La bruixa de la pinta d'or

Hi havia una família que vivia en una granja on hi tenien vaques. La filla, que era ja una noia, les munyia i els seus pares anaven a vendre llet prop de Mataró. La noia tenia un promès i ell l’anava a veure a la granja, i de vegades es quedava fins el dia després. Un dia el pare i la mare van anar a vendre la llet com cada dia i el promès va anar a trobar-se amb els pares de la noia per després tornar a la granja tots junts. Va començar a ploure, la riera es va omplir, es va emportar als pares i al promès de la noia i van morir.

La noia en saber això, va decidir que no volia ni la granja, ni les vaques i ho va donar tot als pobres. Ella va anar a viure prop de Burriac amb la seva tieta, que era una mica bruixa. La seva tieta se l’estimava molt i un dia li va regalar una pinta d’or que era màgica. La noia, quan va ser gran se’n va anar a viure sola també prop de Burriac. Moltes vegades anava a unes  reunions de bruixes on les senyores que hi havien tiraven pèls de cabra per anunciar el mal temps i la Bona Dona, que així li deien, no volia que hi hagués mal temps a Argentona i els ajudava, quan les bruixes tiraven pèls de cabra perquè plogués ella feia que no plogués i en epoques de sequera reunia núvols a Burriac i els portava a Argentona. D’aquesta història ve el refrany de:

                             

                                 NÚVOLS A  BURRIAC,            

                                                       PLUJA AVIAT.

Llegenda DeLa Cabra d'Or .

Fa molt de temps hi vivia en el  castell de Carmensó un rei moro molt famós. Tenia un gran tresor d’or. Quant guanyava una batalla feia entregar tot el seu or. Com que en tenia tant va dir que li fessin una cabra d’or de mida normal. Però un dia van haver de marxar perquè no havien guanyat la  batalla. Van carregar el tresor als cavalls però quedaren rebotats de tant pes. I van decidir emportar-se la cabra pels passadissos secrets que comunicaven el castell amb el mar, fins al Port de la Selva . Diuen  que no van arribar mai al mar i que els criats i la cabra d’or es quedar atrapats en aquells passadissos. 

La nit de hallowen

 Una home que a la nit de hallowen estava molt enfadat perquè es va gastar 500 € en llaminadures .

Aquella nit es va tallar el cap i es va posar un carbassa i se l’ anava treien per espantar als nens i que no es celebres mai mes hallowen en aquell poble.

El tossal del mumur

Els  meus  familiars  em  van   explicar la llegenda del tossal de murmur ,que diu així:

Martina d’Albesa havia de fer un viatge a Balaguer.   Hi va anar acompanyada de 5 homes armats, perquè el viatge era molt perillós. El que manava l’expedició es deia Gilabert. Arnau de murmur, senyor d’aquelles terres ,era un cavaller molt cruel. L’intensió de Gilabert era passar ben apartat del seu  castell.

En aquells t temps , en aquesta zona hi havia un bosc,  a la  de Farfanya ,i allí van decidir parar-se a descansar. A mitja nit van veure la claror de la lluna i, per casualitat ,retardar la sortida. Arnau de murmur va agafar a la Martina i la tancar al seu castell quan la Martina es moria. Li tirar una maledicció. Però volta el esperit de murmur.

     

Sant Jordi

Hi havia un poble on i eren el rei, la princesa i els habitants del poble. També hi havia un drac que sempre es menjava les seves ovelles. I va bé un dia que el rei va decidir fer un sorteig per a que el drac no es menges a les seves ovelles.

Al agafar el paper del sorteig l’hi va tocar a la princesa. La princesa atemorida va dir que ella no podia que era la princesa. Però el rei l’hi va obligar.

Quan el drac s’anava a menjar a la princesa va aparèixer Sant Jordi el cavaller i va llançar l’espasa i va matar al drac. I d’aquella sang va sortir un roser ple de roses, i Sant Jordi va agafar una rosa i l’hi va regalar a la princesa.

I ara avui en dia a Catalunya celebrem el dia de Sant Jordi. Els homes regalen una rosa a les dones i les dones regalen un llibre als homes.

El tambor del Bruc

Al temps que els francesos van envair Catalunya i va haver un noi molt jove que amb un tambor va guanyar una batalla va ser així:

Els francesos estaven lluitant amb els catalans prop de les muntanyes de Montserrat, més coneguts com els Brucs, i els francesos com el seu exercit era més números i més ben armat estaven guanyant la batalla però hi havia un noi jove i ben espavilat que amb el seu tambor se va ficar a dalt de la muntanya de Montserrat i va fer repicar el tambor molt fort i els francesos al sentiu es van pensar que venia un exercit molt números català i gracies al noi van guanyar la batalla!!!

 

Sant Jordi

Hi havia una vegada un poble que havia d'alimentar a un drac.

Una vegada els i van acabar els animals i van haver de fer el sorteig i li va tocar a una princesa .

Quan el drac se l’estava apunt demenjar-la va vindre Sant Jordi i la va rescatar i de la sang del drac va sortir un roser. El cavaller li va agafar una rosa i li va donar a la princesa.

La princesa li va demanar que es quedes però li va dir que no per que ell tenia d’anar a salvar mes gent.

Sant Jordi

Hi havia una vall molt feliç i quan va arribar el drac la gent del castell  estava preocupada  per la princesa.

El drac sempre anava a la vall per menjar animals i un dia ja no n’hi havia. Despres ho van fer a sorteig el primer que va tocar va ser la princesa. La pricesa havia d’anar a davant de la cova del drac i així ho va fer i abans de que el drac es menjes a la princesa Sant Jordi li va clavar l’espasa, i el drac va morir.

I de la sang del drac va sortir un roser i Sant Jordi li va donar una rosa del roser de la sang del drac. I per això els homes els donen una rosa a les dones.

La llegenda del Serrallonga

Fa molt de temps havia un home que anava per tota Catalunya a ajudar els pobles, tot va començar li va anar així:

L’home estava treballant al camp tranquil·lament, quan de sobte van venir el rei i els soldats al poblat a cobrar els impostos. Els hi van prendre tot: joies, diners...

Aquell home va decidir robar als rics i donar-los-hi  als pobres, i així ho va fer.

Un dia de bon matí els soldats el van agafar i se’l  van endur i l’endemà el van matar, el poble estava molt trist  i van pensar que el van matar per la seva culpa i també es van sentir culpables del que havia passat. Aquest bandoler era el Serrallonga.

D’aquesta llegenda ve la dita: <<Robes més que el Serrallonga!!>>

La llegenda de Sant Jordi

Hi havia una vegada en un poble molt petit que hi havia un castell, on hi vivien el rei, la seva esposa la reina i la seva filla la princesa, i un drac que vivia a les afores del poble.

 I cada dia li tenien donar de menjar 2 o 3 animals del bestiar. Quan ja no quedaven animals, van decidir fer un sorteig i a qui li toques seria sacrificat al drac, perquè els drac se’l pugues menjar.

 I per mala sort li va tocar a la princesa, que vivia al castell. I quan l’anaven a sacrificar al drac... va aparèixer Sant Jordi muntat en un cavall blanc i amb una espasa a la mà i va matar al drac, de la sang del drac van néixer roses i Sant Jordi ni va regalar una a la princesa.

I des de llavores en aquell poble han estat  molt més tranquils sense el drac, van poder tenir més bestiar i van ser feliços per sempre.

I des de llavores a Catalunya el dia de Sant Jordi el home regala una rosa a la seva dona , novia o de vegades fins hi tot a la filla.