dimecres, 26 de març del 2008

Les meves vacances de Setmana Santa

Durant les vacances de Setmana Santa la majoria de dies he jugat pel carrer, en un lloc on hi havia sorra i hi fèiem túnels i cases, i encara que es destrueixen les tornem a fer de seguida.
Ens vam barallar amb l’Arnau, l’Andrei i en Manel perquè ells ens destrossaven els túnels i nosaltres les seves cases grans, però vam fer les paus i vam fer cases entre tots.
Uns dies he fet els deures, un dia m’he llegit un llibre sencer i al dia de la mona es quan m‘ho he passat més bé de les vacances. Han vingut uns amics romanesos perquè han fet la mona amb nosaltres. Abans de la mona, a les cassolades, vam anar a Logronyo (la capital de la Rioja) a casa d’uns amics on ens vam quedar a dormir, al costat del pis, on ens ho vam passar molt bé. Aquells amics tenien un ordinador portàtil i vam jugar als jocs que tenien. L’endemà vam esmorzar i vam marxar, va se divertit.
La mona l’hem menjat a casa i després hem anat a un parc on hi havia tota mena d’ànecs i cignes salvatges, també hi havia un camp de futbol però no ens van deixar entrar. Al darrere del camp hi havia dos porteries i vam jugar un mundial. Quan havíem de marxar no hi quedava ningú. Quan vam arribar a casa els amics van marxar. Estava una mica marejat pel cotxe. I aquestes son les meves vacances de Setmana Santa.

Les meves vacances de setmana santa

Les meves vacances de Setmana Santa han estat molt divertides, però hi han hagut uns dies que no m’han agradat gaire. Jo he jugat amb les meves cosines i amb els meus amics. Un dia m’he trobat l’Arnau Palau que jugava amb el Manel i he anat a jugar amb ells.
Hem jugat amb les bicis i amb moltes coses. Quan eren les sis jo i un nen que es deia Vili vam jugar a amagar amb les meves cosines i el meu germà.

Per les vacances hem tingut moltes deures, hem hagut de llegir un llibre i també teníem deures de català, de castellà i de més coses. Aquells dies no em van agradar gaire però els altres dies em vaig divertir molt.
El meu germà m’ha molestat molt però després d’una estona ja parlàvem. Quan faltava un dia per acabar les vacances i el pròxim dia havíem d’anar a l’escola, jo vaig estudiar una mica, vaig jugar a l’ordinador i més tard vaig anar amb l’ Andrei i la Laia a jugar per fora.
Jo crec que les vacances han passat massa ràpid.

Els pollets





L’altre dia Baix anar a la granja del meu tiet. La granja es de pollets. Ell tenia dos gossos però se li van morir, els seus dos gossos eren dòbermans però ara s’ha comprat un altre molt semblant i sempre et salta al damunt es diu Tom i un altre que es deia Jerry aquest nom el van treure dels dibuixos de Tom i Jerry, varem jugar una bona estona amb els gossos jo li tirava el pal i l’anaven a buscar ell l’agafava però no el tornava.

Desprès varem entrar a la granja, i a dos pisos i a cada pis ni podien aver mes de 1000 pollets o mes, desprès vaig agafar un pollet i el tocava era molt suau el seu pelatge i ni avia un de negre i un de gris, allí dins i feia molta calor per que i avia una caldera molt gran. Els pollets al terra i tenien palla, per veure i tenien uns piuets que baixaven duna barra que penjava d’uns fils per menjar i avia un com bueno uns quants.

Dins els coms i avia el menjar. Els pollets quan neixen tenen una mena de dent damunt del bec però quan es comencen a fer grans se li trenca i li cau. De vedades es troben alguns pollets morts al terra i els i donen als gossos.

El viatge a París, tercera part.

El dia 2 al matí vam tornar a pujar al Rock perquè va ser el que ens va agradar més. També vam pujar als cars, que eren els cotxes de “Rayo Macuin” que giraven sols i t’havies d’agafar perquè girava de cop. Vam anar a comprar un recordatori i directes a l’hotel.
A la tarda, a les quatre, ens va passar a buscar un home que anava amb un micro-bus i ens va deixar a l’aeroport de París. Vam deixar les maletes, vam mirar botiguetes i a les sis i quaranta van obrir les portes de l’avió, que s’hi anava amb autobús perquè era una altra línia.
Quan hi vam pujar no em va tocar al cantó de la finestra, però un home que tenia a la vora em va dir que no li feia res canviar-me el lloc i jo vaig dir que sí, i estava super content. Aquella nit hi havia pocs nuvols i vaig veure tot de llumetes que eren les ciutats.
Quan vaig veure Barcelona em va agradar molt perquè es veia una cosa negra que entrava cap dins, i allò era el mar. Hi havia un munt de pisos i cotxes que semblaven formigues. Quan vam aterrar vam anar a dins a esperar que arribessin les maletes, quan les vam agafar vam anar directes a buscar el cotxe que estava aparcat al pàrquing.
El viatge de tornada se’m va fer molt llarg. Al cotxe no podia dormir i cada vegada que em despertava em donava la sensació que estàvem al mateix lloc. Quan vaig arribar a casa vaig anar directe cap al llit perquè l’endemà tenia que anar a l’escola.
Jo crec que Disneyland és un lloc esplèndid: hi han botiguetes, atraccions, espectacles i moltes coses més. Si puc, algun dia m’agradaria tornar-hi. Us ho recomano!

divendres, 21 de març del 2008

El Porta, un cantant de rap



El Porta es un noi molt jove i molt simpàtic, canta unes cançons de rap molt accelerades que li agraden molt a tothom. Canta molt bé i de tant en tant “fa baralles de rap amb altres cantants” que posen música i has de parlar rap amb qui et baralles al ritme de la música. Això el Porta ho domina molt bé, perquè jo per internet les miro i sempre comença cantant el contrincant, però després el Porta es posa al mig de la rotllana de gent i li deixa ben clar que és cantar rap de veritat! Canta les cançons amb castellà tot i que ell és català. Jo tinc moltes cançons d’ell i ara anomenaré algunes de les cançons que m’agraden més:
- Nuestra historia de dos.
- Dragon ball rap.
- Cosas de la vida.
- Tetris Rap.
- Estados.
- Distancia
- Cosas de la vida
- Porque puedo
Quan vam anar al zoo de Barcelona primer ens vam trobar al Porta a l’espectacle dels dofins, després quan va acabar se’n va anar. Anava vestit de color roig amb una gorra de color roig i els pantalons blancs. Però després ens el vam tornar a trobar i li vam demanar un autògraf i ens el va firmar a tots, i a jo em va caure de primera: és un noi molt simpàtic. Per acabar ens vam fer una foto tots junts i després li vam dir adéu i ens vam “xocar” la mà. Quan vam marxar no volia deixar l’autògraf a la motxilla perquè tenia por que s’arrugués i el vaig portar a la butxaca de la jaqueta. I aixó que veieu és la firma que em va firmar a jo. Quan vam arribar a Albesa li vaig dir a tothom però no s’ho creien, però quan els i vaig ensenyar l’autògraf es van quedar bocabadats.

dimarts, 18 de març del 2008

Un dia al McDonalds


Feia dies que volia anar al McDonalds
perquè feia molts temps que no hi havia anat. Pel camí cap a Lleida, a l'entrada vam trobar al borratxo típic d'Albesa. Quan vam arribar allà al McDonalds vam fer un passeig per allà perquè han construït moltes coses. El cine, que ja hi era, i una botiga de llums i mobles que és nova. Quan vaig entra al McDonalds vaig pensar a veure què podia agafar, i m'ho vaig estar rumiant una estona. Vaig agafar un "Happy Milk", vaig demanar una hamburguesa amb fortmage, però es veu que no vaig quedar tipa i li vaig dir a la meva mare, em va dir que avui era un dia especial i que no passava res si agafava una altra cosa. No vaig agafar un "Happy Milk", vaig agafar pa amb enciam, tomàquet, hamburguesa i bacó... Després vam anar al cine a veures quines pel·lícules feien i ja vam marxar cap a casa.

dimecres, 12 de març del 2008

Un món millor és possible



La naturalesa és un lloc molt verd i que té molts arbres i flors. Però nosaltres, els homes, no cuidem el medi ambient i destruim el planeta. Tallem arbres i fem coses amb la fusta que no s’haurien de fer.

Hauríem d’aprofitar el paper més i no tallar tants boscos. Nosaltres els homes hauríem de reciclar més les coses. Si recicléssim tots les coses podríem tindre un món millor. Nosaltres quan destruim un bosc és com dir que destruim un pulmó del planeta, i per evitar aquestes coses no hauríem de fer servir tant el cotxe, anar més amb la bici i amb el transport públic.

Si no fem això la Terra no resistirà més, però si reciclem, no tallem boscos i fem servir més la bici i el transport públic així podrem evitar la destrucció de la vida de la Terra. Si ho fa nomes un home, això de reciclar i de no tallar boscos no passarà res, però si ho féssim més gent estaríem en un mon millor.

Nosaltres, destruint els boscos, estem destruim tot l’oxigen i, si no fem res per evitar-ho, no podrà viure ni un ésser viu del planeta.

Viatge a París, segona part

Vam deixar les maletes i vam aprofitar per anar a pujar a alguna atracció, no hi havia gaire cua. Davant del menjador cada dia hi venia un personatge diferent i et firmaven un autògraf i fèiem una foto. Després vam pujar al “Rock 'n Roller Coaster”, és una atracció on surt una pantalla que hi posa 3,2,1 i surts disparat per una recta a 100 per hora! Després de la recta hi ha una “voltereta” i també una rodona que sembla que estigui feta amb làser i tu passes pel mig, i això sí, tota l’estona escoltant rock. Vam pujar a moltes atraccions més i després vam anar a dormir. El dia 29 ens vam aixecar molt descansats i vam veure que feia molt vent i fred, però ens vam tapar i la veritat es que de fred no en vaig tenir gota. Vam anar a veure un espectacle de cotxes, allò va ser massa, hi havia cotxes que saltaven rampes i que disparaven per davant, les motos feien veure que es tiraven trets. Un de la moto va fer un tret a un que estava a la teulada i va caure d’uns 15 metres a damunt d’una màrfega, tan els cotxes com les motos no paraven de derrapar. Al costat mateix hi havia un espectacle que era com una simulació, eres a dins d’una nau i semblava que xoquessis amb pedres i va sortir foc i aigua alhora i ens va mullar a tots. A la tarda vam pujar a quatre atraccions per acomiadar-nos d’aquell parc perquè l’endemà havíem a l’altre parc que és molt més gran.

El dia 1 ens vam aixecar a les 7:30 i a les 8:00 ja érem al menjador a esmorzar. Quan vam acabar vam entrar a l’altre parc, hi havia un tren que el rodejava tot. Vam agafar al tren i vam anar a la zona Oest i vam pujar a totes les atraccions, vam dinar amb un restaurant que estava boníssim. Després vam anar a veure la cavalcata on sortien tots el personatges del Disney amb carrosses i va esta molt bé. A la tarda vam pujar a un munt de llocs, quasi véiem el parc amb un dia, només quedaven els espectacles però només en vam veure tres. A les 10:00 al punt va començar la il·luminació del castell i van sortir els personatges a fer un concert però ells feien veure que tocaven, ja que tocaven els altaveus.
Continuarà...

Un dia a la secla




Un dia a l’estiu, quan van buidar la secla del nostre poble, que es diu Albesa, vaig baixar amb un amic meu que es diu Manel. Quan érem a baix, vàrem anar al pont que hi ha més a prop de l’escola. Quan vàrem estar davall varen sortir un munt de truites, potser en van sortir deu o més, llavors vàrem començar a córrer però com que portàvem unes bosses de plàstic i com que no hi avia gaire aigua, ens hi vam ficar davant d’ells.

Tot seguit vàrem baixar la bossa i jo en vaig caçar un, però el Manel se li va petar la bossa, llavors varem pujar a dalt al carrer i varem anar corrent finsa trobar-les.

Ens vam trobar l’Ivan, el germà del Manel, llavors ens en va agafar un de molt gros, potser mesurava cinquanta centímetres, llavors li vàrem donar les gràcies i vàrem anar cap a buscar més peixos, però llavors el Manel en va trobar un que no era massa gran, però entre els dos el vàrem pescar. Llavors ja no volíem pujar a dalt perquè sinó encara se’ns n’escaparia algun, llavors ja era hora de marxar cap a casa a dinar, però varem quedar per tornar a pescar peixos a les tres.

Quan vaig arribar a casa li vaig donar un peix al meu gat que es deia Aslan. Quan vaig acabar de dinar vaig anar al punt que on ens havíem de trobar, el pont de les mentides. Durant la tarda vàrem pescar quinze peixos i en vaig donar uns quants al gat i els altres al gat de la meva padrina.

dijous, 6 de març del 2008

El viatge a Barcelona


Tots els nens de l’escola, el dia 4 de març vam anar a fer una visita a Barcelona.
A les 8 del mati ja teníem d’estar al col·legi preparats, tots els nens vam matinar molt.
Al primer autocar hi anaven els nens de 2n, 3r, 4t i 6è, i al segon autocar hi anaven P3 P4, P5, 1r, i 5è. Quan marxàvem els vam dir adéu a les mares. Nosaltres estàvem asseguts al darrera de tot i escoltàvem l’mp4, o la pel·lícula que posaven, però nosaltres no la miràvem. Ens dedicàvem a jugar i a contar acudits.


Quan vam arribar a Barcelona, l’autocar va aparcar a la vora del port on hi havia un vaixell immens i molt bonic. Vam esmorzar perquè teníem una gana terrible, després vam entrar al IMAX a veure una pel·lícula que és tractava del fons marí. Les ulleres eren molt grans i no ens quedaven gaire bé i feien mal al nas. La pantalla era la més gran del món, era impressionant, sort que ens vam asseure a la fila del darrera, on es veia de primera.


A la pantalla hi havia una dona que ens va tirar sorra i semblava que ens queia a damunt. Després, quan vam acabar, vam sortir a fora i vam tornar a l’autocar on ens vam trobar una revista de cotxes i ens la vam fullejar una estona.


Quan vam arribar al zoo, ens vam trobar una noia que ens va explicar tot el que feien els ocells. Després vam anar a veure la zebra, tenia un lloc immens per córrer. Vam córrer a veure un espectacle dels dofins i la veritat es que vam arribar molt justos de temps.


Van cridar a la Irene de 6è i a un altre noi, perquè sortissin a tocar els dofins. A la vora d’aquell noi hi havia un cantant de rap molt famós que es deia Christian Porta, i nosaltres tenim moltes cançons d’ell.


Quan vam sortir de l’espectacle vam dinar i el Porta se’n va anar. Després de dinar vam anar a veure molts animals perquè se’ns acabava el temps. Vam veure un goril·la que feia veure que tocava els tambors i després es posava la mà al cap i es pentinava, era més graciós. Ens vam tornar a trobar al Porta i li vam demanar una firma i una foto i era molt generós perquè ens va firmar a tots i estàvem molt contents.


Després a l’hipopòtam, a les girafes i els elefants. Desprès les foques i els pingüins però estaven una mica amagats. Després teníem moltes ganes de veure els lleons i els tigres, i a l’altre cantó i havia la pantera negra i el lleopard.


Llavors ens quedava poc temps i vam entrar a una sala en la qual hi havia serps enormes, després vam entrar a una mena d’hivernacle on hi havia dos cocodrils on la gent hi tirava diners a l’aigua i quedava molt bonic. Ens va passar a buscar l’autocar i vam pujar. A l’autocar vam mirar el paisatge i després vam parlar. Vam veure el camp que estan fent nou de l’Espanyol i després de dues hores de camí vam arribar a Albesa. Creiem que ha estat un viatge inoblidable i molt divertit.

Treball realizat per Josep Vigo i Oriol Colomina

Un llibre de misteris

Títol: Puck fa de detectiu
Autor:
Lisbeth Werner
Editorial: Toray

Resum

Aquest llibre tracta sobre Puck, una jove danesa que viurà unes aventures molt emocionants, juntament amb les seves tres amigues: l’Inger, Vaixell i Karen. I també uns companys molt bromistes, coneguts com Aldarull i Cavador. I un parell d’incendiaris de graners, també coneixeran un jove comte, la seva esposa i el vell comte. També hi coneixeran l’Annelise, la filla d’un home ric i la Lone, una jove noia a qui la Puck li solucionarà molts problemes. Una de les aventures que viuen, es quan van d’excursió i Aldarull i Cavador els gasten bromes, o quan els incendiaris de graners s’amaguen a la granja. També viuran moltes altres aventures.

Bàsquet amb un entrenador de Lleida

El dijous dia 6-3-08 va venir un entrenador de bàsquet que es deia Jordi Guàrdia. Vam fer un tres contra tres, el equips estaven formats entre els de sisè i cinquè. Els equips eren:
- Arnau de 6è, Elisabet i Andrei N.
- Laia, Dídac i Núria.
- Anna C., Anna P., Oriol i Ayoub.
- Xavier, Andrei M. i Sergi.
- Balagueró, Arnau de 5è i Jaume.
- Josep, Irene i Barios.

Vam jugar tots contra tots però el meu equip i el de l’Oriol no vam poder jugar perquè no quedava gaire temps i hem fet la final. A la final van jugar l’equip de la Laia i l’equip de l’Arnau de 5è. Va guanyar l’equip de la Laia. Després l’entrenador ens ha dit que un dia farem tres contra tres els de la nostra escola contra nens d’una altra. Ens ho vam passar molt bé i ens vam divertir molt, encara que vam perdre i vam guanyar poques partides, allò que importa és que ens ho vam passar molt bé.
Finalment, l’entrenador va marxar i nosaltres ens vam quedar a jugar al pati. Va ser un dia molt divertit i vam gaudir molt amb l’activitat.

Els vaixells


Avui us parlaré dels vaixells. Us parlo dels vaixells perquè quan vaig anar a Marroc quan havia de passar l’estret de Gibraltar ho vaig fer amb vaixell. Has d’esperar una mitja hora per arrencar perquè tots siguin a les seves habitacions o a les butaques. Quan arrenca t’avisen amb uns altaveus. A mi m’agrada arribar al port de dia perquè quan puges al vaixell i comença a moure’s sents com es desplaça, però a la nit estàs adormit i no ho sents. A mi també m’agrada de dia perquè surts al terrat del vaixell i veus com va de ràpid el vaixell. Els vaixells es classifiquen en quatre grans tipus:

Vaixells de passatgers: són els que porten passatgers.
Vaixells de mercaderia: transporten productes.
Vaixells de pesca: aquests vaixells serveixen per pescar.
Vaixells de guerra: aquests vaixells són per fer guerres.

A tots els països tenen vaixells diferents, però funcionen igual.
Hi ha molts tipus de vaixells, per exemple: vaixells de creuers, transatlàntics, transbordadors, vaixells de càrrega, portacontenidors, portaavions...
Els vaixells també tenen les seves parts, són aquestes:
Proa i popa, roda i codast, babord i estribord, coberta i entrepont, quaderna, carena i ancora.

Tokio Hotel


Tokio Hotel és el meu grup de pop rock preferit.
M’agraden perquè toquen molt bé i les cançons són molt divertides.
El Tom és el noi que m’agrada més, no sé per què però m’agrada.
Són uns nois de 18 o 19 anys que canten rock. El cantant i el que toca la guitarra són germans bessons . El cantant el diu Bill, el guitarrista Tom, el que toca la bateria es diu Gustav i després també hi ha el George.

El Bill es el cantant. Va néixer el dia 1 de setembre de 1989 a Alemanya, té un tatuatge darrere al clatell.

El Tom és el guitarrista. Va néixer deu segons mes tard que el Bill, ja que es el seu germà bessó.

El Gustav toca la bateria. Va néixer el dia 8 de setembre de 1988 a Alemanya. És el mitjà de la banda.

El George es el baixista de la banda. Va néixer el dia 31 de març de 1987 a Alemanya.

Tokio Hotel ha guanyat molts premis, alguns d’ells són:
“mejor grupo revelacion”
“mejor grupo nacional”
“mejor grupo pop nacional”
“mejor grupo extrangero”
... i molts més

Els seus albums:
- Shcrei - 2005
- Shcrei: So laut du kannst – 2006
- Zimmer 483 – 2007
- Scream – 2007

dimecres, 5 de març del 2008

Albesa, abans i ara



Estem donant els paisatges de Catalunya a Socials, i perquè sapiguem més del poble d'Albesa, a l’Anna Pérez i a mi ens van manar que anéssim a l’Ajuntament a demanar fotografies de l'antiga Albesa.

Les vam tenir bastants dies a classe, després un altre dia vam fer una volta pel poble. Quan ja sabíem quin carrer era cada un vam dir de fer un mural i tots hi vam estar d'acord: un dia vam retallar les fotografies que eren més petites i també vam anar a la sala de música a buscar un gran rotlle de paper marró.

Uns feien els títols els altres feien cartells; altres enganxaven les imatges al mural. El mural estar situat a les escales que pugen cap a quart i cinquè. Al mural hi tenim fotos d’ara amb color i fotos d’abans amb blanc i negre.
Per fer aquest mural tots els nens de cinquè ens hem esforçat molt i donem les gràcies a l’Ajuntament per donar-nos les fotografies del poble d’Albesa antic.

El viatge a Disneyland París

Quan els pares em van dir que faríem un viatge a París, a Eurodisney, em vaig quedar sense paraules, i el més bo és que hi hem anat amb avió i no hi havia pujat mai però no em feia por, només pensava en veure l’hotel i les atraccions.
I hem anat amb el Marc Balagueró i la seva família. Quan anava al cole els últims dies no me’n podia estar de dir-ho a tothom. El dia 27 estava com una moto, estava nerviós per anar a París. Tota l’estona mirava vídeos a Internet de les atraccions més fortes que hi ha per pujar-hi.
El dia 28 em vaig alçar a les 4:30, no podia amb la meva pròpia ànima, vam pujar al cotxe i no podia dormir perquè estava impacient. Quan vam arribar a l’aeroport del Prat de Barcelona vam deixar les maletes per aquella cinta i les van carregar totes a l’avió. Quan era dins l’avió vam fer dos tombs i quan és va posar a una pista nova l’avió va frenar, es sentia un munt de soroll i va fer una accelerada que el cap se’m va apegar a el seient.
A l’aire va ser guapíssim perquè vam volar per damunt dels núvols i ens tocava el sol. Si miraves avall es veien tots els núvols que semblaven que eren de cotó i que si queies t’aguantarien. L’aterratge va ser un èxit, no me’n vaig adonar perquè hi havia núvols. Vam agafar les maletes i ens en vam anar al pàrquing, on ens esperava un home, vam posar les maletes a la furgoneta i ens va portar a l’hotel de Disneyland que es deia Cheyenne..
Continuarà…

El Pau Gasol


El Pau Gasol

Avui us parlaré del Pau Gasol, un gran jugador que ara esta jugant a la NBA i que ara juga a Los Angeles Lakers.

Quan va començar de petit jugava amb el seu pare i el seu germà Marc Gasol, a Sant Feliu de Llobregat.
Abans jugava als Memphis Grizllies amb el seu amic Juan Carles Navarro on feien pujar posicions als Memphis perquè fins llavors l’equip no anava gaire bé. Però encara no podien guanyar els equips més difícils com ara Los Angeles Lakers, Detroit, Phoenix Suns i els Boston Celtics.
Fa poquetes setmanes Los Angeles Lakers es van oferir per ell. Els Memphis estaven guanyant tots els partits, però Los Angeles Lakers encara en guanyaven més i va decidir fer l’últim partit amb els Memphis. El primer partit va superar al millor jugador de los Angeles Lakers a Kobe Bryant.
Ara no es el millor jugador de los Angeles Lakers perquè hi ha el Kobe Bryant, un dels millors de la NBA, que gairebé sempre juga tan bé o millor que ell.