Aventura amb barca

Un dia de bon matí tota la meva família menys l’ Edurne vam marxar a Calafat amb la família del Jan Olona.

Quan vam arribar a Calafat al nostre apartament ens vam instal·lar. Ja era el migdia i vam dinar macarrons que havia fet la meva mare i la mare del Jan.

Quan vam acabar de dinar els pares van anar a fer la migdiada, les mares van fregar els plats, el Ferrran a la play i jo i el Jan vam banyar-nos a la piscina.

Quan els pares i les mares van acabar van preposar que l’endemà anéssim a pescar amb la barca, desprès ens ho van venir a preguntar i nosaltres vam dir que sí.

L’endemà al matí van arribar els nostres tiets i els cosins.
La nostra mare no volia venir, la mare del Jan tampoc ni la meva tieta.
Llavors vam marxar cap al port: el meu pare, el Ferran, el meu tiet, el meu cosí, el Jan, el pare del Jan i jo.

Quan vam començar a sortir de port el pare del Jan estava una mica marejat. Quan vam parar a pescar vam treure 3 peixos, vam tornar a arrancar i desprès vam tornar a parar, aquesta vegada vam estar mes estona i vam pescar13 peixos. Vam intentar arrencar però no vam poder, ho vam tornar a provar i no i no i no i no.

Cada vegada ens acostàvem més a la costa i ningú ho veia.
Llavors jo vaig cridar: ens acostem a la costa.
Llavors el pare del Jan ho va provar i va arrancar.

-Visca!- vam cridar tots.

Quan vam arribar a casa els ho vam contar tot a la meva mare, a la mare del Jan i a la meva tieta.

Naixement del meu germà

Fa cinc anys el meu germà estava a punt de néixer, jo sentia com la mebe mare feia foeça per treure’l, em començava a pensar que li passaria alguna cosa.

Al cap d’una hora no vaig sentir res, jo i el meu pare esperàvem a fora de l’habitació a que el metge ens digues alguna cosa, quan la porta es va obrir ens vam aixecar super ràpid i el metge ens va dir que ens hauríem de esperar una mica més, aleshores es va tornar a sentir com la mare feia força per treure al meu germanet, jo em començava a espantar però el meu pare m’agafava fort i em tranquil·litzava, el meu pare va trucar als meus cosins per a que vinguessin i vam esperar tots junts.

El metge ens va dir que el meu no germanet ja havia nascut i es va sentir el germà com plorava i jo i el meu pare ens vam alegrar tant que vam començar a plorar, quan va parar de plorar jo li vaig ficar n0m i li vaig ficar Jordi, ja era hora de marchar els meus pares em vam deixar anar capa a casa dels meus cosins i així va ser el naixement del meu germà.

Un dia amb bicicleta.

Era el dissabte a la tarda i el meu pare em va dir si volia anar amb l’Arnau i ell amb bicicleta fins a la peixera i li vaig dir que sí. Vam agafar les bicicletes i els cascs i vam marxar.

Sortíem del poble i anàvem per a un camí molt estret i molt polsos. El meu pare va mirar per on passàvem i es va donar compte de que ens havíem perdut llavors ens ho va dir a nosaltres dos. Va fer marxa enrere i vam arribar a un tros i al tros hi havia un pagès.

El meu pare li va preguntar a on érem i ens va dir que estàvem a Algerri. Vam agafar el camí cap a Albesa i quan estàvem apunt d’arribar al poble, el meu germà va pinxar roda. Jo vaig anar cap a casa i li vaig dir a la meva mare.

La meva mare va agafar el cotxe i jo la vaig guiar fins al lloc a on eren el meu pare i el meu germà.
Va ser un dissabte molt divertit, espero que un altre dia ho repetim.

Recepta de com fer unes piruletes de núvols

Ingredients:
- núvols.
-palets de piruletes o palets salats.
-xocolata per sucar i desfer.
-trossets de coco, d’ametlla, “virutes” de xocolata, en forma de cors...


Procediment:
Primerament, agafem un palet salat i l’encertem a dins del nostre núvol. A continuació suquem el palet salat amb el núvol a la xocolata.

Després, li posem com a decoració trossets de coco, d’ametlla, “virutes” de cors…
I finalment ho deixem assecar, i ja estarà preparat per menjar.

La casa del camp del pare de l'Èric

Un dia, quan teníem 7 anys, els pares de l’Èric, els pares del Marc, els pares de l’Andrea Vilella i de l’Andreu vam anar a una casa al camp. Allí hi havia una moto de joguina per pujar, un cotxe i un tractor de color verd.

També hi havia uns palots i amb els palots vam fer-nos una cabaneta. Quan ja ens vam avorrir vam anar a dinar i després de dinar vam anar a fer-nos una cabaneta a la camioneta del pare de l’Andreu.

Llavors vam anar a baixar per una mini baixada amb els cotxes (el tractor el cotxe i la moto). L’Èric, el Marc i l’Andreu van baixar per la baixada amb al tractor i van caure del tractor tots tres, el Marc va caure malament i es va fer malt al braç. Al cap d’una estona va tornar allí on estàvem i vam tornar a la camioneta del pare de l’Andreu.

-Uns esprais -va cridar el Marc.

Els vam agafar i vam començar a pintar préssecs que havien caigut a terra, l’Andreu sense voler es va pintar la mà blava i no li volia ensenyar a la seva mare.

Al cap d’una estona l’Andreu li va anar a ensenyar a la seva mare. La seva mare li va de que com s'ho havia fet i ell va dir que amb un esprai. Llavors van marxar cap a casa. Nosaltres no vam tardar a marxar. L’endemà quan vam anar al col·legi l’Andreu ja no tenia el braç blau.

Social Empiries

El Social Empiries és un joc del facebook on es tracta de construir el teu imperi i comprar guerrers i atacar als teus amics.

Vaig començar jugant al Social Empiries quan el meu amic Marc, que havia començat el dia anterior, em va dir que era molt “xulo” i que hi jugava molta gent. Quan m’ho va dir ell ja anava pel nivell 3 i jo quan vaig començar era al nivell 1. Ara ell ja passa pel nivell 19 i jo pel 18.

Crec que costa molt pujar de nivell perquè quan se t’acaben els arbres per talar, les pedres per picar, l’or per picar i els trols per matar no pots guanyar més xp ( experiència) i llavors no puges de nivell.

Si no et compres cases no et pots comprar guerrers i llavors no pots atacar a ningú. També tens un ajuntament i serveix per comprar-te ciutadans que serveixen per tallar arbres, pica pedra i picar or.

Quan ets nivell 20 si et compres el “criader” de dracs pots criar dracs. N’ hi ha sis tipus: el petit de foc, el gran de foc, el petit elèctric, el gran elèctric, el petit del raig i el gran del raig. Quan ets al nivell 30 si et compres el “criader” de monstres pots crear-te monstres com: el Tirrecs, la Bibora, el King Kong i l’aranya tigre.

També et pots comprar camps i serveixen per conrear, també et pots comprar muralles que serveixen per protegir-te de l’imperi i n’ha d’altres que disparen fletxes.
Si et compres l’altar sacrificador i sacrifiques els teus dracs et donen bitllets. Si vas pujant de nivell et pots comprar més coses.

Una bona aventura

Un dia, vaig anar a Ivars d’Urgell, el poble de la meva padrina. Allà, hi tinc unes amigues i hi vaig anar a jugar. Quan érem per allà a casa dels seus avis, hi vam parar a berenar.

Més tard vam sortir cap al carrer, estàvem jugant a la plaça, quan a la Maria li van robar la bossa de mà. Vam començar a córrer cap a les cantonades de la plaça, cadascuna cap a una cantonada, i vam poder agafar al lladre. Al cap d’una estona vam telefonar

a la meva mare per que ens vingués a buscar.

Cap al tard, vam anar a casa de la seva padrina i li vam preguntar si les meves amigues podien quedar-se a sopar, i va dir que si. Vam mirar la televisió i més tard vam jugar a fet i amagar...

Al final fins i tot s’hi van quedar a dormir. Me’n recordo perquè va ser un dia molt emocionant i molt divertit.

Anem a la cabaneta

Un dia de bon matí, vaig anar a buscar el telèfon i vaig trucar a l’Andreu, al Marc, al Genis, a l’Èric i al Sergi.

Tots van sortir menys el Sergi.
El primer que vam fer va ser anar a la cabaneta i vam fer els salts construïts per nosaltres mateixos, després vam fer una politja a la cabaneta i quan vam començar a jugar va aparèixer el Jan Olona de sisè. El Jan va tenir una idea:

-Podríem fer un pont amb diferents troncs que tenim per aquests horts.
-Sí, d’acord -vam cridar tots.
Llavors jo vaig dir:
-Jo sé on n’hi ha un.

I el vam anar a buscar i caminant en vam trobar un que no sabíem que estava allí.
Ens en faltaven dos però no els trobàvem i l’Andreu va dir:
-Podríem anar-los a buscar a casa meva.

Nosaltres li vam preguntar si el seu pare els deixava i ell convençut va dir que sí, i nosaltres li vam dir que estàvem d’acord. El Jan, l’ Andreu i jo els vam anar a buscar i els vam col·locar, anava perfecte i els vam anomenar pont rústics.
Ara ens va perfecte.

Cap de setmana a Almacelles

El divendres a la tarda vaig anar a Almacelles per un cap de setmana, allà vaig veure els tiets, al padrinet.

Quan vaig arribar vaig deixar les maletes a l’habitació on dormiria aquell cap de setmana, després vam sopar, tocava truita de patates i estava boníssima.

Quan vaig anar a dormir em vaig llegir el llibre que m’havia emportat de casa i quan vaig acabar em vaig tapar amb la manta i em vaig adormir.

Quan vaig despertar-me vaig esmorzar truita de patata que havia sobrat, me la vaig menjar amb pa i llet amb mel. Després vaig anar a comprar a les “salines” amb el meu padrí, vam portar els papers del sorteig a la capsa i després vam agafar el que volíem comprar i ho vam pagar.

Quan vam tornar a casa vaig fer els deures, eren molt fàcils. Després vam dinar macarrons, després vam jugar a les cartes i vam sopar. Vaig veure el futbol i va guanyar el Barça. L’endemà vaig esmorzar xocolata i van vindre els tiets. Després vaig mirar la televisió. I vam dinar macarrons.

Després vam jugar a les cartes. Va vindre el meu padrinet i em van passar a buscar.

La gosseta de la meva padrina

A la meva padrina Quimeta li agraden molt els animals i per això pel seu aniversari li vam regalar una gosseta de la raça Yorsait.
És una raça que no creix, és una gosseta petitona i juganera, sempre vol estar damunt teu perquè li facis festes.

També és molt delicada, ja que s’ha de tenir molta cura amb el que menja ja que depèn del que li dónes es posa malalta.

El seu pèl es de color marró clar, llarg i llis. Sempre porta una cueta amb una cinta de color rosa a dalt del cap, té els ulls del color de la mel, les seves potes son petites i curtes, gairebé no té cua, ja que la té molt petitona.

Així és la gosseta de la meva padrina.

Un dia a buscar bolets.

Era a finals de tardor. El meu pare em va dir si volia anar a buscar bolets amb ell i jo li vaig dir que si.

Ens vam preparar i vam menjar molt alegres, estàvem buscant a un lloc humit i ben pla i vam començar a buscar i en mitja hora teníem la cistella plena. La vam anar a deixar al cotxe i quan la vam acabar de deixar i vam pujar encara més amunt i va vindre una boira que no ens vèiem i vaig començar a plorar. El pare em va vindre a buscar.

Vam deixar tot el que portàvem de bolets i vam baixar avall, avall, avall, fins al camí i vam veure una parella que portava un cotxe i els vam dir si ens podien portar fins al nostre cotxe i van dir que sí, ens vam treure les botes i el pare va engegar el cotxe i va ficar l‘aire l’aire condicionat molt calent perquè tenia molt fred.

Vam marxar i quan vam arribar a casa els ho vam explicar tot. Me’n recordo tant perquè era un dissabte molt però que molt dolent.

Pastís d’ametlles i crema

Si voleu llepar-vos els dits, agafeu un paper i un bolígraf i apunteu com fer una pastís d’ametlles i crema.

Els ingredients que necessitareu per fer el pa de pessic són els següents:

- 4 ous.
- 100 grs. de mantega.
- 150 grs de farina.
- 150 grs de sucre
- 1 cullerada de llevat amb pols.

També necessitareu melmelada per farcir el pa de pessic. Podeu triar la del gust que us agradi més.

Ingredients per fer la crema:

- mig litre de llet.
- 50 grs de farina.
- 150grs e sucre.
- 3 ous.
- Mantega
- 150grs.d’ametlles, amb làmines o picades.

Quan ho tingueu tot a punt haureu de seguir aquests passos:

S’ha d’escalfar prèviament el forn durant 14 minuts, a 175 graus.
Es baten els ous i el sucre.
A continuació s’incorpora la farina amb el llevat i la mantega.
S’ha d’abocar la barreja en un motlle i col·locar-la al forn, amb un programa de 175 graus durant 20 minuts.
Es prepara la crema: es baten els ous, el sucre i la farina. A continuació se li afegeix la llet i es posa a bullir removent bé amb una cullera. Quan bull es treu del foc i es deixa a reposar.
Es treu el pastís del forn, es parteix pel mig horitzontalment amb dos trossos.
Se suquen els interiors, un amb melmelada i el altre amb la crema.
S’ uneixen de nou, es cobreix amb crema “s’espolvoreja” amb ametlles.
Per daurar les ametlles fiqueu-lo al forn durant 3 minuts.


I per acabar només vull desitjar-vos bon profit!

Text argumentatiu

Per que cada dia s’abandonen gossos i altres animals?

A les notícies se sent que cada dia s’abandonen animals pel carrer. A Catalunya s’abandonen gossos, gats peixos, tortugues... Hi ha associacions que es dediquen a recollir els animals que estan pel carrer.

Opinió a favor: Que no els abandonin, abans de deixar-los tirats pel carrer els poden portar a una gossera o a una protectora per a que els cuidin. Si tenen microxip i saben el nom de l’amo el poden portar a ell i posar-li una multa.

Opinió en contra: Ja està bé que els abandonin a aquests cucs fastigosos i plenes de puces. Que les mascotes no valen res però quan i fan grans tu no pots estar tranquil i a la nit no et deixen dormir.

Opinió personal: Jo penso que si vols vols tenir un animal has de tenir ganes de cuidar-lo, canviar-li la sorra, de raspatllar-lo sempre abans d’anar a dormir o quan vulguis. El més important és que l’amo tingui cura de totes les seves necessitats.

Un peu malalt

Era dissabte i em vaig despertar per allí a les 9h del matí. Vaig anar cap a la cuina per esmorzar i el peu em feia molt de mal. Aleshores me’l vaig mirar i el veia molt vermell. A llavors li vaig dir al meu pare i el meu pare me’l va mirar.

Aleshores quan me’l va mirar em va preguntar:

- Com t’ho has fet això?
- Doncs no ho sé-li vaig contestar jo.

A llavors em va dir que esmorzés i si es feia més gros que aniríem al metge. Ja havia passat tot el dia i vaig anar a dormir. Però quan em vaig despertar allò ja no semblava un peu. Estava tot vermell i morat i no podia caminar. Vaig cridar al meu pare i de seguida vam anar al metge.

Al metge vam esperar dues hores i el metge ens va cridar, i vam entrar. El meu pare li va dir:
- Miri doctor, ahir quan es va despertar ja ho tenia.
- Doncs li haurem que fer una radiografia i a veure què és.

Però primer em va mirar la sang. I la tenia bé. Aleshores el meu pare em va agafar en braços i em va portar a una sala molt fosca. Allí em van fer unes radiografies. I em van dir que va ser un mosquit tigre o una aranya. El metge ens va demanar dies de repòs i que ja s’aniria calmant sol.

El tió de nadal

Aquest dilluns dia 6 de Desembre a les 10h del mati van trucar al timbre molt fort i la mare li va dir al meu germà Ramon que hi anés a veure qui era, ell va córrer cap al contestador però ningú li va respondre, tot seguit van tornar a tocar el timbre un altre cop i el Ramon va anar a obrir la porta i la seva sorpresa va ser quan es va trobar el tió davant seu.


Primer es va quedar parat, amb els ulls molt oberts i desprès es va llançar damunt seu abraçant-lo i donant-li petons. Tot això em va portar molts records de quan jo era petit i rebia el meu tió.

Ara ja he crescut una mica i ja se com va tot això del tió... però tot i així el dia 24 de desembre a la nit, juntament amb el Ramon, els meus cosins, els padrins, tiets i els pares caguem tots el tió i em fa molta il·lusió,ja que riem molt i ens ho passem molt be.

La mare diu que per fer cagar el tió no importa l’edat, ja que tothom dintre seu sempre porta el nen que va ser, encara que tinguis 100 anys.

Redacció, i això es de veritat

Un dia de l’any passat, a l’estiu, estàvem jugant amb els meus amics a les piscines. Després va arribar el Guillem Codina i portava un flotador.

Jo, al cap d’una estona, li vaig preguntar si me’l deixava per jugar-hi. Jo, mentre hi estava jugant vaig bolcar i em vaig fer un tall al cap. La meva mare, el socorrista, els meus amics... van venir corrent i la meva mare i una amiga seva em van portar a “l’hospital Arnau de Vilanova” a Lleida.

Quan vam arribar, ens vam trobar una dona iens va deixar passar. Vam estar aproximadament 20 minuts perquè ens cridessin per anar-hi.

Quan vam ser a dins hi havia un home amb una grapadora especial. Em pensava que em faria mal, però no me’n vaig enterar.

Durant uns dies vaig anar a les piscines però no em podia banyar, així que em vaig emportar la consola.
Van ser uns dies que no oblidaré mai.

Els gats de la meva padrina

Els gats de la meva padrina no tenen nom però si en tinguessin segur que es referiria a una característica que tingués.

Per exemple, el primer gat que descriuré es diria tacat o pantera, també es podria dir griset.

Un dels gats de la meva padrina és de color gris fluix amb taques de color gris fort , la cua la te ratllada dels mateixos colors que els del cos. Tot i que aquests gats quan et veuen s’escapen, aquest el més “manso”.

L’altre gat és tot blanc, excepte la cua que la té idèntica a la de l’altre gat. Aquest gat és el que marxa més i el que més s’enfila a la teulada.
Tots dos viuen en un corral, una “mini” granja.

El meu aniversari

El dia 29 de novembre va ser el meu aniversari però el vam celebrar el cap de setmana perquè el dia que tocava era dimarts i fèiem classe.

El dissabte van venir els meus cosins , tiets i la meva padrina a dinar, primer vam anar a jugar a beisbol on aparquen els camions, primer els equips eren jo i el meu germà contra els meus cosins, però el Jordi se’n va anar i vam fer ronda, després va venir el Quim i vam fer una altra vegada partit, el Quim anava amb mi, no sé quan vam quedar però se que nosaltres vam guanyar.

Després vam anar a dinar i hi havia el meu plat preferit: espirals i mandonguilles. Quan vam acabar van repartir els regals, em van regalar una motxilla que el dimecres la portaré i un joc per la Wii, i vam estar la resta de la tarda jugant a la Wii.

El diumenge vam anar a Port Aventura amb els meus cosins i tiets de Tarragona, primer vam anar al Furius Baco però no feia metre quaranta i vam seguir, vam anar als ràpids perquè el meu pare es volia mullar al matí, després vam anar al Sea Odyssey, on feien una pel·lícula de 4 minuts, era en 4D, després vam anar tirant, anant pujant a les muntanyes russes i a les altres atraccions, també vam anar a Sesamo Aventura però la majoria d’atraccions eren de bebès.

A la nit van fer una desfilada i després focs artificials, van ser molt bonics, vam anar a sopar a casa de la meva iaia i a les dotze de la nit arribàvem a casa nostra.

Experiència de petit

Fa molt de temps, quan jo era molt petit estava a la meva habitació, quan de sobte vaig caure de la llitera. Em vaig trencar el peu i em van portar a l’hospital.

Quan em va passar estava amb el meu germà gran, en Sergi jugant a fer una guerra de coixins, en aquell moment vaig sentir que la meva mare feia el dinar i vaig anar a la cuina a veure-ho i me’n vaig tornar a la llitera, quan el meu germà em va fer un atac per sorpresa i em va fer caure cap a baix al terra i em vaig trencar el peu.

El meu germà es va espantar molt i de seguida va anar a buscar a la meva mare per portar-me a l’Hospital de Lleida.

Me’n recordo tant perquè em vaig fer molt mal i el meu germà no parava de riure’s de mi. Però els meus pares el van castigar tres setmanes sense poder mirar la televisió i ell, es va enfadar amb mi.

Concurs de Nadal

Cada Nadal al nostre col·legi es fa un concurs de dibuixos de nadal, primer es fa una actuació de tots els cursos i desprès donen els premis dels dibuixos. Hi ha guanyadors de les classes i també un de tota la escola.



Els que voten són els membres de l’ampa, els de la guarderia i dos persones dels jubilats.

Quan els hem acabat els donem als professors però hi ha una data per donar els dibuixos i aquet any es el 16 de desembre. Si guanyes et donen molts llibres i moltes coses més i si guanyes a tota l’escola també et donen el mateix però amb moltes coses més.

Participeu-hi i esforceu-vos que val la pena!

Text argumentatiu

Introducció:

-Avui parlarem de fer més hores a l’escola. Per una banda hi ha els que estan a favor i per l’altra hi ha els que estan en contra.

Arguments en contra:

-No s’hauria de fer més hores a l’escola perquè si hem de fer més hores hi hauria d’haver més professors i aleshores el govern hauria de pagar a més mestres, també tindríem menys hores per disfrutar amb la família, els mestres estarien molt cansats de treballar tantes hores...

Arguments a favor:

-Si féssim més hores a l’escola aprendríem més hi no caldria fer tants cursos, també seriem més llestos, no caldria fer tantes activitats extraescolars, qui sap si els pares estarien contents, ja que els pares estarien més descansats...

Opinió personal:

-Jo crec que no està bé de fer més hores a l’escola perquè no podem estar amb la família, no tenim temps per jugar, no tindríem quasi temps per fer els deures...

La descripcio del gos de la meva padrina

El gos de la meva padrina es diu Blanc. Es un gos caçador i és absolutament blanc, és molt vellet i segur que li queden molts pocs anys de vida. És de quan el meu pare era petit, és molt obedient i mai s’escaparia de teu costat.

Quan el meu pare era petit sempre l’esperava a la porta de l’escola i no es movia d’allí fins que sortia. Quan sortia del cole el portava a cavall fins a casa. El meu pare quan era una mica més gran anava a caçar i sempre se l’emportava a caçar.

Ara té uns catorze anys i per un gos ja es molt vell, és tan vell que mai es mou de l’escala del replà i quan era molt petit el disfressaven de tot amb els vestits de les nines. És el millor gos que he tingut mai a la meva vida.

Com fer una pizza per Halloween

Ingredients:
-pizza
-pernil dolç
-olives

Estris:-ganivet

Com es fa?Aquesta recepta és molt senzilla, has de preparar una pizza o comprar-la congelada. Quan la tens apunt per menjar, la talles amb forma de calavera, un cop tallada la pizza i fas les olives en rodanxes i col·loques les rodanxes de les olives amb forma d’ulls i nas. Un cop acabat de posar ulls i nas a la nostra calavera has de triar si es home o dona. Si es dona has de tallar el pernil dolç amb forma de llaç i posar-li a la dreta a dalt de tot. I ja tens una pizza horrorosament original.

Bon profit i bon Halloween.

El Castell del Remei

Molts diumenges, quan anem a Ivars d’Urgell amb els meus pares, anem a donar un tomb pel Castell del Remei. La finca del Castell és molt bonica ja que hi ha un Castell, la missa de la verge del Remei, el molí d’oli i la bodega de vi, també hi ha unes basses amb ànecs i espais verds on jo hi vaig cada any a menjar la mona.

A les bodegues hi ha una botiga on hi venen tot tipus de vi, i un dia que hi vam anar a comprar, hi havia una noia que ensenyava les bodegues.

Hi ha unes sis naus de molt metres quadrats, totes són de ferro i estan fetes de pedra, a unes quantes hi ha barrils de ferro, i a d’altres barrils de roure. Va ser una de les primeres bodegues catalanes que van introduir el vi embotellat. L’any 1982 ho va comprar la família Cusine i la va renovar tota, inclosos els edificis del gra que també es van convertir en bodegues.

D’ allí en surten molts vins amb denominació d’origen, amb moltes varietats i molt bons, com per exemple Cabernet Sauvignon, Macabeo, Gotim Bru, Oda Blanc, Blanc Planell etc.

Espero que hi aneu perquè hi ha molt bon vi i l’entorn és molt bonic.

Com fer un adhesiu

Com fer una adhesiu
Necessitem:
Unes tisores
Cola blanca
Vinagre
Llapis
Goma
Retoladors
Paper adhesiu
Aigua

Primerament dibuixem o imprimim un dibuix ( tot en un sol foli per no gastar paper)

A continuació tallem les imatges per la meitat

Desprès fiquem la imatge damunt del paper adhesiu i marquem la mida de les imatges ( repetim el mateix amb totes les imatges.)

Tot seguit tallem el plàstic adhesiu que queda.

Desprès amb el vinagre i la cola blanca el barregem però hem de ficar el doble de cola blanca que de vinagre.

A continuació posem al davall del adhesiu el que em barrejat i ho deixem secar aproximadament 30 minuts.

Mes tard podem donar una segona capa però aquesta més fina.

A continuació amb un bol un got... posem aigua i amb un coto fluix ho passem per on em posat el vinagre i la cola blanca i ja la podem enganxar!!!

Un dia amb bicicleta

Aquest cap de setmana he anat els dos dies a la tarda amb bicicleta amb els meus amics i m’ho he passat molt bé.

Casi cada cap de setmana quedo amb el Quim, l’Andreu i el Genís i anem a la cabaneta.
Quan vam arribar vam saltar una mica amb la bicicleta pels salts i jo em vaig fer mal a la mà i vaig descansar una mica. Al cap d’una estona el Quim va tenir la idea de fer uns bots perquè quan passéssim pels bots tinguéssim la sensació de tremolar i així ho vam fer. Vam agafar sorra humida i la vam començar a amuntegar una mica a cada bot.

Just quan vam acabar es va posar a ploure i vam anar a un cobert de casa l’Andreu, al cap d’un moment va parar i vam anar a jugar per allí a pilota.
Al cap d’una bona estona vam tenir la idea de fer un vídeo pel Zona Zàping.
Vam començar a preparar-ho tot i quan vam acabar no vam poder grabar-ho perquè havíem de marxar.

Va ser un dia excepcional.

Un dia de pesca

El meu pare em va despertar a les 7 del mati per anar a pescar al riu d’Alfarràs, vaig esmorzar, em vaig pentinar... vam preparar les canyes i vam fer ruta cap al riu d’Alfarràs.

Quan vam arribar hi havia més gent pescant, el meu pare i jo vam tirar la canya. Al cap duna estona el pare va pescar un barb, i jo vaig pescar una truita.

A les 9 va venir el meu padrí, ell també es va animar a tirar la canya com nosaltres, al cap d’una estona va estar de sort i va treure un peix, encara que no era massa gros li va fer molta alegria.

En total vam pescar uns 10 peixos, la majoria eren truites.

Ja quan marxàvem al pare li va entrar un peix, que per cert va ser el més gran de tot el matí.

Quan vam arribar a casa la padrina a dinar ens va preparar per menjar de segon plat els peixos que vam pescar, estaven tan bons que vaig repetir.

Va ser un dia molt divertit.

Un dia a buscar bolets

A les 8h del mati va sonar el despertador, vaig fer un bot del llit i vaig córrer cap a la habitació del meu germà petit el Ramon.

- Au va, dormilega desperta’t, que marxem a la muntanya.
- Genis, tinc son! Vull dormir més.
- Ni pensar-hi, amunt! Els pares ja tenen l’esmorzar a punt.
- D’acord, ja m’alço.

Quan tota la família vam estar a punt, vam agafar el cotxe i ens vam dirigir cap a Viu de Llevata, està entre Pont de Suert i Tremp.

Quant vam arribar, el primer que va fer la mare ens va penjar un xiulet al coll del meu germà i jo.

Tot seguit vam agafar una cistella cadascun i ens vam dirigir cap a la muntanya, la mare i el Ramon per un costat i el pare i jo per un altre, a veure qui trobava més bolets.

Durant tota l’estona vam sentir el xiulet del Ramon, ja que es una mica pesat i no va parar de xiular. Al cap d’una hora més o menys ens vam trobar amb la mare i el meu germà, el cistell del Ramon era de ple de pedres i fulles ...

La mare portava uns quants rovellons i alguna llanega, més o menys com nosaltres.

Vam pujar al cotxe i ens en vam anar a dinar a un restaurant i després vam marxar cap a casa.

Via ferrada del Toscar

Avui dissabte, amb el meu pare i el meu germà hem intentat pujar per una via Ferrada, per a mi era la primera vegada.

Una Via Ferrada és una escalada amb roca però equipada amb escales de ferro, cadenes, sirgues i de vegades ponts molt estrets amb sirgues (pont tibetà).


 Per a fer una Via Ferrada has de anar molt ben equipat per la seguretat: casc, guants, arnés, dissipador (són unes cintes que et frenen d’una possible caiguda), mosquetons...

Les Vies Ferrades són molt divertides, però si tens vertigen més val practicar un altre esport.

La Via que em fet està situada prop de Graus, i es diu ‘’Foradada del Toscar’’. 


Jo l’he començat amb moltes ganes, però només n’he fet un tros, perquè era massa complicada pel meu nivell.
 El meu pare i el meu germà l’han fet i els hi ha costat més de 2 hores.

Ha estat una manera divertida de passar el dissabte i tinc ganes de tornar-ho a provar, això sí, amb una de més fàcil.

       

Com fer una coca ràpida

Necessitem:

3 ous

Un iogurt

2 gots de sucre

1 got d’oli de gira-sol

1 raig d’anís

1 tubet de llimó

3 gots de farina

1 sobre de llevat

Paper antiadherent pel forn

Got = la mida d’un iogurt

Estris:

- Un bol

- Una plata

-Una batedora

-Una cullera

Manera de fer-ho:

Primerament, mentre estem preparant la coca, engeguem el forn perquè s’escalfi.

A continuació, agafem tots els ingredients menys la farina i el llevat, i elsanem tirant en un bol gran un rere l’altre.

Ho batem amb una batedora fins que queda ben fi.

Després hi posem la farina i el llevat i ho remenem a part, ja que així queda més esponjosa, i ho posem a la resta de la massa.

Tot seguit, agafem una plata i hi posem el paper antiadherent, desprès hi tirem la massa, i al damunt i tirem una mica de sucre.

Finalment, ho posem al forn a 120 a 180 graus segons el forn, i deixem una mitja hora perquè es cogui.

Bon profit! Espero que us agradi.

Com fer suc de taronja?

Avui us ensenyaré com fer un suc de taronja ràpidament.

Ingredients:

- Una o dos taronges.

- Una espremedora.

- Un vas.

Primerament, agafem una o dos taronges segons la quantitat de suc que volem fer.

Després, agafem l’espremedora i espremem la taronja aprofitant-ho tot fins que no en quedi més.

Tot seguit, tirem la taronja espremuda a la brossa.
A continuació, ho posem en un got.

Finalment, ja ens ho podem beure.

Mousse de llimona i pinya

Ingredients:

½ litre de nata líquida.
1 capsa de “pastel fresco de llimó Royal”.
6 cullerades de sucre.
Mitja pinya.
Pa de pessic per la base.


Preparació:

Primerament, muntar la nata amb 3 cullerades de sucre.

Després, tritureu la pinya i passar-la per un colador, el suc que ha sortit barregeu-li el sobre de royal amb 3 cullerades de sucre.

A continuació, afegiu-li la nata amb molt de compte.

Tot seguit, poseu el pa de pessic en un motlle i aboqueu-li la preparació a sobre,

Finalment, deixe-ho 24h a la nevera.


Per la guarnició:

5 cullerades de sucre.
15 cullerades d’aigua.
2 cullerades de tomatina.
Tot el suc que pugueu de mitja llimona.

Primerament, es posen tots els ingredients junts i es posen al foc fins que bulli.

Finalment, es deixa a refredar i es posa damunt del mousse.

Un cotxe nou a casa

Un dia anàvem direcció a Lleida, la mare quan deixava anar el volant el cotxe se n'anava cap a l’esquerra. Aleshores vàrem veure que no podia ser, quan vam arribar a casa ho comentàrem al pare i vam decidir que un mecànic ens ho mirés.

Nosaltres ens pensàvem que era la direcció i va resultar ser la roda, i el Carles (el mecànic) ens va canviar la roda; hi anava bastant bé, però com que ja era vellet i havíem canviar algunes peces ens en vam mirar un de nou, ens ho vam pensar durant uns dies i al final vam convèncer al pare perquè ens el comprés.

Ens va agradar molt un “Chevrolet Aveo”, ens el van deixar provar, fins i tot m’hi van deixar posar, el que em va agradar més a mi va ser que hi ha un cable usb per posar-hi un llapis i escoltar la musica que m’agrada a mi. També s’hi pot posar el mòbil i si et telefonen prems un botonet i no et fa falta deixar el volant.

Al final el vam comprar, vam arreglar papers... i desprès de quinze dies ens va arribar, ja que venia de Madrid. El divendres el vam anar a buscar amb la mare, i a ella li va fer una mica de pena deixar el “Saxo” desprès de portar-lo catorze anys, benvingut sigui i espero que el pugui portar jo.

El meu gat

Ara us descriure el meu gat:
El meu gat es diu Blanqueta i va néixer a l’Aragó. La seva mare es diu Stinki i va venir d’ Àustria, que es molt lluny d’aquí. Ara us la descriure:

El meu gat té la cara blanca amb unes ratlles marró a les galtes, ulls blaus i les orelles cap amunt. Té el cos blanc i moltes ralles grises i marró fluix. La cua la té negra amb ratlles blanques. Quan era petita semblava de raça siamesa, però quan es va anar fent gran vam veure que era raça del carrer. El gat ens el va donar un amic del meu pare i li va preguntar si volia un gat i nosaltres vam dir que sí, però la nostra mare ens va dir que l’ hauriem de cuidar nosaltres. I vam dir que val.

Cada setmana hem de canviar-li la sorra, posar-li el menjar i el beure i l’ hem de dutxar. Quant la dutxem és molt divertit, perquè es queda com una estàtua. Als gats no els agrada l’aigua però a aquest li agrada perquè no esgarrapa.

Visita al museu de la ciencia ficció

Un dia vam anar a al museu de la ciència amb uns amics de els meus pares.

El primer que vaig veure es una bicicleta que anava rodant per una roda,vam entrar al museu i vaig veure un noi que explicava com fer saltar una guspira d’electricitat i vaig anar a escoltar, no vaig poder sentir-ho tot però vaig poder veure la guspira, no es veia gaire bé, després vaig veure que si clavaves un escuradents a un globus no es petava i vaig poder fer-ho jo sol, però s’anava desinflant.

Un noi ens va fer una pregunta que era: quin pesa més, el gruixut, el prim o tots dos? Nosaltres vam dir tots dos i vam perdre, era el prim, vam continuar mirant el que hi havia, vam veure una lluna, mitja fosca i mitja lluminosa, hi havia una bicicleta que mesurava la teva força, com més ràpid pedalaves més pujava la fletxa, també hi havia un recorregut d’un riu per unes muntanyes i un bosc.

Unes noies contaven un conte de dos peixos que jugaven en un lloc i acaben allunyant-se del seu poble que es deia la posidònia, i mentre anaven contant el conte jo anava punxant el globus amb l’escuradents, m’estava avorrint, ens van dir que marxàvem i vam anar a fora,on hi havia un noi que feia preguntes sobre un pèndol.

Al costat hi havia un altre museu que també vam anar a veure: era de l’espai, els planetes i moltes més coses, a fora també hi havia un cotxet que es podia pujar, però no hi vam poder pujar perquè era hora de plegar i ens en vam anar cap al cotxe.

Finalment vam anar a sopar al Burger King tots junts.

Text argumentatiu

Us parlaré de la llei antitabac, perquè hi ha gent que creu que es absurd que no es pugui fumar als bars, ni als restaurants, ni a un radi de 100m dels parcs infantils. En canvi hi ha gent que troben que aquesta llei es molt justa.

Arguments a favor:
-Molta gent pensa que aquesta llei s’ha de respectar perquè si no es contaminen pulmons de persones no fumadores.
-La gent que va a menjar als bars o restaurants no te perquè menjar-se el menjar amb gust i olor de fum.
-Amb aquesta llei, quan surts d’un bar o restaurant no et cal dutxar i rentar-te la roba.
-Si un fumador no vigila pot arribar a cremar coses o persones.

Arguments en contra:
-No podem obligar als fumadors a deixar de fer una cosa que han fet tota la vida.
-Perquè no fan restaurants per a fumadors?
-Si deixen fumar als concerts públics o als camps de futbol, per què no als bars o als restaurants que a més ja tenen una part especial que han hagut que eliminar?

Jo estic a favor de la llei antitabac perquè els nens com jo respirem més a gust amb l’ambient net.

Una trobad a la Saira

Aquest dissabte he anat amb els pares i el meu germà Ramon a la Saira, es troba a la Cerdera, entre Almacelles i Alpicat.

Allà ens esperaven els cosins del pare amb els seus fills, entre tots érem quaranta.

Una vegada a l’any fan una trobada perquè així es poden veure, i els hi fa molta alegria.

Em va agradar molt anar perquè és un lloc molt bonic i natural amb molts espais per jugar a l’aire lliure, també tenen un lloc on hi ha animals: ànecs, cabres, porcs, porcs senglars, mofetes, cavalls...

Vaig jugar tot el dia a futbol i a fet i amagar. Vaig parar una estona per dinar, m’ho vaig passar molt bé, m’agradaria tornar-hi un altre dia.

Un dia al camp

Un dissabte al matí el meu padrí em va dir si volia anar a ajudar-lo al camp. Li vaig dir que sí i em va passar a buscar a les nou del matí. Em vaig llevar i em vaig canviar ràpida ment.

Primer de tot em va dir que faríem durant el dia. Primerament em va dir que aniríem a l’hort de casa el meu tiet a arreglar coses, seguidament aniríem a la parcel·la a collir hortalisses i, finalment a plantar pastanagues.

Vam anar a buscar les eines i ens vam ficar a la feina, desprès vam anar a arreglar coses de l’hort del meu tiet , havíem de ficar adob per a l’enciam. Vam fer mitja volta i vam anar a la parcel·la. Allí vam anar a buscar hortalisses i unes eines que ens faltaven. Vam anar a un terreny que tenim petit .I allí tenim un altre hort i allí vam plantar les pastanagues.

Un viatge amb el pare

Quan tinc vacances m’agrada anar amb el pare amb el camió a Vic, on hi ha un escorxador que es diu ”Patel”.

Un dia, no fa gaire, el pare em va despertar a les 4:00 del matí, ens vam vestir, pentinar i vam esmorzar. Ens vam posa en marxa, vam pujar al camió direcció a Tarroja, vam arribar a la granja, on ens esperaven el granger i el carregador. Entre tots vam carregar el camió de porcs.

Llavors vam anar a la bàscula a pesar la carrega que portàvem, ens vam acomiadar i vam començar la ruta cap a Vic.



Durant el viatge ens vam trobar amics del pare, que també anaven amb els seus camions a “Patel”, amb ells parlàvem i rèiem per l’emissora del camió, ja que són molt simpàtics.

A les 8:00 vam arribar a l’escorxador, vam descarregar, vam rentar el camió i cap a casa.

Anem a buscar bolets

Un dia, la família de l’Éric, la família de l’Andrea i jo, vam anar a buscar bolets a un bosc dalt d’una muntanya molt alta. Vam haver de passar per un camí ple de pedres, quan vam arribar vam començar a buscar, nosaltres vam anar per l’esquerra, el meu pare i el meu germà van anar cap a dalt i jo i la meva mare vam anar per baix, per baix vam trobar res de res i vam anar cap a dalt, ells tampoc havien trobat res però vam continuar buscant.

No trobàvem res per en enlloc, només vam trobar uns bolets molt petits, vam anar a mirar per la dreta cap a baix i vam trobar més bolets que per la dreta, vam anar massa cap a baix i vam haver de pujar cap a dalt, va ser una mica difícil perquè estava tot ple de plantes que punxaven i herbes que ens tallaven el camí, quan vam arribar al camí vam continuar tirant i ens vam trobar a la família de l’Andrea. Ells tampoc havien trobat gran cosa; vam anar cap als cotxes a esperar a l’Éric, tot l’estona estàvem tirant pedres per un barranc (aquelles pedres anaven a parar al camí pel qual passaven). Quan van venir vam menjar una miqueta.

Vam anar a dinar prop d’un riu a l’aire lliure, no paràvem de tirar pedres al riu, jo em vaig mullar un parell de vegades però se’m va assecar en un tres i no res, l’Andrea es va mullar tota.
Quan vam acabar de menjar vam anar a un parc on i havia una tirolina molt divertida: ens hi vam tirar tots un munt de vegades, al final les mares es van animar i es van tirar i el meu pare també.

Un dia de còrrer

El dia 13-11-11 vaig anar a Vilanova de la Barca a córrer. Del cursos de 5è i 6è de l’escola l’Àlber, hi havia : el Quim, el Pau, el Marc, el Genís, l’Anna Balagueró la Irene i la Paula.

Quant vam arribar vam haver d’anar a buscar el dorsal i ens van donar un tiquet per quan acabéssim de córrer poder recollir l’esmorzar.

Quan ens van cridar, primer van córrer els nens i després les nenes, al acabar ens van donar una bossa plena de coses. Després els meus pares em van anar a buscar l’esmorzar, a mi els meus pares em van portar un entrepà de llonganissa i una aigua però també hi havia entrepà llom i “Acuarius”. Quan ens ho vam haver menjat vam mirar als altres nens que hi havia de la nostra escola.

Quant van acabar totes les curses van donar els premis de la nostra escola. Es van emportar premis l’Anna Balagueró de 6è, l’Eloi de P3 i l’Alex de P5.

Em va agradar molt anar-hi, m’ho vaig passar molt bé.

El gos de la meva padrina

La gossa de la meva padrina es diu Raquel es un cocker, es de diferents tons de marró , té el pel ondulat i les orelles les té una mica llargues. Quan era petit quant anava al poble de la meva padrina pujava al damunt del gos i em pensava que era un cavall.

Quan hi anava i sortíem a la fresca, anava a un camp que estava ple de deixalles, quan acabàvem de dinar els ossos i les restes els donàvem a la gosseta. Sempre obeïa les ordres de la meva tieta, també la fèiem jugar amb una corda i ella estirava. De vegades li donàvem un pal i l’anava a buscar; la portàvem a passejar i ens ho passàvem molt bé!

Dissabte plujós

El dissabte al matí, quan em vaig alçar vaig mirar per la finestra de la meva habitació, vaig veure tot el cel de ple de núvols grisos, és a dir, que aquell dia tindríem aigua.

Em vaig posar una mica trist perquè això vol dir que no podia sortir al carrer a jugar amb els meus amics. Però com que encara no plovia, em vaig vestir, pentinar i esmorzar ràpid, vaig trucar per telèfon al meu amic Andreu per si volia sortir a jugar.
Em va dir que si, vaig agafar la meva bicicleta i ja era a casa seva. Vam jugar tot el matí.

Al migdia vaig anar cap a casa a dinar, i tot seguit es va posar a ploure.
Com que plovia tant i no tenia intenció de parar durant tot el que quedava de dia, vaig tenir una idea: anar al cinema a veure la pel•lícula del Tintin. Al meu germà Ramon li va sembla molt bé i als meus pares també, aleshores els vaig preguntar si podia invitar al meu amic Andreu, els meus pares em van dir que sí, vaig trucar per telèfon a l’Andreu i em va dir que i tant que sí.

A les cinc ja érem tots asseguts a les butaques del cinema amb la capsa de crispetes i la coca-cola.
La pel·lícula ens va agradar molt, ja que era de aventures i molt divertida i als pares els va portar molts records de la seva infantesa ja que llegien els còmics del Tintin.
Després vam anar al Macdonals a sopar i ens van donar una joguina de la pel•lícula del Tintin.
Ens ho vam passar molt bé, ja que també vam jugar a pujar i baixar per un laberint que tenen al Macdonals.

A les deu vam anar a deixar a l’Andreu a casa seva i nosaltres ens en vam anar a dormir.
Va ser un dia plujós pero m’ho vaig passar molt bé.

Vam anar a buscar bolets

El dissabte dia 12, amb la nostra colla, vam anar a buscar bolets a Campo en un bosc molt gran, però quasi no hem vam trobar.

Primer ens vam aixecar a les 6:00h. del matí, i vam marxar a les 8:30h. Cap al cemintiri per esperar que hi fossim tots per marxar cap a Campo; vam estar aproximadament una hora i mitja per arribar-hi. Quan vam arribar vam estar uns vint minuts en un bar que hi havia a la vora de la carretera. A continuació vam anar per un camí, però ens vam equivocar perquè s’acabava en una granja, vam fer la volta enrere i llavors vam anar pel camí correcte fins que vam arribar al bosc.

Allí vam parar, vam descansar una mica i al cap d’una estona ens vam endinçar al bosc i vam haver de caminar molt i no va merèixer molt la pena anar-hi; perquè entre que no havia plogut massa i que tot estava escucat pels animals no en vam trobar, però llavors vam anar a un lloc on no estava escucat i vam tobar alguns fredolics, però pocs.

Vam tornar al lloc on hi havia el cotxe i al cap d’una estona vam dinar en un lloc on a la vora hi passava un riu, i hi vam anar perquè així podíem tirar pedres. Tot seguit vam marxar cap a Pont de Suert i vam anar a uns “culumpios” on et tiraves d’una mini tirolina d’un lloc a un altre.

Al final vam anar cap a casa a sopar. I al cap d’una estona a dormir.

Un dia al museu Diocesà

Un dia a la meva mare la van informar de que podia anar al museu Diocesà de Lleida amb l’alcalde i més persones. Va pensar el que havíem de fer el diumenge i el teníem lliure.

Vam marxar cap a Lleida el diumenge al matí i ens vam trobar que el museu encara era tancat. Vam esperar una estona a un parc i va vindre l’alcalde i més gent, vam entrar i ens vam adonar que hi avia en Lluis Marí. La meva mare va preguntar a l’alcalde per què hi era i l’alcalde li va respondre que només visitaríem coses d’Albesa.

Vam entrar i vam anar a visitar la part del mosaic antic i la font de la medusa, restes que es van trobar a la Vil•la Romana del Romeral. Vam estar uns quans minuts al museu i a una sala a part del museu. Allí hi havia un historiador de la universitat de Madrid. Explicava històries de les troballes antigues . Quan es va acabar vam anar a un bar a fer el vermut i a davant de la universitat i havia una exposició d’ocells.

Llei de no fumar als llocs públics

Ara parlaré de perquè no es pot fumar en llocs públics.

Si es continués fumant, els que no fumessin també se’ls posarien els pulmons negres. Està bé que hagin posat la llei de no fumar.

¿Però perquè als “culumpios” no es pot fumar, (un espai lliure on el fum se’n va de seguida); i en un camp de futbol si, (un lloc on hi ha més de 5.000 persones)?


I a l’hivern les persones que fumen també haurien de fumar al carrer, i es gelarien de fred.

Jo dic que haurien de tornar a posar la llei de un espai per als que fumen, i un altre per als que no fumen. Si no que els fumadors es comprin cigarrets especials d’aquelles que quasi no embruten els pulmons.

Les descàrregues d'internet il·legals

Avui us parlaré sobre les descàrregues de pel•lícules, sèries, documentals i música a través d’Internet.
Hi ha gent que troba que és il•legal i fa poc ho van prohibir, però encara hi ha molta gent que s’ho segueix descarregant.

A continuació us parlaré dels arguments a favor i en contra de les descàrregues il•legals:

Cada vegada que es baixa una pel•lícula o una cançó, els autors perden molts diners. A més, no és el mateix veure una pel•lícula al cinema que a casa.

Quant ho descarregues et baixes una cosa i te’n pot sortir una altra totalment diferent o et poden entrar virus.

Pel que fa als arguments a favor, cal dir que, si descarregues material d’Internet, pots obtenir moltes pel•lícules, sèries i altres continguts gratuïtament i sense moure’t de casa.

Els autors que no són gens famosos tenen una manera molt fàcil d’arribar a la gent a través d’Internet.

Finalment, és una eina molt útil ja que tothom pot crear i distribuir coses que ha creat.

La meva opinió personal és que tothom té dret a descarregar-se tot el que vulgui d’Internet, perquè és ràpid, fàcil i gratuït.

La descripcio dels meus ocells

Els meus ocells són diamants mandarins i són d’origen tropical, a l’hivern les hem de posar a dalt, és a dir, a les golfes. Me’ls va donar el meu tiet.

Un any van criar a tots els nius que tenen, que són tres i ens vam quedar la primera covada d’ous. La segona i la tercera les vam haver de donar a tothom que en volia. Si volien saber si eren mascle o femella li havien de mirar el bec: si era taronja clar són femella i si el tenen taronja fort es mascle.

Quan són petits no se sap si són mascle o femella perquè són tots grisos, són molt lletjos. Quan son una mica més grans ja es pot saber. Abans els teníem amb una gàbia petita però el meu pare en va comprar una altra. Els vam portar al veterinari i ens va dir que els havíem de cuidar i respectar el seu clima o es moririen.

La meva gata se’ls vol menjar però no deixem que passi, tenen un to de veu molt maco i a mi m’agraden com diuen “mec, mec”. El que hem anat fent fins ara amb ells es construir-los una mena de gàbia com si estiguessin a casa seva. Un dels meus ocells té com un bony de greix al pit, però com que és molt vell,jo crec que si el volguessin operar no aguantaria l’operació. Quan es morin els enterrarem al meu hort

Recital a la saleta

El dia 5-11-2011 a les 19:30 h vam anar a la llar de jubilats a una trobada de poetes. Allí hi va tenir lloc un recital de poemes, van dir als alumnes de 5è i 6è què hi anéssim a recitar-ne un.

Jo vaig recitar un poema que es deia “Tardor”, l’Èric en va recitar un altre, l’Ainhoa un altre i l’Arnau Farrús un altre.



Tot va començar quan l’alcalde (Antoni Balasch Parisi) va presentar als poetes i més tard van actuar alguns poetes del poble (veure l’article de l’Arnau Farrús on ho explica).

També hi havia uns senyors i senyores que també en recitaven. Una senyora en va dir un de “Halloween”, també en van dir un d’un gat... Em van agradar molt tots.

Després, per agrair-nos la col·laboració al recital hi havia un sopar per als que actuaven i per als familiars. El menjar era molt bo, hi havia: llonganissa, botifarra negra, amanida, pa amb tomàquet... de begudes hi havia taronjada,“Coca-Cola”... i per postres hi havia gelat, ah, i pels pares també hi havia cafè.

Quan vam acabar de sopar, l’Arnau Farrús, l’Ainhoa, la seva germana, la Nerea, i jo, vam jugar al “pi”, un joc d’amagar-se. També vam anar a dalt a l’escenari, vam anar al menjador a jugar...

Va ser un dia molt divertit.

La contaminació al nostre planeta

Ara us parlaré de la contaminació del nostre planeta.
Les fàbriques i centrals elèctriques que cremen carbó o derivats dels petroli per obtenir energia contaminen l'atmosfera perquè produeixen diòxid de carboni (CO2). També contaminen l'aire altres combustibles que es fan servir a les centrals elèctriques, com ara els emulsionants, fabricats amb sorra de quitrà.

Les centrals nuclears proporcionen energia a partir de la divisió d'àtoms, cosa que produeix radioactivitat. Tot i que es consideren molt segures, preocupa que els reactors nuclears vells puguin tenir fugues per on s'escaparien quantitats molt perilloses de radioactivitat.

Algunes plantes químiques deixen anar gasos verinosos com el clor.
a indústria metal·úrgica produeix metalls pesants, com ara el plom, que passen a l'atmosfera.
La incineració d'escombraries allibera gas metà,diòxid de carboni (CO2), diòxid de sofre (SO2) i plom.

En determinades activitats agrícoles es fan servir fertilitzants i pesticides per als camps. Parts d'aquestes substàncies químiques s'incorporen a l'atmosfera.
Els motors de cotxes i avions desprenen plom, monòxid de carboni (CO),diòxids de nitrogen i altres gasos que, combinats amb la llum del Sol, produeixen ozó (O3) que és verinós al nivell de terra.
Les refineries de petroli cremen el gas sobrant i emeten diòxid de sofre (SO2) i altres productes químics perjudicials.
Les calefaccions de carbó també fan augmentar els nivells de diòxid de sofre i de CO2 de l'atmosfera.

Jo dic que no hauríem de contaminar tant i no fer servir tants plàstics.
Però llavors no podríem fer servir el cotxe, no podríem fer metalls que ens fessin falta, ens gelaríem de fred...

Un matí al museu de les mates

Un matí al museu de les mates Un dia la mare del Guillem Codina ens va comunicar si volíem anar a una sortida que organitzava ella (el museu de les Mates),i vam dir que si, s’hi havia d’anar cadascú amb el seu cotxe. Vam arribar al museu però no vam trobar a ningú d’Albesa, així que vam preguntar a una persona on era, quan per fi vam trobar el museu vam començar a investigar i a tocar. Poc després van arribar els que també s’havien apuntat a l’excursió, els nens que hi havia eren: en Tomàs i les seves germanes, l’Anna Balagueró, l’Ainhoa , l’Andrea Vilella, la meva germana i jo. El museu de les mates és un museu per aprendre mates de manera divertida, i així va ser m’ho vaig passar molt bé sobre tot perquè la norma d’aquell museu era “PROHIBIT NO TOCAR” , va ser una tarda inoblidable. Aquest museu està situat a la universitat de Lleida, al campus de Cappont. Aquesta es la web del museu de les mates:
http://mmaca.cat/

Les meves vacances

Aquestes vacances he estat a les piscines, quasi cada dia he anat al riu a pescar i a passar el dia, llavors ens emportàvem entrepans.

Vaig anar a Vitòria, a casa d’uns amics meus. Allí vam fer amics del meu amic. Allí tots els nens portaven patinets i vaig veure un gos com el rastreator. També vam anar a Bilbao, allí vam passar el dia.

També anàvem al casal d’estiu, cada tarda jugava a la psp i al matí a la wii.

Va arribar la festa major, vam fer inflables a la piscina, van fer correfocs i penyes. A les penyes vaig tocar una cançó i vaig cantar el Bob Esponja. Vaig anar a cuidar el cavall del meu cosí a Mollerussa.

Vaig anar ha campaments i allí fèiem tallers i excursions. El primer dia ja ens van fer caminar set quilòmetres. I vam arribar cansats com a rucs. L’últim dia ens vam quedar a menjar allí.

M'agrada anar en bicicleta!

Cada dissabte i diumenge vaig a buscar als meus amics: el Quim, l’Èric, el Marc i el Genís i anem en bicicleta.

Primer anem a la cabaneta de cinquè i descasem una mica amb l’aigua de la nostra ‘’Cascada’’ , tot seguit anem al bar dels jubilats a comprar-nos llaminadures, després anem a la ‘’Plaça dels Sarraïns’’ a saltar una mica i a derrapar, i finalment tornem cap a casa.


M’agrada molt anar en bicicleta, però no tinc una bicicleta gaire resistent i cada dos per tres se’m desinfla o se’m pinxa.

La primera vegada que vaig anar en bicicleta vaig caure però després me’n van ensenyar i ja hi vaig saber anar. Per anar sense rodetes, la meva mare em va portar al camp de futbol de les piscines i en vaig aprendre molt ràpid, no com el meu germà gran que als set anys encara no en sabia.

El meu somni és tenir una bicicleta amb les rodes grosses i fortes per anar per la muntanya.

Vaig anar al congost de Montrebei

El dimecres, dia dotze d’octubre, vaig anar al congost de Montrebei a passar l’estona,vaig començar a caminar des de l’Aragó. Vaig travessar un pont penjant de ferro, després vaig caminar una estona més fins al començament del congost on hi havia una barana de ferro clavada a la paret.

El congost de Montrebei és una muntanya partida en dos per un riu. Només hi vam caminar una hora però va ser molt divertit.

Vam anar a dinar a un restaurant de pont de Montanyana. A l’acabar de dinar vam anar a passejar pel poble i a jugar. Després vam anar a una fabrica de xocolata on vam passar l’estona mirant saboroses tauletes de xocolata.

Llavors vam anar a veure un familiar i finalment vam anar a casa a dormir.

Els gossos dels meus tiets

La gossa del tiet d’Albesa es diu Lucy es molt petita però molt grassa, té uns vint centímetres d’altura i uns vint-i-cinc de llargada.
Té un morro poc llarg i uns ulls petits, té unes dents bastant grans, un dia li vaig posar un dit a la boca i no em va fer mal, té unes orelles bastant grans i no entén res del que jo dic.
Quan hi jugo se'm posa al damunt i jo de vegades li tiro menjar i l’amaga de seguida.

El gos del meu tiet de Madrid es diu Pirata, és molt gros, té uns trenta centímetres d’alçada i uns trenta-cinc de llargada.

Té un morro bastant llarg i uns ulls grans, té unes dents molt grans, no m’atreveixo a posar-li el dit a la boca. Té unes orelles molt grans i entén una mica el que jo dic, li dic "sit" i s’asseu, li dic "pata" i em dona la pota, li dic tumba i es tomba.

Quan hi jugo tinc una mica de por de que se'm tiri al damunt.

La descripció del meu gat

Avui us volia presentar el meu gat, va néixer ha l’Aragó, la seva mare es deia Estinci i té un germà i una germana. M’ho van dir si volíem un gat petit, vam dir a la mare si ens el podíem quedar i ens va dir que sí. La meva gata té ratlles negres i marrons, és negra i blanca i les orelles són totes negres.

El meu gat és petit i molt eixerit. Li encanta qualsevol tipus de menjar i beure, si té gana ve davant de la nevera o miola. Sempre puja al sofà o als llits i a la barbacoa. És molt juganer però te por de sortir al carrer. S’enfila pels arbres de casa meva i als rosers i sempre es punxa. Es fa pipi a tots els llocs i es deixa fer el que vols, mai es queixa. Té por de totes les coses on hi pot haver aigua però si la banyem es queda quieta com una estàtua.

La portem a passejar amb una corretja, però es queda quieta .Tinc molts ocells i sempre els mira per menjar-se’ls. Al matí el meu pare la deixa a fora perquè es passi unes quantes hores, per a que es passegi i després nosaltres la tanquem. La meva gata te ralles negres i marrons es negra i blanca i per damunt de les orelles són negrs.

La fira del torró

La fira del torró és una fira on hi ha torrons, es fa a Agramunt perquè hi ha moltes fabriques de torrons des de fa molts anys.

Hi vaig anar a principis d’octubre de 2011.

Ens vam haver d’aixecar molt aviat, quan vam arribar-hi vam anar amb un bar a esmorzar. Després vam entrar a dins, primer com cada any ho vam tastar, ja que s’ha de saber si la qualitat és bona.




Hi havia una font de xocolata, pagaves cinquanta cèntims i et donaven un got de xocolata amb un melindro, per cert, estava molt bo.

Hi havia com unes carpes on hi havia tot de paradetes amb anells, collars, polseres, clauers, penjolls , rellotges, etc. Jo em vaig comprar una polsera i un anell.

Més tard vam anar a una sala, on hi havia una màquina que feia mel.

Finalment vam anar a comprar els torrons, n’hi havia de moltes classes i estaven molt bons tots.

Va estar molt divertit.