dijous, 10 de desembre del 2009

Spider-man 3

La pel·lícula de Spider-man 3 és molt bonica i hi ha bastants personatges: Spider-man (Peter Parker), Mary Jane (novia), la tia May, Venom, Eddie Brock, l’home d’arena (Ten Carter) i El “Duende Verde”.

Peter Parker era un noi que li va picar una aranya i li va transferir uns poders anormals. Ell va pensar que per ser un superheroi necessitava un vestit especial.

La Mary Jane que era la seva novia ho s’havia tot però no li va dir res a ningú. Un dia mentre estaven descansant tranquils en una teranyina gegant va caure del cel un meteorit però ells no se’n van adonar i quan van marxar se’ls va enganxar a la moto.

Ten carter que era un presoner es va escapar de la presó i va arribar fins a casa seva on vivia la seva dona i la seva filla malalta, ell volia aconseguir diners per curar la malaltia de la seva filla. Després els policies el van perseguir fins que va caure a una mena de pou gegant.
Un dia després d’una missió es va estirar al seu llit, quan es va despertar estava amb un vestit de color negre que si sentia molt bé.

Allí el van convertir amb un que era completament d’arena i que podia adoptar qualsevol cosa. La tia May va sentir que el que havia matat al tiet Ben era Ten Carter. Llavors en Peter Parker el va voler matar, ell es pensava que l’havia matat però no ho va fer.

Un dia va descobrir que el vestit negre era dolent hi va anar al campanar de l’església i se’l va treure, llavors va descobrir el punt dèbil del vestit, era el soroll, Però li va caure a Eddie Brock que era el que li volia prendre el treball.

Venom es va apoderar de Eddie Brock i va secrestar a la Mary Jane i es van fer una aliança amb l’home d’arena. Spider-man va avisar a el Duende Verde i junts van convatre a Venom. L’home d’arena va confesar a Spider-man que va ser sense voler i tot es va arreglar

El nou campanar

El nostre campanar, el van restaura fa dos anys, per que a la guerra l’hi van tirar 2 pisos es pot beure per que els 2 pisos restaurats tenen la pedra més neta ames,l’hi van afegir una creu de un metro de altura també van renovar les escales per pujar al campanar.Des del campanar es veu molt tros del poble però del castell del Tonet del Sintó es beu tot el poble i més.

Però de la part del altre costat del campanar esta destrossada i cau,per dins de l'esglesia i a una vidriera que sol es veu des de l'interior de dins de 'lesglesia que en una ora del dia en concreel sol fa que la vidriera es reflexi al terra i allò queda molt xulo.

Els paletes que van renovar el campanar, també van arreglar la Seu vella de Lleida on 5è i 6è vam anar de excursió.

Halloween a Port Aventura

El dia de halloween vaig anar a Port Aventura am el meu cosí i m’ho vaig passar molt bé. Després vam anar a dinar a un restaurant d'allà i ens vam atipar d'allò més, després vam anar a pujar a les atraccions i la primera que vam pujar va ser el "Furios Bako" i després al "Tren de la Mina".


Quan vam acaba vam anar a la estampida, però no em va agradar molt perquè anaves tremolant tot el trajecte. Quan vam acabar vam anar a dormir a l’hotel i no era molt "xulo" perquè havies d'anar a 'abitació cada dos per tres i al final me'nvaig cansar.

L'endemà vam anar cap a casa i quan vam arribar vam anar casa de la meva padrina .

Un dia a Portaventura

Un dia vam anar a Portaventura, i aquell dia s’hi hi anaves te donaven més entrades, una per anar-hi per Halloween i l’altra per anar-hi per Nadal.

I vam anar per Halloween. Està tot guarnit de aranyes, de telaranyes, vampirs, esquelets... I vam anar amb uns amics.

Primer vam anar corrents al Furius baco, es molt divertit, però el dolent es que hi ha una cua llarguíssima. Primer accelera a poc a poc, fins que te porta davant d’una pantalla.
A la pantalla i surt un científic que mira d’arreglar alguna cosa, se veu que o espatlla, i s’inunda tot. I llavors surt disparat!



Despres vam pujar al Dragon khan, ens hi vam estar 2h i 30min allà fins que ens va tocar a nosaltres, jo ma germà i el Marc Balagueró. Comença amb una pujada que se te fa molt llarga, i després s’avia molt ràpid i fa bolteretes.

Després ja mon vam anar a dinar, vam dinar molt bé!
Després a la tarda, ja vam acabar de pujar als puestos, al Huracán condor, l’estampida, i el mes xullo l’atracció de por. Es com un laberint que no te paren de fer sustos, està tot molt ben decorat de por...

I per allà a les 8:30h cap a casa! Estavam tots molt cansats. Sort que l’un dema era diumenge...

El meu gat Misel

El meu gat és diu Misel, es de color negre, te els ulls marrons, te 4 mesos i es mas-cle. Fa 1 any i algo, li agrada molt jugar amb la gent, de vegades li agrada jugar amb la gent que te por d'ell.

La cua es de color negre fort i negre fluix. Te 1 any just, li encanta surti de casa i passejarse pels carres, pero el mes que li agrada es estar al garatge, per que esta molt fresquet per que a dintre de la casa fa molta calor i se fica sota els cotches.

Cada dia esta a casa dorm, menga i es passeja pels carres.Li agrada dormi als meus peu, i a mi també m'agrada que se posi als meus peus per que esta molt finet.

El menja que li agrada mes al Misel es el formatge, peix , xocolata, yogur de fruites,pollastre, ossos de pollastre i el gelat.

La meva nova bmx

La meva nova bicicleta es una bmx, es una bici amb amortiguadors molt forts i bota molt.


Es de color negra,el manillar blanc, i a les rodes hi ha uns pals que se poden ficar a les rodes de
davant i a les de darrere, si poden ficar una persona a darrere, però a davant no perquè pots caure.


Hi no veus lo que hi ha a davant. Les rodes poden anar al fang i als camins llisos, perque si vas
pel camins de pedres, pots punxar la roda.

Es poden punxar facilment perque són de goma.

El seient es comode, n'hi ha que porten el seient a vaig de tot,però jo el porto a dal de tot,
sol cal que vagis ràpid i se ten va sola. La bmx es una de les bicicletes més guapes
de totes, peró jo m'astimo més la meva.

M'ho passo molt bé amb la bicicleta.

El meu Nadal

Cada any per Nadal em quedo fins molt tard per veure el Pare Noel si passa volant amb el trineu però sempre m’adormo i no el veig.

Aquest any no penso dormir i el veuré passi el que passi, de vegades veig al carrer algú que es disfressa de Pare Noel i passegen pels carrers donant caramels als nens que es troben. Però jo no crec que el Pare Noel existeixi en la realitat.


De vegades també faig veure que dormo per veure si ve però no el veig mai. Per Nadal també fico un arbre molt gran.

Aquest cap de setmana he vist al Pare Noel volant amb el seu trineu, em va veure i no em va dir res però em va tirar un regal, era una jaqueta de color verd que em va regalar per veure’l.

Així doncs, nenes i nenes, ja veieu que hauríeu de creure més amb el Pare Noel, perquè ja veieu que a mi ja m'ha començat a portar algun regalet...

Bon Nadal a tots!

L'apartament nou de Cunit

El meu aprtament es espectacular, el vam estrenar el dia 10-7 -2009. L' apartament ens va tocar a mi i la meva novia a una rifa a Tarragona.

Estic molt content de tenir-lo el dia que ens van donar les claus del apartament. El vam anar a veure i era molt bonic, cada 15 dies hi anem ella i jo a passar el cap de setmana . El diumenge hi tornem, m'ho passo molt bé i desconectem del cole.

Un dia a L'INEFC de Lleida

El divendres dia 27 de novembre vam anar a l'INEFC de lleida, nomes hi vam anar 2 persones, el Sergi de 6è i jo.
Hi vam anar amb autobus "gratis". Quan vam arrivar vam anar a l'entrada i ens van ficar una pulsera amb el nom de l'escola i vam anar cap a una activitat, era la de gimnastica ritmica, després a judo i vam esmorzar, vam acavar i vam fer rutbi, despres vam dinar. Vam tenir una estona de temps lliure, a les tres i deu vam anar cap a volei a la sorra vam fer molts jocs "amb grups" i després a tenis, vam fer grups i i vam fer un parit i vam descansar un rato. Vam acabar i vam anar cap a casa cada activitat durava 30 minuts.

La meva comunió


El dia més important
El dia trenta-u de maig, vaig fer la primera comunió amb l’Andrea, la Jei, la Inés, la Marina, l’Albert, l’Oriol, el Marc Anadon, el Marc Fulla, la Andrea Codes i la Zaira. A les set del matí em vaig despertar per a pentinar-me i arreglar la casa per a quan vinguessin els invitats.

Al matí
A les nou em vaig començar a vestir: la samarreta, els mitjons… i l’últim el vestit, quan van arribar els invitats. Es pot dir que s’abarallaven per a fer-me fotos amb tota la família ara els tiets, ara les padrines i així tot el rato fins a l’hora de marxar.

Vam anar caminant fins a l’església, quan vam arribar allí l’Andrea i les altres ja hi eren però encara no era l’hora, vam començar quan va arribar el mossen. Per a mi es va fer molt llarga la missa, quan va acabar vam fer una foto de grup i després amb la família.

Anem a dinar
Quan vam sortir de l'església tots teníem molta gana i vam anar a dinar al restaurant (Fonda Nastasi de Lleida), vam fer l’aperitiu i a començar a dinar.
Quan vam acabar van portar el pastís de tres pisos, ens el van repartir però jo i les meves cosines no en volíem, vam anar als inflables, hi havia un espectacle de pallasso i ens ho vam passar bomba totes juntes, per fi es va acabar amb un gran ball que el vam obrir jo i la meva mare.

A la tornada cap a casa
Vam tornar a casa i llavors com que els meus pares no m’ havien fet fotos llavors em van fer més fotos i al final em vaig enfadar i vam fer guerra de coixins.
Per ara va ser el moment més important de la meva vida.

L'escalanifi

Cada any es celebre l'ecalanifit en aquestes dates per contribuir en una causa benefica a l'amarato de TV3.

Com ho fem?
L'escalanifit es un munt dactuacions, en els cuals ballem grans i pepetits.

Es molt bonic i fen-lo esns o pasem genial aquest any tambe sortim: L'Andrea Vilella, la Jei, l'Irene, les de 4t i jo, ballem una canso molt moguda i els petits una altrea de mes lenta.

Horari de l'escalanifit
Sera el dia 13-12-09. Com e dit sira aquest diumenge i comensará a 6 o 6:30.
Junt amb el festival que fem amb la Mari Carmen.

Com anirem vestides?
Anirem amb un vestuari bastan raret pero entretingut.
Aquest any sera diferent del altres anys ho em montat tot d'una manera diferent jo crec que tothom que vingui so pasara genial.

Us hi esperem a tots, encara que s'ha de pagar una entrada força econòmica.

dimecres, 9 de desembre del 2009

La meva moto nova

El dissabte 24 d'octubre vam anar al circuit de Pons a mirar una moto per a mi, vam parlar amb el propietari d'una kawasaki 85 de cross, la vam provar i ens vam comprometre a comprar-li si ens la portava fins a casa meva.

El dimecres quan vaig arribar del cole, me la vaig trobar arropenjada a una paret, em vaig quedar molt sorprés, no esperava que la portessin tan aviat.


De seguida la vaig voler provar, el meu pare no em va deixar perquè haviem d'anar a dinar. Dijous la vam anar a provar amb el meu cosí. Jo la feia córrer molt, i una vegada amb una pujada la vaig plantar una mica. La moto es va embrutar d'herba i d'oli que escupia el tub d'escapament.

Dissabte la vam anar a provar a Albesa, on hi ha molts camins de terra i pedres, és molt divertit. Ara ja sé bastant be com funciona, sol em falta acostumar-me a dur les botes per evitar cremades i cops a les cames i als turmells.

Ara ja podem fer sortides amb el meu pare amb una moto cadascú, i no com abans que jo sempre havia d'anar de paquet.

dijous, 3 de desembre del 2009

Les colònies a AINA

Aina, són unes colònies que duren 13 nits i 14 dies i es fan a Canillo (Andorra).
Aquest any serà el meu 4 any seguit que hi vaig.
Aquest any hi he anat amb l’Andrea Vilella i ens ho passem genial, es molt divertit tenim molts monitors i monitores i coneixem a molts nens i nenes.

Hi han tres etapes: la casa, que si pot anar dels 6 als 13 anys, la borda, de 13 a 16, i campaments, que es 16 a 23 anys.
Som com a 2.000 nens nomes a la casa i coneixem a mes persones.
Es genial escalem, fem Gimcana, celebrem les olimpíades.

Els diumenges anem a l’església i alguns nens diem oracions.
El diumenge següent tornem anar a l’església i allar ens trobem els pares i llavors tornem a la casa de colònies i allà fem una barbacoa que si volem ens podem quedar a menjar o podem marxa cap a casa.

Son unes colònies inoblidables.

El que fem a l'entrenament

Entrenem a Albesa al camp d'herba.

Els dies que entrenem són els dimecres i els divendres , entenem de les 7:00 a les 8:30 aproximadament, sempre al començar correm deu voltes fins al mig camp, però de vegades xerrem molt i ens fa correr mes voltes.

Després escalfem o fem joc de pilota, com per exemple un rondo. De vegades l'entrenador s’enfada perquè no ho fem bé, i ens fa córrer mes voltes. De vegades també fem un partidet, amb els infantils o sols. Quan falta cinc minuts sempre fem xuts a el porteria, l'Oriol sempre s'hi fica...

Quan hem acabat de fer-ho tot, l'entrenador ens diu on juguem i aquina hora hem de estar al partit, però això sempre ens ho diu el divendres.

Quan he acabat anem a dutxar-nos a les casetes, ens ho passem molt bé, però l’aigua està mol calenta.

El meu país: Marroc

Marroc es el meu país, Marroc es un país bastant gran, i a jo m’agrada molt perquè allà i viu : el meu avi, la meva avia, i els germans de la meua mare no tots perquè alguns viuen aquí a Albesa, I jo el Kamal, el Mohamed i el Ayoub som també de aquí a Albesa.

Nosaltres som de una ciutat que es una mica gran, la ciutat es diu Berkane, aquella ciutat a jo m’agrada molt perquè vaig neixer allà i també perquè es molt bonica i bastant gran.


Allà al Marroc i han moltes mes ciutats i Berkane es molt gran i estavem menjant alla cuscus. El cuscus es molt bo i tambe alla i jugavem molt amb els meus germans, els meus cusins de Marroc i amb alguns amics d'allà a Marroc i casi sempre anavem a la platja i alla a la platja jugavem molt i ara hem vingut aquin a viure a Albesa i tambe m'he fet molts amics .

La novia de Chuky

La novia de Chucky es una pel·licula de majors de 18 anys de terror.
Tracta que una noia que es troba un ninot i el cosia fins que el va acabar, va comprar un llibre per als tontos i va dir unes paraules i li va donar vida però no es movia. Llavors va vindre un amic de la noia, quan van entrar el Chucky, que era el ninot, ella va lligar al noi als pals del llit i va ficar el ninot a la panxa del noi, llavors es va girar el cos i va ofega a la Narlo i el ninot va matar a la noia i va dir les paraules i la va convertir amb un ninot.

Van anar a matar a tothom i van decidir casar-se i van tindre un fill i uns nois que els persegien, van matar als ninots i els van enterrar, al cementeri. Però cap no havia mort...

Jo recomano aquesta pel·lícula als que no tinguin por...

Un dia a Portaventura

Un dia vaig anar a Port Aventura i quan vaig arribar allí vam donar la volta, llavors vam anar a les atraccions:

Tutuki: vam fer el recorregut i al final hi ha una baixada de 10 o 15 metres d’altura.
Tren de la mina: és un tren que va per uns ferrocarrils i depresa.
Vaixell de víquings: es un vaixell que es balanceja. baixada de 10 o 15 metres d’altura.

No vam anar a dinar fins a dos quarts de tres, i després vam anar un altre cop a les atraccions.
I a les cinc vam marxar cap a casa.

Les meves vacances.

Els meus canaris
Aquestes vacances he estat molt pels meus onze canaris els hi he donat menjar, beure .....
M’ han criat cinc canaris petits, ara ja son molt alts però tenen set mesos.

A Penyiscola
El dia sis de setembre, vaig anar a Penyiscola fins el dia onze. No vaig conèixer a ningú però m’ho vaig passar molt bé al Gran Hotel Penyiscola, hi havia quatre piscines una plena de bombolles, segona pel voltant i les altres dos normals.

A la nit
Hi havia un home que cantava i la gent ballaven. Un home vell ens va ensenyar a ballar el coyote, no el se però crec que amb una mica més de practica o aconseguiria. La nostra habitació era amb vistes al mar, al matí anàvem a passejar per la platja desprès d’esmorzar.

L’últim dia
Aquell dia plovia molt al matí, cap a la tarda va començar a fer sol i vam anar a la platja tota la tarda, quan va ser l’hora de sopar com que era l’últim sopar ens van posar una bela, al acabar vam anar al bar tropical on ensenyaven a ballar, allí a la vora hi havia una maquina de peluixos molt bonics, mon pare ho va provar, per sort sen va sortir i em va poder agafar una girafa rosa amb taques blau fort.

Al dia següent a primera hora del matí vam marxar, jo ja tenia ganes de tornar a casa.

L'equip de futbol de la Noguera


L’equip de futbol de la Noguera es una escola de futbol hon s’hi apunte molta gent. Jo hi jugo soc aleví de primer any. Vam començar molt bé vam guanyar 3 partits seguits, pero despres ja ens va manar desmarxant, i els vam perdre tots menos algún que vam empatar.
Anem sisens a la classificació de dotze equips que hi ha. El meu germà també jugue a la Noguera, ell es infantil també de primer any.


Entrenem dos dies a la semana, el dimecres i el divendres. La majoria del temps estem corrent, perquè ens portem malament. El nostre entrenador es diu Eric i el delegat es diu Pere.
Jo porto el número catorze el del Henry, volía portar el 10 però me’l van pendre. Jo fair de mig campista tot i que a vegades em fan jugar de defensa. A mi no m’agrada fer de defensa però si m’ho diuen…

Als partits, els juguem a aubesa (els que són a casa) i els que son a fora pues depén d’on des el nostre rival. Els vestidors no són molt grans, però ens hi fiquem com podem.
Som vint jugador al equip i cada cap de setmana dos no estan convocatsn i s’hen van a jugar amb els infantils perquè son justos. La Noguera es un bon equip per els que vulgon aprendre a jugar a futbol!

Una mala ratxa

L’Atlètic Segre es un club on vaig començar a jugar des de prebenjamí. Aquest es el cinquè any que soc a l’Atlètic i estic molt content perquè l’entrenador em fa jugar molt.

Aquest any jugo de mig per davant de la defensa ja que l’any passat jugava de central. Tallo moltes jugades i tinc molt bona visió de joc per fer passades als davanters i als extrems.

Soc molt bon rematador de cap encara que aquest any encara no he fet cap gol, també xuto molt bé les faltes, un dia vaig fer un pal.

L’Atlètic Segre Aleví B, va començar la temporada molt bé, després de guanyar 4 partits en 5 jornades anàvem segons a la classificació general, fins que en el partit contra la Seu d’Urgell vam perdre 0-2 i desde llavors no em guanyat cap partit.

Vam empatar contra el Mig Segrià, l’equip de l’Hospi, vam perdre contra el Lleida 0-1, vam jugar contra els líders, el Baix Segrià que no ha perdut cap partit i només n’ha empatat un, vam perdre 3-0 i aquest cap de setmana juguem contra el Tremp. Hem de guanyar, si no volem quedar-nos enrere en la classificació general.

dimarts, 1 de desembre del 2009

El campament de Toirigo

El campament esta situat a les afores de Caldes de Boí, davall de la presa de Cavallers. Aquest any hi vam estar 10 dies del 16 de juliol al 26.

A la Vall de Boí hi molts bons paisatges: el Parc Nacional d'Aiguestortes, l'estany de sant Maurici, l'esglesia de Sant Clement de Taüll, catalogada com a patrimoni de la humanitat, els llacs de Gémena; dalt i baix.

També hi ha llocs per allotjar-se: al balneari, i els refugis que hi ha Aiguestortes i al llac Negre.

Hi estavem acampats aproximadament 100 persones, erem nens i nenes majoritariament de la comarca de la Noguera i algun de Barcelona. Dormiem a les tendes, màxim 7 persones, a dins hi teniem uns aillants i al damunt matalassos i el sac.

Hi havia 2 barracons que eren els lavabos, 3 pavellons de fusta que son la cuina, el menjador i la infermeria. Havia dies que sortiem d'excurció caminat i amb 4x4, casi cada dia anavem a Caldes i podiem comprar el que vulguessim a les botiguetes.

Després d'esmorzar ens deixaven mitja hora per endressar la tenda, cuan acabavem de dinar ens deixaven una hora de lliure, també a la nit mitja hora per anar a buscar la llanterna i canviar-nos per anar a fer els jocs de nit.

dijous, 26 de novembre del 2009

El meu gos Xuqui

El meu gos Xuqui va néixer a finals del més de juny de l’any 2007, ara te dos anys i mig. La seva mare ha criat molts cops. Del part del Xuqui eren dos cadells.

Quan era petit havia de beure llet i aigua i menjar coses toves. Quan el van separar de la seva mare ganyolava molt i li posàvem pelutxes perquè li fessin companyia i no es trobés tan sol. A mesura que ha anat creixent, ha perdut la por, menja de tot i s’ha tornat molt entremaliat: mossega fluix, no li agrada que el toquin quan menja, buix als desconeguts, persegueix als ocells etc...


Quan porto el collar a la mà es posa molt content perquà sap que sortirem a passeig, en canvi quan era petit no el volia portar mai i ganyolava molt. Quan sortim al carrer es pixa a les faroles i a les rodes per marcar territori, sempre quan entrem els cotxes ensuma les rodes per veure si algun gos o gat li vol robar el seu territori.

M’agraden molt els gossos i sobretot aquest que l’he vist créixer.

Els llibres de la maleta negra


A la classe de català, tots els dimecres i divendres agafem uns llibres que ens han portat el centre de recursos penaroja.

Els llibres de la maleta negra son uns llibres que agafem a la classe de català per llegir-los a casa.
Els llegim els de cicle superior. I cicle mitja té la maleta blava, son molt divertits “alguns”.

Cada setmana ens en llegim un, m’agradaria que ens deixessin mes temps per llegir-nos els llibres, per poder-ne llegir mes, ja que em costa una mica llegir, amb ves de tres poderne llegir molts més , per què ja queda molt poc. Casi tots son de terror i fantasia.

Quan acavem de llegir els llibres el senyor Xavier ens dona una fitxa que hi ha el titol, el codi del llibre, la introducció, el nus i el desenllaç, i els nostre nom i cognoms.

Alguns llibres de terror son: la casa del monstre, l’home dels ulls de gel, terror a can Barmerroc...
Tots aquests llibres son un exemple del que hi ha a la maleta negra. I n’hi ha encara 47 mes.

El dia del meu aniversari

Quan vaig fer 10 anys ho vam celebrar en un restaurant de Lleida (La Fonda el Nastasi) amb tota la família.

Em van fer molts regals: una cadira nova, connexió a Internet i un mòbil. Quan va entrar el pastís, van tancar les llums les meves cosines: la Martina i la Julia, van començar a cridar, jo estava a la seva vora i per poc que no hi sento, era un pastis igual que el de l’any passat, però a mi no m’agraden els pastels.



Després de dinar la Martina, la Julia i jo vam anar als inflables per jugar, hi havien unes monitores, però la Martina no hi volia anar, en canvi la Julia si. Vaig haver de cuidar-la fins que va ser l’hora de marxar, feia moltes rucades i volia manar molt, però jo no la deixava. A les sis de la tarda vam marxar cadascu a casa seva.

A casa m’esperava un altre regal: un canari. Aquella nit quan vaig tocar el llit em vaig adormir quasi a l'instant de tan cansava que estava.

Per a mi va ser un aniversari inoblidable.

Un dia inoblidable

El dia 31 d’octubre se celebra la nit de Halloween a Anglaterra, però a Albesa també hi ha gent que la celebra.

Aquí a Catalunya és més propi celebrar la castanyada. Jo no vaig celebrar res, me’n vaig anar a voltar pel poble a la nit. M’ho vaig passar súper bé!



A dormir me’n vaig anar bastant tard. Aquest poble és molt petit i quan fa una estona que voltes ja t’avorreix. Però ens vam parar amb amb un lloc i vam parlar amb molta gent, (a la plaça dels Sarrains) allà hi havia gent però més grans que nosaltres.

Els meus pares estaven al restaurant fent la castanyada mentres jo estava amb amics i amigues. Una estona vaig estar amb el Marc Anadón voltant del poble. Als "columpios" amb el Marc els fèiem rodar, a mi quasi que me'n toca un al cap!

Despres d'una estona vam anar allà a la vora de la secla i vam parlar una llarga estona, la secla es veia tota negra com si no ni hagués. Va ser un dia inoblidable! L'haurem de tornar a repetir...

I el diumenge no m’alçava de la son...

dimecres, 25 de novembre del 2009

El meu gat Minino

Es un gat molt juganer i mandrós. Quan s'adorm comença a fer posicions extranyes i molt divertides. Si no ens n'adonem puja al sofà, llavors el fem marxar i no vol.

De vegades es tira al terra al costat de l'estufa que s'està molt calentet. Menja moltíssim granulat i sobretot es molt caçador com la seva mare que sempre caçava pardalets i ens els portava a casa, llavors haviem de netejar el terra perquè estava ple de plomes.



El gat té la costum de menjar-se l'alfombra del solà, sort que està a fora, però es un rotllo rentar les plomes. El nostre gat a casa no es caga ni pixa sinó que el que fa es anar-se'n fora al carrer, així no embruta la casa.

El que li agrada fer es arrevolcar-se a fora i s'embruta però com que els gats no es poden mullar es renta ell amb la boca.
Si no s'està dins a casa a l'estufa es fica a fora al sol.

I aquesta es la vida del meu gat i la seva rutina.

dimecres, 13 de maig del 2009

L' equip de futbol "la Noguera"

A Térmens es va crear un equip de futbol que es diu “la Noguera”. Ara, els alevins entrenen a Albesa, però els més petits i els més grans entrenen a Térmens. Es un equip mixte, és a dir, també s'hi poden apuntar nenes, de moment en juguen tres.

D’aquí Albesa hi va molta gent. Anem a fer partits a altres pobles i ciutats i coneixem molts nens/es.

Al nostre equip som 15 i entrenem dimecres i divendres, comencem a les 19:00 i acabem a les 20:30. Quasi sempre juguem el dissabte però hi ha algun dia que juguem el diumenge. Ens ho passem molt bé i quan hi ha un partit molta gent ens ve a veure.

Els camps són quasi tots de gespa però n’hi hi ha algun que és de terra. Has de portar unes sabates que són especials per a jugar a futbol, tenen uns "tacos" a davall, són per a que no rellisquis amb l'herba.

Tenim la samarreta de color verd i blau i els pantalons blaus.

dimarts, 12 de maig del 2009

Un dia de pesca

La pesca està quasi prohibida en algunes èpoques, com ara en el temps de cria i el temps d’aparellament. Tot i que l’hivern es difícil de trobar-ne perquè fa molt fred i si surten es moririen.

A les sèquies hi solen haver truites i algun barb, al riu hi solen a haver barbs, truites, cirulos, carpes… i els pots pescar segons la canya que portis. Per exemple si portes una canya que aguanta trenta quilos no podràs pas anar a pescar cirulos perquè un cirulo et pot arribar a pesar cinquanta quilos i et partiria la canya, i segons el fil que portis tampoc no podràs pescar segons quin peix.

Hi ha molts peixos, també hi ha molts tipus de fils: el fil de cirulo que es una sirga molt flexible, el fil de truita que es de plàstic i molt flexible...

Hi ha peixos que son dolents per a la salut, com per exemple una truita quan ha respirat aigua en que hi ha sulfats o coses tòxiques, als rius no sol haver molts solvats.

Per anar ben abrigat per no tenir fred en temps de molt fred quan vas a pescar al riu: unes botes, una canya bona, uns hams per si el perds…

Alguns consells
Què has de fer quan s’enganxa el fil a una branca dins l’aigua a un lloc on no s’hi pot arribar? Has de començar a donar fil i fins que se’t desenganxi.
En quins rius hi sol haver peixos? Als rius que no hi ha gaire brutícia, en rius que no hi ha gaire profunditat.

Els experiments de les colònies

Els passats dies 27 i 28 d’abril, vam anar de colònies a una escola de ciència que es deia Can Mas. L’últim dia els monitors, que es deien Dr.Focus Locus, Dra. Okiti Poquiti i Dra. Pet i Rot, ens van ensenyar a fer alguns tipus d’experiments.

Els monitors van portar una taula i tots els ingredients necessaris per poder processar tots els experiments. Nosaltres, els nens, ens vam asseure al terra, i de vegades els monitors buscaven voluntaris, i és clar, tots hi volíem sortir.

Alguns dels experiments que vam fer són aquests: el primer es fa barrejant bicarbonat amb vinagre, i d’allí se’n treu uns gasos i així es poden inflar globus.

El segon es fa barrejant molta “maizena” amb aigua, d’on després en sortia una pasta molt enganxosa, que semblava líquida, però quan li pegaves un cop sec semblava sòlida i molt dura.

El tercer era que en una ampolla hi poses bicarbonat, colorant alimentari, sabó de rentar els plats, tanques l’ampolla, la sacseges, la tornes a obrir, i... És com si hagués eructat un volcà.

I així va acabar, ens ho vam passar molt bé i vam passar una bona estona.

Aquest article està fet per la Laura Olona i la Laura Torres

dimecres, 1 d’abril del 2009

La meva gossa, la Laika

La meva gossa es diu Laika i és un setter anglès. Ens la va donar un tiet nostre quan era molt petita. El meu pare, abans, molts diumenges al matí se l’emportava a passejar. Ara també ho fa però no tants diumenges perquè li surt feina.


La nostra cabaneta la vam trobar gràcies a ella perquè se’ns va escapar i va anar fins a un descampat tot de color verd, i a la vora vam trobar com una cabaneta que ja la tenien uns altres nens, però ara ja són grans i porten cotxe i ja no hi van allà, perquè potser tenen vint i escaig anys.

Llavors el Manel i jo vam poder atrapar a la Laika i vam tornar a casa i la vam deixar allà.
El meu pare és caçador y s’emporta a la Laika a caçar. Al principi no en sabia gaire, però ara ja en sap bastant, més que res caça perdius i algun conill i caça a tots els llocs que pot anar amb el carnet de caça. Se’l va fer quan vam tenir a la Laika per poder anar a caçar...

dimarts, 31 de març del 2009

Animals salvatges

Els animals salvatges no tenen la vida fàcil per sobreviure en qualsevol lloc de la terra alguns estan adaptats a l’aigua i no poden viure en qualsevol altre lloc que no fos l’aigua.


Molts han de menjar molt poc al llarg del dia, perquè han de tenir molta paciència, tampoc poden beure quan volen, alguns no necessiten l’aigua tant com els altres ni menjar tant com els altres però tots necessiten l’aigua i el menjar com els altres.

Molts els cacem i no pensem amb ells i sempre els maltractem, els matem, els droguem... Encara que no sentim el que senten ells, algunes persones senten que saben com ells se senten els més perjudicats són els animals i la terra.

Animals com l’ós polar han d’aguantar molt fred, que pot arribar als 50 graus sota zero i encara més. Alguns exemples d’animals són: els ossos i els pingüins.

El carnaval a Balaguer

El carnaval de Balaguer és un carnaval molt divertit, perquè hi ha moltes carrosses igual que al de Lleida. Un any van donar: xuxeries, polseres i caramels.


Ve un grup d’animació i també ve el carnestoltes i parla, fa molt de riure. Aquest any, a les dotze de la nit fan el ball del carnestoltes, al balcó de l’ajuntament, a la plaça del mercadal fan les carrosses. A les 16.30 ho preparen, i arriben a les cinc de la tarda. Jo aquest any em vaig disfressar d’índia.


En una carrossa hi anaven els nens i nenes, i anaven d’abelles, l’escola es deia Espiga. Tot això va ser el vint-i-u de febrer, primer van fer la rua, després es va a la plaça, fan el grup d’animació i després els de l’ajuntament donen el berenar: coca de xocolata, i xocolata desfeta nomes als que es disfressen i quan acaben la gent marxa cap a casa.

Rugby


El rugbi és un esport molt divertit.
Es juga així: es un terreny de gespa, la pilota té forma de rombe i juguen dos equips, primer la treu un equip, es poden fer faltes. Els jugadors s’han de passar la pilota fins que arribin a la línia i continuen així fins que s’acabi el temps.

El rugbi és un esport d’equip practicat a l’aire lliure entre dos equips de set, tretze o quinze jugadors cadascun, depenent de la modalitat, els quals han de dur la pilota a les mans o en un braç i passar-la enrere amb les mans a un company o xutar-la. Rep el nom de rugby perquè es va desenvolupar en aquesta localitat anglesa.

El rugbi m’agrada perquè es un esport on poden fer faltes i m’agradaria jugar a l'equip del Barcelona.

Els meus animals de casa

Jo a casa tinc sis animals: Dos tortugues, dos gats, un gos i un peix. Les tortugues viuen al jardí amb una piscina que el meu pare els i va fer es molt gran. Tenen 10 anys hi ha l’hivern s’enterren sota terra. A la primavera tornen a sortir del clot i se’n van cap a la piscina.

També tinc dos gats: un que te 15 anys i l’altre te 8 mesos. La mes vella es diu Mixina i la deixem dormir a dins de casa i l’altre es diu negret perquè es tot de color negre i dorm al magatzem amb el Jaky.

També tinc un gos que es diu Jaky, té 1 any i me’l va donar el Manel Asenesio perquè no s’avia que fer-ne, es de color blanc i amb taques de color negre, es una raça petita.

Sempre te ganes de jugar i sempre salta. Abans del Jaky tenia un gos que es deia Doc. però es va fer vell i als 13 anys es va morir.

També tinc un peix que es de color taronja i te 3 anys. El vam comprar a una tenda de peixos de Mollerussa.

El bàsquet m'agrada


El bàsquet es un esport molt divertit perquè fas molt esport i va molt bé perquè així si fas partits coneixes altres equips d’altres pobles o ciutats. Així aprens a jugar, aprens i saps les normes.

Per jugar a bàsquet necessites una pilota de bàsquet, un xandall de l’equip, unes sabates de bàsquet, una bossa per dutxar-se, formar un equip... Així aprendràs més noms d’uns altres països i tindràs més amics per jugar a uns altres esports per exemple: el fútbol, el tennis, el rugbi, l’handbol, l’hoquei...

També existeixen altres tipus de bàsquet: com el bàsquet de rodes... Amb aquest esport nomes poden jugar els homes que tenen una malaltia, i que no poden caminar i per això han de jugar amb cadira de rodes.

A mi m’agraden tots els esports: el bàsquet, el futbol, el tennis, el rugbi, l’handbol, l’hoquei, etc. També existeixen unes regles: només pots fer servir les mans i si la pilota et toca al peu es falta i treus de banda.

També hi ha les passes, et xiulen passes quan fas mes de dos passes. També hi ha tres segons a la zona, es quan un jugador que té la pilota i està amb la pilota a sota la cistella. Cada equip té 24 segons per tirar a cistella...

Ja veieu que el bàsquet és un esport que m’agrada molt...

Abandonament d'animals

Hola, sóc la Laura i os voldria parlar de la gent que abandona els animals. Crec que està molt mal fet el que fan aquest tipus de gent amb els pobres animalons. Els pobres gossos que et trobes per la carretera abandonats o també per davant de casa teva morts de gana.


La meva padrina em va dir que una amiga seva se’n va trobar un lligat amb un filferro pel coll penjant d’un pal de la llum, també te’n trobes pel carrer amb el llacet de regal de Nadal... Ai, pobrets!


La meva gosseta es diu Cuca i es un gos que abans estava abandonat i ara té la sort de tenir una família que la cuida i se l’estima. Ja porto amb ella quatre anys. Era al Camí del Riu i me’l van portar a casa la família del Sergi Bo.

No sol s’abandonen els gossos, també els gats i d’altres com el gat... Però no sol es l’abandonament perquè també hi ha animals salvatges que la gent els pega sense cap motiu. Aquells pobres animals ho deuen passar molt malament. També us dono un consell: si els voleu ajudar i també voleu un gos o gat agafeu-lo de la perrera que pobrets fan una mica de pena.

Els meus gats

Ara fa poc, quan vam anar al Romeral, la meva gata va criar tres gatets, dos eren de color blanc i un de color negre, però els dos blancs van morir i ara només queda el de color negre i la meva gata l’està cuidant molt bé.

També tinc un altre gat, amb taques però amb la gent del carrer es furro, però amb jo, el meu germà i la meva mare no ho és. La meva gata, que ha criat els tres gatets, és mansa amb tothom menys amb el meu pare perquè sempre l’enreda i la molesta molt.



Aquests dos gats me’ls vaig trobar pel carrer, els vaig agafar i li vaig preguntar a la meva mare si els podia tenir i em va respondre que sí, i ja fa potser tres o quatre anys que tinc aquests dos gats.

Abans també tenia gats, quan era molt petit però es van morir perquè eren molt vells.

Un dia a la Pobla de Segur amb tren


El día 20 de Març al matí, vàrem anar a Térmens a pujar al tren, que va fins a la Pobla de Segur. El recorregut és d’una hora i mitja aproximadament. Vàrem marxar de Térmens a les 9 h i 29 minuts i vàrem arribar allí a les 11 h.

Quan vam arribar allí vam anar a un prat a vora de l’estació a esmorzar, quan vam estar tots a punt vam marxar cap a museu dels “raiers” que eren els que conduïen els rais, però més que res era dels “rais”.

Els “rais” eren una mena de barques que baixaven pels rius de les muntanyes quan hi havia molta aigua, ja que sinó tocarien al fons del riu. Servien per a transportar la fusta de les muntanyes fins a les ciutat com: Lleida, Tortosa...

Primerament feien baixar els troncs sols de dalt de la muntanya, perquè si feien baixar directament els “rais” de les muntanyes es trencarien, i per aixó els feien baixar i als rius com el Noguera Pallaresa feien com una barrera perquè les fustes es quedessin agafades i des d’allí poder muntar els “rais”.

Els feien baixar directament fins a Tortosa o altres pobles o ciutats.
Varem anar cap al cap de futbol i allí vam dinar i vam jugar. Després de dinar els nens/es de 3r, 4t, 5t i 6è, vàrem anar a veure el molí de l’oli, però estava tancat i no vam poder entrar.

Després vàrem anar cap a l’ajuntament, on ens vam fer unes fotos de grup i vàrem tornar cap al cap de futbol. Un cop allí tota l’escola vam tornar cap al prat i des d’allí vàrem anar al tren, i el maquinista ens va deixar pujar a la cabina de conducció i varem tocat la botzina.

A les 6 h i 5 minuts vàrem tornar cap a Térmens, on vam arribar a les 7 h i 35 minuts. Allí ens esperaven tots els pares que en veure el tren es van ficar molt contents.

Va ser molt divertit, tot hi que no vam poder entrar al molí de l’oli, però tot i això ens ho vam passar tots molt bé i ens va agradar molt d’anar al tren amb les nostres tutores i altres mestres.


Anem a esquiar !

Els dies 21-22 de febrer vam anar a esquiar els cursos de 5è i 6è, n’hi havia alguns que no en sabien, com jo, però en vam aprendre, també n’hi havia que ja en sabien, però els van ensenyar coses que encara no dominaven del tot bé. I no sol feien esquí sinó que també hi havia alguns nens d’aquí Albesa que van fer snow-board.

També hi havia hores lliures, i era quan tots practicàvem el que havíem après aquell dia. Però si volies també anaves amb els amics a algunes altres pistes. Després baixàvem pels telecadires i anàvem cap a l’alberg, on vam dormir, sopar, esmorzar...



I el segon dia, és a dir, el dia vint-i-dos, com que ja dominàvem més les tècniques, vam poder passar-nos-ho més bé perquè com que ja en sabíem més vam poder baixar més pistes...

Quan vam haver de marxar, no volíem marxar, almenys jo, però també teníem ganes de veure als nostres pares. Quan vam arribar vam descarregar les bosses de la roba... I després vam pujar al cotxe i vam marxar cap a casa.

I així va ser la sortida a Portainé !

dijous, 26 de març del 2009

La nostra garuta

La nostra garuta és del padrí del Manel Asensio. És un corral i ens l’han deixat perquè ens hi poguéssim fer una garuta. És una mena de corral petit on hi ha un sofà, tres o quatre matalassos, una finestra petita, un pati i més coses.

Allà hi passem l’estona i ara hi hem portat un ordinador vell que ara té el Manel perquè no anava bé, encara que potser l'arreglarà i tindrem ordinador, però sense Internet. Però això no importa, perquè jo tinc molts jocs i cada vegada l'amagarem.

La garuta és del Manel, el Sergi Bo i jo. Hi solem anar després del cole, els dissabtes i algun diumenge. La garuta està molt neta perquè la tenim molt ben cuidada: l'escombrem, li traiem la pols, també netegem les canaleres, i la tenim molt ben organitzada.

dimarts, 10 de febrer del 2009

La nostra cabaneta

La nostra cabaneta esta situada darrera de casa meva. Esta envoltada d’arbres perquè i està situada en una petita muntanya. A l'estiu i a la primavera hi ha moltes flors i ara hi ha molta herba i ens hi estirem, i es meva, del Sergi Bo i del Manel Asensio.

La va trobar el Manel mentre passejàvem amb la meva gossa Laika, que és un setter anglès. Però ara no hi anem gaire perquè sempre anem a la garuta o a voltar pel poble. A la primavera i a l'estiu potser tornarem allà, l 'arreglarem una mica...

Fa uns anys aquesta cabaneta la tenien els fills de la Tresina, que ara fa de profe a 3r, la meva mare em va dir que hi pujaven sofàs vells i coses així, però s'ho van emportar tot.
Des de casa meva es veu una mica i si et saps situar bé es pot veure el que hi ha des de la cuina i des de la meva habitació.

En aquella muntanya, per petita que sigui, si no hi has anat mai t’hi pots perdre, però si ets un nen no costa gaire de sortir d'allí perquè allí hi ha moltes pedres, molts arbres i una mena de serralada ben grossa.