És un poble molt petit situat a la Vall de Boí, a la comarca de l’Alta Ribagorça, a 1416m d’alçada, les vistes són impressionants.
Les cases estan construïdes de pedra ,fusta i les teulades de pissarra ,aquests materials són abundants i aïllen el fred .Els carrers són costeruts i de pedra.
Hi ha una església (Nativitat de Durro Segle XII) i la ermita ( Sant Quirc Segle X) que pertanyen al conjunt romànic de la Vall de Boí que va ser declarat patrimoni de la humanitat.
Allí dalt parlen un català diferent ( roi, astí, puia etc.)de fet hi ha una mica de broma amb els de ‘’Lleide`` .A l’altre costat de muntanya hi ha les pistes d’esquiar de Boí Taüll .
La gent de Durro també són coneguts amb el mal nom de ``txitanos´´.
Per pujar-hi has d’anar per una carretera plena de corbes.
A l’estiu a les 20:00 acostumen a anar a la plaça a trobar-se, a xerrar i els nens a `` txugar’’.
En el terreny de Durro hi ha una muntanya anomenada Corronco, també hi ha un estany ple de granotes i capgrossos.
Molta ``txent´´ és aficionada a caçar:`` porcells´´(porcs senglars), i isards ; els nens cacem gats amb pistoles de ``txoguina´´.
Quan som a Durro sóc molt feliç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada