El meu gos Xuqui

El meu gos Xuqui va néixer a finals del més de juny de l’any 2007, ara te dos anys i mig. La seva mare ha criat molts cops. Del part del Xuqui eren dos cadells.

Quan era petit havia de beure llet i aigua i menjar coses toves. Quan el van separar de la seva mare ganyolava molt i li posàvem pelutxes perquè li fessin companyia i no es trobés tan sol. A mesura que ha anat creixent, ha perdut la por, menja de tot i s’ha tornat molt entremaliat: mossega fluix, no li agrada que el toquin quan menja, buix als desconeguts, persegueix als ocells etc...


Quan porto el collar a la mà es posa molt content perquà sap que sortirem a passeig, en canvi quan era petit no el volia portar mai i ganyolava molt. Quan sortim al carrer es pixa a les faroles i a les rodes per marcar territori, sempre quan entrem els cotxes ensuma les rodes per veure si algun gos o gat li vol robar el seu territori.

M’agraden molt els gossos i sobretot aquest que l’he vist créixer.

Els llibres de la maleta negra

A la classe de català, tots els dimecres i divendres agafem uns llibres que ens han portat el centre de recursos penaroja.

Els llibres de la maleta negra son uns llibres que agafem a la classe de català per llegir-los a casa.
Els llegim els de cicle superior. I cicle mitja té la maleta blava, son molt divertits “alguns”.

Cada setmana ens en llegim un, m’agradaria que ens deixessin mes temps per llegir-nos els llibres, per poder-ne llegir mes, ja que em costa una mica llegir, amb ves de tres poderne llegir molts més , per què ja queda molt poc. Casi tots son de terror i fantasia.

Quan acavem de llegir els llibres el senyor Xavier ens dona una fitxa que hi ha el titol, el codi del llibre, la introducció, el nus i el desenllaç, i els nostre nom i cognoms.

Alguns llibres de terror son: la casa del monstre, l’home dels ulls de gel, terror a can Barmerroc...
Tots aquests llibres son un exemple del que hi ha a la maleta negra. I n’hi ha encara 47 mes.

El dia del meu aniversari

Quan vaig fer 10 anys ho vam celebrar en un restaurant de Lleida (La Fonda el Nastasi) amb tota la família.

Em van fer molts regals: una cadira nova, connexió a Internet i un mòbil. Quan va entrar el pastís, van tancar les llums les meves cosines: la Martina i la Julia, van començar a cridar, jo estava a la seva vora i per poc que no hi sento, era un pastis igual que el de l’any passat, però a mi no m’agraden els pastels.



Després de dinar la Martina, la Julia i jo vam anar als inflables per jugar, hi havien unes monitores, però la Martina no hi volia anar, en canvi la Julia si. Vaig haver de cuidar-la fins que va ser l’hora de marxar, feia moltes rucades i volia manar molt, però jo no la deixava. A les sis de la tarda vam marxar cadascu a casa seva.

A casa m’esperava un altre regal: un canari. Aquella nit quan vaig tocar el llit em vaig adormir quasi a l'instant de tan cansava que estava.

Per a mi va ser un aniversari inoblidable.

Un dia inoblidable

El dia 31 d’octubre se celebra la nit de Halloween a Anglaterra, però a Albesa també hi ha gent que la celebra.

Aquí a Catalunya és més propi celebrar la castanyada. Jo no vaig celebrar res, me’n vaig anar a voltar pel poble a la nit. M’ho vaig passar súper bé!



A dormir me’n vaig anar bastant tard. Aquest poble és molt petit i quan fa una estona que voltes ja t’avorreix. Però ens vam parar amb amb un lloc i vam parlar amb molta gent, (a la plaça dels Sarrains) allà hi havia gent però més grans que nosaltres.

Els meus pares estaven al restaurant fent la castanyada mentres jo estava amb amics i amigues. Una estona vaig estar amb el Marc Anadón voltant del poble. Als "columpios" amb el Marc els fèiem rodar, a mi quasi que me'n toca un al cap!

Despres d'una estona vam anar allà a la vora de la secla i vam parlar una llarga estona, la secla es veia tota negra com si no ni hagués. Va ser un dia inoblidable! L'haurem de tornar a repetir...

I el diumenge no m’alçava de la son...

El meu gat Minino

Es un gat molt juganer i mandrós. Quan s'adorm comença a fer posicions extranyes i molt divertides. Si no ens n'adonem puja al sofà, llavors el fem marxar i no vol.

De vegades es tira al terra al costat de l'estufa que s'està molt calentet. Menja moltíssim granulat i sobretot es molt caçador com la seva mare que sempre caçava pardalets i ens els portava a casa, llavors haviem de netejar el terra perquè estava ple de plomes.



El gat té la costum de menjar-se l'alfombra del solà, sort que està a fora, però es un rotllo rentar les plomes. El nostre gat a casa no es caga ni pixa sinó que el que fa es anar-se'n fora al carrer, així no embruta la casa.

El que li agrada fer es arrevolcar-se a fora i s'embruta però com que els gats no es poden mullar es renta ell amb la boca.
Si no s'està dins a casa a l'estufa es fica a fora al sol.

I aquesta es la vida del meu gat i la seva rutina.