dimarts, 31 de gener del 2012

El dia de la pau


Jo crec que el dia de la pau és important perquè és el dia de la no violència. Però jo crec que no només ho hauria de ser aquest dia, ja que a molts els hi agradaria que ho fossin tots els dies, perquè a molta gent no li agradaria passar guerres, igual que a mi.

Jo dic que les accions, actituds... que hi ha d’haver el dia de la pau han de ser bones, com: ni que no ens agradi estar amb algun tipus de gent, si li passa alguna cosa, l’hem d’ajudar.

Jo crec que en moltes ocasions, a part de pegar, insultar, abusar dels dèbils, es podrien arreglar parlant.

Jo si veig que algú insulta o pega al meu germà o a algú que és molt amic meu em sento com si hagués d’intervenir per fer-hi alguna cosa.

Jo he millorat una mica el meu comportament de l’any passt però encara l’hauria de millorar més.

dilluns, 30 de gener del 2012

Carta al director

Les motos ni els cotxes no tenen dret a aparcar ni a desplaçar-se per les places.

Hola, sóc el Quim, visc a Albesa i tinc deu anys, al meu poble hi ha un plaça on hi ha gronxadors, allí hi van molts nens de totes les edats a jugar a pilota, alguns van amb bici, amb tricicle...

En aquesta plaça no hi poden aparcar ni motos ni cotxes, alguna vegada hi ha joves que aparquen motos o que entren fins dins de la plaça amb la moto i també alguna vegada fins i tot i a aparcat algun cotxe.

Des de l’ajuntament han posat unes pilones perquè no puguin passar els cotxes però les motos les poden esquivar. Crec que s’hauria d’afegir un senyal de prohibit el pas a les motos.

De moment tenim sort de que no han atropellat mai a ningú però algun dia pot passar que algun dels nens que està jugant a la plaça no begui a la moto i tinguin un accident.

Totes les persones hauríem de ser més civilitzades i respectar les zones on no es pot aparcar, fer servir els llocs d’aparcament i caminar si convé per arribar on vulguis anar .

Les coses que m’agraden

A mi m’agrada fer coses amb l’ordinador com: modificar musica, personalitzar-me el correu electrònic, fer Power points, pel·lícules, personalitzar-me la pantalla de l’ordinador...


M’agrada perquè sento que n’he d’aprendre més però el que més m’agrada del que he numerat abans és personalitzar-me el correu electrònic i fer música. Fer música amb l’ordinador m’agrada perquè em sento com si n’hagués que aprendre més coses.

Cada vegada que obro un programa per fer música veig una cosa nova per aprendre i per provar, a més, per realitzar aquesta obra tinc dos programes per modificar musica (un es diu audacity, l’altre és un secret). Per descarar-me-la també en tinc dos (un es diu ares i l’altre es diu youtube catcher), i per escoltar-la en tinc tres (un es diu QuikTime, un altre es el reproductor de Windows i l’altre es diu Acer Arcade Delux).

La veritat es que per fer bé aquesta operació s’ha de tenir un micròfon quasi de professional, en el meu cas ja el tinc però a més tinc un mp4 que es molt útil. També m’agrada personalitza’m el Mail (correu Electronic de Google) o el MSN, inclús el Hotmail o el facebook, en fi, us explicaré com vaig trobar aquesta afició.

A mi m’agrada molt fer servir l’ordinador i fa ja tres o quatre anys que vaig a informàtica. El primer any em van fer crear un Mail, llavors jo ja tenia un MSN i un Hotmail a casa. De tan connectar-me vaig aprendre a canviar i crear fondos, a canviar de missatges ràpids a posar nous dissenys... i tot fent així, bé us explicaré uns trucs per personalitzar el Mail.

Primer si voleu canviar al nou disseny veureu que a baix hi posa “canviar a l’aparença nova”, així feu clic allí i se us obrirà una finestra, feu un clic el requadre de blau i ja est`, i si voleu tornar al vell disseny feu un clic a un botó que sembla una flor i poseu torna a la vella...
 i si voleu canviar coses normals com el color i la forma de l’estrella de destacats o posar noves coses premeu a una rodona que hi a al costat del vostre nom (a dalt a la dreta). Avís, a algunes coses has de baixar a baix de tot i posar “Desa els canvis”.

Carta al director

Les obres provoquen una mica mes de problemes.

Les obres provoquen molts canvis de carrers i una mica més de accidents, moltes obres no aquaven i allí estan, no les acaben perquè els obrers no tenen euros i si no tenen euros no treballen, les persones sacaven acostumbran i no passa res.

També els que venen de fora es fan un envolic i no saben cap a on anar. Per això els que tenen els diners que pagina als obrers i que l’acabin i així ens estalviem un munt de problemes.

A Tarragona per exemple hi ha moltes obres i quan jo i vaig estem molta estona allí donant voltes, aquelles obres no les acaben i encara fan li a més a la gent.

Les obres poden ser que siguin per a alguna cosa bona i per això les poden fer perquè ens ajuden però que les acabin. A mi m’agradaria que totes les obres les acabessin.

A mi m'agrada...

Una de totes les coses que m’agrada fer és jugar a futbol, perquè jugo amb els amics i m’ho passo molt bé. M’agrada des que era petit, quan tenia 6 anys. 

Cada dia entreno a casa meva, menys el dilluns, que al sortir de l’escola vaig al pati a entrenar amb quasi tots els meus amics, amb un entrenador que es diu Carles.

Em sento bé perquè ens ho passem bé. 
Ho recomanaria a la gent perquè es fa exercici i és molt divertit.
Una de les altres aficions que m’agraden és tocar la guitarra perquè n’estic aprenent. M’agrada des de fa dos anys, i encara n’aprenc. Practico pràcticament tots els dies de la setmana mitja hora.
Em sento bé perquè ja sé tocar moltes cançons i m’agrada molt.
Recomano a la gent que toqui la guitarra perquè és un instrument molt divertit i espontani, i s’hi pot improvisar molt fàcilment.  

Finalment m’agrada anar en moto, perquè et pots colar entre els cotxes. M’agrada anar-hi des que tenia 8 anys, perquè va ser la primera vegada que hi vaig anar.
Alguns dies vaig amb el meu pare a fer una volta per a Lleida o pel poble. 
Quan hi vaig em sento  molt bé, però fa molt fred. Ho recomanaria a la gent perquè vas bastant ràpid.

Les meves aficions

Una de les meves aficions és jugar a les consoles i a l’ordinador, sobretot a la Nintendo DS.

M’agrada perquè els jocs són molts divertits, a mi els jocs que més m’agraden són els d’aventura. M’agrada des dels cinc anys, als cinc anys em van regalar la Nintendo, i així em van anant regalant consoles. Hi dedico bastant temps però desprès de fer els dures que ens demanen. Quan jugo em sento com si jo fos el protagonista i això es al·lucinant i molt divertit.

Jo ho recomanaria a moltes poques persones perquè a algunes nomes els hi deixen juga els caps de setmana.

La segona afició és jugar a futbol. M’agrada perquè controles la pilota i tirar-la a porteria és molt divertit, te la prenen i tu els hi robes i hi ha moltes normes. M’agrada des que feia segon de primària, quan tenia sis anys. Hi dedico l’hora d’esbarjo, a esports extrascolars i els cap de setmana. Quan jugo, em sento com un jugador professional i és molt divertit anar darrera la pilota.

Ho recomanaria a tothom que li agradés l’esport.

Les meves aficions

La meves aficions són la guitarra i el disseny.
M’agraden perquè són divertides i no tothom té l’oportunitat de fer-ho; per exemple, de la guitarra és molt bonic el seu so i a més tinc un grup de música amb els meus amics. El dibuix, no se per què, però m’agrada, ja que sóc creativa.

La guitarra, només fa un any que la toco però, en sé bastant. El dibuix sempre m’ha agradat, des que era petita. (Us dic un truquet: els dibuixos feu-los amb colors vius que us sortirà més bé). A la guitarra li dedico dos o tres dies a la setmana i de vegades, li toco alguna cançó al meu pare mentre fa la mig diada. I quant m’enfado, faig acords que se i els hi poso lletra. Al dibuix, no li dedico gaire estona, però a l’estiu dibuixo molt, perquè m’avorreixo.

Amb aquestes aficions em sento molt contenta, sobretot per saber tocar la guitarra perquè m’agrada molt.

La guitarra la recomanaria per la gent que sempre està estressada perquè amb ella et pots desfogar i amb els sentiments que et queden el pots inventar una cançó de rock... i també, si en saps, pots tocar al carrer, i demostrar-li a la gent. Si els impressiones et pots guanyar alguns  dinerets.

I amb el dibuix, no sé si ho recomanaria perquè depèn de la persona, no se si li agradarà però és molt creatiu i divertit, s’ho passaran molt bé.

Les meves aficions preferides

M'agrada anar de voluntària a protectores.
Per els que no sàpiguen que és una protectora, doncs és un lloc on baris voluntaris venen a cuidar els gossos que s’han trobat al carrer abandonats.

A les protectores pots venir de voluntari, les seves feines són:
Donar- los -hi de menjar, treure’ls a passeig, a l’estiu banyar-los, rentar les seves instal·lacions, tirar a la brossa els seus excrements...

També pots ajudar portant el teu granet de sorra: com per exemple pots fer unes certes donacions, que serien bàsicament que si no pots venir de voluntari pots pagar uns dinerets per què els voluntaris (la jefa) pugui pagar el veterinari.

O sinó pots apadrinar algun gosset, adoptar-lo o portar pinso, llitets, roba, mantes, corretges i collars, medicaments... amb tot això o inclòs amb poca cosa t’estaran molt agraïts.
Jo vaig a la protectora de tant en tant.

I me’n vaig enterar gracies a una veïna que sabia que a mi m’agradaven molt els animals i ella portava mantes alguna vegada.

Ho recomanaria perquè és molt divertit, fas nous amics i veus i toques els gossets.
La meva opinió es: Que vius una experiència única.

les meves aficions

M’agrada el futbol perquè sempre m’ha agradat molt xutar la pilota. Des de petit a la guarderia, ja sabia xutar. Als tres anys ja sabia fer passes, i quant ha passat el temps m’he anant fent mes bo i ara amb l’edat que tinc ja en sé bastant i no pararé mai de jugar fins que sigui gran.
A futbol jugo cada dia amb el meu germà, al migdia i a la tarda.

Em sento molt bé practicant aquest esport perquè el trobo molt divertit. M’agradaria jugar a futbol amb un equip. L’any que ve aniré al Lleida esportiu 15 dies de prova.
L’hi recomanaria al Quim que vingui a jugar a futbol al Lleida perquè ell sap jugar a futbol i sempre vull que jugui amb mi.

El que a mi m'agrada

El que a mi m’agrada sobretot són els esports.
El que m’agrada més es el futbol . Hi vaig començar als 5 anys i tan petit i encara jugava amb nens més grans que jo, però jo m’ho passava bé igualment.

El que m’agrada del futbol és que es pot fer gols i llavors el porter es queda penedit per no haver-la parat. El problema es que a mi m’agrada fer de defensa, però de vegades em deixen ficar a la banda i llavors marco algun gol.

També m’agrada anar amb bicicleta, perquè si saltes pots volar sense ales i també pots anar més ràpid que corrent o caminant.

Com ja he dit m’agraden sobretot els esport però també m’agraden les motos de cross, o sigui mirar el “fry stall” les motos de cross que fan piruetes, que saltin per damunt de camions...
I finalment també m’agrada mirar “monster jams”, que són uns cotxes molt grossos que salten per damunt de cotxes trencats i els aixafen.

Les meves aficions

A mi el que més m’agrada és jugar a futbol i anar amb bicicleta.

A mi m’agrada fer aquests esports, perquè a part de què et diverteixes amb els companys, fas esport.

M’agrada des de molt petit, perquè quan tenia 4 anys o 3 jugava a un equip de futbol de Mollerussa i allí també vaig aprendre a anar amb bici, perquè els meus pares treballaven al bar d’allí del camp de futbol de Mollerussa.

Ara a futbol hi jugo un dia a la setmana a un mini equip d’aquí a Albesa i també de dilluns a divendres a l’escola, a l’hora del pati. En canvi, amb bicicleta només m’hi dedico el cap de setmana perquè els meus pares no m’hi deixen sortir entre setmana.
Jo quan ho faig em sento molt motivat i molt emocionat.

Jo ho recomano als que els hi agradaria jugar a futbol o anar amb bicicleta perquè fas esport i et diverteixes amb els amics.

Les meves aficions

A mi el que més m’agrada és pescar. Aquesta afició em ve del meu pare, ell de petit també anava a pescar amb el seu pare i me’n va ensenyar. De petit pescàvem peixos a la sèquia que passa per darrere de casa. El meu germà i jo guardàvem els peixos que pescàvem en una galleda plena d’aigua i els martiritzàvem una mica.

A l’estiu es pot pescar més bé que a d’hivern perquè hi ha més peixos. De vegades anem a pescar al pantà o al riu Ebre a l’alçada de Mequinensa. Allí ens acompanya un guia que és amic nostre i es alemany.

Quan hi anem pesquem a la riba o amb barca,amb barca jo només hi vaig a l’estiu però el meu pare també hi va a l’hivern. Els peixos que traiem son silurs, perques, carpes, Black bas... els que costen més de treure són els silurs, que poden arribar a medir 2 o més metres.

Quan vaig a pescar em sento molt content i a la vegada relaxat. Jo recomano practicar la pesca a totes les edats. Quan ets petit només vols que surti un peix, i quan et fas més gran ja tens més paciència i veus que és molt bonic i apassionant.

El que m'agrada fer

El que a mi m’agrada fer més es tocar la guitarra. Em diverteixo netejant-la la guitarra, arreglant-la i sobretot tocant-la, i també m’agrada treure cançons d’oïda( I he de dedicar molt temps per fer tot això.)
Toco la guitarra des de fa uns dos anys a l’Intèrpret i allí tenim un grup que no té nom i toquem cançons de rock, hard rock i metal .

Em vaig aficionar quan era molt petit, quan vaig veure a un guitarrista que es deia Angus Young que toca als AC DC. Quan el vaig veure em vaig quedar bocabadat.

Em sento molt bé amb la guitarra que tinc però si vols tocar guitarra has de començar amb l’espanyola. Al principi ho vaig trobar avorrit perquè sols tocava cançons fàcils i tres acords, després d’un temps o uns quants anys podràs tocar amb guitarra elèctrica o acústica.

Les guitarres acústiques i espanyoles són diferents i es poden diferenciar en que l’acústica té el soroll més agut i l’espanyola més greu.

El meu pare és qui em va ensenyar tot això. Ell és el culpable o si no hauria continuat amb el piano.
Jo recomano a tothom que si té l’oportunitat de tocar la guitarra que ho aprofiti.
Roger Beà i Melet

dimarts, 24 de gener del 2012

El tío de nadal


Aquest dilluns dia 6 de Desembre a les 10h del mati van trucar al timbre molt fort i la mare li va dir al meu germà Ramon que hi anés a veure qui era, ell va córrer cap al contestador però ningú li va respondre, tot seguit van tornar a tocar el timbre un altre cop i el Ramon va anar a obrir la porta i la seva sorpresa va ser quant es va trobar el tió davant seu.

Primer es va quedar parat, amb els ulls molt oberts i desprès es va llançar damunt seu abraçant-lo i donant-li petons. Tot això em va portar molts records de quan jo era petit i rebia el meu tió.

Ara ja he crescut una mica i ja se com va tot això del tió... però tot i així el dia 24 de Desembre a la nit, juntament amb el Ramon, els meus cosins, els padrins, tiets i els pares caguem tots el tió i em fa molta il•lusió,ja que riem molt i ens ho passem molt be.

La mare diu que per fer cagar el tió no importa l’edat, ja que tothom dintre seu sempre porta el nen que va ser, encara que tinguis 100 anys.

La gosseta de la meva padrina


A la meva padrina Quimeta li agraden molt els animals i per això pel seu aniversari li vam regalar una gosseta de la raça Yorsait.

És una raça que no creix, és una gosseta petitona i juganera, sempre vol estar damunt teu perquè li facis festes.


També és molt delicada, ja que s’ha de tenir molta cura amb el que menja ja que depèn del que li dónes es posa malalta.

El seu pèl es de color marró clar, llarg i llis. Sempre porta una cueta amb una cinta de color rosa a dalt del cap, té els ulls del color de la mel, les seves potes son petites i curtes, gairebé no té cua, ja que la té molt petitona.

Així es la gosseta de la meva padrina.




dilluns, 23 de gener del 2012

Nous edificis comunitaris

M’agradaria que això ho pogués llegir alguna persona del govern i també l’ajuntament del nostre poble.

Al nostre poble hi falta un edifici on s’hi pugui fer Educació Física o sopars, festes... i tot això quan plogués, el que nosaltres necessitem i demanem, igual que una nova escola, és un nou poliesportiu.

Com he dit al principi això va dirigit al govern, perquè no donen diners per coses necessàries com un poliesportiu, una escola... però al mateix temps va dirigit a l’ajuntament perquè jo crec que ells també han de donar el seu gra d’arena i comprar terreny, perquè la vegada que van donar diners per una escola l’ajuntament no tenia terreny, per això demano una mica més d’esforç perquè el nostre petit desig es faici realitat.

Carta al director

Els alumnes de l’escola Àlber d’Albesa volen una escola nova. Ara ja farà uns anys que l’ajuntament ens va dir que començarien a tenir el terreny per construir-la, però ara mateix, tots sabem que no tenen ni el terreny comprat.

Volem l’escola nova perquè la nostra té aluminosis, a la classe de 4t hi ha una placa, cosa que aquesta placa fa molta nosa perquè molts alumnes han entrepussat moltes vegades per culpa seva. En comptes de tenir dos classes, una de 1r i l’altra de 2n, tenim uns barracons.

La classe de 5é, ara ja farà uns dies, ens vam haver de canviar de classe per culpa d‘una esquerda.

Sisplau, volem una escola nova.

Estefania Riu Maldonado Albesa.

Carta al director

El diumenge 14 de gener es va fer un sopar de l’associació “IXMUKANE” al centre cívic d’Albesa. Els diners del tiquet de sopar i els de la rifa es recollien per Guatemala. Hi havia molta gent d’Albesa i forastera que volia col·laborar en aquesta causa. Tot el que hi havia per sopar eren aportacions de la gent, per exemple, van donar: escarola, embotits, fruita, vi... i la gent també va col·laborar a fer el mandongo, parar taula, fer el cafè...

Amb una mica de temps de cadascú es va poder fer una gran festa i el més important és que es va ajudar a gent necessitada. A mi m’ agrada anar-hi i també ajudo a treure els números de la rifa amb altres nens.

Vull agrair a tota la gent la col·laboració en aquests temps difícils per ells i que l’ajuda entre tots no es perdi mai. Gràcies!


Arnau Beà i Melet

Carta al director.

Benvolgut director:

Al meu poble de tant en tant s’ha de fer millores. Aquest any li ha tocat als carrers del nucli antic, per això els carrers del voltant de l’església seran amb llambordes.
Aquestes obres milloraran molt aquesta part del poble perquè ens podrem passejar , serà nova, de vianants, si passen cotxes hauran d’anar més a poc a poc...

Jo penso que s’ha d’agrair als veïns la paciència i la comprensió perquè les obres són molt pesades ja que hi ha pols, tot està damunt davall, no es pot d’entrar els cotxes al magatzem…

En fi, uns mesos de malestar al carrer es convertiran en una millora per molts anys i en podrem gaudir tot el poble. No hi ha mal que per bé no vingui.


Roger Beà i Melet 5è.

Carta al director.

Benvolgut director:

Al meu poble de tant en tant s’ha de fer millores. Aquest any li ha tocat als carrers del nucli antic, per això els carrers del voltant de l’església seran amb llambordes.
Aquestes obres milloraran molt aquesta part del poble perquè ens podrem passejar , serà nova, de vianants, si passen cotxes hauran d’anar més a poc a poc...

Jo penso que s’ha d’agrair als veïns la paciència i la comprensió perquè les obres són molt pesades ja que hi ha pols, tot està damunt davall, no es pot d’entrar els cotxes al magatzem…

En fi, uns mesos de malestar al carrer es convertiran en una millora per molts anys i en podrem gaudir tot el poble. No hi ha mal que per bé no vingui.


Roger Beà i Melet 5è.

Carta al director.

Benvolgut director:

Al meu poble de tant en tant s’ha de fer millores. Aquest any li ha tocat als carrers del nucli antic, per això els carrers del voltant de l’església seran amb llambordes.
Aquestes obres milloraran molt aquesta part del poble perquè ens podrem passejar , serà nova, de vianants, si passen cotxes hauran d’anar més a poc a poc...

Jo penso que s’ha d’agrair als veïns la paciència i la comprensió perquè les obres són molt pesades ja que hi ha pols, tot està damunt davall, no es pot d’entrar els cotxes al magatzem…

En fi, uns mesos de malestar al carrer es convertiran en una millora per molts anys i en podrem gaudir tot el poble. No hi ha mal que per bé no vingui.


Roger Beà i Melet 5è.

dijous, 19 de gener del 2012

Semàfor mal programat

A Lleida, prop de la facultat de lletres, concretament al carrer ‘’Ramón i Cajal’’ hi ha un semàfor, que quan està roig tarda molt en ficar-se verd, i quan per fi es posa verd, tarda uns quinze segons en posar-se vermell una altra vegada.
Jo, hi passo sovint i trobo que l’haurien de re programar o bé canviar-lo, ja que es forma una llarga cua de trànsit per culpa d’aquest semàfor i seria molt millor per la circulació viària que estigués més ben programat.
Segur que hi ha molts lectors que estan d’acord amb mi i que desitgen que això no passi.

                                                                                                                    Andreu Terés Codina, Albesa

Contenidors a prop de l'escola

Sóc un veí d’Albesa, i fa unes quantes setmanes que van ficar un contenidor per a l’oli usat tocant de l’escola. Trobo que podrien haver buscat un lloc més adequat per a posar els contenidors. Els nens de l’escola, sobretot els petits, hi llencen altres residus i tots han de patir la pudor que desprenen els contenidors.
Quan els nens surten de l’escola per anar a dinar o bé a berenar, es troben davant els maleïts contenidors. De vegades hi ha brossa per terra, ja que algú ha deixat la bossa fora del contenidor per què estava ple, i algun gos l’ha estripat.
De vegades, a l’hora d’entrar a l’escola passa el camió de la brossa, i es para just al davant de la porta de l’escola. Estaria bé que canviessin de lloc els contenidors i així no hi hauria aquests problemes.

                                                                                                                     Andreu Terés Codina, Albesa   

dimecres, 18 de gener del 2012

Carta al director

Fa dos o tres anys ens van dir que l’Estat donava diners per fer el casc antic (el voltant de l’església) tal com era abans el nostre poble, amb els carrers fets de pedra. I quan estigui fet només podran passar amb cotxes o motos els veïns.




Està molt bé que donin diners per fer això, però ja fa anys que esperem una escola nova, ens ho va dir l’alcalde però encara no han ficat un maó i a més ja tenen tot el terreny per fer-la.

Jo crec que en comptes de fer això el casc antic, haurien de fer una escola nova, perquè la que tenim ara ja és molt vella. Perquè té més de 50 anys.



O també m'agradaria que fessin un poliesportiu cobert per fer-hi esports.

dilluns, 16 de gener del 2012

Espectacle: la història del rock

Avui, 30 de desembre, he anat a la saleta del poble, on feien la representació de la historia del rock.

Quan hi vaig anar em vaig trobar a l’Anna Balagueró i a l’Aida que també hi anaven. Quan vam entrar a la saleta l’Anna va córrer per agafar lloc. Ja estàvem assegudes, i l’obra va començar. Els membres del grup eren tres: un que tocava la bateria, un guitarrista i un que tocava el baix. Després, el grup es van presentar:

-Hola, benvolguts a tots; nens, nenes, mares, pares... i a la Sara, que és la meva filla.- Va dir el guitarrista.

Quan estaven a punt de començar a tocar, ens van explicar que el primer que va expandir la música rock va ser una persona de pell negra. I que no era rock, era blus en aquells temps.  I ens van parlar de Elvis Presley! Després la música es va millorar i va començar a agafar ritme...I així ha acabat la música rock. Al final tot el públic deia:

-Una altra, una altra!-

I els tres membres van dir, vinga, toquem-los-hi una altra cançó. I van dir, “però amb una condició, que tots ballin”. I així va ser.

El meu Nadal

Aquest Nadal m’ha agradat molt tot: els regals, anar amb els patins en línia...
El dia 24 de desembre  al matí el Joan Íker i jo estàvem nerviosos perquè a la nit cagaríem la soca a Almacelles. I a la nit va arribar el gran moment: cagar la soca! Aquesta és la cançó que vam fer servir perquè cagués:
“Caga soca de nadal caga torrons i pixa vi blanc...”


A jo em va cagar una piruleta gegant, una cosa per a fer formes, moltes llaminadures i una llibreta de cars. El dia següent vam cagar la soca a Albesa.


Em va cagar moltes llaminadures i un joc on has de muntar els maons posar un home ou al damunt i a tirar els maons però que no caigui l’home ou.
El dia 27 vam celebrar l’aniversari de la padrina. El dia de cap d’any vam anar a casa d'uns amics i allà vam menjar el raïm. Els dies 2 i 3 van fer cinema, el primer dia van fer “Toy story 3” i el 3 “Avatar”.


Els reis em van portar: una motxilla, un joc de ballar, unes claus amb un clauer guitarra, una porteria de futbol, una pot d'experiments, un llibre...

Les meves vacances de Nadal

Ara, us faré un petit resum de com han anat les meves vacances de Nadal. Us explicaré: on he anat, que he fet, com m’ho he passat, amb qui he estat...


El dia 24 de desembre, va venir la meva padrina per poder celebrar el Nadal i sant Esteve amb la família. A la nit vam fer un sopar per celebrar que a les 12 de la nit ja era Nadal, quan vam haver acabat de sopar vam obrir algun regal, a mi em van regalar dos pantalons i un conjunt de vestit i malles.


El dia de Nadal em vaig llevar, vaig esmorzar, em vaig vestir i a les 11 vaig anar a l’església, on també hi havia l’Arnau, el Roger, el Pau, el Joan Iker i jo, vam fer d’escolanets i m’ho vaig passar molt bé. Quan es va acabar la missa vam anar a casa meva on vam fer un dinar familiar com molta gent fa per Nadal, vam menjar: canalons, pollastre, polvorons, bombons, torrons, neules...


El dia de sant Esteve la meva família i jo vam anar a casa de la meva iaia, vam menjar: galets, rodó de vedella, pinya, polvorons, neules, torrons..


El dia 27 a la tarda me’n vaig anar capa Ivars d’Urgell, el poble de la meva padrina, quan vaig arribar-hi, vaig telefonar a les meves amigues per veure si volien anar a la saleta, cada any per Nadal fan activitats a la saleta, el primer dia vàrem fer: pintar una figura d’escaiola, vam començar un coixí i vam pujar als botadors.

El dia 28, a la tarda, ens en vam tornar cap a la saleta i vàrem  fer: vaig pintar dos samarretes i vam acabar de fer el coixí.   


El dia 29, al matí, vam anar a comprar, i a la tarda ens en vam tornar una altra vegada cap a la saleta, vàrem fer: pintar una altra figura d’escaiola, pujar als botadors i ens vam pintar la nostra inicial a la cara.


El dia 30, al matí, vaig anar a casa de la Bea i la Maria, les meves amigues, vam jugar a: “los monos locos”, amb una “baralla espanyola”, “al parxís”, a “la oca”... I a la tarda me’n vaig anar cap a Albesa.


El dia 31 vaig sopar a casa meva amb la meva mare, el meu pare i jo, vàrem menjar: canalons, pollastre i a les 12 de la nit els 12 granets de raïm.


El dia 5, a la tarda va venir a casa meva la Clàudia a jugar, jo quan la vaig telefonar perquè vingués li vaig dir si volia venir a sopar i ella es va pensar que ho deia de conya, i quan havia de marxar va veure la taula parada i es va voler quedar a sopar, i a la nit quan havien de passar els reis mags vam anar al carrer a recollir els caramels, i al cap d’una estona el meu pare la va portar cap a casa seva.


El dia de reis, el meu pare, la meva mare, el meu germà i jo vam anar a Ivars d’Urgell. Vam dinar i quan vam haver acabat ens vam menjar el tortell, més tard el meu germà i jo vam jugar a l’ordinador, i al final ens vam dir adéu i vam tornar cap a casa.


El dia 8, vam anar a casa dels meus tiets, vam fer una paella i després, de postres, sant Honoré.


En resum, aquestes vacances de Nadal han estat molt divertides.

Les vacances de Nadal

Aquestes vacances de Nadal, se m’han fet molt curtes. No cada dia menjàvem torrons en el sentit de que cada dia no fèiem un menjar familiar. Les vacances m’agraden perquè són molt dolces i et trobes amb la família.

Cada any, quan arriba el Nadal, el meu pare, la meva mare, la meva germana i jo fem uns paperets i no diem a ningú a qui li ha tocat. Aleshores quan arriba el dia 24i ens donem els regals. D’això se’n diu el “amic invisible”. Al meu pare li havia tocat la meva mare i li havia regalat una llum de nit. A la meva mare li havia tocat el meu pare, i li havia regalat una bufanda i un llibre. A la Gal·la li va tocar la seva germana es a dir, jo i em va regalar una guardiola, una llibreta i un bolso. A jo em va tocar la Gal·la i li vaig regalar unes espardenyes que s’escalfen al microones  i són molt calentes. Aquest mateix dia em van donar el meu regal de Nadal: era una guitarra elèctrica!

El dia següent, que és el dia 25, ens vam aixecar d’hora i ens vam preparar per marxar a casa de la meva padrina. Allí vam menjar un vermut i canelons... i després quan vam acabar de menjar els canelons, jo vaig agafar la meva guitarra i vaig tocar cançons de Nadal i de Rock. A tots els meus familiars els va agradar molt.

El dia 26 vaig anar a casa de la meva altra padrina. Quan vaig arribar, vaig saludar a tots els meus familiars, i abans de dinar el meu pare em va dir que toqués  la guitarra. I així ho vaig fer. Llavors, quan vam acabar de dinar, els meus cosins corrien a veure els regals que estaven en una habitació. Al final els vam anar a veure, però per a jo només hi havia diners. M’ho vaig passar molt bé.



El dia de cap d’any vaig quedar amb la colla del meu pare i de la meva mare. Allí m’ho vaig passar molt bé perquè vaig ajudar a preparar el vermut amb una nena que també és de la colla. Després de sopar, jo i aquella nena que es diu Naïs vam anar a dalt de casa seva i vam jugar a la Wii. Un home que es diu Joan, portava rates i aranyes de mentida i els posaven a davall dels tovallons per espantar a la gent. Quan van tocar les 12 campanades, jo, menjava “conguitos”. I no me’ls vaig poder acabar.

Les meves vacances d'hivern

Aquestes vacances d’hivern m’ho he passat bastant bé, per què els reis mags em van portar molts regals.
El dia 24 de desembre vaig anar a casa de la meva àvia amb la meva família a fer cagar el tió, que em va cagar moltes coses. I el meu cosí no parava de fer tonteries.  
L’endemà era dia 25 de desembre (Nadal), i em vaig aixecar molt aviat per a jugar amb els regals amb el meu germà. Per exemple, vam jugar a l’ ‘’Scrabble’’, amb la bicicleta una volta cada un i amb una pilota. Després, jo vaig anar en bicicleta quasi tot el dia.    
El dia 28 de desembre vaig anar a Ivars de Noguera, el poble del meu pare, hi  vaig anar a enderrocar un edifici que era molt vell i se n’havia de fer un nou al seu lloc. Quan vam acabar de destruir els vidres, les parets, el terra... vaig acabar baldat.

El dia 31 de desembre vaig anar a fer el cap d’any a casa d’una amiga meva. Jo, com sempre en comptes de raïm vaig menjar ‘’lacasitos’’ perquè no m’agrada el raïm. Vaig jugar amb la Tresa, l’Adrià i el Norbert. I també vam mirar la televisió.
El dia 2 de Gener vaig tornar a Ivars de Noguera amb la meva cosina a fer el sopar de reis, que allà es fa aquell dia, i em van donar una diana electrònica. M’ho vaig passar molt bé i el sopar era molt bo.
El dia 5 de Gener a la tarda era la Rua de Reis i vaig anar a tocar amb una banda. Quan vam acabar vaig anar a comprar amb els meus pares, i a les deu de la nit vam anar a sopar amb la banda  a un restaurant, on tenien unes ‘’tapes’’ molt bones i quan vam acabar vam quedar molt plens.
Em va agradar tots els regals i les llaminadures, i no em va agradar gaire la Rua de Reis, perquè vaig acabar molt cansat i amb agulletes a les mans.

   

Les meves vacances de nadal

Quan va acabar el col.legi i va començar el nadal em vaig posar molt content.

Aquest nadal vaig  fer moltes coses

Vaig anar a casa dels meus cosins a cagar el tió de Nadal, primer de tot anem a lavabo a sucar el bastó amb aigua i després la caguem, la vam cagar moltes vegades i al final va sortir carbó.

Vaig anar a un poble que està bastant lluny d’Albesa, fins a les quatre no podíem anar a càmping i vam anar a la neu fins a les quatre. Feia molt fred i cada vegada em feien més mal els peus, ens ho vam passar molt bé i ¡ vam caure moltes vegades. Al final vam anar cap al càmping i no vam sortir de la nostra cabana de fusta, quan va arribar l’hora de les campanades jo menjava raïm i el meu germà també, quan vam acabar jo estava amb la boca plena, ens vam ficar antifaços i moltes coses més. El dia següent vam anar a casa.

 El dia 6 de gener van venir els reis i per a mi era impossible dormir. Per fi em vaig poder adormir i va arribar el dia següent. Ens vam despertar molt d’hora, vam obrir els regals i a mi em va tocar: un puzle, una pistola de joguina i un joc per a consola i un per a l’ordinador, després vam anar a buscar els regals des reis de la Portella.


Vam anar a la Portella, a mi em van donar uns auriculars per a l’ordinador i al meu germà un joc de taula, als meus cosins els hi van portar un joc per l’ordinador i un arc amb tres fletxes, també un joc per a la play station i un mando de comandament nou. El cap de setmana em vaig quedar a dormir a casa dels meus cosins.

El nadal es una època molt divertida perquè la família es reuneix i per als nens és molt divertit, també es l’època de mes regals.

Aquest nadal ha sigut molt divertit, feliç 2012.

Pessebre Vivent

Aquestes vacances de Nadal m’ho he passat molt bé, sobretot en dos dies en concret només en parlaré d’un dels dos perquè l’altre ja l’he publicat.

Una mica abans de les vacances de Nadal vaig anar a Barcelona i em van donar entrades per un pessebre vivent molt famós que es fa a Sudanell per Nadal.

Els meus pares van trucar a uns amics nostres per si volien anar al veure aquell fabulós pessebre vivent, ja que havíem agafat una entrada de més.

Aquestes vacances, el set de gener vam anar a veure el pessebre vivent. Vam haver d’esperar una mica per poder entrar però quan vam entrar el meu amic em va comentar que ell hi havia anat l’any passat i que havia pegat una oca que es va enfadar i va mossegar a la seva mare.

En un pessebre vivent, com diu el seu nom, no hi ha figures, bé, de fet sí que hi ha figures, no es mouen ni res d’això, la diferència que hi ha figures humanes, homes que no es mouen. Al pessebre vivent de Sudanell s’hi mostraven diferents oficis: homes que feien ceràmica, altres que feien espelmes, uns altres que netejaven botelles de vidre, uns que beneïen al mercat, uns que mataven el porc, altres feien vi... Per decorar el pessebre hi havia botes de vi, canyes, fulles...

El que representava les cases era molt real, semblava aquella època, hi havia el palau que representava el del rei. També molt decorat sortia l’estable on va néixer Jesús acompanyat dels tres reis d’orient. En general hi havia molts animals i tot estava molt ben representat, m’ho vaig passar molt bé.

Vacanses de nadal

Quan vam començar les vacances de Nadal em vaig posar molt content.Els primers dies em vaig avorrir perquè no havien arribat ni els reis, ni el Pare Noel, ni la soca.

Un dia vaig marxar a casa els meus avis perquè celebràvem un dinar de Nadal i em vaig comprar una llauna de monster energy i estava dolentíssim. L’endemà vam anar a casa dels nostres padrins a què vingués el Pare Noel i ens va regalar un joc del Zelda per la Wii i un cotxe d’esquelètic.

L’endemà ja vam marxar una altra vegada cap a casa. Al cap de dos dies vam anar a passar el cap d’any a Valls amb quatre famílies més allí vam agafar una bici petita i la vam destrossar tirant-li pedres molt grosses al damunt. Un dia, voltant per Valls, vam veure un Ferrari.
Allí vam passar tres dies.

No me’n vaig adonar i ja solament faltava dos dia per a reis. Aquell mateix dia vaig anar a casa de la germana de la meva mare a cagar la soca i al final ens va cagar una ceba. L’endemà vaig anar una altra vegada a casa els meus avis a celebrar els reis a Tàrrega. També vam anar a la cavalgada que fan allí. Ens van tirar molts pocs caramels perquè estem en crisi, però es igual.

Els reis em van regalar la play station 3: el volant, el canvi de marxes i els pedals (amb 4 jocs) “el motorsrtom, el gran turismo 5, el FIFA 2012 i el F1 2011”, un helicòpter teledirigit i un pijama.
I per mala sort al cap de tres dies vam haver de tornar a col·legi.

Vacances de Nadal

Aquestes vacances he fet moltes coses i m’ho he passat molt bé.

El dia 22, quan vam acabar el festival d’escola a la tarda, vaig anar cap a casa jo sol i vaig jugar a l’ordinador a un joc del Facebook.

Dos dies després, la nit de Nadal, vam anar a casa la padrina a sopar i van venir els meus tiets, els meus cosins i els altres padrins. El dia següent vam fer el mateix però a casa dels altres padrins per dinar.



El 27 de desembre vam anar a Saragossa per comprar els regals. Al meu germà i jo, els nostres pares ens van regalar una Nintendo3Ds per cadascú amb un joc inclòs.

L’endemà vam provar una mica les Nintendos i a la tarda vam anar a la saleta a veure com els nens pujaven a donar les cartes als patges, i jo vaig acompanyar a un nen de dos anys i un altre de zero i que la seva padrina es cosina amb el meu padrí.

El dia de cap d’any ells van venir a casa nostra a sopar amb els seus pares i a fer les dotze campanades però els dos nens es van adormir abans de fer-les

El dia 4 de gener vam anar a Barcelona amb uns quants nens de campaments i també alguns monitors. Primer vam anar als estudis TV3 i ens van ensenyar alguns platós com el del “Divendres”, el del “Telenotícies”, el d’alguns programes d’Esport3...

Després vam anar al Camp Nou i vam veure el camp, la botiga oficial i el museu amb totes les copes. Aquell dia no l’oblidaré mai.

El dia següent a la nit vam anar a sopar, els meus pares, el meu germà i jo a casa d’una de les padrines, i esperàvem als reis però no els vam veure perquè van passar quan ja havíem marxat a casa.

El dia 6 de gener va venir tota la família a dinar i ens ho vam passar molt bé.

Aquestes són les millors vacances de Nadal de la meva vida.

Les meves vacances de nadal

Aquestes vacances de Nadal m’han estat molt entretingudes, encara que alguns dies una mica avorrides.

Vaig passar uns quants dies a casa meva però desprès vaig marxar cap a Solsona a casa de les meves tietes.



A casa meva vam cagar el tió el 26 de desembre just al meu sant ,vam menjar els dotze grans de raïm m’entres jo menjava dotze conguitos,vam agafar els regals del pare noel el mateix dia del caga tió.

Desprès d’uns dies vaig marxar cap a Solsona.
A casa de les meves tietes cada dia fèiem alguna cosa diferent com... els dies de rebaixes vam aprofitar de comprar per al meu cosí: uns pantalons, un anorac i un parell de sabates. M’entres jo m’havia comprat un anorac i dos pantalons.

El dia de mercat, vam aprofitar per comprar fruita. I el dia de menjar el tortell de reis, vam anar a casa de la meva padrina, just a mi em va tocar el rei, i al meu tiet la fava.

Al cap d’uns dies vaig marxar cap a casa meva, vaig fer els deures , i vaig tornar a l’escola l’en demà.

Un dia de nadal

Aquest dies de Nadal els he viscut molt intensament i m’ho he passat molt bé.

El dia 24 de Desembre vaig cagar el tió amb el meu germà petit que es diu Ramon i tota la família, va ser la”bomba”, vaig riure molt.

Tot seguit vam sopar un bon àpat que va preparar la meva padrina Quimeta. D’entrants i havia canapès, cloixes, escopinyes, gambes, i tota mena de coses diferents per degustar.

A continuació ens va preparar gall indi farcit que per cert estava boníssim.

I de postres una macedònia de fruites, que per cert no m’agrada. I també hi havia tota mena de torrons, neules, polvorons, bombons i aquestes coses que es mengen per Nadal.

Mentres estàvem entretinguts amb els postres vam tenir una visita sorpresa: el Pare Noel.

El meu germà Ramon estava molt content i il•lusionat. Quann el Pare Noel li va preguntar si havia estat un bon nen, ell li va respondre que sí, i tot seguit li va donar un regal, també en va donar un altre a jo i als meus cosins i després es va acomiadar de tots i va marxar.

Vam acabar la nit cantant Nadales i tocant les panderetes.

Les meves vacances de nadal


Jo el Nadal l’he passat a casa meva i a casa de la meva padrina. El primer dia de vacances vaig estar quasi tot el dia a casa menys quan vaig anar a sopar a casa de la meva tieta i va vindre el Pare Noel, a mi em va portar cotxes de joguina.

L’ endemà va vindre el meu cosí i es va quedar fins el dia de cap d’any. Amb el meu cosí ens vàrem passar quasi tot el dia a l’ ordinador i un dia vàrem sortir pel poble una estoneta a la tarda, vàrem anar a la plaça a jugar a futbol. Varem arribar a casa i ens vàrem dutxar, després de sopar varem mirar una pel·lícula.

El següent dia vàrem anar a Lleida a comprar menjar per cap d’any i a la nit varem anar a sopar a casa del meu cosí i a casa seva varem jugar. Jugàvem amb un gat que quan li tires una pilota bota molt alt.

L’endemà la meva mare em va portar a casa de la meva padrina i vàrem matar el porc. Amb el meu germà vàrem pastar la sang per fer botifarres negres i també varem rodar per fer-les i a la tarda les vàrem penjar. El dia següent vàrem anar tot el matí a la granja i vàrem estar amb les vaques i també amb els vedells .

L’endemà van fer la cavalcada dels reis mags i a mi em van regalar una càmera de fer fotos, un Lego, un diccionari bilingüe i roba del “Paul Frank”. L’últim dia de vacances vaig anar al cinema a veure “Tintin i el secret de l’ unicorn” i em va agradar molt.

El que vaig fer durant les meves vacanses de Nadal.

Aquest Nadal m’ho he passat molt bé i ara us ho vull explicar. El primer dia vaig fer tots els deures que ens van manar i m’ho vaig passar molt bé.

El dia següent vam fer un sopar familiar i va vindre el Pare Noel i el dia de Nadal ens en vam anar a casa dels meus padrins a dinar i allí també hi havien els meus tiets. El dia següent la meva casa estava plena de regals i quasi no hi cabíem.

A mi em van portar una colònia, unes sabates i un joc per la consola. Això és el que vaig demanar i m’ho van portar tot.

Uns dies després els meus padrins de Sunyer em van trucar i em van dir si volia anar a casa seva perquè allí mataven el porc i feien botifarres i llonganisses. Quan van acabar de fer-les les vam anar a penjar. Aquell dia m’ho vaig passar molt bé perquè era la meva primera vegada que feia la matança del porc. Em va agradar molt fer les llonganisses i pastar la carn.

Uns quants després dies els meus pares em van vindre a buscar. Vaig arribar a casa i sota de l’arbre de Nadal hi havia un regal per mi. Jo volia que fos un patinet de fer acrobàcies. Vaig obrir el regal amb molta il·lusió i al final va ser el que m’esperava: un patinet . Em va agradar molt i vaig trucar al meu amic Quim, li vaig dir a on ens havíem de trobar i el vaig estrenar amb ell.

El dia dels reis em vaig aixecar molt content, amb un somriure a la cara. Va arribar el vespre i els reis van arribar a l’església. Tots els nens i nenes que eren allí estaven molt contents. Quan van sortir de l’església tots van anar corrents a les seves cases i a mi em van portar un jersei, una jaqueta i una càmera digital.

dissabte, 14 de gener del 2012

Un dia a Penyíscola

Un dia, a l'estiu, durant el mes d'agost vam decidir anar a Penyíscola, a la comunitat Valenciana.

Ens vam despertar a les 6 de la matinada, vam esmorzar dos torrades amb melmelada, ens vam vestir, jo vaig anar a jugar a la WII i al cap d'una estona vam marxar amb la furgoneta.



Vam parar a fer un beure al restaurant del davant de les piscines municipals d'aquí Albesa i després vam anar cap a Penyíscola. Durant el viatge vam veure una pel·lícula a la televisió que tenim a la furgoneta que es deia (Los Seis Signos de la Luz). Quan vam arribar, vam aparcar a un pàrking descobert, vam anar a un bar que hi havia a la vora del mar i vam menjar peix fregit, que estava boníssim.

Després, vam anar a la zona antiga, era un poble ple de botigues amb tot tipus de coses. Primer, vam anar al Museu Marítim, era molt guai i al davant hi havia un canó molt antic; al cap d'una estona vam anar al castell del Papa Luna, mentres tréiem les entrades, vam tocar un lloro molt bonic.

A dins del castell hi havia: una exposició de fotos, una sala amb els trajes i armadures de persones que hi vivien abans, una missa, una sala amb objectes de tortura...
Tot seguit, vam anar a la furgoneta a dinar i quan vam acabar vam anar a la platja. Era molt plana i no hi havia onades.

Al final vam marxar i jo i el meu germà vam dormir tot el camí. M'ho vaig passar genial.

diumenge, 8 de gener del 2012

Un dia fascinant a Barcelona

Un dia el C. E. Albada (un campament d’estiu) ens va comunicar si volíem anar a Barcelona per anar a visitar els estudis de TV3, el Camp nou i el museu del Barça. Jo vaig anar a apuntar-me.

El dia de marxar em vaig haver d’alçar a dos quars de set del matí, jo i altres nens d‘Albesa i d’altres pobles ens vam haver d’esperar una bona estona fins quan per fi va arribar l’autocar. Vam parar a altres llocs però al final vam arribar al nostre destí: els estudis de TV3.



Vam veure platós muntats i desmuntats. Ja era l’hora de dinar i vam acabar la visita, al final de la visita ens van donar un moneder on hi havia gravat l’anagrama de TV3.


Havent dinat vam emprendre camí cap al museu del Barça i el Camp Nou. Però abans vam passar per la botiga del Barça. Ja s’havia acabat el temps de voltar per la botiga, va ser llavors quan vam entrar al museu, vam passar la planta del museu i vam arribar a la del camp on vam pujar a les grades i vam estar davant de les banquetes, també vam pujar a l’últim pis: és d'on emeten la radio i la televisió.