La Pedrera és un lloc molt bonic i molt divertit del poble d’Albesa. Hi ha molts arbres, un tobogan, i moltes coses més. La Pedrera és un lloc molt gran que té tres plantes.
La planta baixa no té gaires coses però a la segona planta hi ha una paret on nosaltres de vegades hi juguem, amb un joc que es diu “una paret”. A la planta de dalt de tot hi ha moltes coses com ara: un tobogan, un pneumàtic que esta enganxat amb unes coses però que està petat. Hi ha unes barres que semblen un castell. A la Pedrera hi ha moltes pedres i suposo que per això li diuen així . A la Pedrera hi ha com un bosc petit i a dalt de tot hi ha com unes cases destruïdes on s’hi veu només les parets. Allà s’hi poden fer moltes cabanetes, encara que es poden veure molt fàcilment i te les poden destruir.
La Pedrera està molt bé, perquè si jugues a amagar no et pot veure ningú perquè hi ha molts arbres i per això no et pot veure ningú. La Pedrera es un lloc gran. Es un lloc on hi va molta gent perquè és molt coneguda, allà hi van molts nens grans i també homes. M’agrada anar a la Pedrera, us ho recomano.
dijous, 28 de febrer del 2008
Tenir gos
Tenir gos es una responsabilitat molt gran perquè li has de donar menjar, portar-lo a passejar pel carrer, cuidar-lo.També has de tenir una casa bastant gran perquè si ha d’estar tancat tot el dia dins una gàbia s’avorrirà molt.
Hi ha diferents classes de gossos, n’hi ha de petits i de grans, algunes races de gossos petits com els Yorkshire, els gossos salsitxa, etc. De gossos grans podríem anomenar el Pastor Alemany, el Pastor Belga, els Hasquis, els dòbermans, etc.
Si tens un gos has vigilar, ja que si vols tenir un gat segurament es barallarien però si els vas acostumant ja es faran amics. No has d’estar sempre per un animal perquè sinó l’altre es posarà gelós.
Jo tinc un hasqui que es diu Nuk, és bastant gran, té 10 anys però comptant els anys canins en té 70 perquè els anys canins són els anys que té multiplicats per set.
Casa meva té un jardí bastant gran i la casa del cantó hi viu mon cosí, que es diu Andreu i també té un gos, un Pastor Alemany. Entre les dues cases hi ha una reixa que separa els jardins, els dos els tenim molt grans i no ens cal portar el gos a passejar gaire sovint. No obstant, jo el porto a passejar tres dies a la setmana: el meu recorregut és sempre el mateix, anem fins al camp de futbol, el deixo córrer una estona per allí i llavors l’agafo i ens en tornem a casa.
dimecres, 27 de febrer del 2008
La caminata per albesa
Avui tota la classe hem anat a caminar per Albesa a veure els paisatges transformats per l’home.
Hem sortit de classe tots emocionats i primer de tot hem passat pel carrer de la secla, tot anant cap a l’església. Teníem fotos de com era Albesa abans i les comparàvem amb com és ara: deu n’hi do quina diferència!
Havíem de guiar l’Ariadna perquè ella no es d’aquí i no es coneix el poble.
Després hem anat a la Pedrera i hem fet la foto. Hi havia un gata molt juganera i es deixava tocar.
Quan hem anat cap al carrer del forn hi hem fet una altra foto. Hem anat ca a cal Esmet i ens hem trobat tres gossos, els tres eren carinyosos i una estava embarassada. Ens hem trobat les dependentes de ca l’Esmet i els hem ensenyar les fotos.
Quan hem tirat cap al turonet de davant de casa de l’Oriol hem vist una vista fabulosa. Ens hem fet una foto amb el paisatge i jugàvem a buscar les nostres cases. Mentre baixàvem pel camí hem decidit que un dia d’aquests aniríem a fer un tomb amb bicicleta.
Tota la classe pensem que l’Ariadna és una bona professora.
Hem sortit de classe tots emocionats i primer de tot hem passat pel carrer de la secla, tot anant cap a l’església. Teníem fotos de com era Albesa abans i les comparàvem amb com és ara: deu n’hi do quina diferència!
Havíem de guiar l’Ariadna perquè ella no es d’aquí i no es coneix el poble.
Després hem anat a la Pedrera i hem fet la foto. Hi havia un gata molt juganera i es deixava tocar.
Quan hem anat cap al carrer del forn hi hem fet una altra foto. Hem anat ca a cal Esmet i ens hem trobat tres gossos, els tres eren carinyosos i una estava embarassada. Ens hem trobat les dependentes de ca l’Esmet i els hem ensenyar les fotos.
Quan hem tirat cap al turonet de davant de casa de l’Oriol hem vist una vista fabulosa. Ens hem fet una foto amb el paisatge i jugàvem a buscar les nostres cases. Mentre baixàvem pel camí hem decidit que un dia d’aquests aniríem a fer un tomb amb bicicleta.
Tota la classe pensem que l’Ariadna és una bona professora.
El club dels óssos
Títol: El club dels óssos
Autor: Mira Lobe
Editorial: Cruïlla
Edició: Segona
Resum
Aquest llibre tracta d’uns nens que decideixen formar un club per ajudar a la gent que ha patit una injustícia. Els membres del club son: Peter el Gran, Theo l’Ós, Rudi el Rondinaire, Gretel l’Astuta, Poldi Caramel i Ferdi la Puça. Al club dels óssos no hi pot pertànyer tothom, per això els seus membres han de procurar de no cometre cosa dolenta. El club dels óssos viurà un munt d’aventures molt emocionants. Una de les aventures més emocionants que viuen tracta de veure el fantasma d’home molt cruel que va desaparèixer d’un dia per l’altre. Però descobriran un munt de coses sorprenents que mai s’havien imaginat.
Autor: Mira Lobe
Editorial: Cruïlla
Edició: Segona
Resum
Aquest llibre tracta d’uns nens que decideixen formar un club per ajudar a la gent que ha patit una injustícia. Els membres del club son: Peter el Gran, Theo l’Ós, Rudi el Rondinaire, Gretel l’Astuta, Poldi Caramel i Ferdi la Puça. Al club dels óssos no hi pot pertànyer tothom, per això els seus membres han de procurar de no cometre cosa dolenta. El club dels óssos viurà un munt d’aventures molt emocionants. Una de les aventures més emocionants que viuen tracta de veure el fantasma d’home molt cruel que va desaparèixer d’un dia per l’altre. Però descobriran un munt de coses sorprenents que mai s’havien imaginat.
El tractor
En aquest escrit parlaré del tractor perquè és una màquina impressionant. El tractor es molt útil, es fa anar quasi per a tot: per llaurar, sembrar, currar, trisellar, ensofatar...
He triat el tractor perquè m’agraden les màquines, no només m’agraden sinó que també m’agrada fer-les anar, ja que el meu pare me n’ha ensenyat i ara en sé tant que ja m’ho deixa fer sol.
El tractor a darrere té uns hidràulics que són per enganxar-los amb unes boles, i més cap dalt hi ha com un enganxe i allí s’hi enganxa com un braç que fa que pugi recte, i al mig hi ha com uns enganxes per enganxar les coses que han d’anar amb oli.
Al mig hi ha a la cabina, hi ha un seient, un volant, les marxes, les llums, l’hidràulic etc.
Al davant hi pot anar una pala i un hidràulic si vols. Però normalment hi va un contrapès.
He triat el tractor perquè m’agraden les màquines, no només m’agraden sinó que també m’agrada fer-les anar, ja que el meu pare me n’ha ensenyat i ara en sé tant que ja m’ho deixa fer sol.
El tractor a darrere té uns hidràulics que són per enganxar-los amb unes boles, i més cap dalt hi ha com un enganxe i allí s’hi enganxa com un braç que fa que pugi recte, i al mig hi ha com uns enganxes per enganxar les coses que han d’anar amb oli.
Al mig hi ha a la cabina, hi ha un seient, un volant, les marxes, les llums, l’hidràulic etc.
Al davant hi pot anar una pala i un hidràulic si vols. Però normalment hi va un contrapès.
La bandera catalana d’Albesa
La bandera de Catalunya per a mi és impressionant, la millor de totes. Té quatre barres vermelles i cinc de grogues.
A Albesa hi ha una bandera Catalana molt gran aguantada per un pal molt gran de color blanc. Esta situada al “Castell del Sinto”, on abans hi havia un castell molt gran i molt bonic (això és a la vora de la carnisseria de ca l’Esmet). Hi ha una vista meravellosa, és veu quasi tot el poble, la zona d’esbarjo dels nens, la Pedrera, el camp de futbol i moltes més coses.
Al Castell hi han moltes males herbes i també hi ha una costa on quan érem petits hi fèiem curses, encara que hi havia vegades que no sabíem frenar i acabàvem a baix de tot! El més divertit és que hi ha diversos camins per arribar a baix de tot.
De vegades el pal cau, i l’hem de tornar a plantar entre tots els joves i més gent del poble, i quan està penjada la bandera cantem l’himne. Els nens llegim un escrit, envoltats per una bandera molt llarga de Catalunya i per acabar tiren una “traca” i fa molt soroll. Després anem tots a la saleta i fem un pica-pica que està per llepar-se els dits.
A la vora del “Castell del Sinto” a l’estiu els majors de 16 anys es construeixen un cotxe ells sols i fan una cursa fins a baix . Baixen per la costa però de vegades algun no frena i en lloc de frenar a baix continuen pel carrer fins que el cotxe es para sol.
Espero que l’aneu a veure, és molt gran i impressiona molt i si pugeu fins dalt al turó veureu la vista esplèndida del poble d’Albesa. I si viviu a Albesa podeu buscar la vostra casa. A l’estiu t’aconsello que no hi vagis perquè esta ple d’abelles i mosquits.
A Albesa hi ha una bandera Catalana molt gran aguantada per un pal molt gran de color blanc. Esta situada al “Castell del Sinto”, on abans hi havia un castell molt gran i molt bonic (això és a la vora de la carnisseria de ca l’Esmet). Hi ha una vista meravellosa, és veu quasi tot el poble, la zona d’esbarjo dels nens, la Pedrera, el camp de futbol i moltes més coses.
Al Castell hi han moltes males herbes i també hi ha una costa on quan érem petits hi fèiem curses, encara que hi havia vegades que no sabíem frenar i acabàvem a baix de tot! El més divertit és que hi ha diversos camins per arribar a baix de tot.
De vegades el pal cau, i l’hem de tornar a plantar entre tots els joves i més gent del poble, i quan està penjada la bandera cantem l’himne. Els nens llegim un escrit, envoltats per una bandera molt llarga de Catalunya i per acabar tiren una “traca” i fa molt soroll. Després anem tots a la saleta i fem un pica-pica que està per llepar-se els dits.
A la vora del “Castell del Sinto” a l’estiu els majors de 16 anys es construeixen un cotxe ells sols i fan una cursa fins a baix . Baixen per la costa però de vegades algun no frena i en lloc de frenar a baix continuen pel carrer fins que el cotxe es para sol.
Espero que l’aneu a veure, és molt gran i impressiona molt i si pugeu fins dalt al turó veureu la vista esplèndida del poble d’Albesa. I si viviu a Albesa podeu buscar la vostra casa. A l’estiu t’aconsello que no hi vagis perquè esta ple d’abelles i mosquits.
dijous, 21 de febrer del 2008
Carnaval a Prades
El carnaval de Prades és a la nit, i pares, mares, famílies o grups anem disfressats. Els nens que han col·laborat durant tot l’any pugen a dalt de les carrosses i els altres que van disfressats van a darrere, encara que passes una mica de fred. Hi havia un total de vuit carrosses, la dels mexicans, la dels borratxos, la de la Sirenita, la dels pastissos....
Jo estic al càmping, tal com us vaig explicar la altra vegada. Els caps e setmana hi anem i dormim una mena de bungalow. Aquell dia de Carnaval van vindre el meu cosí Guillem, la meva amiga que es diu Laia que no es la de Albesa sinó que és de Sant Màrtir de Malda, un poble de d’Urgell.
La Laia es va disfressa de bruixa, el meu cossi es va disfressar de pirata i jo de xinesa molt idèntica tal com ho veieu a la imatge.
Jo estic al càmping, tal com us vaig explicar la altra vegada. Els caps e setmana hi anem i dormim una mena de bungalow. Aquell dia de Carnaval van vindre el meu cosí Guillem, la meva amiga que es diu Laia que no es la de Albesa sinó que és de Sant Màrtir de Malda, un poble de d’Urgell.
La Laia es va disfressa de bruixa, el meu cossi es va disfressar de pirata i jo de xinesa molt idèntica tal com ho veieu a la imatge.
dimecres, 20 de febrer del 2008
El Fernando Alonso, el meu ídol.
M’agradaria parlar-vos del Fernando Alonso, perquè es el meu ídol de la formula 1. Per a mi és un crack, ja que ha guanyat dos mundials i moltes curses des de que corre a la formula 1. De fet, quan era petit ja destacava i era molt bo en curses de cars, i també n’havia guanyat moltes.
El Fernando Alonso fa 7 anys que core a la formula 1, el seu primer gran premi va ser el d’Austràlia el 2001 i la primera cursa que va guanyar va ser al gran premi d’Hongria al 2003, on Kimi Raikonen hi va quedar segon.
El Fernando Alonso va començar a competir de molt petit quan tenia tres anys als cars, i el seu primer gran premi va ser a Astúries, la seva terra.
Al 1999 va passar a córrer amb Nissan en aquell mundial va quedar quart.
L’any 2001 el va fitxar Renault i va ser el pilot mes jove en córrer a la formula 1.
Al 2005 va guanyar el seu primer mundial.
Al 2006 va tornar a guanyar el mundial superant a tots els seus adversaris.
Al 2007 va canviar d’escuderia, de Renault a Mclaren-Mercedes, on es va trobar amb un rival molt fort i on hi va haver baralles pel mundial, encara que al final no se’l va emportar cap dels dos, se’l va emportar un de Ferrari, el Kimi Räikkönen.
Al 2008 ha canviat d’escuderia novament i torna a casa, a Renault, on intentarà guanyar un altre mundial.
La segona part de Kadinjir
Títol: Kadinjir, el senyor de Zapp
Autor: Joan Llongueras
Autor: Mercè Masnou
Editorial: Rocaeditorial
Data de publicació: 2/2007
Resum:
Tornen les aventures de la Isthar i companyia. En aquesta aventura la Isthar coneixerà finalment a seva avia, la Nirgal. La Isthar encara haurà d’assolir sis nivells, i a més a més també haurà d’intentar impedir que l’Usumgal, rei dels musdagurs, destrueixi Boma, la capital dels sutums, i que conquereixi el mon humà. També coneixerà els xíbits, uns animalons grocs molt bonics que l’ajudaran quan faci falta. I també coneixerà altres persones que també l’ajudaran. Però per aconseguir-ho haurà de superar un seguit de problemes que sols la reina dels zitis pot solucionar. Ho aconseguirà? Si vols saber com acaba llegeix-te el llibre.
Autor: Joan Llongueras
Autor: Mercè Masnou
Editorial: Rocaeditorial
Data de publicació: 2/2007
Resum:
Tornen les aventures de la Isthar i companyia. En aquesta aventura la Isthar coneixerà finalment a seva avia, la Nirgal. La Isthar encara haurà d’assolir sis nivells, i a més a més també haurà d’intentar impedir que l’Usumgal, rei dels musdagurs, destrueixi Boma, la capital dels sutums, i que conquereixi el mon humà. També coneixerà els xíbits, uns animalons grocs molt bonics que l’ajudaran quan faci falta. I també coneixerà altres persones que també l’ajudaran. Però per aconseguir-ho haurà de superar un seguit de problemes que sols la reina dels zitis pot solucionar. Ho aconseguirà? Si vols saber com acaba llegeix-te el llibre.
dimecres, 13 de febrer del 2008
Castelló de Farfanya el poble dels meus padrins i els tiets
A Castelló hi ha una església a dalt un turó que es diu St. Maria. Hi havia les restes dels comptes d’Urgell. Esta envoltada per un conjunt medieval de muralles mig derruïdes i torres, una de les quals es manté dempeus. A dins del poble hi ha una Plaça Major on hi ha una altre Església anomenada Sant Mique,l on hi ha un retaule del segle XIV de pedra molt ben conservat, un dels millors de Catalunya. A la mateixa plaça hi ha la plaça de la Vila, i a l’altra punta hi ha una casa dels Ducs d’Alba, ara s’anomena Centre i és on ara hi ha la llar dels jubilats. Al soterrani hi havia la presó. Encara es conserva la porta i un forrellat de més d’un metre d’amplada. A prop de la presó hi ha una font que sembla una cova feta de pedra treballada. Deixant de banda el tema cultural a Castelló hi ha d’altres coses: el riu anomenat Farfanya travessa el poble de Nord a Sud, el poliesportiu i les piscines. A l’escola el pati s’anomena “El ball de la facina”, on anem a jugar a futbol i abans hi feien el ball.
Els padrins viuen al Carrer Torrent que és on vaig a l'estiu de vacances. Al Torrent hi juguem a futbol, passejo amb el vespino i a la nit anem a prendre la fresca. Mentre la gent parla els nens juguem a amagar.
Els padrins viuen al Carrer Torrent que és on vaig a l'estiu de vacances. Al Torrent hi juguem a futbol, passejo amb el vespino i a la nit anem a prendre la fresca. Mentre la gent parla els nens juguem a amagar.
Un vol amb helicòpter
Anar amb helicòpter es una de les experiències mes boniques hi he pujat diverses vegades va ser a la vall fosca hi vaig anar va ser fa 4 anys, hi vaig anar amb el meu pare el primer que vaig fer es pujar, em vaig posar els cinturó i vam despagar vaig tenir una sensació com si m’arranquessin el cervell quan ets a dalt el més bonic es beure els paisatges quan vam aterrar, es el que em va agradar mes. Va ser un dia inoblidable i molt divertit. Vaig veure un paisatge molt bonic i un restaurant i uns refugis molt bonics.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)