dijous, 25 de febrer del 2010

El dia del partit d’hoquei

Un dia el meu germà li tocava anar a jugar contra el Manresa. Primer va començar molt bé, però desprès tots els pares de l' equip del meu germà i els de l’altre equip estàvem en contra.

El àrbitre perquè no xiulava res, ni faltes ni res i ja estàvem farts tots i si aviem de continuar així no voldrien jugar, però desprès els pares de l’altre equip i els nostres es van enfadar i un nen de l’equip del meu germà va para la discussió.

Quan vam marxar el meu pare esteva molt enfadat perquè deia que no havíem tingut mai un partit així, jo crec que es per culpa de l’àrbitre.

Quan vam arribar a casa vam anar a casa de la meva padrina a dinar a Balàfia , i els vam explicar tot lo que va passar i no s'ho creien, però sort que al partit vam guanyar 5-4 de miracle però amb aquell partit no podíem dir que lo important era divertir-se perquè encara que hagüéssim perdut no ens u hauríem passat bé .

Carnaval 2010


Aquest any a l’escola a arribat el carnestoltes com que es carnaval tot si val i el primer dia ens va fer porta el cap tapat a l’escola sinó et pintaven, el segon dia ens va fer portar les espardenyes per anar per casa, el tercer dia el jersei del reves i el últim dia ens vam disfressar tota l’escola de romans.


Aquell dia vam arribar a la tarda i en 0:30 minuts ens vam disfressar “amb les disfresses que vam fer nosaltres” i vam baixar al pati. Vam anar a fer soroll pel poble perquè els de 6é anaven tocant musica amb tambors i triangles... i els anàvem seguin.


Ara el dia 24 de febre farem el carnaval del poble. Al poble també u celebrem però no amb una rua sinó amb un espectacle.


Hi esteu tots convdats!!!

El carnaval al poble

En el carnaval del poble sempre ens disfressem de alguna cosa diferent de fantasma, indis, princeses, fades, personatges de la televisió etc alguns com ara jo ens. en anem a prop de cal metge perquè a dal a la placa ens avorrim molt.

Desprès de un ratet a els gronxadors marxem a fer una rua pel poble moltes vegades per a cada placa que anem ens fiquem en rotllana i comencem a fer una dansa es bonic veure’ls ballar però com que no m’agrada ballar sempre emb quedava fora de la rotllana per la meva voluntat per a no ballar desprès quan es comensa a fer fosc entrem dins de la saleta perquè sempre contracten una banda d’animació infantil i primària per finalitzar el carnaval de la tarda.

Desprès fan el carnaval de nit que no hi he anat mai però m’imagino que contacten un altre grup mes per a nens mes grans de institut i batxillerat.
Però aquest any el carnaval serà més avorrit que mai per que el farem a la saleta i no farem cap rua pel poble jo volia fer la rua del carnaval del poble seguin-los amb bicicleta però com que o fem a la saleta no o podré fer.

Vacances d'hivern

Aquestes vacances he anat a jugar a la pedrera cada dia,un dia que feia MotoCross amb la meva moto al darrera de casa dels padrins perquè hi ha moltes pedres i molta herba,vaig petar la roda del davant .Va ser un desastre.

També he mirat la televisió i he jugat a l’ordinador i amb el Víctor. He llegit uns quants llibres divertits...i també he anat a casa dels padrins moltes vegades. També he repassat una mica els llibres de quart,i he fet alguns exercicis amb el cap.

També he anat a Menàrguens a veure les motos. Algunes vegades feia curses amb la moto i els amics què son d’altres pobles i venen a fer curses els caps de setmana.

Alguns diuen què estic boig perquè sempre faig tonteries amb la moto i mai he caigut perquè tinc una tàctica molt bona i sempre aguanto fort els manillars per no caure quan faig les coses mes difícils.

El meu somni inventat

Un dia vaig sopar i vaig jugar una mica a l’ordinador, vaig rentar-me la cara per
anar a dormir i vaig somiar que estava en un avio i xocava amb 1.000 avions més i jo i la meva família ens moriem i també que avien mort 200 persones i dels avions, en van morir 153.

Dels 153 hi havia: 40 australians,20 espanyols, 50 italians, 40 egipcis i 3 xinesos.Al matí o vaig dir m’amaré i hem va dir que ho havia somiat, però que no era veritat.

Però abans de dir-li hem vaig despertar i vaig rentar-me la cara. Vaig anar al cole, però va anar be perquè no m’avien renyat però quant pensava amb aquella cosa hem distreia i mentre llegíem i em perdeia llegint.

A la fi vaig arribar a casa, per a dinar, després a fer els deures i a les tres vaig tornar al cole que me tocava plàstica però no podia pintar.

La meva bicicleta

La meva bicicleta el una bmx de la marca conor, i ja gent que li diu hook.


Es de color daurada i te pegatines estan enganxades i no es poden treure, es gran però no com les bicicletes normals, el manillar es de color blanc i hem va molt b e aquell manillar,els pedals son de color negres,estan una mica gastat i son d’alumini, les rodes son molt bones perquè pots anar a les trialeres i per la carretera, la llàntia del davant me penso que es negra i la del darrere grisa, els radis son de color negres i el de la tenda diu que es de doble radi vol dir que si saltes serà mes difícil de trencar-se, a si m’he desciudat dir una cosa que el volant també gira per fer ruqueries i algunes coses mes.


Els dissabtes i diumenges la agafo per anar a jugar amb el Albert,el Manel, el Fulla i el Sergi, i anem a voltar pel el poble, i sempre que jugue l’Albesa nomes anem jo, l’Albert i el Manel perquè tenim que fe una cosa, no o puc dir perquè es una cosa secreta, a que si?

Un cap de setmana al delta de l’Ebre


Aquest cap de setmana el dissabte dia 20 de febrer vam anar al delta de l’Ebre. Es un poblet molt petit i tranquil amb molts camps d’arròs a la bora del mar. Ens vam quedar amb una casa rural “una casa de pagès” molt bonica, però allò no era el mes interessant.

El dissabte vam anar a la desembocadura de l’Ebre amb un vaixell, hi havia moltes onades. També a una illa , a la platja i a la llaguna. Va ser impressionant veure la llaguna perquè hi havia un pon que podies anar fins al mig, no hi havia molta profunditat però el paisatge era preciso.

El diumenge vam esmorzar i vam anar una altra vegada a la platja però no a passejar sinó a buscar petxines, també ens vam endur l’arròs...

Van ser uns dies inoblidables!!!

Tutors de contes

Tutors de contes es una activitat que fem els nens i nenes de 5è i 6è (cicle superior) juntament amb els alumnes d’infantil.

Tutors de contes ho fem els dijous a primera hora de la tarda però cada tres semanes.
Els nens i nenes de 5è s’encarreguen de contar els contes als nens de P3 i P5, i 6è a P4.
Fa quatre anys que aquí al cole d’Albesa estem fent tutors de contes. Tutors de contes consisteix en agafar algún conte, explicar-lo-si molt bé, que l’entenguin, i després unes activitats.



Cadascú té un o dos nens, jo en tinc dos, l’Eudald de P5 i l’Alex de P3. És una experiancia molt bona. Costa molt de que sempre estigon atents i estiguin per la feina.

Només arribar, agafem els contes i les activitats i els anem a buscar.
Tenim tres quarts d’hora per contar el conte, i fer les activitats. I al final les senyoretes ens donen una fitxa perquè els i fem als nens, que si els hi a agradat o no.

A mi m’agrada molt, perquè s’ho passen bé i disfruten d’aquella petita estona. Però quan amb un nen li explico una cosa l’altre es te que esperar, no tenen paciencia i m’agafa i vol cridar-e l'antenció. Però desde ara, perquè no passo això faig pels dos el mateix.

El meu gerro preferit

Quan era petita i tenia 5 anys tenia un gerro que me van regalar la meva tieta Mariana, per que era el meu cumpleanis però això es una altre historia. El gerro tenia flors pintades i allargades, i feia mig metre. Per mi era molt alt per que era molt baixeta. Les flors del gerro eren de color blau fort , a l’estiu posava flors de color fluixos. La mare sempre me ajudava a recollí flors del bosc per posar al gerro. Les flors del bosc eren boniques i de colors. Cada més canviàvem les flors del gerro i anàvem a busca altre flor, i així fins que va arriba la tardo. A la tardo posava flors seques, i a l’ hivern posava flors de plàstic. Sempre estava ple de flors; era igual si eren seques, de plàstic o de veritat. Quan vaig marxa de Romania li vaig dir a la meva tieta que me canvi les i que fiqui unes altres. També li vaig dir que tenia que posar flors a l’estiu, a la tardo que posi flors seques hi l’ hivern que posi flors de plàstic.

Formula 1 2010

Aquest any a la formula 1 hi competeixen 13 equips en els quals van 2 pilots a cada equip i que fan un total de 26 pilots, hi ha 4 equips nous, Campos Meta, Lotus, Virgin Racing i US F1. Els altres són Ferrari, McLaren Mercedes, Mercedes GP, Williams, Red Bull, Toro Rosso, Sauber, Renault, Force India.

Aquest any el campionat del món de formula 1 esta format per 18 grans premis, començarà el dia 14 de març a el circuit de Bahrain, després continuarà a Australia, a Malàisia, a la Xina, a Espanya,a Mònaco, a Turquia, a Canada, a Europa/Valencia, a Gran Bretanya, a Alemanya, a Hongria, a Bèlgica, a Itàlia, a Singapur, al Japó, a Corea, a Abu Dhabi i acabarà el 14 de novembre a Brasil.

Aquest any puntuaran els deu primers en canvi l’any passat només els vuit primers, al primer li donaran 25 punts i al segon 7 punts de diferència del primer o sigui 18 punts, el tercer 15 punts, el quart 12 punts, el cinquè 10 punts, el sisè 8 punts, el setè 6 punts, el vuitè 4 punts, el novè, 2 punts i el desè, 1 punt.


Els diferents equips que hi ha a la formula 1 són: Ferrari, en que hi corren Fernando Alonso i Felipe Massa, McLaren Mercedes, en que hi corren Lewis Hamilton i Jenson Button, Mercedes GP, en que hi corren Michael Schumacher i Nico Rosberg, Williams, en que hi corren Rubens Barrichello i Nico Hulkemberg, Virgin Racing, en que hi corren Timo Glock i Lucas di Grassi, Lotus, en que hi corren Jarno Trulli i Heikki Kovalainen, Red Bull, en que hi corren Sebastian Vettel i Mark Webber, Toro Rosso, en que hi corren Jaume Alguersuari i Sebastien Buemi, Renault, en que hi corren Robert Kubica i Vitali Petrov, US F1, en que encara no es sap cap dels seus pilots, Campos Meta, en que només es sap un dels dos pilots Bruno Senna, Sauber, en que hi corren Pedro Martínez de la Rosa i Kamui Kobayashi, Force India, en que hi corren Vitantonio Liuzzi i Adrian Sutil.

Aquest any passarà una cosa que no havia passat mai, hi haurà 4 campions del món a la graella, Fernando Alonso,que corre amb Ferrari, Michael Schumacher que corre amb Mercedes GP i Lewis Hamilton i Jenson Button que tots dos corren per McLaren Mercedes, serà molt emocionant veure els quatre lluitant pel campionat de la primera a l’última carrera i sempre mirant el Felipe que també pot lluitar pel campionat.

Els pilots aquest any quan parin a boxes, només podran canviar pneumàtics, la benzina no, però per això ara a cada cotxe es pot posar una càrrega màxima de 250 litres.
També aquest any han pujat de la Gp2 molts pilots, com Lucas de Grassi que corre amb Virgin, Vitali Petrov que corre amb Renault, Kamui Kobayashi que corre amb Sauber, Bruno Senna que corre amb Campos Meta i Nico Hulkemberg que corre amb Williams.
La formula aquest any serà més emocionant que mai.

dimecres, 24 de febrer del 2010

Diada atlètica Balaguer 2010

El diumenge passat, dia 21 de febrer es va celebrar la diada atlètica i la mitja marató a Balaguer. Aquest any el professor d'educació física, el Xavier ens va donar els dorsals a l'escola i no vam tenir que fer cua per a recollir-los. A l'arribar al camp municipal d'esports de Balaguer ens van fer anar a les grades i llavors ens van anar cridant per categories. Els alevins vam tenir que córrer 600 metres, que eren unes 3 voltes al camp.

A l'acabar de córrer vam anar a buscar xocolata desfeta amb coca i la bossa d'obsequis, que hi havia una poma golden, una aigua i una placa de la fanta. Fins als 16 anys vam córrer dintre del camp de futbol. Els atletes majors corrien per carrers i carreteres fins a Sant Llorenç.

Aquesta és la cursa que hi participo cada any perque s'ha de córrer poc i et donen bossa d'objectes, hi participa molta gent.

I ara a esperar la de l'any que be.

dijous, 18 de febrer del 2010

Un dia a Barcelona

El dia 14 de febrer vaig anar a Barcelona a veure els meus tiets, quan vam sortir de casa vam tardar dues hores a arribar. Vam parar a mig camí i després vam continuar jo no me’n vaig donar conte perquè estava jugant amb la Nintendo i llegint llibres del Geronimo Stilton.

Quan vam arribar ens vam perdre per arribar al pis dels meus tiets, però vam arribar gracies al GPS.

Quan vam ser-hi els meus tiets em van convèncer d’anar a veure al Sagrada Família, la Torre Agbar i el vell hospital de Sant Pau fet per l’arquitecte: Lluis Domanec Montaner.
Encara que estigues molt cansada, tenia moltes ganes de veure-ho tot.

No vam poder entrar a la Sagrada Família perquè es tenia que pagar.
Quan vam tornar al pis vam parar la taula hi havia: pollastre a l’as i gelat.

M’estava avorrint m’entres m’estava esperant que callessin i la meva tieta per no avorrir-me em va treure la seva mini pista de golf en vaig fer trenta encertades després me’n vaig cansar vam marxar em van regalar una guardiola de una marieta molt petita m’he la vaig em portar i vam tornar cap a casa .

Va ser un dia inolvidable.

La fira de Saragossa

El dissabte al mati em vaig llevar a les 9 del mati. vam esmorzar els dos junts i vam marxar cap a Saragossa .

Vam arribar a Fraga i vam agafar la autopista fins a Alfajarin.

Allí vam fer una parada i vam beure i vam tornar anar a la autopista fins a Saragossa; vam agafar la autovia de Madrid uns quants kilòmetres i després vam agafar la sortida de la fira de mostres.

Ens va costar molt aparcar a les 10 i mitja acababem de aparcar vam entrar a dins al pavelló 7.

Jo portava la meva càmera vaig fer fotos a els tractors grans vaig provar el simulador de un tractor amb gavina desprès ens vam passejar per la fira fins a les 4 de la tarda després vam anar a dinar a Alfajarin i vam tornar cap a casa .

Esquiada a Portainé

El dissabte vaig anar a Portainé . M'ho vaig passar mol bé però el camí de anada era mol avorrit per què hi havia tres hores de anada.

Quan vam arribar a Portainé vam anar a ficar-nos el esquis i ens vam ficar per grups ,
El professor que teníem m'era bastant simpatic però mos feia treballar molt.

Quan vam acabar ma fer estona lliure i baixàvem per roges i també per negres .Jo el Albert i un altre nen i baixaven de cul tota la estona , però el Sergi i els altres ens esperaven a baix.

Quan es va acabar la estona lliure vam dinar ràpid i corrents perquè volíem anar al PIC DE l’orri una muntanya que les baixades eren bastant fortes.

Quan es va acabar la estona vam anar a la cafeteria jo hi havia els monitors i els altres nens , vam marxa cap a l’hotel am el telecadira però quan baixàvem sens va para unes des o tres vegades . a l’hotel ens ban ficar per grups i anava am la laura torres am una nena que es deia Laia i mes nenes i me ban caure molt be eren súper simpàtiques.



A la nit hi havia una nena que tenia molta son i vam tindre que calla perquè si no la despertaríem però al final totes ens vam adormir.

Al dia següent ja haviem de marxar capa a casa paro abans vam tornar a les pistes d’esquí a fer unes quantes baixades.

Quan vam arribar estaven els meus pares i el meu germà .

La fira de San Miquel

Va ser del dia 25 al dia 29 de septembre al camps Elisis de Lleida. Aquesta fira està dedicada a l’ agricultura i la ramaderia. Aquest any l’ajuntament de Lleida va muntar una carpa per als agricultors perquè venguessin els seus propis productes, oli, fruita, elaborats…

Aquesta edició a causa de la crisi no hi havia tanta maquinaria agrícola. Hi havia un lloc on es trobava el bestiar, vaques, porcs, cavalls i gossos.




A la fira hi havia molts estants on es podia fer degustació de productes de Lleida i comarca, també es podien fer assegurances, comprar sofas, begudes i llibres.

Al pavelló de vidre es fan les xerrades sobre fruita i arbres fruiters i es fan trobades de cuiners que elaboren les receptes amb fruites i productes de Lleida.

Aquest any no m’ ha agradat perquè no hi havia tractors ni camions…

El carnaval de l’escola


El divendres dia dotze de febrer vam celebrar el carnaval a l’escola. Vam preparar les actuacions amb molt poc temps però al final ens va sortir tot molt bé.

El divendres al matí en Josep Manel ens va dir tot el programa de la tarda i quan ja es van acabar les classes tots estàvem nerviosos. Molts volíem que arribés la tarda.

A les tres tots vam anar a classe a posar-nos les disfresses. Semblàvem tots uns sacs però no s’hi podia fer res més. A l’hora de la rua, els nens de sisè feien de músics, ho feien molt bé tots.

Quan vam tornar vam fer dos voltes al pati i vam asseure'ns al nostre lloc, vam fer les actuacions i vam ballar tres cançons.

Finalment vam convidar a tots els pares a ballar.

Ens ho vam passar pipa!

L’ordinador nou

L’ordinador nou és pels meus padrins i per a mi. El vam anar a buscar el dimecres a la botiga d’electrodomèstics. Es de la marca Packard Bell, el model és One Two, és tàctil, també hi pots posar el teclat i el ratolí per fer-lo servir millor.

Té una pantalla de 21 polsades, amb la que el partits de futbol i les imatges es veuen mes bé. Com la càmera web que es veu per tota la pantalla. Té el windows7, altaveus incorporats al monitor, no té torre i si vols el teclat el té incorporat a la pantalla.


Les imatges de la pantalla es poden voltejar, girar, fer-les mès grans i mès ràpidament de manera divertida, solsament ficant els dits sobre la pantalla. Es molt mès ràpid per treballar perquè en tot moment veus el que estas fent, i no es perd el temps mirant de la pantalla al teclat ja que tens totes les opcions a la vista.



Es pot transportar facilment amb una bossa com si fos un portátil, ja que tot ho porta incorporat al monitor. Solsament es necessita un endoll per conectar-lo a la xarxa elèctrica, ja que no porta batería incorporada.

dijous, 11 de febrer del 2010

La meva gata i els tres gats

Fa quatre anys que tinc a la meva gata, i m’alegro molt de tornar-la a tenir perquè fa sis mesos la vam donar a una granja d’Albesa al seca, i al cap de sis mesos el dia de reis la vam veure a casa. Plovia molt però em vaig alegra tant que m’era igual que ploves o que no i vaig sortir a la terrasa i la vaig agafar. Tenia l’orella mossegada i el nas esgarapat, a la cua tenia un os trencat.

Li vam donar menjar i aigua perquè es veia que tenia gana i també li vam donar un tros de carn “crua” i nomes posarli al pot va començar a meula i em va saltar al damun.
Ara esta molt conenta i es sin estimada i aixo es el que m’alrgra mes.

Tambe tenia tres gats mes, m’ela estimava molt però ara ja no els tinc perquè un es va escapar per un gat, l’altre com que ens el van donar es va escapar cap a la seva granja, i l’altre el vam donar a la finca del pare de la Irene.

A la mare no li agrada massa que a casa tinguem gats però com que a tota la família li agrada ella s’ha d’aguantar.

Els llibres del Geronimo Stilton

A casa meva, tinc tres llibres del Geronimo Silton i Tea Stilton:
Un que sembla un totxo: el viatge en el temps. (de Geronimo Stilton amb tota la seva família). Van tota la família a fer un viatge en el temps i passen moltes aventures: a la prehistòria, a Egipte i a l’edat mitjana.

L’altre es normal i petit: el galeó dels pirates gat. (de Geronimo Stilton ). Aquest no el puc explicar per què encara no le llegit.

L’últim es un que te moltes pagines:el misteri a paris. (de Tea Stilton amb totes les ratetes del Club de Tea). Les noies del Club de Tea van a París a veure una amiga de la Coco i la Julie la seva amiga es dissenyadora de roba i li roben la seva exposició, al final d’investigar, el lladre era el professor de l a Julie.
El Geronimo Silton es un ratolí que explica histories i aventures que li passen. Es molt divertit i sempre fa bromes amb la seva família: la Tea la seva germana, en Benjamí el seu nebodet i en Martí Gala el seu cosí.

La Tea Silton , la seva germana també escriu amb el Club de Tea.
Al Club de Tea son : la Pamela, la Coco, la Nicki, la Violet i Paulina.
Jo el recomano a les persones que siguin aventures. Ja que aquests llibres son per a totes les edats.

El carnaval a Albesa

Cada any a l'escola celebrem el carnaval. Ens disfressem de coses diferents: de pallassos, sirenes... Les disfresses les fem nosaltres amb bosses, cartolines per fer detallets... Però de que ens disfressem cada any ho pensen les senyoretes. A la tarda fem una ruta pel poble i portem xiulets i instruments per fer sonar.

Llavors ens reunim tots els cursos al pati i els nens i nenes de la guarderia també venen disfressats i tots junts, pares, mares, mestres i alumnes fem xerinola. Al pati cada any ballem una dansa de carnestoltes. Ens ho passem molt bé, bé almenys jo fent disfresses.

Un cap de setmana al poble també fem carnaval però llavors ens disfressem com nosaltres volem ho organitza l'ampa, després a l'acabar la ruta mengem coca amb xocolata i està molt bona. A diferents llocs del món també celebren carnaval però amb uns vestits molt elegants i pesants. Animeu-vos a disfrasar-vos i disfrutar amb el carnaval a Albesa!!!

La meva mascota

La meva mascota es un porc hi es diu Pica Puces es molt obedient ,es molt polit a la granja es l i el únic que mana quant el diu a dormir i se adormen també quant ell diu que callin tots i callem.
Em fa callar a mi i inclús al meu pare quant es porta malament el faig ajeure i li toca un cop de bastó i es tranquil·litza i tornem a sortir a passejar per la granja.

El primer dia que va venir tenia 2 mascotes una no podia caminar però al final sol en va quedar una jo ja se que quant es rasca a la porta de la corralina jo sabia que li tenia que rascar .



També esta bé tenir mascota perquè hi tens carinyo però ell sempre vol que mano ell. Quant l'hem de punxar per medicar jo el altre dia em vaig espantar perquè em pensava que estava mort. Aquest porc no es com un porc normal es molt tranquil ,polit ,i obedient però també es molt educat jo penso que aquest porc no es com els altres . No se escapa de la meva vora i també mana als seus germans .

Un cap de setmana a Portainé

Els dies 6 i 7 de febrer, vam anar a esquiar a Portainé. Vam agafar l’autocar a Balaguer a les 6:30 i vam estar unes dos hores i mitja.

Quan vam arribar vam esmorzar, ens van posar els forfaits, ens vam vestir i vam anar a fer cua als telecadires. Quan vam arribar als telecadires érem els primers.

Jo llogava els esquís, els vagi agafar, i vaig anar amb el monitor, érem: jo, l’Oriol, el Marc Fulla i mes gent que no era d’Albesa.

El monitor començava a les deu, i a les dotze acabava. Llavors una hora lliure i cap a dinar.
Després de dinar, teníem lliure fins a les quatre. I a les quatre anàvem a l’Hotel (L’Alberg). Estàvem tots els d’Albesa junts amb una habitació, jo, el Sergi, l’Oriol, el Manel i el Marc.F.

Ens ho vam passar molt bé per la nit. I l’endemà una altra vegada a esquiar. Fins a les quatre que ja marxàvem cap a casa. Quan vaig arribar a Balaguer ja ens esperaven els pares. Quan vaig arribar a casa a Albesa vaig berenar, al cap d’una estona sopar i després a dormir perquè estava molt cansat.

Ens ho vam passar molt bé! L’any que ve i tornaré!

Esquiada a Port-Ainé

Els dies 6 i 7 de febrer els alumnes de cicle superior de l'escola CEIP L'Alber van anar a esquiar juntament amb altres escoles, organitzat pel consell esportiu de la Noguera.

Vam anar a les pistes de Gran Pallars, a Port-Ainé, que es troben entre Rialb i Llavorsí. Dissabte quan vam arribar nevava i feia molt fred i molta boira, ens van donar els "forfaits", vam agafar el telecadira i vam arribar fins a la cota 2100, ens van donar els esquis i botes, desprès un monitor ens va ensenyar a esquiar.


A les 12 ens van deixar fer lliure fins a la 1, que vam anar a dinar, després vam esquiar per lliure fins que es van tancar les pistes a les 4,30. Llavors vam baixar pel telecadira fins arribar al primer pàrking on ens esperava l'autocar per portar-nos a l'alberg. A l'arribar ens van donar les habitacions, ens vam dutxar, vam sopar, vam jugar una mica i a dormir fins l'endemà a les 7,30 que ens vam tenir que llevar, vam esmorzar, vam agafar l'autocar i un altre cop a pistes, per un port de muntanya molt dolent, i vam fer el mateix que dissabte. A les 4,30 vam sortir cap a Balaguer

Avatar



Avatar és una pel·lícula dirigida per James Cameron el director de titànic que va guanyar 11 premis Oscars.
Avatar tracta de que els homes de l’exèrcit tenien que anar a Pandora el planeta on només es podia respirar amb mascaretes a fer fora els seus habitants.
Un dia uns homes del exèrcit van arribar a Pandora, un noi minusvàlid que anava amb cadira de rodes va sortir de l’avió. Quan van ser a la sala on els creaven el seu propi Avatar, ell es tenia que ficar dins una cabina molt estreta i ja podia anar lliure sense mascareta, els Avatars eren alts, molt més que les persones i també de color blau. Un dia ell i una colla més de companys van anar per la immensa selva de Pandora.
Ell es va perdre hi va tenir que lluitar contra una pantera afamada. Tots els altres companys no el trobaven per enlloc, van pensar que no podria sobreviure tot sol als perills de la selva de Pandora.
A ell va agafar una noia que no era de l’exèrcit i que el va dur amb la seva tribu, que estava en un gran arbre tota amagada. Els de la tribu el volien matar perquè no sabien qui era, però no, van fer que s’acostumés a les seves costums i el van fer de la tribu. Li van ensenyar a agafar un ocell propi per poder volar, li van fer agafar un cavall i li van canviar el vestuari.
La noia que l’havia trobat es va cuidar de ensenyar-li tot això i li va dir que hi havia un ocell més gran que tots, en Tu-Ruk, però només l’havia pogut capturar el seu avi.

Però els humans volien que marxessin i llavors els van destruir l’arbre i la seva tribu. Ell els va dir que no ho fessin però van passar de tot hi els hi van tirar bombes, i els van disparar. Ell va dir a uns quants companys que estaven d’acord amb ell, ell els va dir que farien una guerra. Ell va poder aconseguir en Tu-Ruk i va reunir les altres tribus de Pandora per fer la guerra. Quan van arribar els humans els ocells es van camuflar a les parets d’una mena d’illes que flotaven i van atacar a l’ordre d’en Tu-Ruk. Quan ja només quedava el general, que estava a punt de destruir la cabina on estava ell i matar-lo la noia que l’havia ajudat a acostumar-se a la tribu va treure una fletxa i la va llençar al general i va matar-lo. Llavors ell va voler convertir-se en un habitant de la tribu, es va quedar així tota la vida i va dir que mai més cap humà entraria en les terres de Pandora.

Un dia qualsevol!!

Sempre sona el despertador a la mateixa hora: a les vuit del matí.
Em començo a vestir-me, a rentar-me la cara, i baixo a la cuina a esmorzar, galetes i un suquet petit.
De seguida agafo la motxilla, i marxo perquè són menys quart, quan arribo al col·legi esperem que vinguin els professors per començar les classes.
L’hora que més m’agrada es quan sortim al patí del col·legi , perquè juguem a futbol amb els de sisè, de vegades empatem,perdem,o guanyem, jo vaig amb el Sergi, l’Albert,el Joel, el Dani, el Carles, la Nuria i el Ferran.
Desprès entrem a les classes, fins a la una, que sortim de la escola, a la una, anem a casa o al menjador a dinar. A les tres hem d’estar al col·legi.. Hi ha gent que no fa els deures.
Les classes són de tres quarts d’hora. De vegades em quedo a jugar amb els amics o si no estic jugan amb ells estic a casa fen deures, i jugan a l’ordinador.
Quan no se que fer, miro la televisió fins anar a dormir. Així fai cada dia el mateix.

dijous, 4 de febrer del 2010

La meva bici nova

La meva bici nova em la han comprat 2 dies abans d’acabar l’escola per que la meva, m’anava petita i la de la meva germana no val res i van comprar-me-la 3 mesos desprès de que utilitzes la de m’ha germana. La nova es taronja,blanca i negra m’agrada un munt ami m’he va una mica gran però ja creixeré de moment sol e pogut utilitzar-la per acompanyar a la meva mare a la farmàcia o quan van vindre la família per Nadal i pel dia de reis i per acompanyar la meva mare a la cooperativa però suposo que la podré utilitzar cap al bon temps mentrestant maig de aguantar però el dia que la pugi utilitzar faré un munt de kilòmetres per que m’agrada anar amb bici encara que sol sigui per cinc minuts la utilitzaré.

La meva taula de ping pong

Fa temps que a casa tenim una taula de ping pong. Quan tenim un ratet, hi anem a jugar ràpid.
Jo acostumo a jugar amb ma germà però de vegades també jugo amb mon pare. Un jugador guanya quan arriba a onze punts, i guanya a l'altre d’un mínim de dos punts.

Les taules de ping-pong poden ser verdes o blaves però les línies sempre són blanques així es veuen més.

Es plegable i de color blau, es bastant Grossa, i ja te unes quantes rallades. La tenim a una sala que tenim molt gran, hi ha molt d’espai, quan acabem de jugar la pleguem i la deixem amb una habitació.

Ens ho passem molt bé, es un esport que a mi m’agrada molt. De vegades bé gent a jugar-hi i fem com petits tornetjos (rei de la pista), que es qui guanya es queda, i qui perd marxa, i entra el següent.

Les raquetes que tenim són molt bones, són de goma i van perfecte. Per les nits, quan no fa gaire fred, i ens deixen, posem musica , despleguem la taula i juguem fins que ens criden.

Hi ha gent que nomes va a matar, ni ha d’altra que nomes la torna i també hi ha gent que la torna amb efectes i espera el error del contrincant.

A jo el que m’agrada més es matar i fer efectes però quan perds de molt es millor assegurar perquè els mates no surten sempre bé.

Us l'aconsello perquè és un esport molt divertit!!