Notícia

El problema de poder pagar la llum

A Catalunya hi ha moltes famílies que tenen problemes de diners,
perquè no tenen feina.

Cada vegada hi ha més famílies, sobretot amb nens petits, que no tenen diners ni per menjar durant tot el mes. Aquest problema ara encara és més greu perquè el govern ha dit que s'apujarà la factura de la llum.
Aquestes famílies no poden pagar la factura, i això vol dir que no poden gairebé cuinar ni fer funcionar la calefacció.

Aquest és un problema que cada dia és més freqüent, i el govern i les companyies elèctriques haurien de solucionar, ja que cada any tenen beneficis i no pensen en aquesta pobra gent.

La notícia

GOSSOS ABANDONATS ENTREN A          GRANGES PER  ATACAR

El dia 12 de febrer, a la granja de cal escabellat, van entrar uns gossos abandonats a mossegar els  vedells.

El dia 12 de febrer van entrar a la granja de cal escabellat, uns gossos abandonats que no tenien gana, només volien atacar. Van atacar més de 6 vedells. Els amos de la granja ja no sabien què fer; alguns vedells es van salvar però n’hi va haver algun que inclús  posant-los injeccions,  medicaments, etc.  no es van poder salvar, per les mossegades del gossos. 

Els mossegaven en uns llocs que ja no es podien salvar i els que vam salvar ja no valien per res així que es van perdre diners, però els de cal escabellat van pensar en posar un pastor elèctric, que és per a protegir  la granja, però val molts diners; llavors van posar càmeres de vigilància i va dona resultat. Els agents rurals van matar  dos gossos ,els de cal escabellat dos més  i van veure un que portava una cua mot llarga. Aquell devia ser el cap i al final el van enganxar però  malgrat tot encara continuen els atacs.

No armes al món

Les armes són focs perillosos que les nenes i nens no poden tocar, per això els que venen armes que no les donin a homes, dones, nens i nenes perquè podrien fer mal a algú ho fer-se'n amb ells mateixos.

-Les armes són necessàries per als policies.

-Les armes són necessàries pels caçadors, perquè sinó no tindríem menjar.

-Les armes són necessàries pels vigilants o guàrdies de presons.

Les dones els homes i els nens no haurien de tenir armes.

No hi hauria d'haver tantes armes al món perquè així no matarien a
tanta gent, ni hi haurien assassins.

Jo crec que els nens no n'haurien de tenir, també sé que no
s'haurien de fabricar tantes armes i que els de les empreses,
tendes... que no ho venguessin a qualsevol home, dona, nen o nena.

Cap de setmana

El divendres 14 de març era festa major, jo i la meva germana vam anar a Lleida amb la meva padrina. També vam anar al parc. I a la tarda vam venir cap a Albesa, vaig agafar el berenar i vaig marxar cap a voltar amb els meus amics. A la nit feien un concert de musica “rock”. El dissabte  vaig anar a les cassolades del poble, vam dinar cassola i després vam anar a les firetes,  i després vam fer guerra de globus d’aigua.

A la nit vam jugar a la mòmia i també feien un ball per als jubilats. El diumenge vam anar a Alcarràs a provar una “pit bike” per a mi, els altres nens van fer carreres i els nens més petits van fer carreres amb “pockets “,  després vam anar a fer un beure i més tard vam anar a casa i després vam anar a voltar amb els meus amics.

Cap de setmana

Aquest cap de setmana dia 14 de març, a la festa major d’Albesa, vaig fer moltes coses.

El divendres al matí vaig fer uns quants deures, vaig jugar a la Play i a la tarda vaig anar a jugar amb els meus amics, vam anar als Sarraïns perquè feien les firetes, després d’estar una estona allí, vam anar a ca l’Alba i vam comprar uns quants cromos, després vam anar a la rampa, després d’estar una estona a la rampa amb les bicis pujant i baixant, vam anar a voltar pel poble.

Dissabte em vaig llevar d’hora perquè havia de jugar un partit de futbol a les 9:30, jugava contra l’Agramunt. Nosaltres vam començant a marcar al minut tres de la segona part, dos minuts després ells van empatar el partit, i acabant la segona part, ens van marcar l’1-2 a favor d’ells. Començant la tercera part vam tornar a marcar, amb un xut des de fora l’àrea, i a la sortida d’un córner es van avançar al marcador. El nostre entrenador ens va dir que si no sortíem a guanyar aquell partit, perdríem totes les possibilitats de guanyar el títol de lliga. Tots nosaltres vam sortir motivats i vam empatar el partit, al minut 48 vam empatar el partit amb un súper gol, que va entrar per tota l’esquadra, i just abans que l’àrbitre pites el final del partit, una combinació del davanter i el centrecampista ens van donar el gol de la victòria. A la tarda vaig anar a Juncosa dinar i quan vaig tornar vaig fer tots els deures.

 

Diumenge vaig fer deures al matí i a la tarda vaig anar a veure mon germà, jugaven contra l’Almacelles, va ser un partit fàcil, van guanyar 6-0 i de moment el seu equip va primer a la lliga.

I a la nit em vaig preparar la motxilla per anar dilluns a l’escola.

Cap de setmana de les cassolades

El divendres 14 de març era festa i la meva mare em va comprar la Premium box i la Caixa de cartró d’Invizimals. Llavors em vaig passar tot el matí jugant-hi. A la tarda me’n vaig anar a entrenar i després me’n vaig anar al partit dels grans que va ser molt impressionant, van fer dos pròrrogues i al final van acabar guanyant al Peñas Huesca. Després me’n vaig anar cap a casa a dormir. 

L’endemà dissabte em vaig llevar d’hora perquè havia de jugar amb els d’un any més gran que jo, i després amb els de la meva edat. Vam perdre els dos partits però vam perdre de poc. A la tarda la meva mare em va donar l’àlbum d’Invizimals i em vaig passar quasi bé tota la tarda posant els cromos a dins de l’àlbum. Després vaig jugar amb el meu pare a la WIIu, al joc NBA2K13. Llavors vaig sopar i me’n vaig anar a dormir aviat. 

Diumenge em vaig aixecar tard i vaig invitar al Roc a jugar a la WIIu i a quedar-se a dinar. Vam jugar al joc que és diu Lego Marvel Super Heroes, que va d’aventures i de pegar a persones, volar, agafar cotxes, avions, helicòpters... Llavors ens en vam anar a fora a jugar a la cistella de bàsquet que tinc a fora al jardí. Al cap d’una estona ens en vam tornar cap a dins, vam dinar i cap allà a les 5 vam marxar a voltar pel poble. M’ho vaig passar súper bé, llavors vaig tornar cap a casa. Vaig jugar una mica a la WIIu, vaig sopar i me’n vaig anar a dormir.

 L’endemà me’n vaig anar a l’escola, aquest cap de setmana m’ho vaig passar molt i molt bé.

Cap de setmana

El divendres 14 de març era festa major, jo i la meva germana vam anar a Lleida amb la meva padrina. També vam anar al parc. I a la tarda vam venir cap a Albesa, vaig agafar el berenar i vaig marxar cap a voltar amb els meus amics. A la nit feien un concert de musica “rok”. El dissabte  vaig anar a les cassolades del poble, vam dinar casola i després vam anar a les firetes,  i després vam fer guerra de globus d’aigua. A la nit vam jugar a la mòmia i també feien un vall per als jubilats. El diumenge vam anar a Alcarràs a provar una “pit bike” per a jo, els altres nens van fer carreres i els nens més petits van fer carreres amb “pockets “i després vam anar a fer una coca cola i després vam anar a casa i després vam anar a voltar amb els meus amics.

La carta al director

Hola, em dic Roc Codes Garcia i vaig a l’escola l’Àlber. Albesa és un poble molt petit i jo crec que i hauríem de ficar coses per l’escola per a que els nens i nenes poguéssim jugar sols i fer un pati per als nens petits, perquè si no moltes vegades als petits ens els emportem pel davant i els hi fem mal,  nosaltres no volem fer mal als petits. També necessitaríem un camp de bàsquet per  als nens que volguessin jugar a basquet i així tots estaríem molt millor. També hauríem de fer un poliesportiu per a als nens de l’escola i així podrien anar a fer gimnàstica. A fora de l’escola hauríem de fer una pista una “pul” per principiants i una per més bons “extrems” de BMX i patinets.

Malgrat les coses que ens falten a Albesa tenim la medusa, que és una pedra de l’època romana que van descobrir fa una anys, el dia de les cassoles que els nens i els pares fan les cassoles i després se les mengen els que les preparen, els postres de la medusa de Cal Toni un bar restaurant, un semifred de crema catalana , la vil·la romana on han trobat habitacions dels romans ...  Albesa és bastant famosa per les coses que tenim però necessitem nous equipaments, sobretot una escola nova. Moltes gràcies senyor director.

Roc Codes Garcia 5é  

Carta al Director

Hola, em dic Àngel  Térmens i visc a Albesa. Fa un any que jugo a futbol i els meus amics m’inviten als seus aniversaris i moltes vegades anem a jugar al camp de futbol de Rosselló i està molt mal cuidat.

El camp és completament de terra i es fa impossible jugar-hi, les botes de futbol se t’enfanguen i després costen molt de llampegar-les ja que si les poses  a la rentadora se’t fan petites i valen molts euros.

Sort que a la vora del camp hi ha un camp petitet de futbol sala però al descobert, té dues característiques: una de bona i una de dolenta, la bona és que s’hi juga molt a gust i la dolenta és que si caus et pots fer mal.

Tots els camps de futbol haurien d’estar en bon estat perquè els nens poguessin jugar més bé.

Tutors de contes

El dimarts dia 3 de desembre vam fer tutors de contes a l’escola Àlber.

És una activitat que consisteix en preparar un conte per a dos o tres nens d’educació infantil. Ho fan els de 5è i 6è de primària.

Primer es tria un llibre adequat per nens d’educació infantil i fer una fitxa de dos o tres exercicis fàcils del llibre. Has de estudiar una mica el llibre per quan els hi expliquessis.

Aquell dia vam anar a la classe de sisè (a la sala d’ordenadors). Estàvem asseguts a la segona fila de la dreta a l’entrar.

Jo tenia a en Ramon , l’Àlex i el Sergi que no va venir. Els hi vaig preparar un conte amb titelles perquè s’ho passessin molt bé, va ser una bona manera de ensenya’ls-hi a compartir.

Aquell dia m’ho vaig passar molt be, l’únic que no em feia el dia animat era un examen de medi a segona hora de la tarda.

Al final el vam fer l’endemà.

Carta al director

Hola,  em dic Joan Antoni Martínez Jove i jo crec que a Lleida, a les “Basses d’Alpicat”,  recuperaria les piscines que van deixar perdre perquè abans hi anava molta gent, i es podia fer carn a la brasa, ara està tot abandonat, els lavabos estan plens d´ocells  morts  i tot està pintat amb tints,  les piscines estan buides i les entrades estan trencades.

Jo crec que ho haurien de arreglar-ho i fregar-ho  perquè així tornaria la gent a les piscines i farien carn a la brasa, i  jo vindria a les piscines a banyar-me i jo crec que és una bona idea tornar-les a obrir.

No al Tabac

El tabac és una droga i està demostrat que és dolent per a la salut.


Per una banda, la gent que té bars o discoteques diuen que allí s'hauria de poder fumar. És un negoci per als que el fabriquen.


Per altra banda, és dolent per a la salut. No hauria de fumar ningú. Perjudica als que hi ha a la vora dels fumadors.


Jo penso que si no fumés tanta gent no es moririen tants homes i
tantes dones. Jo crec que no s'hauria de fumar, però pels fumadors hi
hauria d'haver un lloc lliure per a ells.

Dràcula

Aquest llibre és diu dràcula i jo el recomano per què és un llibre fantàstic i pler d’aventures. Va de que un nen que és diu Pere, ell s’apunta en un teatre i resulta que hi ha un noi que es estranger i sospiten d’ell.

 Els nois: en Pere, en Víctor, el germà del Pere i l’Èlia. Van trobar moltes pistes i van veure a un dràcula , al final van secuestrar a l’Èlia però en Pere i en Víctor la van rescatar. El dràcula era un lladre estranger, al final es va escapar. Aquí acaba la recomanació i el resum del llibre, espero que us hagi agradat.

El secret del castell del Cingle

El castell del cingle es un llibre molt divertit i emocionant (és de misteri), els seus personatges són en Brock, la Pam i en Peter.

La seva àvia Hetty els convida a casa seva per les vacances d’estiu. La àvia viu a  Rockhurst, un poble entre muntanyes i coronat per un castell que amaga un misteri: uns lladres que estan amagats a dintre del castell i amaguen un secret.

Els nens van entrar per un passadís secret. Els lladres persegueixen als nens per tot el castell i els nens entren i surten per passadissos secrets.

Al començament de la història en Peter i la Pam se’n van a casa de la seva tieta Hetty a passar-hi l’estiu, en Peter s’ensuma aventures ja abans d’haver arribat a l’estació on

l’esperava en Brock.

 

Els nens, al nus de la història, entren dins al castell, el van mirant i es troben una cambra tancada amb pany i clau,  en Brock la va obrir i la Pam estava morta de por, no us explico el que hi havia  perquè és un secret...

Al final de la història la Pam després d’haver sortit del castell molt ràpid va anar a buscar al seu oncle i quatre policies, ho va explicar tot i també les entrades secretes: l’entrada principal, l’entrada de la cuina, l’entrada secreta i la de saltar d’un arbre fins a dins de la finestra. Després d’haver entrat van trobar en Brock i en Peter    sans i estalvis

i els lladres atrapats dins d’una cambra.

Carta al director

Benvolgut director, em dic Arnau Jové Abad i sóc d’Albesa. Fa anys que aquí a Albesa tenim una pista poliesportiva però està en molt mal estat i quan hi anem  els divendres a fer educació física no la podem utilitzar. Jo voldria que la fessin nova i  tots els nens d’Albesa podrien jugar: a bàsquet, handbol, futbol…

Aquí a Albesa ja tenim un camp de futbol de gespa, però el que no tenim és un poliesportiu tapat perquè si algun dia plou poguéssim jugar tots els nens i nenes així no ens avorriríem i també hi podríem anar a fer educació física.

 La nostra escola també és molt vella i té escletxes, els lavabos estan quasi bé destrossats. Jo no només demano això , la nostra escola és massa vella per nosaltres, la meva mare ja hi anava en aquella època i no s’ha reformat. Sr director jo em queixo d’això i demano si vostè podria fer alguna cosa per a posar remei a la situació.

Moltes gràcies.

La calçotada

 La setmana  passada, el dissabte vam anar al Romeral a fer un dinar amb tots els amics. Jo hi vaig anar amb l’Almudena i l’Antonio que són els pares de l’Anna, una amiga meva. Després van venir tots els altres, l’Adrià, els seus pares, els meus pares, l’Èric i l’Andreu, un amic seu. 

Per dinar vam fer calçots però nosaltres, els nens, no en vam menjar. Després els pares ens van fer carn a la brasa, i de postres ens vam menjar un pastís,mentre  els pares acabaven de dinar. Ells es van quedar a la torre, xerrant i rient mentre nosaltres vam anar amb bici fins a unes granges de vedells. Quan es va fer fosc l’Anna i jo vam haver d’empènyer una moto que anava amb bateria però no funcionava.

Els grans s’ho van passar molt be i nosaltres també.

Notícia

Robatori a Albesa

EL DIA 5 DE GENER VAN ROBAR A UNA CASA DEL CARRER LA CREU

El dia 5 de gener van robar a una casa del carrer La Creu on hi havien dos nens i la seva mare, els lladres no van deixar rastre i la família no es va enterar de res del que va passar.

Al dia següent es van enterar del que va passar, es van espantar molt quan  els van entrar perquè van tallar l’arbre, per on van entrar i escapar-se els lladres.

La policia encara no ha trobat els lladres que van entrar aquella nit, els lladres no van agafar res perquè sols van entrar a dins a casa, al jardí i al magatzem i després els lladres van marxar de la casa abans  que vingués  la policia.

Els amos de la casa els van denunciar a la policia.

 

Excursió al Parlament i a Pujalt

El dia 3 de març vam anar a l’excursió del Parlament de Catalunya a visitar-lo i a Pujalt, al poble on vam anar a fer la Meteorologia i a fer experiments.

Vam marxar d’Aubesa a dos quarts de nou, vam agafar l’autocar i vam anar a Pujalt. A l’autocar vam veure la pel·lícula de “Intocable” i vam quedar-nos al mig. Vam arribar després de una hora de autocar, vam baixar i allí vam esmorzar i els monitors s’anaven presentant l’Albert i en Bernat, vam acabar d’esmorzar  i ens van fer una petita introducció sobre el que faríem, després ens vam separar en dos grups:  5é i 6é. Van donar-nos un llibret amb una taula al qual hi havia una graella del que havíem de fer. En Bernat ens va deixar uns “aparells” per completar la graella que era: don venia el vent a quants K/h anava el vent...

Després ens va tocar amb l’Albert que amb ell vam fer experiments per exemple: fer un núvol  i de cada experiments fèiem un croquis (dibuix). Després vam dinar i vam agafar l’autocar vam acabar de veure la pel·lícula i vam aparcar d’avant del zoo i tots i volíem anar. 

Vam anar al parlament ens va fer algunes preguntes i una petita introducció i després vam anar l’hemicicle i em vaig asseure al lloc del Andreu Mas-Colell i al de l’Artur Mas ens vam fer una foto i vam marxar vam arribar a les set i vaig sopar vaig anar a llit i em vaig quedar com un tronc.                   

Text argumentatiu sobre les armes

Avui dia hi ha moltes armes innecessàries  al món que provoquen moltes morts a persones innocents. Depèn de quines armes són necessàries o innecessàries.

Els policies les necessiten per  si es troben amb un lladre una mica sonat que amenaça, o per protegir-se a les rebel·lions. Els caçadors també les necessiten per anar a caçar, per diversió  o per alimentar-se.

També les necessiten els països per  defensar-se d’atacs enemics o per les guerres. I també per defensa pròpia. És fa servir per vigilar museus importants...

Hi ha armes que provoquen moltes morts, es fan servir per matar a les guerres i són molt perilloses perquè et poden fer mal sense voler. Els països es gasten molts diners amb les armes, també generen violència i destrucció, és la llei del més fort.

Les armes no són per jugar i no s’haurien de fer  servir per un mal ús, ni per a matar persones innocents, cada país ni s’hauria de tenir una sèrie d’armes limitada. Els lladres i altres no en haurien de aconseguir ni comprar-les. I només les haurien de tenir persones que les necessiten per fer-ne un bon ús. No hauria de ser la llei del més fort sinó que no ni fessin més d’armes, i totes les altres les destrueixin  i que només n’hi quedin a cada país de limitades.

En conclusió, la meva opinió és que no s’haurien de permetre a persones  normals només a policies i altres persones que tracten la llei, les armes són molt dolentes i perilloses n’hi ha massa al món, i són molt perilloses perquè es poden llençar a distància des d’avions i des de davall de l’aigua.

Excursió a Pujalt i al Parlament

Ja estàvem al dia 3 de març, era un dia especial perquè anàvem de l’escola a les d’excursió al centre  meteorològic  de Pujalt i al Parlament de Catalunya.

L’autocar ens esperava davant de l’escola a les vuit i mitja per anar al centre meteorològic de Pujalt, un poblet petit que està a prop de Cervera.

Anant cap a Pujalt ens miràvem una pel·lícula molt divertida  que ens va portar el nostre tutor, el Sr Eduard, anava d’un que discapacitat i un home de  classe baixa que el cuidava.

Vam arribar a Pujalt a les nou i mitja i just l’arribar vam esmorzar, la primera sensació quan hi vaig entrar va ser una bona sensació, perquè hi havien uns aparells molt estranys, no els havia vist mai.

En la excursió al centre meteorològic ens vam separar en dos grups i vam tenir dos monitors: l’Albert i en Bernat. Vam estar una hora i mitja amb cada professor o monitor.

En Bernat ens va donar un llibret on hi havia una taula i l’havíem de complir amb cada aparell necessari: la temperatura, la humitat, etc, va ser molt divertit.

Amb l’Albert vam fer un munt d’experiments molt divertits relacionats amb la força de l’aire, de l’aigua, etc.

Després vam dinar i vam anar a l’autocar a les dos de la tarda, i vam arribar al Parlament a les tres de la tarda, era molt gran i espaiós, les parets eren molt gruixudes i estaven fetes de marbre i hi havien columnes de bronze.

Ens va fer de guia un senyor gran amb els cabells blancs, corbata i molt mudat.

Vam anar a la sala de l’hemicicle i ens ho van explicar tot, jo quan va marxar tothom em vaig seure al lloc de l’Artur Mas, va ser molt divertit perquè després va venir l’alcalde que es diputat del Parlament i ens va explicar tot el que fan a la sala de l’hemicicle, sobretot fan lleis i les aproven.

Vam estar un munt d’estona a la sala de l’hemicicle, teníem tres quarts d’hora de visita. Després van entrar més senyors i senyores al Parlament.

Vam marxar tard del Parlament perquè vam haver de berenar. I després ja vam tornar cap a casa després d’un dia cansat i bon aprofitat.

Carta al director

Hola, em dic David i visc a Albesa. Al meu poble hi ha moltes poques coses per jugar, jo voldria dir que construïssin un poliesportiu per jugar a futbol, bàsquet, per si plou al carrer. Una escola nova, amb lavabos nets i bonics, classes més modernes. Podrien fer algun camí per anar amb bicicleta o per caminar per la vora del riu, per gaudir de la natura...

El poliesportiu és necessari per jugar quan hi plou, hi ha vegades que els nens s’avorreixen perquè no hi ha cap lloc on anar a jugar a futbol, o per fer algun festival, per fer algun concurs de futbol...

L’escola d’Albesa és molt antiga, els lavabos són vells i estan una mica bruts, les classes són velles i en algun cas no tenim les eines perfectes per fer alguna cosa, o el pati és molt petit, només n’hi ha un i tots els cursos no hi cabem...

A la meva classe som molt d’anar amb bicicleta, i cada dia que sortim a jugar sempre fem el mateix recorregut, quasi sempre anem a la cabaneta, al poble d’Albesa hi ha molts llocs bonics per fer alguna activitat, anar amb bicicleta, pujar costes, baixar-les, hi ha molts llocs per fer cabanetes.

Encara hi ha moltes més coses que podrien reformar, espero que ho construeixin i que tots els nens puguin jugar.  

Encara que en aquest poble ja hagin fet alguna reforma com el castell del cinto, o han portat alguna cosa pels nens, com les dos rampes, això encara no és suficient perquè tots els nens del poble estiguin contents a l’hora de jugar.

Excursió a l´observatori i al Parlament

El dia 3 de març vam anar d´excursió a l´observatori, jo quan vaig pujar a l´autobús ja estava impacient per arribar, ens van ficar una pel·lícula i va ser divertida.

Quan vam arribar vam anar a l´observatori i vam conèixer a dos monitors la mar de simpàtics, un es deia Bernat amb qui vam fer una graella del temps, i amb l´Albert vam fer experiments molt “xulos” després vam dinar i jo vaig dinar arròs i pollastre arrebossat i llavors vam explicar acudits .

Després vam pujar a l´autobús i vam acabar de mirar la pel·lícula , després vam anar al Parlament, jo no creia que fos tan gran, i llavors un senyor ens va fer de guia i ens va fer unes quantes preguntes, després ens vam asseure on asseuen els cent-trenta cinc diputats, i  llavors a l´alcalde d´Albesa li vam fer preguntes.

Després vam anar al lavabo, quan vam acabar vam marxar i vam berenar, després vam tornar a l´autobús, quan vam arribar Albesa estàvem ben cansats.

Quan vaig tornar a casa vaig sopar tot el que no m´havia acabat i vaig anar a dormir i el pròxim dia vam tornar al col·legi.          

Excursió a Barcelona

El dia 3 de març els alumnes de cicle superior va manar d’excursió a Pujalt i a la tarda a Barcelona i això va anar així:

Ens vam haver d’aixecar molt d’hora perquè l’autocar marxava a les 8:30, quan I vam ser tots el Lluc va dir que el David estaba malal i no vindria, vam pujar a l’autocar i vam anasr cap a Pujalt. El viatge se’m va fer una mica llarg, sort que ens van posar una  pel·liícula. Quan vam arribar eren dos quarts de deu, allí a l’observatori metorològic de Pujalt , vam esmorzar  i quan vam acabar, l’Albert , que és el que feia els experiments es va quedar amb els de 6è i el Bernat amb nosaltres. Ell Bernat ens  va explicar una mica que havíem de fer amb al llibret. Dins del llibret i havia un full on i havia una taula i va manar a fora on  i havia tots els aparells ¡ amb la vam començar a completar,, a la taula i deia : temperatura actual, temperatura rosada, precipitació…, quan vam acabar de completar-la vam entrar i vam fer experiments amb l’Albert. Però una cosa que em va fer molta gràcia vaser que el Bernat era tan clavat al l’Eduard que algú el va confondre.

Quan vam acabar de dinar vam pujar una altra vegada a l’autocar i vam acabar de arribar a Barcelona.

Quan vam arribar a Barcelona, l’autocar va passar per davant del Zoo, i vam caminar una mica i vam arribar al parlament, quan vam ser a dins vaig veure que tot el terra estava recobert de catifes, que hi havia unes parets molt dobles i que era molt gran, també va a  venir el Antonio, alcalde d’Albesa i diputat.

La visita va durar tres quarts d’hora i quan vam sortir vam berenar i vam pujar a l’autocar i cap Albesa.

En, fi aquesta excursió ha sigut una de les més xules.

Excursió a Pujalt i a Barcelona

El dia 3 de març  vam anar de excursió a Pujalt al centre meteorològic, primer vam esmorzar i després ens van donar un quadern, després  vam sortir a fora amb el Bernat, i vam fer proves; la direcció del vent, si feia boira­...                                                                                                                                                

I també ens van ensenyar amb quins instruments ho feien. Després vam anar amb un altre professor que es deia Albert i amb ell vam fer molts experiments per exemple: un que vam treure l’aire amb una mena de capsa que a dintre la capsa hi havia un globus i el globus estava inflat, un altre que dintre hi havia uns globus dintre una garrafa d’aigua, vam ficar aire amb una manxa i els globus es van desinflar. Després vam dinar i vam marxar a Barcelona, de camí vam veure un cementiri molt “xulo” (el cementiri de Montjuic)i també les muntanyes de Montserrat. Vam anar al Parlament i ens van explicar tot el que feien, després va venir l’alcalde d’ Albesa, després vam anar a l’hemicicle i després vam anar cap a Albesa i ens van venir a buscar els pares i mares.

M’ho vaig passar súper bé!

Excursió al Parlament i a Pujalt

Ahir, dia 3 de març de 2014, 5è i 6è vam anar d’excursió.  A l’autocar, vam ficar la pel·lícula INTOCABLE. Llavors anàvem cap a Pujalt. Allí vam conèixer dos monitors que es deien, Albert i Bernat. Allí feia moltíssim vent. Vam anar allí per saber coses de la meteorologia. Primer ens va tocar amb en Bernat, ell ens feia apuntar coses en una taula de requadres del foli que ens va donar.

 Després vam anar a fora a fer com uns petits experiments i també vam tornar a apuntar coses, al final ens va ensenyar uns quants aparells de la meteorologia. Després ens va tocar amb l’Albert, que ens va fer uns experiments molt “xulos”. Al foli ens feia apuntar els experiments que feia. N’hi havia un tip! Llavors quan vam acabar de fer tots els experiments vam dinar a dins de la caseta de meteorologia perquè feia molt de vent.

Llavors cap allí a les 14:00 hores de la tarda vam marxar cap al Parlament. Mentre viatjàvem vam ficar una altra pel·lícula que es deia Percy Jackson i el Mar de los Monstruos. Vam tardar gairebé dues hores en arribar al Parlament. Quan vam arribar vam anar en una petita (sala). Llavors el (guia) ens va fer unes quantes preguntes, i les vam contestar totes bé.

 Després vam anar cap a una sala que es deia hemicicle que es on seien els consellers, diputats, presidents... Jo em vaig asseure al seient d’en Ferran Mascarell i Canalda, el Conseller de Cultura. Allí ens vam fer unes quantes fotos i després vam marxar a berenar a una placeta que hi havia al costat. 

Al cap d’una estona vam marxar cap a l’autocar  i ens en vam anar. Llavors vam continuar la pel·lícula d’en Percy Jackson  perquè encara no s’havia acabat del tot. Quan és va acabar la pel·lícula vam arribar a Albesa, ens van recollir tots els pares i mares. Jo m’ho vaig passar súper bé!