sembla que s’ho van passar molt bé.
Vam dinar en una plaça i vam jugar a fet i amagar, a les mòmies i a moltes coses més. Vam tornar a l’autobús i fèiem el bomber per als profes i quasi tots callaven. La Irina, si algú cantava i veia que tots ho cantàvem ella també ho cantava.
Ens ho vam passar molt bé i vam arribar a casa amb rudistes i moltes coses més, vam anar a veure si havíem de recollir alguna cosa a classe i va ser que no, vam tirar motxilles a veure si fèiem cistelles amb elles i en vam fer unes quantes, encara moltes es quedaven enganxades i amb altres les trèiem. Per sort, totes van caure.
Ens vam quedar al parc i vam jugar tots plegats.
dimecres, 22 d’octubre del 2008
Sóc la Marta
Hola a tots, em dic Marta Beatrice Grigoras, tinc 10 anys
i sóc de Romania, un país del qual en guardo molt bons records. Vaig arribar aquí a Albesa fa tres o quatre anys i vaig començar fent segon de Primària.
Les coses que més m’agraden són: el futbol, jugar amb les amigues, ballar,llegir i escoltar música.
Sobre les coses que no m’agraden, no m’agrada que em cridin ni tampoc que em castiguin.
Pel que fa al meu aspecte físic, sóc morena i amb el cabell llarg. Tinc els ulls marrons i la cara una mica pigada. La meva alçada és normal i estic més aviat prima.
Em considero una persona vergonyosa i tímida, però quan conec a les persones ja no ho sóc tant.
Altres dades meves són que m’agraden molt els nens petits, m’agrada parlar català i també fer gimnàstica.
Fins aviat.
i sóc de Romania, un país del qual en guardo molt bons records. Vaig arribar aquí a Albesa fa tres o quatre anys i vaig començar fent segon de Primària.
Les coses que més m’agraden són: el futbol, jugar amb les amigues, ballar,llegir i escoltar música.
Sobre les coses que no m’agraden, no m’agrada que em cridin ni tampoc que em castiguin.
Pel que fa al meu aspecte físic, sóc morena i amb el cabell llarg. Tinc els ulls marrons i la cara una mica pigada. La meva alçada és normal i estic més aviat prima.
Em considero una persona vergonyosa i tímida, però quan conec a les persones ja no ho sóc tant.
Altres dades meves són que m’agraden molt els nens petits, m’agrada parlar català i també fer gimnàstica.
Fins aviat.
Em dic Lluïsa
Per tots els que mireu aquesta web , m’agradaria molt presentar-me .Hola a tots, em dic Maria Lluïsa Fulla Graell.
Em considero una persona simpàtica, agradable i molt alegre però segons en quin moment estic, m’he de controlar una mica.
No sé com em troben els meus amics o companys de classe i de l’escola, però suposo que els resulto agradable. Sí, ho reconec, de vegades m’enfado amb algú, però tinc la raó alguna vegada.
M’agrada tenir algú per confiar-hi i poder-li explicar els meus sentiments i emocions. La meva millor amiga és la Laura Olona.
M’agrada molt vestir-me a la moda, sobretot els cabells, no m’agrada que em vegin despentinada. Ara fa poc vaig complir 10 anys, els vaig fer al setembre, el dia 7.
Ara us presento a la meva família: la meva mare es diu Lluïsa i el meu pare Eusebio, la meva padrina es diu Maria Pilar, és d‘Alcañiz i és molt simpàtica.
Adéu fins una altra.
Em considero una persona simpàtica, agradable i molt alegre però segons en quin moment estic, m’he de controlar una mica.
No sé com em troben els meus amics o companys de classe i de l’escola, però suposo que els resulto agradable. Sí, ho reconec, de vegades m’enfado amb algú, però tinc la raó alguna vegada.
M’agrada tenir algú per confiar-hi i poder-li explicar els meus sentiments i emocions. La meva millor amiga és la Laura Olona.
M’agrada molt vestir-me a la moda, sobretot els cabells, no m’agrada que em vegin despentinada. Ara fa poc vaig complir 10 anys, els vaig fer al setembre, el dia 7.
Ara us presento a la meva família: la meva mare es diu Lluïsa i el meu pare Eusebio, la meva padrina es diu Maria Pilar, és d‘Alcañiz i és molt simpàtica.
Adéu fins una altra.
dimarts, 21 d’octubre del 2008
Hola, sóc el Ferran
Hola, em dic Ferran Serra i tinc 10 anys.
Sóc d’Albesa, el meu pare és de Tàrrega i la mare de la Figuerosa, un poblet molt bonic molt a prop de Tàrrega.
Els esports que més m’agraden són el futbol i el básquet. Pel que fa al menjar, m’agraden els macarrons i els espaguetis.
No m’agrada el puré la verdura ni el peix.
Sóc un nen moreno, d’una alçada mitjana, tinc els ulls marrons i el cabell castany.
Pel que a la meva manera de ser, em considero un nen amable, simpàtic, bastant pallasso i juganer.
De gran m’agradaria ser o bé policia o bé motorista… Espero poder-ho aconseguir…
Sóc d’Albesa, el meu pare és de Tàrrega i la mare de la Figuerosa, un poblet molt bonic molt a prop de Tàrrega.
Els esports que més m’agraden són el futbol i el básquet. Pel que fa al menjar, m’agraden els macarrons i els espaguetis.
No m’agrada el puré la verdura ni el peix.
Sóc un nen moreno, d’una alçada mitjana, tinc els ulls marrons i el cabell castany.
Pel que a la meva manera de ser, em considero un nen amable, simpàtic, bastant pallasso i juganer.
De gran m’agradaria ser o bé policia o bé motorista… Espero poder-ho aconseguir…
dimecres, 8 d’octubre del 2008
Hola, sóc la Noèlia
Hola, em dic Noèlia Borràs Güell i tinc 11 anys. Faig 5è de Primària al CEIP l’Àlber d’Albesa.
Vaig néixer a Lleida però sempre he viscut a Albesa. El meu pare és d’aquí però la meva mare és de Balaguer.
M’agrada fer plàstica, gimnàstica i jugar a l’ ordinador. També m’agrada mirar la televisió...
També hi ha coses que no m’agraden, com per exemple els pèsols i el puré.
Tinc els ulls de color verd, no sóc massa alta... Sóc morena i porto els cabells bastant curtets per ser una nena...
Em considero una nena tímida, bastant treballadora... De vegades, si em molesten, m’enfado...
De gran m’agradaria ser... De fet encara no ho tinc clar del tot... Ja us ho diré un altre dia...
Vaig néixer a Lleida però sempre he viscut a Albesa. El meu pare és d’aquí però la meva mare és de Balaguer.
M’agrada fer plàstica, gimnàstica i jugar a l’ ordinador. També m’agrada mirar la televisió...
També hi ha coses que no m’agraden, com per exemple els pèsols i el puré.
Tinc els ulls de color verd, no sóc massa alta... Sóc morena i porto els cabells bastant curtets per ser una nena...
Em considero una nena tímida, bastant treballadora... De vegades, si em molesten, m’enfado...
De gran m’agradaria ser... De fet encara no ho tinc clar del tot... Ja us ho diré un altre dia...
Sóc el Dani Salcedo
El meu nom és Dani i tinc 10 anys. Vaig néixer a Valencia i visc aquí. Faig 5è de Primària.
M’agrada jugar a futbol i fer gimnàstica, però això d’anar a peu al camp de futbol
és molt avorrit. Ens ho passem molt bé junts els de 5è, volem que s’acabi l’escola aviat i ser l’estiu per anar a les piscines i segur que vosaltres opineu el mateix.
M’agraden els jocs de la play, la wii, l’ordinador i també m’agrada escoltar música.
Els meus amics i jo sempre ens estem animant i crec que totes les classes haurien de fer el mateix.
A vegades lluitem contra els de 4t i sempre guanyem, però ara amb els de 6è només a vegades guanyem i altres perdem.
Cada dia estem amb coses noves cada un de nosaltres, potser els altres no ho pensin però jo ho penso que passarà quan ens n’anem d’aquesta escola, espero trobar-nos amb els amics sovint per jugar tots junts.
M’agrada jugar a futbol i fer gimnàstica, però això d’anar a peu al camp de futbol
és molt avorrit. Ens ho passem molt bé junts els de 5è, volem que s’acabi l’escola aviat i ser l’estiu per anar a les piscines i segur que vosaltres opineu el mateix.
M’agraden els jocs de la play, la wii, l’ordinador i també m’agrada escoltar música.
Els meus amics i jo sempre ens estem animant i crec que totes les classes haurien de fer el mateix.
A vegades lluitem contra els de 4t i sempre guanyem, però ara amb els de 6è només a vegades guanyem i altres perdem.
Cada dia estem amb coses noves cada un de nosaltres, potser els altres no ho pensin però jo ho penso que passarà quan ens n’anem d’aquesta escola, espero trobar-nos amb els amics sovint per jugar tots junts.
dimarts, 7 d’octubre del 2008
Sóc el Manel Asensio
El meu nom és Manel, tinc 10 anys i visc a Albesa. El meu pare és de Térmens i la meva mare és d’aquí, d’Albesa.
Sóc més aviat alt per la meva edat, sóc bastant prim i sóc ros.
A mi m’agrada jugar a tennis i també a futbol amb el Sergi, el meu amic. Hi jugo molt quan surto del col·legi. No m’agrada gaire anar a l’escola però s’hi ha d’anar, perquè així pots aprendre moltes coses.
A casa tinc una escopeta de perdigons i el meu pare me l’ha donat, i una de baletes que me la van comprar ahir...
També m’agrada molt anar amb moto, me’n compraré una quan sigui gran, em compraré una kawassaki 600.
M’agrada voltar pel carrer i no m’agraden els jocs de guerra, no els trobo la gràcia, tampoc m’agrada Dragon Ball Z.
M’agrada cantar rap, el rap que canto és d’un cantant que es diu Porta.
Quan sigui gran m’agradaria ser ric i tenir piscina a casa, tenir un Porche negre...
Sóc més aviat alt per la meva edat, sóc bastant prim i sóc ros.
A mi m’agrada jugar a tennis i també a futbol amb el Sergi, el meu amic. Hi jugo molt quan surto del col·legi. No m’agrada gaire anar a l’escola però s’hi ha d’anar, perquè així pots aprendre moltes coses.
A casa tinc una escopeta de perdigons i el meu pare me l’ha donat, i una de baletes que me la van comprar ahir...
També m’agrada molt anar amb moto, me’n compraré una quan sigui gran, em compraré una kawassaki 600.
M’agrada voltar pel carrer i no m’agraden els jocs de guerra, no els trobo la gràcia, tampoc m’agrada Dragon Ball Z.
M’agrada cantar rap, el rap que canto és d’un cantant que es diu Porta.
Quan sigui gran m’agradaria ser ric i tenir piscina a casa, tenir un Porche negre...
Sóc la Laura Torres
Hola, em dic Laura i visc a Albesa, tinc 9 anys però aviat en faré 10, sóc alta, rossa, amb els ulls blaus i sóc molt nerviosa però una mica tímida.
Si em fan alguna cosa que no m’agrada m’enfado molt fàcilment, i parlo molt. M’agrada molt fer manualitats, tocar el piano, cantar, ballar i m’agrada aquesta música: El canto del loco, Abba etc., i també m’agraden aquestes pel·lícules: Mamma Mia, Camp Rock, Hsm 1, Hsm 2.
M’agradaria tenir un cotxe descapotable, una mansió, ser molt rica. No m’agrada la sèmola, els insectes em fan molt fàstic, les serps no m’agraden massa etc. A fora de l’escola faig anglès i plàstica, on també hi van més nens de la classe i de d’altres classes.
Si em fan alguna cosa que no m’agrada m’enfado molt fàcilment, i parlo molt. M’agrada molt fer manualitats, tocar el piano, cantar, ballar i m’agrada aquesta música: El canto del loco, Abba etc., i també m’agraden aquestes pel·lícules: Mamma Mia, Camp Rock, Hsm 1, Hsm 2.
M’agradaria tenir un cotxe descapotable, una mansió, ser molt rica. No m’agrada la sèmola, els insectes em fan molt fàstic, les serps no m’agraden massa etc. A fora de l’escola faig anglès i plàstica, on també hi van més nens de la classe i de d’altres classes.
Sóc la Laura olona
Hola, el meu nom és Laura Olona i tinc 10 anys. Vaig néixer a Lleida, a un hospital, però la meva mare és del Soleràs i el meu pare és de Lleida . Ara, però, visc a Albesa.
M’agrada escoltar música, cantar i ballar. M’agrada molt el fútbol i m’he apuntat a un equip que es diu la Noguera. Sóc del Barça i el meu jugador preferit és el Messi. M’agrada sortir al carrer, mirar la tele, també m’agrada jugar a l’ordinador i també m’agraden els nens petits. També m’agraden els diners, ja que així em puc comprar tot el que vull.
De les coses que no m’agraden hi ha el bàsquet, tampoc no m’agrada anar al cole, i, si parlem de menjars, tampoc m’agrada la col. Ah, i me’n descuidava, tampoc m’agrada caminar, i això que hi vaig bastant sovint amb els meus pares: anem a fer rutes, anem a buscar bolets…
Pel que fa a com sóc jo, sóc alta, tinc els ulls blaus, el cabell llarg i castany. Em considero treballadora i bona estudiant.
M’agrada escoltar música, cantar i ballar. M’agrada molt el fútbol i m’he apuntat a un equip que es diu la Noguera. Sóc del Barça i el meu jugador preferit és el Messi. M’agrada sortir al carrer, mirar la tele, també m’agrada jugar a l’ordinador i també m’agraden els nens petits. També m’agraden els diners, ja que així em puc comprar tot el que vull.
De les coses que no m’agraden hi ha el bàsquet, tampoc no m’agrada anar al cole, i, si parlem de menjars, tampoc m’agrada la col. Ah, i me’n descuidava, tampoc m’agrada caminar, i això que hi vaig bastant sovint amb els meus pares: anem a fer rutes, anem a buscar bolets…
Pel que fa a com sóc jo, sóc alta, tinc els ulls blaus, el cabell llarg i castany. Em considero treballadora i bona estudiant.
dimarts, 1 de juliol del 2008
Què creiem del tabac?
Penso que ningú hauria de fumar tant perquč perjudica als que fumen i els que estan a prop seu.
I, a més, gastes molts diners amb tabac (ja que és molt car) i quan comences costa molt de deixar-ho.
Proposo que deixin de vendre el tabac o que el prohibissin, així la gent no podria fumar, o almenys que només venguin un paquet per cada persona cada 3 dies, així la gent nomes podria fumar una o dos cigarretes al dia.
A favor: fumar de tant en tant no es dolent però un o dos paquets al dia és massa.
En contra: jo crec que fumar és un "guarrada", tant perqué sempre esta tot ple de fum, com perqué tot el terra esta ple de cigarretes apagades i ple de cendra. Com podem viure així? Es que sembla que ens vulguem matar a nosaltres mateixos o què? Jo després d'haver llegit aixo, si fumés, cosa que no faig, ho deixaria d'immediat o faria el que fos per deixar-ho.
I, a més, gastes molts diners amb tabac (ja que és molt car) i quan comences costa molt de deixar-ho.
Proposo que deixin de vendre el tabac o que el prohibissin, així la gent no podria fumar, o almenys que només venguin un paquet per cada persona cada 3 dies, així la gent nomes podria fumar una o dos cigarretes al dia.
A favor: fumar de tant en tant no es dolent però un o dos paquets al dia és massa.
En contra: jo crec que fumar és un "guarrada", tant perqué sempre esta tot ple de fum, com perqué tot el terra esta ple de cigarretes apagades i ple de cendra. Com podem viure així? Es que sembla que ens vulguem matar a nosaltres mateixos o què? Jo després d'haver llegit aixo, si fumés, cosa que no faig, ho deixaria d'immediat o faria el que fos per deixar-ho.
dimecres, 4 de juny del 2008
Un dia amb la fura, segona part
Dos amics i jo vam anar a buscar la Fúria, la meva fura, a casa de la meva padrina. Tot seguit la vàrem agafar i li vam ficar la corretja, llavors quan vam arribar a la plaça dels “columpios” i tots els nens la volien tocar.
Després vam agafar un sac i la corretja del gos del Manel i vam anar a caçar conills, el Manel el Marc Anadon i jo. Tot seguit, la tieta del Manel ens va portar al tros de son padrí i allí vam començar a buscar caus de conills: primer vàrem anar al cantó d’unes cases destrossades on hi havia caus, vam ficar la Fúria a dins però de seguit va sortir per que era molt petit.
Vàrem continuar buscant caus però ens vam cansar de buscar-los per allí dalt. Llavors vàrem baixar per les “trialeres” i vam anar al carrer Ponent; allí vam veure uns quants caus però no vam trobar res. Llavors, el Marc Anadón se’n va anar cap a casa seva i el Manel també, jo em vaig trobar la Laia que passejava el seu gos. Finalment vaig anar a casa i vaig deixar la Fúria.
Després vam agafar un sac i la corretja del gos del Manel i vam anar a caçar conills, el Manel el Marc Anadon i jo. Tot seguit, la tieta del Manel ens va portar al tros de son padrí i allí vam començar a buscar caus de conills: primer vàrem anar al cantó d’unes cases destrossades on hi havia caus, vam ficar la Fúria a dins però de seguit va sortir per que era molt petit.
Vàrem continuar buscant caus però ens vam cansar de buscar-los per allí dalt. Llavors vàrem baixar per les “trialeres” i vam anar al carrer Ponent; allí vam veure uns quants caus però no vam trobar res. Llavors, el Marc Anadón se’n va anar cap a casa seva i el Manel també, jo em vaig trobar la Laia que passejava el seu gos. Finalment vaig anar a casa i vaig deixar la Fúria.
El meu fotolog
Un fotolog és una pàgina d’internet on hi pot accedir tothom que sàpiga l’adreça de la persona que té el fotolog. Jo me’n vaig fer un fa poquet i llavors tots en van voler un. Els vaig ensenyar i se’l van fer ells. Si hi voleu anar la meva adreça és: www.fotolog.com/oriol_bojan.
Quasi cada dia hi publico una foto i crec que totes són totes molt divertides. Més avall n’hi ha una que és blanca on s’hi pot comentar sobre la imatge o el fotolog. A la dreta de la pàgina del fotolog hi ha els amics, els quals pots triar i posar-te’ls al costat per tenir-los més a mà.
Fa poc tenia la pàgina blanca perquè si és nou el color que vols l’has triar tu, i llavors vaig entrar al meu i ho vaig trobar i m’he posat el fondo negre i les lletres roges i verdes.
Hi ha imatges molt divertides, per exemple: hi ha l’estàtua de la llibertat però fent “cuernos” i el meu amic Xavier, que aquell dia era el seu aniversari i li vaig posar:
“Es busca aquest nen, es diu Xavier”. I li va agradar molt.
Si busqueu a internet “fotologs Albesa” et surten tots els fotologs però només surten els vells però el meu no hi surt.
Quan entreu al meu fotolog a veure si em comenteu de valent, que jo tot això m’ho llegeixo cada dia i m’encanta veure comentaris al meu fotolog. Per comentar heu de posar el vostre messenger, el gmail, el fotolog o el metroflog... i heu de posar la contrasenya, però tranquils que no es mostra.
I si són crítiques de les fotos també les accepto i miro de corregir-me a jo mateix. I d’aquesta manera faré un fotolog molt divertit per jo i per a tots els que s’hi posin i els interessin les fotos que hi penjo.
Visiteu-lo!
Quasi cada dia hi publico una foto i crec que totes són totes molt divertides. Més avall n’hi ha una que és blanca on s’hi pot comentar sobre la imatge o el fotolog. A la dreta de la pàgina del fotolog hi ha els amics, els quals pots triar i posar-te’ls al costat per tenir-los més a mà.
Fa poc tenia la pàgina blanca perquè si és nou el color que vols l’has triar tu, i llavors vaig entrar al meu i ho vaig trobar i m’he posat el fondo negre i les lletres roges i verdes.
Hi ha imatges molt divertides, per exemple: hi ha l’estàtua de la llibertat però fent “cuernos” i el meu amic Xavier, que aquell dia era el seu aniversari i li vaig posar:
“Es busca aquest nen, es diu Xavier”. I li va agradar molt.
Si busqueu a internet “fotologs Albesa” et surten tots els fotologs però només surten els vells però el meu no hi surt.
Quan entreu al meu fotolog a veure si em comenteu de valent, que jo tot això m’ho llegeixo cada dia i m’encanta veure comentaris al meu fotolog. Per comentar heu de posar el vostre messenger, el gmail, el fotolog o el metroflog... i heu de posar la contrasenya, però tranquils que no es mostra.
I si són crítiques de les fotos també les accepto i miro de corregir-me a jo mateix. I d’aquesta manera faré un fotolog molt divertit per jo i per a tots els que s’hi posin i els interessin les fotos que hi penjo.
Visiteu-lo!
dimecres, 28 de maig del 2008
Un gran llibre
Títol: Els guerres de les illes Ginèsies
Autor: Antoni Oliver
Editorial: Bromera
Data de publicació: 08/05/2006
Resum
En aquest llibre, una malvada Deessa converteix tots els adults de l’illa en estàtues de pedra. Un vell mestre, utilitza el seu oracle per triar deu nois perquè baixin a alliberar
el seu Déu del Llac Salat, on esta empresonat dintre d’una llàntia. Cada noi té una habilitat diferent que els ajudarà a rescatar el seu Déu. Si voleu saber si rescataran el seu Déu no dubteu a llegir-vos el llibre “Els guerrers de les illes Ginèsies” i descobrireu moltes coses sorprenents dels nostres amics.
Autor: Antoni Oliver
Editorial: Bromera
Data de publicació: 08/05/2006
Resum
En aquest llibre, una malvada Deessa converteix tots els adults de l’illa en estàtues de pedra. Un vell mestre, utilitza el seu oracle per triar deu nois perquè baixin a alliberar
el seu Déu del Llac Salat, on esta empresonat dintre d’una llàntia. Cada noi té una habilitat diferent que els ajudarà a rescatar el seu Déu. Si voleu saber si rescataran el seu Déu no dubteu a llegir-vos el llibre “Els guerrers de les illes Ginèsies” i descobrireu moltes coses sorprenents dels nostres amics.
un cap de setmana amb els cosins
El cap de setmana de fa 3 setmanes van venir els meus cosins aquí a Albesa, us explicaré què vam fer.
Els meus cosins i la meva tieta van arribar el divendres a la nit i no ens van voler despertar.
L’endemà al matí em va trucar ma padrina que els cosins eren a casa, i en primer lloc me’n vaig anar corrents a veure’ls. Els vaig donar una abraçada ben forta i van veure el meu nou pentinat. Vam mirar la televisió mentre jugàvem i parlàvem.
Després va venir ma germana i vam anar a comprar llaminadures.
Vam dinar tots junts a casa de ma padrina i el Tomàs (com sempre) no volia menjar.
A la tarda, jo i l’Anna vam anar a comprar a Lleida, a mi no em va agradar res però m’és igual, ja que només volia una gorra o una cadena per als pantalons i no en vaig trobar cap; de gorres si però no m’agradaven.
Finalment ens en vam tornar cap a casa i el Tomàs portava tot el dia jugant a la meva “nintendo”.
Vaig anar a casa a dormir i l’endemà al matí hi vaig tornar. Vam anar a comprar llaminadures i cromos pel Tomàs.
Em vaig quedar a dinar i desprès de dinar ens vam quedar mirant els Simpsons, jugant, saltant i divertint-nos.
I finalment, a la tarda, van marxar.
Els meus cosins i la meva tieta van arribar el divendres a la nit i no ens van voler despertar.
L’endemà al matí em va trucar ma padrina que els cosins eren a casa, i en primer lloc me’n vaig anar corrents a veure’ls. Els vaig donar una abraçada ben forta i van veure el meu nou pentinat. Vam mirar la televisió mentre jugàvem i parlàvem.
Després va venir ma germana i vam anar a comprar llaminadures.
Vam dinar tots junts a casa de ma padrina i el Tomàs (com sempre) no volia menjar.
A la tarda, jo i l’Anna vam anar a comprar a Lleida, a mi no em va agradar res però m’és igual, ja que només volia una gorra o una cadena per als pantalons i no en vaig trobar cap; de gorres si però no m’agradaven.
Finalment ens en vam tornar cap a casa i el Tomàs portava tot el dia jugant a la meva “nintendo”.
Vaig anar a casa a dormir i l’endemà al matí hi vaig tornar. Vam anar a comprar llaminadures i cromos pel Tomàs.
Em vaig quedar a dinar i desprès de dinar ens vam quedar mirant els Simpsons, jugant, saltant i divertint-nos.
I finalment, a la tarda, van marxar.
dimecres, 21 de maig del 2008
El Bojan Krkic és el meu ídol, m’agrada molt més que el Lionel Messi.
El Bojan és un jugador que marca el seu terreny, vol dir que domina la seva zona, que es la davantera.
El Bojan és un davanter centre, tot i que hi ha vegades que l’exentrenador del Barça (Frank Rijkaard) de vegades el posava a la banda, no és que ho faci malament a la banda però ho fa millor al mig. La davantera del Barça és tota molt jove:
- El Lionel Messi 19 anys, i juga de davanter dret.
- El Giovani 18 anys, que juga de davanter centre o de vegades a la banda.
I el Bojan només té 17 anys. Tot i que sigui tan jove no vol dir que sigui dolent, tot el contrari, per jo es el més bo d’aquests tres que ja us he nombrat.
El Bojan és un davanter centre, tot i que hi ha vegades que l’exentrenador del Barça (Frank Rijkaard) de vegades el posava a la banda, no és que ho faci malament a la banda però ho fa millor al mig. La davantera del Barça és tota molt jove:
- El Lionel Messi 19 anys, i juga de davanter dret.
- El Giovani 18 anys, que juga de davanter centre o de vegades a la banda.
I el Bojan només té 17 anys. Tot i que sigui tan jove no vol dir que sigui dolent, tot el contrari, per jo es el més bo d’aquests tres que ja us he nombrat.
És un jugador molt ràpid i sempre els està donant l’esquena als defensors contraris, que vol dir que se’n va com vol. Però de vegades se’n troba un de més bo i quan se’n va d’ell li fa una entrada per darrere, però el Bojan és molt valent i es torna a aixecar com si res. Porta el dorsal 27, que per ell es un número preferit o potser la seva data de naixement...
Quan fa un gol o més tots els diaris diuen:
- El petit davanter de Linyola ha marcat.
- El Barça té un blindatge gràcies a Bojan Krkic.
- Bojan salva al Barça de nou
I tot això i moltes més coses, quan era petit ho deien tots que arribaria molt lluny. I ara ja ho diu tothom que és un “krac” o es l’amo del Barça. I també te una web que és http://www.bojan-krkic.com/ on hi trobareu molta informació d’ell.
Quan fa un gol o més tots els diaris diuen:
- El petit davanter de Linyola ha marcat.
- El Barça té un blindatge gràcies a Bojan Krkic.
- Bojan salva al Barça de nou
I tot això i moltes més coses, quan era petit ho deien tots que arribaria molt lluny. I ara ja ho diu tothom que és un “krac” o es l’amo del Barça. I també te una web que és http://www.bojan-krkic.com/ on hi trobareu molta informació d’ell.
L’aniversari de la meva iaia
Feia dies i dies que la meua iaia ens va dir que volia tornar a celebrar la festa d’aniversari. Jo ja ho esperava perquè el porc senglar (la meua iaia li diu porcfe) és boníssim, encara que no és el que m’esperava.
Ens va dir que ens pagaria un dinar a Can Boix, un restaurant molt bo i de categoria. Encara estava més contenta, perquè mai hi havia anat i les germanes de ma mare es van casar allà.
Van passar dies i dies i jo estava fen-li un poema perquè cada any n’hi havia fet un. Finalment va arribar el gran dia... i estava molt emocionada.
De primer plat vam tenir un pica-pica que va durar molt temp,s però era molt bo tot. De segon podíem triar entre quatre plats i jo vaig agafar vedella, era boníssima. De tercer hi havia un pastís boníssim. Però tot i això encara no s’acabava la festa...
Més tard va arribar l’hora de les llàgrimes, l’hora dels versos o poemes. La meua iaia en va dir un, la meva tieta va dir vivències mai oblidades de la seva vida. I jo vaig fer un poema. Primer va començar la meua iaia dient el poema i jo vaig plorar molt i després el vaig dir jo i no vaig plorar.
Al acabar vam anar a mirar tot el hotel i era tot guapíssim. També vàrem trobar un cotxe descapotable i aquell senyor ens va dir que només ni havia quatre a Espanya, ja que valia una milionada...
Ens va dir que ens pagaria un dinar a Can Boix, un restaurant molt bo i de categoria. Encara estava més contenta, perquè mai hi havia anat i les germanes de ma mare es van casar allà.
Van passar dies i dies i jo estava fen-li un poema perquè cada any n’hi havia fet un. Finalment va arribar el gran dia... i estava molt emocionada.
De primer plat vam tenir un pica-pica que va durar molt temp,s però era molt bo tot. De segon podíem triar entre quatre plats i jo vaig agafar vedella, era boníssima. De tercer hi havia un pastís boníssim. Però tot i això encara no s’acabava la festa...
Més tard va arribar l’hora de les llàgrimes, l’hora dels versos o poemes. La meua iaia en va dir un, la meva tieta va dir vivències mai oblidades de la seva vida. I jo vaig fer un poema. Primer va començar la meua iaia dient el poema i jo vaig plorar molt i després el vaig dir jo i no vaig plorar.
Al acabar vam anar a mirar tot el hotel i era tot guapíssim. També vàrem trobar un cotxe descapotable i aquell senyor ens va dir que només ni havia quatre a Espanya, ja que valia una milionada...
dimecres, 14 de maig del 2008
Trobada Esportiva a Balaguer
El dia 30 d’abril els alumnes de cicle superior vam anar a una trobada esportiva a Balaguer. Hi havia diferents escoles, allí ens distribuir per grups i llavors vam començar a jugar a diferents esports.
Cada grup jugava a un joc diferent i cada tres quarts d’hora aproximadament canviàvem d’esport. Nosaltres, primer, varem anar a la piscina, primer havíem d’anar als vestidors a posar-nos el banyador, agafar la tovallola i les xancles, però també havíem de portar gorra de bany.
Primer et deien un numero i quan el deien, havies de saltar a l’aigua i començar a nedar, era com una cursa. Després el meu grup va anar al poliesportiu, allí vàrem jugar a voleibol per a persones discapacitades, no podíem tenir tantes cadires de rodes, és a dir que ens havíem d’asseure al terra i no ens podíem moure; quan et tiraven la pilota només podia fer un bot i llavors calia tocar-la, si en feia dos o més era punt pels altres.
Després vam jugar a futbol cranc, havies d’anar com un cranc, però era molt xulo, l’unic que podia estar de genolls i fer anar les mans, el nostre equip va quedar empatat. Després vam anar a esmorzar i ens van donar coca, xocolata i suc de préssec o pinya.
Tot seguit, vàrem jugar a korfbal, que és un joc que es com el basquet però la cistella no té tauler, no es pot córrer amb la pilota ni tant sols botant-la. No és com el bàsquet que no es pot anar a darrere la cistella, en aquest joc si que s’hi pot anar.
Aleshores vam jugar a handbol al camp de futbol del Balaguer. Com que era gespa artificial la pilota no botava massa. Tots dos vam guanyar, jo vaig fer una estona de porter i no em van fer cap gol.
Finalment va arribar l’hora de dinar, tots teníem molta gana. Quan vam acabar de dinar ens van deixar un hora i mitja d’estona lliure. I ens vam donar molts messengers de nens i nenes de d’altres escoles. Al final també ens van donar un diploma.
Ens ho vam passar molt bé i ens agradaria repetir l’experiència l’any vinent.
Article publicat per
Arnau Palau i Oriol Colomina.
Cada grup jugava a un joc diferent i cada tres quarts d’hora aproximadament canviàvem d’esport. Nosaltres, primer, varem anar a la piscina, primer havíem d’anar als vestidors a posar-nos el banyador, agafar la tovallola i les xancles, però també havíem de portar gorra de bany.
Primer et deien un numero i quan el deien, havies de saltar a l’aigua i començar a nedar, era com una cursa. Després el meu grup va anar al poliesportiu, allí vàrem jugar a voleibol per a persones discapacitades, no podíem tenir tantes cadires de rodes, és a dir que ens havíem d’asseure al terra i no ens podíem moure; quan et tiraven la pilota només podia fer un bot i llavors calia tocar-la, si en feia dos o més era punt pels altres.
Després vam jugar a futbol cranc, havies d’anar com un cranc, però era molt xulo, l’unic que podia estar de genolls i fer anar les mans, el nostre equip va quedar empatat. Després vam anar a esmorzar i ens van donar coca, xocolata i suc de préssec o pinya.
Tot seguit, vàrem jugar a korfbal, que és un joc que es com el basquet però la cistella no té tauler, no es pot córrer amb la pilota ni tant sols botant-la. No és com el bàsquet que no es pot anar a darrere la cistella, en aquest joc si que s’hi pot anar.
Aleshores vam jugar a handbol al camp de futbol del Balaguer. Com que era gespa artificial la pilota no botava massa. Tots dos vam guanyar, jo vaig fer una estona de porter i no em van fer cap gol.
Finalment va arribar l’hora de dinar, tots teníem molta gana. Quan vam acabar de dinar ens van deixar un hora i mitja d’estona lliure. I ens vam donar molts messengers de nens i nenes de d’altres escoles. Al final també ens van donar un diploma.
Ens ho vam passar molt bé i ens agradaria repetir l’experiència l’any vinent.
Article publicat per
Arnau Palau i Oriol Colomina.
Continuació de Power Ranger Mystic Force
Després de la lluita, com us ho dit, els guardians es van quedar amb els poders llegendaris.
L’Imperius va destruir al cavaller Solaris i van descobrir que en Corag en realitat era en Limbou, el marit de l’Udona, i també van descobrir que en Nick era el fill de l’Udona i en Limbou.
Després d’uns dies van aparèixer les deu terrors buscant la Llum que era en Nick.
Van destruir el primer, el segon, el tercer, el quart, el cinquè i el sisè. El setè es va fer bo però L’Amo es va ficar al seu cos i els altres terrors el van destruir i va aparèixer L’Amo.
La vuitena es deia Itasis i es va fer bona. Van destruir al novè i la Itasis a l’últim.
L’Amo va portar als guardians a un món on quasi els guanyen i després en Nick amb un atac va fer que l’Amo els tornés al seu món.
Quan van arribar al seu mon van perdre la màgia. Després van vindre els homes de la ciutat i les criatures màgiques del bosc. Els homes i les criatures màgiques es van fer amics i van donar la seva màgia als guardians i van destruir a l’Amo.
Després de uns dies van estar tranquils i feliços i en Nick se’n va anar amb la seva família tots tres amb moto.
Al final la Cleer va ser una bruixa de veritat i va estar molt contenta.
Fi
L’Imperius va destruir al cavaller Solaris i van descobrir que en Corag en realitat era en Limbou, el marit de l’Udona, i també van descobrir que en Nick era el fill de l’Udona i en Limbou.
Després d’uns dies van aparèixer les deu terrors buscant la Llum que era en Nick.
Van destruir el primer, el segon, el tercer, el quart, el cinquè i el sisè. El setè es va fer bo però L’Amo es va ficar al seu cos i els altres terrors el van destruir i va aparèixer L’Amo.
La vuitena es deia Itasis i es va fer bona. Van destruir al novè i la Itasis a l’últim.
L’Amo va portar als guardians a un món on quasi els guanyen i després en Nick amb un atac va fer que l’Amo els tornés al seu món.
Quan van arribar al seu mon van perdre la màgia. Després van vindre els homes de la ciutat i les criatures màgiques del bosc. Els homes i les criatures màgiques es van fer amics i van donar la seva màgia als guardians i van destruir a l’Amo.
Després de uns dies van estar tranquils i feliços i en Nick se’n va anar amb la seva família tots tres amb moto.
Al final la Cleer va ser una bruixa de veritat i va estar molt contenta.
Fi
Poemes fets per mi
M’agrada fer poemes durant el temps lliure, ara us en diré dos:
Quan feia P-3
Quan feia P-3
no sabia fer res,
inclús plorava
i em queia la baba.
Un dia em vaig escapar
i els meus amics em van mirar,
l’Oriol va sortir amb mi
i com ens vam divertir!
Mi bosque
Mi bosque es genial,
es un bosque excepcional.
Me gusta soñar
con los pájaros al cantar.
Jugamos al escondite
Mientras yo me pienso un chiste.
Créete quien es mi amigo
Porque no es un chico.
Mi amigo es un león
que se llama Lion.
Quan feia P-3
Quan feia P-3
no sabia fer res,
inclús plorava
i em queia la baba.
Un dia em vaig escapar
i els meus amics em van mirar,
l’Oriol va sortir amb mi
i com ens vam divertir!
Mi bosque
Mi bosque es genial,
es un bosque excepcional.
Me gusta soñar
con los pájaros al cantar.
Jugamos al escondite
Mientras yo me pienso un chiste.
Créete quien es mi amigo
Porque no es un chico.
Mi amigo es un león
que se llama Lion.
Visita al Castell de Ciutadilla
El dia 4 de maig, vaig anar al castell de Ciutadilla amb la meva família. El castell encara està en obres, però vam poder veure’n una part. Pels carrers del poble hi havia paradetes relacionades amb l’edat medieval on hi venien moltes coses. La gent del poble anava disfressada de l’edat medieval i anaven fent espectacles pel carrer.
Al castell es podien veure perfectament les sales de la planta baixa i també alguna sala del segon pis, en una de les sales de dalt la gent del poble hi ha muntat un bar.
El meu pare (que ara treballa al castell) diu que a finals de mes el castell ja estarà acabat i es podrà visitar tot. El castell té una torre, que no porta enlloc, dos sales a la planta baixa i unes quantes mes que no es poden veure.
El dissabte, dia 3 de maig, es podia veure una demostració de tir i d’altres coses.
L’any vinent ho tornaran a fer, i jo espero veure-ho. Us ho recomano que el visiteu.
Al castell es podien veure perfectament les sales de la planta baixa i també alguna sala del segon pis, en una de les sales de dalt la gent del poble hi ha muntat un bar.
El meu pare (que ara treballa al castell) diu que a finals de mes el castell ja estarà acabat i es podrà visitar tot. El castell té una torre, que no porta enlloc, dos sales a la planta baixa i unes quantes mes que no es poden veure.
El dissabte, dia 3 de maig, es podia veure una demostració de tir i d’altres coses.
L’any vinent ho tornaran a fer, i jo espero veure-ho. Us ho recomano que el visiteu.
dimecres, 7 de maig del 2008
Leo Messi, un jugador excepcional
Leo Messi és un jugador del Barça que és boníssim, és una mica baixet però tot i així és dribla a quasi tot l’equip contrari. Aquesta temporada es va lesionar de la cama esquerra, i quan va sortir del camp és va posar a plorar perquè ja sabia que quedava pocs partits per acabar la temporada.
El Messi juga a l’estil d’una gran llegenda com és el Maradona. Els que fan reportatges posen al Messi i al Maradona junts i fan la jugada calcada. El Messi i el Maradona ja és coneixien, perquè els dos són d’Argentina. Una vegada al Messi li van centrar una pilota i fa fer gol amb la mà, i per casualitat el Maradona també havia fet un gol amb la mà (“la mà de Déu”) anys enrere.
El Messi juga a l’estil d’una gran llegenda com és el Maradona. Els que fan reportatges posen al Messi i al Maradona junts i fan la jugada calcada. El Messi i el Maradona ja és coneixien, perquè els dos són d’Argentina. Una vegada al Messi li van centrar una pilota i fa fer gol amb la mà, i per casualitat el Maradona també havia fet un gol amb la mà (“la mà de Déu”) anys enrere.
El Messi és bon amic de tota la plantilla blaugrana. Porta el número dinou i li agrada a molta gent. Porta el cabell una mica llarg i patrocina la marca puma. Li paguen molts diners per sortir a les propagandes de plays, de materials de moltes coses, a part del que cobra al futbol, on cobra 6.000 euros per dia, tant si juga com si no. Té uns dinou anys, és una mica més gran que el Bojan. El Messi, el Giovanni i el Bojan són els tres molt jovens i són molt amics.
El Messi fa un temps es va lesionar contra jugant contra el Schalke 04, però al cap i a la fi el Barça va guanyar per 1-0 i es va classificar per a la semifinal de la Champions, on després va perdre contra el Manchester United.
Quan va arribar el dia del partit contra el Schalke 04, Leo Messi va controlar una pilota amb el pit i de primeres li va fer un “barret” amb un jugador, quina gran jugada! Va arribar el dia del partit contra el Manchester United. Al minut 14, el Zambrotta la va treure cap al centre de la pista i un jugador contrari va xutar de primeres i va fer gol, el Valdés no la ni veure. Als últims 10 minuts tots li passaven al Messi perquè fes un gol, però la defensa del Manchester era massa bona, era una muralla. Al final, doncs, malgrat l’esforç de l’quip i la qualitat del Messi, el Barça va ser eliminat de la Champions. L’únic que li queda al Barça per salvar la temporada, seria guanyar al Real Madrid al seu camp el dimecres a les 10; seria tot un festival però del tot inútil. Els de Madrid encara hi posen llenya al foc i diuen que li cantaran el “Chiki Chiki” al Barça canviant la lletra i dient coses ofensives i burletes contra els culés. Esperem que no es passin massa aquests de Madrid.
El Messi fa un temps es va lesionar contra jugant contra el Schalke 04, però al cap i a la fi el Barça va guanyar per 1-0 i es va classificar per a la semifinal de la Champions, on després va perdre contra el Manchester United.
Quan va arribar el dia del partit contra el Schalke 04, Leo Messi va controlar una pilota amb el pit i de primeres li va fer un “barret” amb un jugador, quina gran jugada! Va arribar el dia del partit contra el Manchester United. Al minut 14, el Zambrotta la va treure cap al centre de la pista i un jugador contrari va xutar de primeres i va fer gol, el Valdés no la ni veure. Als últims 10 minuts tots li passaven al Messi perquè fes un gol, però la defensa del Manchester era massa bona, era una muralla. Al final, doncs, malgrat l’esforç de l’quip i la qualitat del Messi, el Barça va ser eliminat de la Champions. L’únic que li queda al Barça per salvar la temporada, seria guanyar al Real Madrid al seu camp el dimecres a les 10; seria tot un festival però del tot inútil. Els de Madrid encara hi posen llenya al foc i diuen que li cantaran el “Chiki Chiki” al Barça canviant la lletra i dient coses ofensives i burletes contra els culés. Esperem que no es passin massa aquests de Madrid.
L’Ikariam
L’Ikariam és un joc d’estratègia molt divertit. Primer comences amb una casa, desprès d’un quan temps arribaràs a fer moltes coses, soldats, vaixells, cases i moltes més coses.
En aquest joc és molt difícil de guanyar, però a l’hora també molt divertit. Al joc has d’aconseguir unes coses, com ara vi, pedra, or, fusta i moltes més coses. Quan vas a aconseguir aquestes coses et pots fer soldats perquè et defensin la teva ciutat.
Primer, si no tens gaires coses pots fer uns soldats (honderos) que lluiten però necessites molta fusta.
Quan tens més “azufre” et pots construir uns soldats més forts que els honderos, que es diuen falanches. Quan ja tens molts soldats, ja pots atacar moltes ciutats però si no tens vaixells no podràs atacar a ningú.
Perquè els teus soldats tinguin més força i més menjar t’has de fer uns carnissers. La teva illa pot ser també atacada però si et construeixes una muralla i tens prou soldats per defensar-te pots guanyar la batalla. El joc és molt divertit, os recomano que hi jugueu. L’adreça és la següent: www ikariam.es.
FIN
En aquest joc és molt difícil de guanyar, però a l’hora també molt divertit. Al joc has d’aconseguir unes coses, com ara vi, pedra, or, fusta i moltes més coses. Quan vas a aconseguir aquestes coses et pots fer soldats perquè et defensin la teva ciutat.
Primer, si no tens gaires coses pots fer uns soldats (honderos) que lluiten però necessites molta fusta.
Quan tens més “azufre” et pots construir uns soldats més forts que els honderos, que es diuen falanches. Quan ja tens molts soldats, ja pots atacar moltes ciutats però si no tens vaixells no podràs atacar a ningú.
Perquè els teus soldats tinguin més força i més menjar t’has de fer uns carnissers. La teva illa pot ser també atacada però si et construeixes una muralla i tens prou soldats per defensar-te pots guanyar la batalla. El joc és molt divertit, os recomano que hi jugueu. L’adreça és la següent: www ikariam.es.
FIN
Les vacances de Setmana Santa
Avui ús parlaré, encara que amb molt de retard, de les meves vacances de Setmana Santa. Han estat molt divertides i molt entretingudes.
El Divendres a la tarda vaig anar a casa la meva padrina, al matí vaig fer uns quants deures i vaig mirar la televisió, a la tarda, a les 19:00, vaig anar a entrenar fins a les 20:30 i a les 21:00 vaig arribar a casa, em vaig dutxar, vaig mirar la televisió fins a les dotze i després vaig anar a dormir.
L’endemà a les 9:00 havia d’estar al camp de futbol perquè jugàvem un partit de futbol contra Baix Segrià. A les 12:00 vaig anar a Radio Albesa perquè s’estrenava aquell dia Desprès vaig anar a les cassolades.
A la nit vaig anar al ball que feien fins a les 23:00, després me’n vaig anar cap a casa i me’n vaig anar a dormir.
El diumenge em vaig aixecar i vaig jugar a la play i a la PSP, al migdia vaig fer deures i a la tarda vaig estar per casa.
El dilluns em vaig aixecar amb una mica de mal de panxa, vaig esmorzar i em vaig posar a mirar la televisió. A la tarda em vaig avorrir molt.
Dimarts em vaig aixecar amb mal de panxa i mal de cap, a la tarda estava marejat.
Dimecres al mati estava molt bé i vaig fer molts deures i a la tarda vaig ajudar a la meva mare.
Dijous, quan em vaig aixecar, els meus pares havien anat a Lleida i jo vaig fer uns quants deures. Quan van arribar ens vam posar a dinar vam menjar macarrons i a la tarda vaig veure la televisió i vaig anar a Lleida. A les 19:00 vaig tornar cap a casa i vaig mirar el Barça de bàsquet contra el CSKA de Moscou: el Barça va guanyar de dos punts 64-62.
I a la nit van vindre uns amics a sopar i vam veure el Barça, que va perdre 3-2 contra el València. L’endemà a les 8:00 em vaig aixecar i vaig fer les maletes perquè marxàvem a Lluzas perquè els meus padrins hi tenen una casa.
El Divendres a les 12:00 vam marxar d’Albesa cap a Lluzas i vam arribar a les 13:00. Quan vam arribar la meva padrina va fer el dinar i a la tarda vaig jugar a la plaça amb el Dani, el meu cosí. A la nit vam jugar a futbol a la plaça i també una estona a la PSP. A la 1:00 ens en vam anar a dormir.
L’endemà al matí em vaig aixecar a les 11:00, vaig jugar i vaig anar a dinar a les 14:00. A la tarda vam jugar a tennis a la plaça. A la nit vaig anar a sopar a casa del meu cosí i l’endema em vaig aixecar a les 10:00 i vaig jugar fins a les 12:00 amb el meu cosí, la meva germana i les seves amigues al “pilla pilla”. A les 14:30 vaig anar a dinar, va venir el meu cosí a dinar i vam menjar macarrons. A la tarda vam veure Raw, la lluita lliure. I després vam jugar al monopoly amb el meu cosí, jo, la meva germana i dos amigues seves; la guanyadora va ser la meva germana, es va anar fent hotels i va guanyar, jo vaig quedar tercer de sis perquè la meva germana em arruïnar. Vam estar de 17:00 a les 20:00 jugant, després vaig fer deures fins a les 22:00, hora en què vam sopar i a la nit no vam fer res.
L’endemà la meva mare em va obligar a anar a missa però jo no volia i a la tarda vam menjar-nos la mona i vam marxar cap a casa.
El Divendres a la tarda vaig anar a casa la meva padrina, al matí vaig fer uns quants deures i vaig mirar la televisió, a la tarda, a les 19:00, vaig anar a entrenar fins a les 20:30 i a les 21:00 vaig arribar a casa, em vaig dutxar, vaig mirar la televisió fins a les dotze i després vaig anar a dormir.
L’endemà a les 9:00 havia d’estar al camp de futbol perquè jugàvem un partit de futbol contra Baix Segrià. A les 12:00 vaig anar a Radio Albesa perquè s’estrenava aquell dia Desprès vaig anar a les cassolades.
A la nit vaig anar al ball que feien fins a les 23:00, després me’n vaig anar cap a casa i me’n vaig anar a dormir.
El diumenge em vaig aixecar i vaig jugar a la play i a la PSP, al migdia vaig fer deures i a la tarda vaig estar per casa.
El dilluns em vaig aixecar amb una mica de mal de panxa, vaig esmorzar i em vaig posar a mirar la televisió. A la tarda em vaig avorrir molt.
Dimarts em vaig aixecar amb mal de panxa i mal de cap, a la tarda estava marejat.
Dimecres al mati estava molt bé i vaig fer molts deures i a la tarda vaig ajudar a la meva mare.
Dijous, quan em vaig aixecar, els meus pares havien anat a Lleida i jo vaig fer uns quants deures. Quan van arribar ens vam posar a dinar vam menjar macarrons i a la tarda vaig veure la televisió i vaig anar a Lleida. A les 19:00 vaig tornar cap a casa i vaig mirar el Barça de bàsquet contra el CSKA de Moscou: el Barça va guanyar de dos punts 64-62.
I a la nit van vindre uns amics a sopar i vam veure el Barça, que va perdre 3-2 contra el València. L’endemà a les 8:00 em vaig aixecar i vaig fer les maletes perquè marxàvem a Lluzas perquè els meus padrins hi tenen una casa.
El Divendres a les 12:00 vam marxar d’Albesa cap a Lluzas i vam arribar a les 13:00. Quan vam arribar la meva padrina va fer el dinar i a la tarda vaig jugar a la plaça amb el Dani, el meu cosí. A la nit vam jugar a futbol a la plaça i també una estona a la PSP. A la 1:00 ens en vam anar a dormir.
L’endemà al matí em vaig aixecar a les 11:00, vaig jugar i vaig anar a dinar a les 14:00. A la tarda vam jugar a tennis a la plaça. A la nit vaig anar a sopar a casa del meu cosí i l’endema em vaig aixecar a les 10:00 i vaig jugar fins a les 12:00 amb el meu cosí, la meva germana i les seves amigues al “pilla pilla”. A les 14:30 vaig anar a dinar, va venir el meu cosí a dinar i vam menjar macarrons. A la tarda vam veure Raw, la lluita lliure. I després vam jugar al monopoly amb el meu cosí, jo, la meva germana i dos amigues seves; la guanyadora va ser la meva germana, es va anar fent hotels i va guanyar, jo vaig quedar tercer de sis perquè la meva germana em arruïnar. Vam estar de 17:00 a les 20:00 jugant, després vaig fer deures fins a les 22:00, hora en què vam sopar i a la nit no vam fer res.
L’endemà la meva mare em va obligar a anar a missa però jo no volia i a la tarda vam menjar-nos la mona i vam marxar cap a casa.
dijous, 17 d’abril del 2008
Mi monstruo y yo
Fa unes quantes setmanes vaig veure una pel·lícula al cine que es deia “Mi monstruo y yo”. Us explicaré de què va:
Comença que a un nen li fa por l’aigua, però li agrada anar a la platja a agafar unes menes de roques. Quan va agafar una roca, a sota va veure una mena de roca estranya i la va agafar. Van marxar cap a casa i el nen va netejar la roca estranya, i va descobrir que era de color blau.
La seva mare el va cridar, i el nen va córrer a veure que volia, però nomes volia saber on era.
El seu pare era a la guerra, però el nen sempre tenia esperances de què tornés, però en realitat (que ell no ho sabia) el seu pare estava mort, però ell li seguia guardant el seu lloc de treball, una habitació on el seu pare treballava.
Quan el nen va tornar va veure que aquella roca blava s’havia obert i li havia caigut un líquid blau, va seguir el líquid i va descobrir que un petit monstre molt bufó havia sortit de l’ou. El drac va creure que el nen era la seva mare, ja que era el primer que havia vist després de néixer.
El nen li va portar el cubell de les escombraries i el drac se’l va menjar tot. Quan el nen el va mirar va veure que s’havia fet mal, va anar a buscar la farmaciola i el va curar.
Quan el va curar va anar a buscar-li aigua perquè estava sec i després va deixar-lo a l’habitació i va marxar a veure qui havia tocat el timbre. Eren un exèrcit que portaven un paper per a quedar-se uns dies a viure. Amb el cuiner de l’exèrcit també hi venia un gos.
El nen va tornar amb el drac i li va dir que li posaria de nom Crusoe (de Robinson Crusoe) i va jugar amb ell. Va obrir la porta un home i el Crusoe es va amagar. Era un home i el lloc de treball del pare que li agradava tant al nen l’home se’l volia quedar i la mare no deia res.
El nen va endur-se el Crusoe i el va portar al bany. S’havia fet el doble de gros. Després l’home va descobrir el Crusoe però no va dir res a ningú, però el Crusoe cada vegada era mes gran.
Un dia el Crusoe era tan gran que el van haver de portar al llac. Un dia l’exèrcit va bombardejar el llac i el Crusoe es va espantar. Al final el Crusoe va aconseguir saltar una xarxa que havien ficat l’exèrcit i el Crusoe va aconseguir marxar al mar i va aconseguir ser lliure.
Comença que a un nen li fa por l’aigua, però li agrada anar a la platja a agafar unes menes de roques. Quan va agafar una roca, a sota va veure una mena de roca estranya i la va agafar. Van marxar cap a casa i el nen va netejar la roca estranya, i va descobrir que era de color blau.
La seva mare el va cridar, i el nen va córrer a veure que volia, però nomes volia saber on era.
El seu pare era a la guerra, però el nen sempre tenia esperances de què tornés, però en realitat (que ell no ho sabia) el seu pare estava mort, però ell li seguia guardant el seu lloc de treball, una habitació on el seu pare treballava.
Quan el nen va tornar va veure que aquella roca blava s’havia obert i li havia caigut un líquid blau, va seguir el líquid i va descobrir que un petit monstre molt bufó havia sortit de l’ou. El drac va creure que el nen era la seva mare, ja que era el primer que havia vist després de néixer.
El nen li va portar el cubell de les escombraries i el drac se’l va menjar tot. Quan el nen el va mirar va veure que s’havia fet mal, va anar a buscar la farmaciola i el va curar.
Quan el va curar va anar a buscar-li aigua perquè estava sec i després va deixar-lo a l’habitació i va marxar a veure qui havia tocat el timbre. Eren un exèrcit que portaven un paper per a quedar-se uns dies a viure. Amb el cuiner de l’exèrcit també hi venia un gos.
El nen va tornar amb el drac i li va dir que li posaria de nom Crusoe (de Robinson Crusoe) i va jugar amb ell. Va obrir la porta un home i el Crusoe es va amagar. Era un home i el lloc de treball del pare que li agradava tant al nen l’home se’l volia quedar i la mare no deia res.
El nen va endur-se el Crusoe i el va portar al bany. S’havia fet el doble de gros. Després l’home va descobrir el Crusoe però no va dir res a ningú, però el Crusoe cada vegada era mes gran.
Un dia el Crusoe era tan gran que el van haver de portar al llac. Un dia l’exèrcit va bombardejar el llac i el Crusoe es va espantar. Al final el Crusoe va aconseguir saltar una xarxa que havien ficat l’exèrcit i el Crusoe va aconseguir marxar al mar i va aconseguir ser lliure.
L’hort del meu padrí
Darrere de casa nostra, al jardí, hi tenim una part d’hort. Allí mon padrí hi planta tomates, enciam, faves, de vegades també hi planta maduixes, melons, síndries, també te algun arbret com per exemple un presseguer de tomata, dos cirerers i un oliver.
Jo al meu padrí l’ajudo de vegades, i el meu germà també, a mon padrí l’ajudo a regar, anem fins a la pala, l’obrim i llavors obrim les pales petites de l’hort i llavors passa per els llocs que hi ha les plantes i deixem l’aigua una estoneta perquè s’ompli tot, llavors anem a tancar les pales i ho deixem fins que absorbeix l’aigua.
També l’ajudo a plantar les hortalisses del jardí. Té una eina que la claves al terra i llavors poses l’hortalissa a dins i es planta, jo sempre porto la galleda amb les hortalisses a dins, llavors el meu padrí l’agafa i les fica a dins aquella eina. A mi, de vegades, també em deixa plantar. Segons la grandària de l’hortalissa es pot plantar amb aquella eina o no.
Tenir un hort està molt bé, però hi has de dedicar un temps cada dia. Per al meu padrí, però, és una forma d’entretenir-se i passar l’estona.
Jo al meu padrí l’ajudo de vegades, i el meu germà també, a mon padrí l’ajudo a regar, anem fins a la pala, l’obrim i llavors obrim les pales petites de l’hort i llavors passa per els llocs que hi ha les plantes i deixem l’aigua una estoneta perquè s’ompli tot, llavors anem a tancar les pales i ho deixem fins que absorbeix l’aigua.
També l’ajudo a plantar les hortalisses del jardí. Té una eina que la claves al terra i llavors poses l’hortalissa a dins i es planta, jo sempre porto la galleda amb les hortalisses a dins, llavors el meu padrí l’agafa i les fica a dins aquella eina. A mi, de vegades, també em deixa plantar. Segons la grandària de l’hortalissa es pot plantar amb aquella eina o no.
Tenir un hort està molt bé, però hi has de dedicar un temps cada dia. Per al meu padrí, però, és una forma d’entretenir-se i passar l’estona.
Una assignatura que m’encanta
A mi sempre m’ha agradat molt l’assignatura de socials. Sobretot els mapes i els temes relacionats amb les persones. Per a mi són molt divertides, i a més a més aquest tema el trobo molt interessant. Potser algunes persones, prefereixen altres assignatures com matemàtiques o naturals, en canvi altres potser els agraden tant les socials com a mi.
Nosaltres, a socials, fins ara hem donat alguns dels següents temes: les comarques de Catalunya, els països del món, les comunitats autònomes
d’ Espanya, el sector primari i el secundari, (que l’estàvem donant fins fa poc) i la població de Catalunya.
També fem el projecte de l’aigua, (que en un altre text ja us n’he parlat). A mi també m’agrada el projecte de l’aigua perquè el trobo molt interessant i divertit.
Ara us parlaré una mica més del projecte de l’aigua.
El projecte de l’aigua, està penjat a la nostra classe, igual que els pòsters referents a l’aigua. També hem fet una fitxa on havíem d'escriure els litres que gastàvem en total. Així vaig poder veure que gastàvem molts litres al dia.
També hem fet molts altres temes igual d’interessants.
Nosaltres, a socials, fins ara hem donat alguns dels següents temes: les comarques de Catalunya, els països del món, les comunitats autònomes
d’ Espanya, el sector primari i el secundari, (que l’estàvem donant fins fa poc) i la població de Catalunya.
També fem el projecte de l’aigua, (que en un altre text ja us n’he parlat). A mi també m’agrada el projecte de l’aigua perquè el trobo molt interessant i divertit.
Ara us parlaré una mica més del projecte de l’aigua.
El projecte de l’aigua, està penjat a la nostra classe, igual que els pòsters referents a l’aigua. També hem fet una fitxa on havíem d'escriure els litres que gastàvem en total. Així vaig poder veure que gastàvem molts litres al dia.
També hem fet molts altres temes igual d’interessants.
divendres, 11 d’abril del 2008
La feina de pastisser
La feina de pastisser és molt dura, perquè cada nit s'ha d'aixecar a les 12:00 de la matinada a fer pa, perquè comenci a pujar el llevat ...
Primer comença per les baguettes i va fent, però mai sap el que tindrà d'un dia a l'altre. Cada dia a les 9:00 de la nit tothom truca a la meva mare o ens o envien al correu la llista del que volen. De vegades li diuen que volen coca de poma, coca de pebrot, magdalenes o panadons.
Després de fer el pa de la nostra botiga, també ha de fer el de d'altres botigues de Lleida i altres llocs, que són 11.
Coca de pebrot
Diuen que la nostra coca és boníssima, i no ho dic per "xulejar", ho faig perquè ens ho diuen. La coca, com us deia, es fa amb pa de pasta, després d'estira-la i posar pel voltant i desprès al mig una tros de pebrot.
I la poses al forn mitja hora. Si l'heu de menjar és millor calenta que freda, o si és freda la poses al microones i segur que estarà boníssima.
Els panadons
A mi els panadons no m'agraden amb panses, m'agraden sense panses, però a molta gent els agraden amb panses. Els panadons es fan amb pa de pasta llevadora, estires la llevadora i ja està, i llavors hi poses els espinacs i els poses a sobre la pasta, després hi poses les panses i seguidament els posem en una llauna, els suquem i ja tenim els panadons. Només queda posar-los al foc.
Diuen que la nostra coca és boníssima, i no ho dic per "xulejar", ho faig perquè ens ho diuen. La coca, com us deia, es fa amb pa de pasta, després d'estira-la i posar pel voltant i desprès al mig una tros de pebrot.
I la poses al forn mitja hora. Si l'heu de menjar és millor calenta que freda, o si és freda la poses al microones i segur que estarà boníssima.
Els panadons
A mi els panadons no m'agraden amb panses, m'agraden sense panses, però a molta gent els agraden amb panses. Els panadons es fan amb pa de pasta llevadora, estires la llevadora i ja està, i llavors hi poses els espinacs i els poses a sobre la pasta, després hi poses les panses i seguidament els posem en una llauna, els suquem i ja tenim els panadons. Només queda posar-los al foc.
dijous, 10 d’abril del 2008
Power Ranger Mystic Force
La sèrie de la televisió “Power Ranger Mystic Force” és un programa que m’agrada molt. Va de cinc adolescents que seran els protectors del món.
Ve un noi a la ciutat amb moto que es diu Nick. Un home li demana ajuda i ell l’acompanya, també l’acompanyen un noi i una noia de la seva edat. El noi es diu Chip i la noia Vida. A l’entrada del bosc van vindre la germana de la Vida que es deia Medison i un noi que es amic d’en Chip, la Vida i de la Medison, el noi es deia Xender.
Al bosc l’home va desaparèixer i va aparèixer una bruixa, també van aparèixer uns monstres però la bruixa els va portar a casa seva. La bruixa es deia Udona i tenia una aprenent que es deia Cleer. Els van donar una vareta màgica a cadascun, els nois no ho volien i les varetes es va transformar en mòbils.
En Nick era el guàrdia roig, en Chip el guàrdia groc, en Xender el guàrdia verd, la Vida el guàrdia rosa i la Medison el guàrdia blau. Per transformar-se diuen: “zurza mágica fuerza mística”. Han de lluitar contra uns dolent, un es diu Morticon, el càpita dels dolents, un en Corag, el cavaller llop i una que es diu Necrolai, la reina dels vampirs, que té una filla que es diu Lili i, finalment, el rei dels dolents, l’Amo. Hi ha més dolents però sortiran d’aquí uns episodis.
Un dia van descobrir que la Cleer és la guardiana de la porta. Els dolents l’obliguen a obrir la porta d’on surt en Morticon que el van atrapar. Van fer una lluita dura però van guanyar i en Morticon va ser destruït i, a en Corag, a qui li van trencar l’espasa, va agafar la d’en Morticon i van marxar a un lloc que només coneixia ell.
D’aquí uns quans dies va aparèixer un dolent que es deia Imperius i un amic de l’Udona que es deia Dageron (el cavaller solaris).
Van trobar un ou de dragó i quan va néixer li van posar Cor de foc perquè es com se diu el tresor on el van trobar, que és ell.
Quan van aparèixer els quatre bàrbars, els guardians (els power ranger) en van destruir dos però van capturar el seu gat que era un Geni (que li podries demanar desitjos), que es deia Gengi. I van desitjar que no existissin els guardians. Van anar al Santuari de la Màgia on no els van voler treure el desig i desprès sí. Van lluitar i no van poder més i llavors els van donar poders llegendaris que per transformar-se deien: “zurza legendaria fuerza mística”. Al final van guanyar amb poders llegendaris i van estar molt contents.
Continuarà...
Ve un noi a la ciutat amb moto que es diu Nick. Un home li demana ajuda i ell l’acompanya, també l’acompanyen un noi i una noia de la seva edat. El noi es diu Chip i la noia Vida. A l’entrada del bosc van vindre la germana de la Vida que es deia Medison i un noi que es amic d’en Chip, la Vida i de la Medison, el noi es deia Xender.
Al bosc l’home va desaparèixer i va aparèixer una bruixa, també van aparèixer uns monstres però la bruixa els va portar a casa seva. La bruixa es deia Udona i tenia una aprenent que es deia Cleer. Els van donar una vareta màgica a cadascun, els nois no ho volien i les varetes es va transformar en mòbils.
En Nick era el guàrdia roig, en Chip el guàrdia groc, en Xender el guàrdia verd, la Vida el guàrdia rosa i la Medison el guàrdia blau. Per transformar-se diuen: “zurza mágica fuerza mística”. Han de lluitar contra uns dolent, un es diu Morticon, el càpita dels dolents, un en Corag, el cavaller llop i una que es diu Necrolai, la reina dels vampirs, que té una filla que es diu Lili i, finalment, el rei dels dolents, l’Amo. Hi ha més dolents però sortiran d’aquí uns episodis.
Un dia van descobrir que la Cleer és la guardiana de la porta. Els dolents l’obliguen a obrir la porta d’on surt en Morticon que el van atrapar. Van fer una lluita dura però van guanyar i en Morticon va ser destruït i, a en Corag, a qui li van trencar l’espasa, va agafar la d’en Morticon i van marxar a un lloc que només coneixia ell.
D’aquí uns quans dies va aparèixer un dolent que es deia Imperius i un amic de l’Udona que es deia Dageron (el cavaller solaris).
Van trobar un ou de dragó i quan va néixer li van posar Cor de foc perquè es com se diu el tresor on el van trobar, que és ell.
Quan van aparèixer els quatre bàrbars, els guardians (els power ranger) en van destruir dos però van capturar el seu gat que era un Geni (que li podries demanar desitjos), que es deia Gengi. I van desitjar que no existissin els guardians. Van anar al Santuari de la Màgia on no els van voler treure el desig i desprès sí. Van lluitar i no van poder més i llavors els van donar poders llegendaris que per transformar-se deien: “zurza legendaria fuerza mística”. Al final van guanyar amb poders llegendaris i van estar molt contents.
Continuarà...
Un dia divertit
L’altre dia m’ho vaig passar molt bé amb l’Arnau, perquè vaig anar a cal David perquè m’arreglés la Nintendo. Anàvem passejant una fura i us explicaré què vam fer.
Quan vam sortir del col·legi jo vaig deixar la motxilla a casa i ens vam anar a casa de la padrina de l’Arnau per agafar la fura i ensenyar-li al David, a veure si li agradava.
Quan caminàvem cap a casa la padrina de l’Arnau vam agafar una drecera, encara que no s’hi podia passar, però estàvem tan cansats que hi passar anar igual.
Quan ja havíem arribat, la fura (que es diu Furia) no volia sortir, i la padrina de l’Arnau ens va donar fetge (que li agrada molt) i la Furia va sortir de seguida.
Ens va costar molt, però per fi l’havíem fet sortir!
La vam lligar procurant que no se l’hi enganxes el pèl i vam marxar. A vint metres o així, l’Arnau es va recordar que s’havia deixat la Nintendo, la va anar a buscar mentre jo guardava la fura. Després vam anar directe a cal David. Em va mirar la Nintendo mentre la fura feia el ruc ficant-se per sota el sofà. Va arribar la Nuri i li vam dir que hi havia una rata, es va donar un ensurt...
Desprès li vaig deixar la Nintendo i vaig anar a casa.
Quan érem a entrenament tot era normal o almenys això crec, vam fer el de sempre: primer córrer cinc minuts, estirar i fer uns quants jocs de futbol.
Quan vaig arribar a casa estava tan cansada per aquest dia tant divertit, que després de sopar vaig acabar al llit morta de cansament.
Quin dia mes divertit!
Quan vam sortir del col·legi jo vaig deixar la motxilla a casa i ens vam anar a casa de la padrina de l’Arnau per agafar la fura i ensenyar-li al David, a veure si li agradava.
Quan caminàvem cap a casa la padrina de l’Arnau vam agafar una drecera, encara que no s’hi podia passar, però estàvem tan cansats que hi passar anar igual.
Quan ja havíem arribat, la fura (que es diu Furia) no volia sortir, i la padrina de l’Arnau ens va donar fetge (que li agrada molt) i la Furia va sortir de seguida.
Ens va costar molt, però per fi l’havíem fet sortir!
La vam lligar procurant que no se l’hi enganxes el pèl i vam marxar. A vint metres o així, l’Arnau es va recordar que s’havia deixat la Nintendo, la va anar a buscar mentre jo guardava la fura. Després vam anar directe a cal David. Em va mirar la Nintendo mentre la fura feia el ruc ficant-se per sota el sofà. Va arribar la Nuri i li vam dir que hi havia una rata, es va donar un ensurt...
Desprès li vaig deixar la Nintendo i vaig anar a casa.
Quan érem a entrenament tot era normal o almenys això crec, vam fer el de sempre: primer córrer cinc minuts, estirar i fer uns quants jocs de futbol.
Quan vaig arribar a casa estava tan cansada per aquest dia tant divertit, que després de sopar vaig acabar al llit morta de cansament.
Quin dia mes divertit!
La meva bicicleta
Aquest hivern de l’any 2008, pels reis mags, vaig demanar una bicicleta. La bicicleta que volia era gran de color roig i negre, té 3 plats i 7 pinyos. Jo els faig anar molt, per pujar pujades poso el més petit i així va més fi, però per fer curses amb els amics sempre em poso els pinyos més forts per anar més ràpid.
La bicicleta era una Conor rx 90. Quan va arribar el dia de reis no la trobàvem enlloc i ens vam posar a buscar-la. Al final la bicicleta era al garatge, junt amb la del meu pare, que també en tenia una de nova. Junt amb la bicicleta també hi havia una manxa, un compta quilòmetres que anava a la meva bicicleta, però no el vaig voler i el vaig posar a la bicicleta del meu pare.
El mateix dia que me la van regalar la vaig anar a provar pel poble i em vaig trobar a l’Andrei, i a ell també li havien regalat una bicicleta nova. Vaig fer una mica el “boget”, ja m’enteneu: derrapar, plantar roda i baixar les escales dels “columpios” que no són gaire altes.
Un dia vam veure un noi que ens va dir que amb les “banyes” es pot canviar de postura i s’hi va molt bé, o per pujar pujades t’hi agafes i t’hi pots anar impulsant i no et canses tant.
I dit i fet ens vam comprar unes banyes de color blau lluent d’alumini, però he de vigilar que no es posin fluixes i a no caure perquè sinó me les puc clavar.
També ens vam comprar un casc i uns guants que fan conjunt amb la bicicleta i, per exemple, el viatge a Castelló de Farfanya (explicat en un article anterior) va ser un èxit.
El primer dia que vaig sortir a voltar els amics em van dir que els agradava molt, i ara encara m’ho diuen. I quan els vaig deixar la bicicleta em van dir que anava molt bé. Tot plegat penso que la meva bicicleta va molt bé. Vosaltres també aneu amb bicicleta?
La bicicleta era una Conor rx 90. Quan va arribar el dia de reis no la trobàvem enlloc i ens vam posar a buscar-la. Al final la bicicleta era al garatge, junt amb la del meu pare, que també en tenia una de nova. Junt amb la bicicleta també hi havia una manxa, un compta quilòmetres que anava a la meva bicicleta, però no el vaig voler i el vaig posar a la bicicleta del meu pare.
El mateix dia que me la van regalar la vaig anar a provar pel poble i em vaig trobar a l’Andrei, i a ell també li havien regalat una bicicleta nova. Vaig fer una mica el “boget”, ja m’enteneu: derrapar, plantar roda i baixar les escales dels “columpios” que no són gaire altes.
Un dia vam veure un noi que ens va dir que amb les “banyes” es pot canviar de postura i s’hi va molt bé, o per pujar pujades t’hi agafes i t’hi pots anar impulsant i no et canses tant.
I dit i fet ens vam comprar unes banyes de color blau lluent d’alumini, però he de vigilar que no es posin fluixes i a no caure perquè sinó me les puc clavar.
També ens vam comprar un casc i uns guants que fan conjunt amb la bicicleta i, per exemple, el viatge a Castelló de Farfanya (explicat en un article anterior) va ser un èxit.
El primer dia que vaig sortir a voltar els amics em van dir que els agradava molt, i ara encara m’ho diuen. I quan els vaig deixar la bicicleta em van dir que anava molt bé. Tot plegat penso que la meva bicicleta va molt bé. Vosaltres també aneu amb bicicleta?
dimecres, 9 d’abril del 2008
El meu dàlmata
El dàlmata és un gos blanc amb taques negres, és un gos mol actiu i es fa anar molt com a gos dels bombers.
Nosaltres el tenim des de fa un any, ens el van regalar i era molt més petit, però ara a crescut.
El meu dàlmata és un gos una mica entremaliat, es menja les cortines, etc.
A part d’això es molt “carinyós”, sempre borda a la gent que passa per la vora i a la gent li agafa por.
La seva raça no fa el pipí groc i té algun problema de salut, de vegades, i llavors el portem al veterinari.
Quan el vacunen es posa a plorar i quan arriba a casa es posa a dormir. Quan surt al carrer, en comptes de portar-lo a passejar jo, em passeja ell a mi de la força que té, i sempre s’emporta tot el que porta llaunes, papers, etc.
El meu dàlmata també és mol intel·ligent, obre la porta i es menja el dinar del meu pare, i va a fer una becaineta a l’habitació de la meva germana d’on sempre s’endú una nina per rosegar-la. Desprès el meu pare s’enfada i el castiga tot el dia a fora, però no serveix per res, ja que sempre hi torna.
Malgrat tot, ens l’estimem molt.
Nosaltres el tenim des de fa un any, ens el van regalar i era molt més petit, però ara a crescut.
El meu dàlmata és un gos una mica entremaliat, es menja les cortines, etc.
A part d’això es molt “carinyós”, sempre borda a la gent que passa per la vora i a la gent li agafa por.
La seva raça no fa el pipí groc i té algun problema de salut, de vegades, i llavors el portem al veterinari.
Quan el vacunen es posa a plorar i quan arriba a casa es posa a dormir. Quan surt al carrer, en comptes de portar-lo a passejar jo, em passeja ell a mi de la força que té, i sempre s’emporta tot el que porta llaunes, papers, etc.
El meu dàlmata també és mol intel·ligent, obre la porta i es menja el dinar del meu pare, i va a fer una becaineta a l’habitació de la meva germana d’on sempre s’endú una nina per rosegar-la. Desprès el meu pare s’enfada i el castiga tot el dia a fora, però no serveix per res, ja que sempre hi torna.
Malgrat tot, ens l’estimem molt.
L’assignatura que m’agrada més
L’assignatura que m’agrada més són les matemàtiques. A mi no sé perquè m’agrada tant mates, però es molt divertit. Lo que m’agrada més de mates sónn les divisions i les multiplicacions.
Fer mates és molt difícil però també molt divertit, el que no m’agrada tant son els problemes perquè són més difícils de fer i s’ha de pensar més.
Gran part de les mates són uns números infinits que no s’acaben mai. Les mates poden servir per a moltes coses, com per exemple: per calcular els diners, perquè no t’enganyi ningú, etc.
Les mates són divertides, però depèn de quin tema fem si fem problemes a jo no m’agrada tant, però si fem fraccions o fem divisions i multiplicacions i més coses per calcular a jo m’encanta.
Les mates no agraden a tothom. Al meu pare, com jo, també li agraden les mates, i suposo que ho he heretat d’ell. Cada vegada que el meu pare me pregunta les notes sempre pregunta primer de mates i després de les altres. Si li dic que he tret males notes de mates s’enfada molt i també s’enfada de les altres notes.
Fer mates és molt difícil però també molt divertit, el que no m’agrada tant son els problemes perquè són més difícils de fer i s’ha de pensar més.
Gran part de les mates són uns números infinits que no s’acaben mai. Les mates poden servir per a moltes coses, com per exemple: per calcular els diners, perquè no t’enganyi ningú, etc.
Les mates són divertides, però depèn de quin tema fem si fem problemes a jo no m’agrada tant, però si fem fraccions o fem divisions i multiplicacions i més coses per calcular a jo m’encanta.
Les mates no agraden a tothom. Al meu pare, com jo, també li agraden les mates, i suposo que ho he heretat d’ell. Cada vegada que el meu pare me pregunta les notes sempre pregunta primer de mates i després de les altres. Si li dic que he tret males notes de mates s’enfada molt i també s’enfada de les altres notes.
Un dia amb la fura
És curiosa, inquieta, sociable, juganera i divertida. Sí, és la fura de mon cosí!
Una fura és un animalet petitet, que per allí on li passa el cap també li passa el cos, és molt bonic. Les fures són bones caçadores de conills. Nosaltres per menjar li donem menjar especials per a fures, però hi ha vegades que també li donem fetge.
El dia 31 de març, quan vàrem sortir de classe vaig anar a jugar amb un amic meu que es diu Andrei, però li diem Andreu. Llavors ens vàrem trobar al meu cosí, que portava la fura al cotxe, la fura es diu Furia.
Després vàrem agafar la fura i vàrem anar a jugar, i més tard ens vam trobar a l’Oriol i la Laia, vàrem anar a donar un tomb pel poble. La Furia l’havia d’agafar una estona al coll perquè es cansava molt. Llavors vam haver d’anar a la biblioteca perquè havíem imprimir una cosa i jo em vaig quedar una estoneta a fora, mentre la Furia pujava i baixava escales.
Més tard, l’Andreu i l’Andrei varen sortir i vàrem anar a jugar a petaques (tazos) i mentre jugàvem l’Andrei tenia la Furia. Quan ens en varem cansar de jugar vaig veure el meu tiet que passava amb el cotxe, em va dir si volia que s’emportés la fura però jo no ho volia. Més tard varem anar a deixar-la i l’Andreu se’n va anar.
Si voleu saber més coses i curiositats sobre la fura visiteu aquesta pàgina, on també hi ha més enllaços interessants.
http://lafura.cat/suplements/furamil/ELAFURA/ELAFURA3.HTM
dilluns, 7 d’abril del 2008
Els Simpsons
Els Simpsons és una sèrie nord-americana que la fan cada migdia de dues a tres, cada capítol dura mitja hora. És una sèrie que porta molts anys emetent-se.
La sèrie tracta d’una família que han anat a viure a Springfield i tenen molt mala sort, perquè el seu veí es diu Need Flanders i creu molt amb Déu i es molt bona persona, però l’Homer, que és el pare de la família se n’aprofita. Ara diré tots els personatges de la família i els explicaré una mica:
Homer: És un home gran que només fa que beure cervesa, dormir i manar. Treballa a una central nuclear i sempre està fent tota mena de desastres. I no té cabell.
Marge: És la dona de l’Homer, és molt treballadora, li agrada quedar bé i té el cabell de color blau, tot recte cap amunt.
Bart: És un nen que li agrada anar pels carrers amb patinet a tota pastilla. Quan xoquen amb el seu pare, el Bart li roba diners i l’Homer li roba el tira-xines.
Lisa: És una nena molt estudiosa, li agraden les ciències i sempre vol ser la capitana del grup. És la nena més estudiosa de tota l’escola.
Maggie: és una nena que fa poc que camina, és molt intel·ligent i una vegada va salvar al seu pare.
El padrí: És el pare de l’Homer, quasi es igual que el seu fill. Està en una residència de padrins i sempre està fent el ruc.
Aquesta sèrie fa molt de riure i a mi m’agrada molt. L’Homer sempre diu “moskiss”.
Jo crec que és molt divertida perquè tots els membres de la família no tenen res en comú i llavors de vegades és barallen i de vegades són amics. Si mireu aquesta sèrie ni que sigui un dia, llavors cada dia la voldreu veure.
dijous, 3 d’abril del 2008
Egipte, un lloc on m’agradaria anar
A mi sempre m’ha fascinat Egipte, la seva cultura, els seus monuments i sobretot l’antic Egipte com ara: els faraons, els Déus, les piràmides i altres coses.
Sobre l’antic Egipte no és que en sàpiga moltes coses, però algunes sí que les sé, ja que he llegit alguns llibres.
Sobre l’antic Egipte no és que en sàpiga moltes coses, però algunes sí que les sé, ja que he llegit alguns llibres.
A mi m’agradaria molt visitar alguna piràmide, els museus i sobretot “La Vall dels Reis”, on hi ha moltes de les tombes dels antics faraons, com Cleòpatra i Tutankamon (que per cert la seva tomba ja esta descoberta). També m’agradaria poder veure la tomba de Tutankamon.
També m’agradaria aprendre a escriure amb “jeroglífics” i aprendre el seu idioma.
Ara explicaré algunes cosses que potser ja sabeu. L’antic Egipte va ser una
Continurà...
El meu nou "look"
No sé si us hi heu fixat, sinó ja hos ho dic jo: he fet una canvi de “look” de cent vuitanta graus. M’heu vist? Us agrada?
Aquest “look” feia molt temps que me’l volia fer, però la meva mare es pensava una altra cosa més estrafolària i no me’l deixava fer.
Però va arribar el dia que m’havia de tallar el pèl i li vaig dir a ma mare: “Me’l faig i després veuràs que no és el que et sembla!”
I llavors l’altre dia em vaig fer un nou “look” a la perruqueria de la Nuri i les compres dels accessoris a la Jose. Ara us explicaré com es el meu “new look”:
Porto una mica de cresta, poqueta, però quan em faig el “punki” es veu més. Per darrere el pèl es una mica llarg, però no tant com per fer-me una cua.
A la vora de la cresta queda una mica de pèl, no massa.
Ara porto unes arracades (bé, ara no perquè hi tinc mal) perquè sinó m’assemblo massa a un nen. Les arracades són una clau i un candau de color blau.
La roba no l’he canviada, sempre porto xandalls i “kets”.
Què n’opineu del meu “look”? S’accepten opinions respectuoses o raonades.
Renoi, quin canvi, eh?
Aquest “look” feia molt temps que me’l volia fer, però la meva mare es pensava una altra cosa més estrafolària i no me’l deixava fer.
Però va arribar el dia que m’havia de tallar el pèl i li vaig dir a ma mare: “Me’l faig i després veuràs que no és el que et sembla!”
I llavors l’altre dia em vaig fer un nou “look” a la perruqueria de la Nuri i les compres dels accessoris a la Jose. Ara us explicaré com es el meu “new look”:
Porto una mica de cresta, poqueta, però quan em faig el “punki” es veu més. Per darrere el pèl es una mica llarg, però no tant com per fer-me una cua.
A la vora de la cresta queda una mica de pèl, no massa.
Ara porto unes arracades (bé, ara no perquè hi tinc mal) perquè sinó m’assemblo massa a un nen. Les arracades són una clau i un candau de color blau.
La roba no l’he canviada, sempre porto xandalls i “kets”.
Què n’opineu del meu “look”? S’accepten opinions respectuoses o raonades.
Renoi, quin canvi, eh?
dimecres, 2 d’abril del 2008
Un dia al Sant Crist
Des de fa molts anys, el Sant Crist de Balaguer ha estat un lloc de d’oració. L’església és un lloc per bestiar i anar a missa. Al costat hi fan l’espectacle de la Passió, però aquest any la van anul·lar moltes vegades pel temps que feia. Al costat de l’església hi ha un restaurant que està molt bé.
Un dia, a casa, vam dir que aniríem al Sant Crist. Un diumenge vaig anar a un lloc on no hi havia anat mai i que es deia el Sant Crist de Balaguer. És molt bonic i tens una vista fantàstica de la ciutat de Balaguer, cpital de Noguera. Ara, per Setmana Santa, fan la passió al Sant Crist de Balaguer i està molt bé.
Un dia, a casa, vam dir que aniríem al Sant Crist. Un diumenge vaig anar a un lloc on no hi havia anat mai i que es deia el Sant Crist de Balaguer. És molt bonic i tens una vista fantàstica de la ciutat de Balaguer, cpital de Noguera. Ara, per Setmana Santa, fan la passió al Sant Crist de Balaguer i està molt bé.
Quan vam arribar, vam estar una estona per fora i ho vam visitar al cap d’un quart d’hora. Vam anar a un restaurant on no hi havíem anat mai. Quan vam entrar al restaurant ho vam trobar fantàstic, però ens vam haver d’esperar una bona estona. Jo vaig demanar caragols, perquè m’encanten, els meus pares van demanar marisc (peix). Tot ho vam trobar molt bo, però els caragols eren molts picants, encara que me’ls vaig menjar tots.
Al marxar vam entrar a dintre de l’església, mai hi havia entrat, era grandiosa. Al cap d’una estona vam anar a veure tot el que hi havia a l’església, i era espectacular. Al marxar vam anar a Sant Llorenç de Montgai, al càmping vaig jugar amb una màquina recreativa i vaig guanyar un ninot. Així va ser el dia al Sant Crist.
Al marxar vam entrar a dintre de l’església, mai hi havia entrat, era grandiosa. Al cap d’una estona vam anar a veure tot el que hi havia a l’església, i era espectacular. Al marxar vam anar a Sant Llorenç de Montgai, al càmping vaig jugar amb una màquina recreativa i vaig guanyar un ninot. Així va ser el dia al Sant Crist.
Les vacances de Setmana Santa
Aquestes vacances han sigut mol divertides, i molt curtes.
El primer dia de vacances em vaig aixecar content, vaig esmorzar i vaig anar amb el meu pare a la planta solar a fer una caseta per a les proteccions de les plaques solars. A la tarda també vaig fer el mateix.
L’endemà vaig passar el dia a casa de la meva padrina i vaig anar a la palma. El dia següent vaig anar a la central de Morralets. El pròxim dia vaig passar el dia a Mequinensa. El dia següent a la planta solar i al tros.
El dia següent a jugar amb els amics. L’endemà a casa de la meva padrina. El dia següent arreglant la moto del meu pare i a jugar. El pròxim dia vaig anar a Organyà a casa de la meva tieta i de la meva tia padrina. El dia següent vaig fer la mona vaig anar a esmorzar al riu, i a casa meva. I l’últim dia al matí vaig anar amb el meu pare i a la tarda vaig anar a jugar.
I ja s’han acabat les meves vacances de Setmana Santa, tan divertides però tan curtes.
El primer dia de vacances em vaig aixecar content, vaig esmorzar i vaig anar amb el meu pare a la planta solar a fer una caseta per a les proteccions de les plaques solars. A la tarda també vaig fer el mateix.
L’endemà vaig passar el dia a casa de la meva padrina i vaig anar a la palma. El dia següent vaig anar a la central de Morralets. El pròxim dia vaig passar el dia a Mequinensa. El dia següent a la planta solar i al tros.
El dia següent a jugar amb els amics. L’endemà a casa de la meva padrina. El dia següent arreglant la moto del meu pare i a jugar. El pròxim dia vaig anar a Organyà a casa de la meva tieta i de la meva tia padrina. El dia següent vaig fer la mona vaig anar a esmorzar al riu, i a casa meva. I l’últim dia al matí vaig anar amb el meu pare i a la tarda vaig anar a jugar.
I ja s’han acabat les meves vacances de Setmana Santa, tan divertides però tan curtes.
El viatge a Castelló de Farfanya amb bicicleta
Un dia de Setmana Santa, ens vam aixecar i no sabíem que fer. I ens vam plantejar d’anar a Castelló amb bicicleta. Jo i el meu germà l’Albert vam dir que sí perquè en teníem ganes i al matí li havien comprat una bicicleta nova de color roig molt xula.
Hi anàvem jo, l’Albert i el meu pare, que es diu Jaume.
El primer que vam fer és tapar-nos bé del fred i el vent que bufava amb força. Després vam mirar les rodes de la bicicleta, totes tres estaven en molt bon estat. Ens vam posar el casc i vam començar a pedalar. A la vista tot era camí fins quan vam veure una baixada amb molt pendent. Ens vam aviar tots per aprofitar la costa amunt que venia després. Havíem d’anar parant de tant en tant, perquè de tant vent ens feia mal el clatell i també vam aprofitar per posar-nos el buf per protegir-nos del vent.
Vam arribar a un tros on els aspersors que estaven al cantó esquerra i el dolent és que el vent bufava d’esquerra a dreta. Primer vam pensar una mica però després vam accelerar, ens vam posar una mica molls però tot plegat va ser molt divertit. Al final faltava una baixada, un tros pla, una pujadeta i baixar la costa que dóna a casa dels tiets i del meus cosins.
Quan vam arribar a la casa dels tiets, vam descansar una bona estona i vam jugar a la Nintendo i també vaig jugar amb el Martí, el meu cosí que té uns 9 mesos. Li tapava la cara i quan li treia les mans li cridava ah! I es posava a riure.
Ja eren les dotze i havíem de tornar cap a casa. La tieta i els cosins van baixar al garatge per veure la bicicleta nova de l’Albert. Vam marxar de volta a Albesa! Tots ens vam pensar que seria un festival perquè tot era baixades. De volta ja sabíem que vindria i estàvem preparats...
Quasi no podies pedalar, feia un vent terrible i el pitjor era que ens venia de cara. A les baixades anàvem molt a poc a poc. Ja faltava poc, vam fer un últim esforç i al final vam arribar a casa que no podíem dir ni fava! Quan vam arribar ens vam dutxar i vam quedar com nous.
Hi anàvem jo, l’Albert i el meu pare, que es diu Jaume.
El primer que vam fer és tapar-nos bé del fred i el vent que bufava amb força. Després vam mirar les rodes de la bicicleta, totes tres estaven en molt bon estat. Ens vam posar el casc i vam començar a pedalar. A la vista tot era camí fins quan vam veure una baixada amb molt pendent. Ens vam aviar tots per aprofitar la costa amunt que venia després. Havíem d’anar parant de tant en tant, perquè de tant vent ens feia mal el clatell i també vam aprofitar per posar-nos el buf per protegir-nos del vent.
Vam arribar a un tros on els aspersors que estaven al cantó esquerra i el dolent és que el vent bufava d’esquerra a dreta. Primer vam pensar una mica però després vam accelerar, ens vam posar una mica molls però tot plegat va ser molt divertit. Al final faltava una baixada, un tros pla, una pujadeta i baixar la costa que dóna a casa dels tiets i del meus cosins.
Quan vam arribar a la casa dels tiets, vam descansar una bona estona i vam jugar a la Nintendo i també vaig jugar amb el Martí, el meu cosí que té uns 9 mesos. Li tapava la cara i quan li treia les mans li cridava ah! I es posava a riure.
Ja eren les dotze i havíem de tornar cap a casa. La tieta i els cosins van baixar al garatge per veure la bicicleta nova de l’Albert. Vam marxar de volta a Albesa! Tots ens vam pensar que seria un festival perquè tot era baixades. De volta ja sabíem que vindria i estàvem preparats...
Quasi no podies pedalar, feia un vent terrible i el pitjor era que ens venia de cara. A les baixades anàvem molt a poc a poc. Ja faltava poc, vam fer un últim esforç i al final vam arribar a casa que no podíem dir ni fava! Quan vam arribar ens vam dutxar i vam quedar com nous.
La importancia de l'aigua
Avui us parlaré de l’aigua. Us vull parlar de l’aigua perquè i han molts peixos i plantes com les algues, és a dir, que hi ha molts ecosistemes que hem de preservar.
El nostre planeta està format per tres quartes parts d’aigua i una part de terra, però només una petita part és aigua dolça, és a dir, que podem aprofitar per a la vida.
El mar és una font vital, ja que sense ell no podríem viure perquè l’aigua es molt important i ara l’estem contaminant tirant deixalles i escombraries. Quant un vaixell petrolier es parteix per la meitat deixa anar el petroli i això també contamina bastant i si algú tira alguna pedreta o alguna pila el peix se la menjarà i els pescadors el pescaran i quan l’hagin pescat, el portaran a la peixateria i el compraran, el cuinaran, i algú se’l menjarà i es ficarà malalt i l’hauran d’operar per treure-li la pedreta o la pila que té a l’estómac.
Per això els teus pares et diuen que no has de malgastar l’aigua perquè sinó hauran de pagar més diners i estaràs malgastant l’aigua. A mi m’agrada parlar de l’aigua perquè és un tema molt important i crec que tots hauríem de respectar aquesta norma.
El nostre planeta està format per tres quartes parts d’aigua i una part de terra, però només una petita part és aigua dolça, és a dir, que podem aprofitar per a la vida.
El mar és una font vital, ja que sense ell no podríem viure perquè l’aigua es molt important i ara l’estem contaminant tirant deixalles i escombraries. Quant un vaixell petrolier es parteix per la meitat deixa anar el petroli i això també contamina bastant i si algú tira alguna pedreta o alguna pila el peix se la menjarà i els pescadors el pescaran i quan l’hagin pescat, el portaran a la peixateria i el compraran, el cuinaran, i algú se’l menjarà i es ficarà malalt i l’hauran d’operar per treure-li la pedreta o la pila que té a l’estómac.
Per això els teus pares et diuen que no has de malgastar l’aigua perquè sinó hauran de pagar més diners i estaràs malgastant l’aigua. A mi m’agrada parlar de l’aigua perquè és un tema molt important i crec que tots hauríem de respectar aquesta norma.
Pequeña Miss Sunshine
Pequeña Miss Sunshine és una pel•lícula que van fer l’altre dia al Digital+ i que em va agradar molt. Em va fer petar de riure.
Va d’una família, i la protagonista és una nena que es diu Ollie i vol guanyar concursos de bellesa, el seu germà no parla, no perquè no pugui, sinó perquè ha decidit que no parlarà fins que el seu somni es compleixi, que és ser pilot d’avions. El seu pare és un home que motiva a la gent perquè faci grans coses i sigui el guanyador de tot, el seu padrí es drogoadicte i ensenya a l’Ollie el ball que ha de fer al concurs.
Llavors se’n van anar a un concurs de bellesa que es deia “Pequeña Miss Sunshine. Van agafar la furgoneta i se n’hi van anar tots junts, perquè era una mica lluny. A mig camí el pare es va arruïnar perquè el seu llibre de motivació no tenia èxit. Després es va trencar el cotxe, però com no tenien ni temps ni diners per arreglar-lo, van continuar. Cada vegada que volien arrencar havien de sortir del cotxe i arrossegar-lo.
A mig camí el padrí es va morir. El van ficar al maleter i van continuar. Estaven a mig camí i el germà de l’Ollie va descobrir que no podia ser pilot d’avions perquè no distingia els colors roig i verd. Quan van arribar, la porta de la furgoneta es va trencar. Es van anar a apuntar i quan va sortir l’Ollie li va voler dedicar els passos al seu padrí, li van preguntar on era i ella va dir: “Al maleter de la furgoneta.” La pobra nena va fer el ridícul i li van prohibir fer mes concursos en aquell estat.
Us la recomano perquè us divertireu molt veient-la, de debò!
Les meves vacances de Setmana Santa
Durant les vacances de Setmana Santa, no he fet moltes coses interessants, però us explicaré que he fet.
El dia 15 de març, era el dia de la cassola, tothom menjava la cassola que havien preparat entre tota la colla. Jo no en vaig menjar, perquè no m’agraden gaire els caragols. A la nit vaig anar al ball, i vaig estar tota l’estona amb alguns companys de classe.
El dia 16 de març, era el dia de la palma, hi va anar molta gent, però a mi em van castigar sense anar-hi. Els dies 17, 18, 19 i 20 de març no vaig fer res d’interessant, però el dia 21 de març, era el dia del viacrucis ( la processó). A mi i a l’Anna C. ens va tocar vestir-nos de comunió, un altre cop. Jo vaig passar molt fred.
El dia 23 de març, era el dia d’anar a buscar la mona, jo hi vaig anar a casa de la meva tieta. Al meu germà li va donar una mona grossa i a mi una de petita i diners.
El dia 24 i 25 de març, vaig estar a casa tota el dia, estava una mica nerviosa perquè aviat tornaríem a l’escola.
El dia 15 de març, era el dia de la cassola, tothom menjava la cassola que havien preparat entre tota la colla. Jo no en vaig menjar, perquè no m’agraden gaire els caragols. A la nit vaig anar al ball, i vaig estar tota l’estona amb alguns companys de classe.
El dia 16 de març, era el dia de la palma, hi va anar molta gent, però a mi em van castigar sense anar-hi. Els dies 17, 18, 19 i 20 de març no vaig fer res d’interessant, però el dia 21 de març, era el dia del viacrucis ( la processó). A mi i a l’Anna C. ens va tocar vestir-nos de comunió, un altre cop. Jo vaig passar molt fred.
El dia 23 de març, era el dia d’anar a buscar la mona, jo hi vaig anar a casa de la meva tieta. Al meu germà li va donar una mona grossa i a mi una de petita i diners.
El dia 24 i 25 de març, vaig estar a casa tota el dia, estava una mica nerviosa perquè aviat tornaríem a l’escola.
dimecres, 26 de març del 2008
Les meves vacances de Setmana Santa
Durant les vacances de Setmana Santa la majoria de dies he jugat pel carrer, en un lloc on hi havia sorra i hi fèiem túnels i cases, i encara que es destrueixen les tornem a fer de seguida.
Ens vam barallar amb l’Arnau, l’Andrei i en Manel perquè ells ens destrossaven els túnels i nosaltres les seves cases grans, però vam fer les paus i vam fer cases entre tots.
Uns dies he fet els deures, un dia m’he llegit un llibre sencer i al dia de la mona es quan m‘ho he passat més bé de les vacances. Han vingut uns amics romanesos perquè han fet la mona amb nosaltres. Abans de la mona, a les cassolades, vam anar a Logronyo (la capital de la Rioja) a casa d’uns amics on ens vam quedar a dormir, al costat del pis, on ens ho vam passar molt bé. Aquells amics tenien un ordinador portàtil i vam jugar als jocs que tenien. L’endemà vam esmorzar i vam marxar, va se divertit.
La mona l’hem menjat a casa i després hem anat a un parc on hi havia tota mena d’ànecs i cignes salvatges, també hi havia un camp de futbol però no ens van deixar entrar. Al darrere del camp hi havia dos porteries i vam jugar un mundial. Quan havíem de marxar no hi quedava ningú. Quan vam arribar a casa els amics van marxar. Estava una mica marejat pel cotxe. I aquestes son les meves vacances de Setmana Santa.
Ens vam barallar amb l’Arnau, l’Andrei i en Manel perquè ells ens destrossaven els túnels i nosaltres les seves cases grans, però vam fer les paus i vam fer cases entre tots.
Uns dies he fet els deures, un dia m’he llegit un llibre sencer i al dia de la mona es quan m‘ho he passat més bé de les vacances. Han vingut uns amics romanesos perquè han fet la mona amb nosaltres. Abans de la mona, a les cassolades, vam anar a Logronyo (la capital de la Rioja) a casa d’uns amics on ens vam quedar a dormir, al costat del pis, on ens ho vam passar molt bé. Aquells amics tenien un ordinador portàtil i vam jugar als jocs que tenien. L’endemà vam esmorzar i vam marxar, va se divertit.
La mona l’hem menjat a casa i després hem anat a un parc on hi havia tota mena d’ànecs i cignes salvatges, també hi havia un camp de futbol però no ens van deixar entrar. Al darrere del camp hi havia dos porteries i vam jugar un mundial. Quan havíem de marxar no hi quedava ningú. Quan vam arribar a casa els amics van marxar. Estava una mica marejat pel cotxe. I aquestes son les meves vacances de Setmana Santa.
Les meves vacances de setmana santa
Les meves vacances de Setmana Santa han estat molt divertides, però hi han hagut uns dies que no m’han agradat gaire. Jo he jugat amb les meves cosines i amb els meus amics. Un dia m’he trobat l’Arnau Palau que jugava amb el Manel i he anat a jugar amb ells.
Hem jugat amb les bicis i amb moltes coses. Quan eren les sis jo i un nen que es deia Vili vam jugar a amagar amb les meves cosines i el meu germà.
Per les vacances hem tingut moltes deures, hem hagut de llegir un llibre i també teníem deures de català, de castellà i de més coses. Aquells dies no em van agradar gaire però els altres dies em vaig divertir molt.
El meu germà m’ha molestat molt però després d’una estona ja parlàvem. Quan faltava un dia per acabar les vacances i el pròxim dia havíem d’anar a l’escola, jo vaig estudiar una mica, vaig jugar a l’ordinador i més tard vaig anar amb l’ Andrei i la Laia a jugar per fora.
Jo crec que les vacances han passat massa ràpid.
Hem jugat amb les bicis i amb moltes coses. Quan eren les sis jo i un nen que es deia Vili vam jugar a amagar amb les meves cosines i el meu germà.
Per les vacances hem tingut moltes deures, hem hagut de llegir un llibre i també teníem deures de català, de castellà i de més coses. Aquells dies no em van agradar gaire però els altres dies em vaig divertir molt.
El meu germà m’ha molestat molt però després d’una estona ja parlàvem. Quan faltava un dia per acabar les vacances i el pròxim dia havíem d’anar a l’escola, jo vaig estudiar una mica, vaig jugar a l’ordinador i més tard vaig anar amb l’ Andrei i la Laia a jugar per fora.
Jo crec que les vacances han passat massa ràpid.
Els pollets
L’altre dia Baix anar a la granja del meu tiet. La granja es de pollets. Ell tenia dos gossos però se li van morir, els seus dos gossos eren dòbermans però ara s’ha comprat un altre molt semblant i sempre et salta al damunt es diu Tom i un altre que es deia Jerry aquest nom el van treure dels dibuixos de Tom i Jerry, varem jugar una bona estona amb els gossos jo li tirava el pal i l’anaven a buscar ell l’agafava però no el tornava.
Desprès varem entrar a la granja, i a dos pisos i a cada pis ni podien aver mes de 1000 pollets o mes, desprès vaig agafar un pollet i el tocava era molt suau el seu pelatge i ni avia un de negre i un de gris, allí dins i feia molta calor per que i avia una caldera molt gran. Els pollets al terra i tenien palla, per veure i tenien uns piuets que baixaven duna barra que penjava d’uns fils per menjar i avia un com bueno uns quants.
Dins els coms i avia el menjar. Els pollets quan neixen tenen una mena de dent damunt del bec però quan es comencen a fer grans se li trenca i li cau. De vedades es troben alguns pollets morts al terra i els i donen als gossos.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)