La Júlia és una nena que viu en una muntanya molt alta i
té una colla d’amics, molt divertits igual que ella, i van en una escola molt
petita per a molt pocs nens i nenes, però quan arriba l’estiu ella i la seva
colla d’amics van a viure aventures.
Quan va arribar l’estiu després de l’últim dia de col·le,
es van reunir tots a la casa de la Júlia i van començar a planejar el que
farien a l’estiu, tots van dir moltes coses però la Júlia els mirava amb cara
trista i els hi va dir – Escolteu nois, jo aquet any no podré estar amb
vosaltres estaré tot l’estiu a casa de la meva tia i no ens podrem veure. Tots
es van entristir per què sense ella no sabrien que fer, la Júlia era la única
que proposava coses, després d’uns segons de silenci, en Jordi va dir – I si hi anem tots a casa de la teva
tia? A la Júlia se li va il·luminar la cara i una rialla li va sortir de la
seva cara – És veritat com no ho havia pensat abans! La setmana que bé marxaré,
els li demanaré permís a la meva tia i vosaltres els hi preguntareu als vostres
pares. Tots van dir – D’acord!!.
La Júlia li va preguntar a la seva tia per el telèfon, i
de seguida la seva tia li va dir que si que com més millor, la Júlia va pensar
que aquell estiu estaria ple de sorpreses i aventures, de seguida la Júlia va
trucar als seus amics i els hi va dir que la seva tia estava encantada de que
hi anessin i que la setmana que bé hi anirien.
Tots els seus amics estaven molt contents i els seus
pares no n’estaven molt segurs però
insistint i insistint ho van aconseguir.
La setmana es va fer llarga però van poder aguantar, i
finalment va arribar la setmana tan esperada, la què marxaven de vacances a
casa de la seva tia.
Van pujar tots al cotxe i directes cap a casa de la tia
de la Júlia, en camí van veure que ja no
hi havia muntanyes i que es dirigien cap a la costa, a la platja, i sort que la
Júlia els va avisar que portessin el banyador!
En veure la platja va ser una mica estrany per què casi mai avien sortit
de les muntanyes, com que no passaven calor!
Quant van arribar
a la casa de la seva tia, van veure que era una casa rural amb un hort i un
jardí enorme amb una gran piscina, i abans de que truquessin el timbre, va
sortir la seva tia amb un gran somriure i va dir –Hola! Em dic Anna i sóc la
tia de la Júlia, estic encantada de conèixer-vos, llavors els hi va explicar,
que hi havia habitacions per tots i que hi anessin a fer un cop d’ull i
deixessin les maletes, que ella els hi prepararia el dinar.
Quan van acabar de deixar les maletes, van sentir una
olor deliciosa que venia de la cuina, l’Anna sabia cuinar molt bé, i quan van
anar a dinar els hi va parlar de la seva vida, va dir que ella és dentista i
que a l’estiu no treballava, que el seu home treballava fins molt tard i que
havia decidit no tindre cap fill que amb la Júlia algun estiu ja en tenia prou.
Després de dinar, van anar a el seu hort i van veure un
caminet que anava cap a una caseta molt bonica que donava cap al port de
seguida hi van entrar i van veure que era una casa per els pescadors, la Jana
una amiga de la colla va dir – Ens podria servir d’amagatall! Tots van dir que
si, però de qui ens amagaríem?
La Júlia va respondre de seguida, es veu que per aquesta
costa hi viu un pescador que els hi agrada menjar-se als nens!!
Tots van fer una cara d’espantats terrible i la Júlia va
dir - però jo no m’ho crec, a demés qui es pot menjar nens?
-Això es només que tonteries! Va continuar la Júlia.
Tots es van quedar més tranquils i van anar cap a casa de
la tia Anna.
El dia següent van anar amb aquella caseta tan bonica i
van veure un pescador que pescava en una barca ben petita.
En Marc va dir –Ostres es un pescador, i si es el
pescador que es menja als nens?
Però la Júlia va dir – Es un pescador qualsevol i a més,
ja us vaig dir que no existia!
Quan van acabar de dinar van anar a la platja una estona
i la Jana va sentir en una casa prop d’allí – Com m’agrada menjar els nens!
La Jana va avisar-los a tots del que havia sentit i la
Júlia confiada però també amb una mica de por, va entrar en aquella casa.
I... es va trobar a el seu tiet explicant un conte a uns
nens petits.
La Júlia va començar a riure i de seguida els hi va
explicar als seus amics i a el seu tiet i tots es van posar a riure, i el conte
que explicava el seu tiet a els nens petits es deia – El pescador mentider.
La Júlia va tindre un molt bona idea i els hi va di a els
seus amics –Ep! I si ens diem la banda dels aventurers!?
Tots van dir que si i des de llavors la banda dels
aventurers cada estiu van a casa dels tiets de la Júlia, a viure més aventures!
