Animals salvatges

Els animals salvatges no tenen la vida fàcil per sobreviure en qualsevol lloc de la terra alguns estan adaptats a l’aigua i no poden viure en qualsevol altre lloc que no fos l’aigua.

Molts han de menjar molt poc al llarg del dia, perquè han de tenir molta paciència, tampoc poden beure quan volen, alguns no necessiten l’aigua tant com els altres ni menjar tant com els altres però tots necessiten l’aigua i el menjar com els altres.

Molts els cacem i no pensem amb ells i sempre els maltractem, els matem, els droguem... Encara que no sentim el que senten ells, algunes persones senten que saben com ells se senten els més perjudicats són els animals i la terra.

Animals com l’ós polar han d’aguantar molt fred, que pot arribar als 50 graus sota zero i encara més. Alguns exemples d’animals són: els ossos i els pingüins.

El carnaval a Balaguer

El carnaval de Balaguer és un carnaval molt divertit, perquè hi ha moltes carrosses igual que al de Lleida. Un any van donar: xuxeries, polseres i caramels.

Ve un grup d’animació i també ve el carnestoltes i parla, fa molt de riure. Aquest any, a les dotze de la nit fan el ball del carnestoltes, al balcó de l’ajuntament, a la plaça del mercadal fan les carrosses. A les 16.30 ho preparen, i arriben a les cinc de la tarda. Jo aquest any em vaig disfressar d’índia.

En una carrossa hi anaven els nens i nenes, i anaven d’abelles, l’escola es deia Espiga. Tot això va ser el vint-i-u de febrer, primer van fer la rua, després es va a la plaça, fan el grup d’animació i després els de l’ajuntament donen el berenar: coca de xocolata, i xocolata desfeta nomes als que es disfressen i quan acaben la gent marxa cap a casa.

Rugby

El rugbi és un esport molt divertit.

Es juga així: es un terreny de gespa, la pilota té forma de rombe i juguen dos equips, primer la treu un equip, es poden fer faltes. Els jugadors s’han de passar la pilota fins que arribin a la línia i continuen així fins que s’acabi el temps.

El rugbi és un esport d’equip practicat a l’aire lliure entre dos equips de set, tretze o quinze jugadors cadascun, depenent de la modalitat, els quals han de dur la pilota a les mans o en un braç i passar-la enrere amb les mans a un company o xutar-la. Rep el nom de rugby perquè es va desenvolupar en aquesta localitat anglesa.

El rugbi m’agrada perquè es un esport on poden fer faltes i m’agradaria jugar a l'equip del Barcelona.

Els meus animals de casa

Jo a casa tinc sis animals: Dos tortugues, dos gats, un gos i un peix. Les tortugues viuen al jardí amb una piscina que el meu pare els i va fer es molt gran. Tenen 10 anys hi ha l’hivern s’enterren sota terra. A la primavera tornen a sortir del clot i se’n van cap a la piscina.

També tinc dos gats: un que te 15 anys i l’altre te 8 mesos. La mes vella es diu Mixina i la deixem dormir a dins de casa i l’altre es diu negret perquè es tot de color negre i dorm al magatzem amb el Jaky.

També tinc un gos que es diu Jaky, té 1 any i me’l va donar el Manel Asenesio perquè no s’avia que fer-ne, es de color blanc i amb taques de color negre, es una raça petita.

Sempre te ganes de jugar i sempre salta. Abans del Jaky tenia un gos que es deia Doc. però es va fer vell i als 13 anys es va morir.

També tinc un peix que es de color taronja i te 3 anys. El vam comprar a una tenda de peixos de Mollerussa.

El bàsquet m'agrada

El bàsquet es un esport molt divertit perquè fas molt esport i va molt bé perquè així si fas partits coneixes altres equips d’altres pobles o ciutats. Així aprens a jugar, aprens i saps les normes.

Per jugar a bàsquet necessites una pilota de bàsquet, un xandall de l’equip, unes sabates de bàsquet, una bossa per dutxar-se, formar un equip... Així aprendràs més noms d’uns altres països i tindràs més amics per jugar a uns altres esports per exemple: el fútbol, el tennis, el rugbi, l’handbol, l’hoquei...

També existeixen altres tipus de bàsquet: com el bàsquet de rodes... Amb aquest esport nomes poden jugar els homes que tenen una malaltia, i que no poden caminar i per això han de jugar amb cadira de rodes.

A mi m’agraden tots els esports: el bàsquet, el futbol, el tennis, el rugbi, l’handbol, l’hoquei, etc. També existeixen unes regles: només pots fer servir les mans i si la pilota et toca al peu es falta i treus de banda.

També hi ha les passes, et xiulen passes quan fas mes de dos passes. També hi ha tres segons a la zona, es quan un jugador que té la pilota i està amb la pilota a sota la cistella. Cada equip té 24 segons per tirar a cistella...

Ja veieu que el bàsquet és un esport que m’agrada molt...

Abandonament d'animals

Hola, sóc la Laura i os voldria parlar de la gent que abandona els animals. Crec que està molt mal fet el que fan aquest tipus de gent amb els pobres animalons. Els pobres gossos que et trobes per la carretera abandonats o també per davant de casa teva morts de gana.

La meva padrina em va dir que una amiga seva se’n va trobar un lligat amb un filferro pel coll penjant d’un pal de la llum, també te’n trobes pel carrer amb el llacet de regal de Nadal... Ai, pobrets!

La meva gosseta es diu Cuca i es un gos que abans estava abandonat i ara té la sort de tenir una família que la cuida i se l’estima. Ja porto amb ella quatre anys. Era al Camí del Riu i me’l van portar a casa la família del Sergi Bo.

No sol s’abandonen els gossos, també els gats i d’altres com el gat... Però no sol es l’abandonament perquè també hi ha animals salvatges que la gent els pega sense cap motiu. Aquells pobres animals ho deuen passar molt malament. També us dono un consell: si els voleu ajudar i també voleu un gos o gat agafeu-lo de la perrera que pobrets fan una mica de pena.

Els meus gats

Ara fa poc, quan vam anar al Romeral, la meva gata va criar tres gatets, dos eren de color blanc i un de color negre, però els dos blancs van morir i ara només queda el de color negre i la meva gata l’està cuidant molt bé.

També tinc un altre gat, amb taques però amb la gent del carrer es furro, però amb jo, el meu germà i la meva mare no ho és. La meva gata, que ha criat els tres gatets, és mansa amb tothom menys amb el meu pare perquè sempre l’enreda i la molesta molt.



Aquests dos gats me’ls vaig trobar pel carrer, els vaig agafar i li vaig preguntar a la meva mare si els podia tenir i em va respondre que sí, i ja fa potser tres o quatre anys que tinc aquests dos gats.

Abans també tenia gats, quan era molt petit però es van morir perquè eren molt vells.

Un dia a la Pobla de Segur amb tren

El día 20 de Març al matí, vàrem anar a Térmens a pujar al tren, que va fins a la Pobla de Segur. El recorregut és d’una hora i mitja aproximadament. Vàrem marxar de Térmens a les 9 h i 29 minuts i vàrem arribar allí a les 11 h.

Quan vam arribar allí vam anar a un prat a vora de l’estació a esmorzar, quan vam estar tots a punt vam marxar cap a museu dels “raiers” que eren els que conduïen els rais, però més que res era dels “rais”.

Els “rais” eren una mena de barques que baixaven pels rius de les muntanyes quan hi havia molta aigua, ja que sinó tocarien al fons del riu. Servien per a transportar la fusta de les muntanyes fins a les ciutat com: Lleida, Tortosa...

Primerament feien baixar els troncs sols de dalt de la muntanya, perquè si feien baixar directament els “rais” de les muntanyes es trencarien, i per aixó els feien baixar i als rius com el Noguera Pallaresa feien com una barrera perquè les fustes es quedessin agafades i des d’allí poder muntar els “rais”.

Els feien baixar directament fins a Tortosa o altres pobles o ciutats.
Varem anar cap al cap de futbol i allí vam dinar i vam jugar. Després de dinar els nens/es de 3r, 4t, 5t i 6è, vàrem anar a veure el molí de l’oli, però estava tancat i no vam poder entrar.

Després vàrem anar cap a l’ajuntament, on ens vam fer unes fotos de grup i vàrem tornar cap al cap de futbol. Un cop allí tota l’escola vam tornar cap al prat i des d’allí vàrem anar al tren, i el maquinista ens va deixar pujar a la cabina de conducció i varem tocat la botzina.

A les 6 h i 5 minuts vàrem tornar cap a Térmens, on vam arribar a les 7 h i 35 minuts. Allí ens esperaven tots els pares que en veure el tren es van ficar molt contents.

Va ser molt divertit, tot hi que no vam poder entrar al molí de l’oli, però tot i això ens ho vam passar tots molt bé i ens va agradar molt d’anar al tren amb les nostres tutores i altres mestres.

Anem a esquiar !

Els dies 21-22 de febrer vam anar a esquiar els cursos de 5è i 6è, n’hi havia alguns que no en sabien, com jo, però en vam aprendre, també n’hi havia que ja en sabien, però els van ensenyar coses que encara no dominaven del tot bé. I no sol feien esquí sinó que també hi havia alguns nens d’aquí Albesa que van fer snow-board.

També hi havia hores lliures, i era quan tots practicàvem el que havíem après aquell dia. Però si volies també anaves amb els amics a algunes altres pistes. Després baixàvem pels telecadires i anàvem cap a l’alberg, on vam dormir, sopar, esmorzar...



I el segon dia, és a dir, el dia vint-i-dos, com que ja dominàvem més les tècniques, vam poder passar-nos-ho més bé perquè com que ja en sabíem més vam poder baixar més pistes...

Quan vam haver de marxar, no volíem marxar, almenys jo, però també teníem ganes de veure als nostres pares. Quan vam arribar vam descarregar les bosses de la roba... I després vam pujar al cotxe i vam marxar cap a casa.

I així va ser la sortida a Portainé !

La nostra garuta

La nostra garuta és del padrí del Manel Asensio. És un corral i ens l’han deixat perquè ens hi poguéssim fer una garuta. És una mena de corral petit on hi ha un sofà, tres o quatre matalassos, una finestra petita, un pati i més coses.

Allà hi passem l’estona i ara hi hem portat un ordinador vell que ara té el Manel perquè no anava bé, encara que potser l'arreglarà i tindrem ordinador, però sense Internet. Però això no importa, perquè jo tinc molts jocs i cada vegada l'amagarem.

La garuta és del Manel, el Sergi Bo i jo. Hi solem anar després del cole, els dissabtes i algun diumenge. La garuta està molt neta perquè la tenim molt ben cuidada: l'escombrem, li traiem la pols, també netegem les canaleres, i la tenim molt ben organitzada.