dimarts, 31 de maig del 2016

Les colònies 2016

Aquest any, l’escola l’Àlber d’Albesa per fi va fer colònies després de molts anys esperant-ho. Anàvem a l’observatori de Pujalt i ens hi passaríem dos dies. Les colònies van ser molt diferents de com ho esperava: passant tota l’estona jugant, i no va ser així:  vaig aprendre coses que no coneixia i que són molt interesants.
Em vaig tindre de despertar-me més aviat del normal perquè el viatge era molt aviat i havia de preparar algunes coses. El meu company d’autocar era el meu bon amic: Miqui. En arribar plovia bastant, el viatge es va fer molt curt perquè miràvem una pel·lícula molt bonica. Abans de començar vam esmorzar en una cabanya i molt ràpidament vam començar el taller de meteorologia. Vam fer experiments sobre l’aigua, l’aire... i, després vam observar el temps que feia (la velocitat i la direcció del vent, meteors, la quantitat d’aigua que feia i la visibilitat, entre d’altres.  Vam dinar a la caverna i vam jugar al joc de les cadires. Aleshores, va parar de ploure i vam sortir a fora, a jugar. La tarda em va agrada molt perquè tractava sobre la astronomia, i a jo m’agradaven molt els planetes.. Vam fer un recorregut pel sistema solar en tant sols 4 quilòmetres i vam observar imatges reals dels planetes. Al vespre, ens vam dirigir al casal de la Salle (el lloc on ens allotjàvem) vam desfer les motxilles i hi vam sopar. A la nit vam observar els estels a l’observatori a través d’un telescopi i ens en vam anar a dormir a la 1 de la nit.
L’endemà, ens van despertar molt aviat pensant l’hora que vam anar-nos a dormir. Em vaig rentar les dents i vaig fer el llit i la motxilla. Vam esmorzar i vam tornar a l’observatori aquesta vegada fèiem el taller d’energies renovables. Vam agafar l’autocar i vam anar als molins de vent i a l’abocador de Pujalt. També vam fer experiments de l’energia. A mig matí vam fer 5 minuts d’hora del pati. Vam dinar al casal de la Salle, vam recollir les motxilles i vam tornar a Albesa.
Quan vam arribar, vaig tindre temps de jugar al parc amb el Samir, que no havia vingut de colònies. Aquestes colònies m’ho he passat molt bé i ja tinc ganes de tornar-hi l’any que bé. 

divendres, 27 de maig del 2016

Les aventures de la Júlia



La Júlia és una nena que viu en una muntanya molt alta i té una colla d’amics, molt divertits igual que ella, i van en una escola molt petita per a molt pocs nens i nenes, però quan arriba l’estiu ella i la seva colla d’amics van a viure aventures.

Quan va arribar l’estiu després de l’últim dia de col·le, es van reunir tots a la casa de la Júlia i van començar a planejar el que farien a l’estiu, tots van dir moltes coses però la Júlia els mirava amb cara trista i els hi va dir – Escolteu nois, jo aquet any no podré estar amb vosaltres estaré tot l’estiu a casa de la meva tia i no ens podrem veure. Tots es van entristir per què sense ella no sabrien que fer, la Júlia era la única que proposava coses, després d’uns segons de silenci, en Jordi  va dir – I si hi anem tots a casa de la teva tia? A la Júlia se li va il·luminar la cara i una rialla li va sortir de la seva cara – És veritat com no ho havia pensat abans! La setmana que bé marxaré, els li demanaré permís a la meva tia i vosaltres els hi preguntareu als vostres pares. Tots van dir – D’acord!!.  

La Júlia li va preguntar a la seva tia per el telèfon, i de seguida la seva tia li va dir que si que com més millor, la Júlia va pensar que aquell estiu estaria ple de sorpreses i aventures, de seguida la Júlia va trucar als seus amics i els hi va dir que la seva tia estava encantada de que hi anessin i que la setmana que bé hi anirien.

Tots els seus amics estaven molt contents i els seus pares no n’estaven molt segurs però  insistint i insistint ho van aconseguir.

La setmana es va fer llarga però van poder aguantar, i finalment va arribar la setmana tan esperada, la què marxaven de vacances a casa de la seva tia.

Van pujar tots al cotxe i directes cap a casa de la tia de la Júlia,  en camí van veure que ja no hi havia muntanyes i que es dirigien cap a la costa, a la platja, i sort que la Júlia els va avisar que portessin el banyador!  En veure la platja va ser una mica estrany per què casi mai avien sortit de les muntanyes, com que no passaven calor!

Quant  van arribar a la casa de la seva tia, van veure que era una casa rural amb un hort i un jardí enorme amb una gran piscina, i abans de que truquessin el timbre, va sortir la seva tia amb un gran somriure i va dir –Hola! Em dic Anna i sóc la tia de la Júlia, estic encantada de conèixer-vos, llavors els hi va explicar, que hi havia habitacions per tots i que hi anessin a fer un cop d’ull i deixessin les maletes, que ella els hi prepararia el dinar.

Quan van acabar de deixar les maletes, van sentir una olor deliciosa que venia de la cuina, l’Anna sabia cuinar molt bé, i quan van anar a dinar els hi va parlar de la seva vida, va dir que ella és dentista i que a l’estiu no treballava, que el seu home treballava fins molt tard i que havia decidit no tindre cap fill que amb la Júlia algun estiu ja en tenia prou.

Després de dinar, van anar a el seu hort i van veure un caminet que anava cap a una caseta molt bonica que donava cap al port de seguida hi van entrar i van veure que era una casa per els pescadors, la Jana una amiga de la colla va dir – Ens podria servir d’amagatall! Tots van dir que si, però de qui ens amagaríem?

La Júlia va respondre de seguida, es veu que per aquesta costa hi viu un pescador que els hi agrada menjar-se als nens!!

Tots van fer una cara d’espantats terrible i la Júlia va dir - però jo no m’ho crec, a demés qui es pot menjar nens?

-Això es només que tonteries! Va continuar la Júlia.

Tots es van quedar més tranquils i van anar cap a casa de la tia Anna.

El dia següent van anar amb aquella caseta tan bonica i van veure un pescador que pescava en una barca ben petita.

En Marc va dir –Ostres es un pescador, i si es el pescador que es menja als nens?

Però la Júlia va dir – Es un pescador qualsevol i a més, ja us vaig dir que no existia!

Quan van acabar de dinar van anar a la platja una estona i la Jana va sentir en una casa prop d’allí – Com m’agrada menjar els nens!

La Jana va avisar-los a tots del que havia sentit i la Júlia confiada però també amb una mica de por, va entrar en aquella casa.

I... es va trobar a el seu tiet explicant un conte a uns nens petits.

La Júlia va començar a riure i de seguida els hi va explicar als seus amics i a el seu tiet i tots es van posar a riure, i el conte que explicava el seu tiet a els nens petits es deia – El pescador mentider.

La Júlia va tindre un molt bona idea i els hi va di a els seus amics –Ep! I si ens diem la banda dels aventurers!?

Tots van dir que si i des de llavors la banda dels aventurers cada estiu van a casa dels tiets de la Júlia, a viure més aventures!

 

 

excursión a Gerona

El primer fin de semana de Septiembre fuimos a Gerona a ver participar a mi hermano en su primer torneo de Hockey. Todos los participantes con sus familiares íbamos a dormir a una  casa rural rodeada de árboles. A la mañana siguiente desayunamos un bocadillo  y luego fuimos al pabellón a ver jugar los partidos de los jugadores. Entonces fuimos a ver la ciudad que era mui bonita y a comer una pizza. Para regresar al pabellón teníamos que coger tres autobuses, cuando llegamos al pabellón nos quedamos haber los partido que faltaban por jugar. Al terminar todos fuimos a cenar a la casa rural y a dormir. Al día siguiente nos levantamos muy pronto ( 8:00 h ), yo tenía mucho sueño. Después del desayuno, regresamos al pabellón. Mientras jugaban los últimos partidos, yo me fui a bañar en la piscina. ¡El agua estaba muy fría ! Pero me bañé igual era muy divertido ¡ ha ha ha! Y me puse a tomar el sol. . . Se terminó el partido el torneo repartieron los premios. Bell-lloc quedó 1era, 2on y 3 ero posición. Al  regresar a casa me quede muerta, estaba muy cansada.
Esta es mi excursión.
                   ¿Qué tal? ¿Os ha gustado?

    
                                       fin