Cada any, quan arriba el Nadal, el meu pare, la meva mare, la meva germana i jo fem uns paperets i no diem a ningú a qui li ha tocat. Aleshores quan arriba el dia 24i ens donem els regals. D’això se’n diu el “amic invisible”. Al meu pare li havia tocat la meva mare i li havia regalat una llum de nit. A la meva mare li havia tocat el meu pare, i li havia regalat una bufanda i un llibre. A la Gal·la li va tocar la seva germana es a dir, jo i em va regalar una guardiola, una llibreta i un bolso. A jo em va tocar la Gal·la i li vaig regalar unes espardenyes que s’escalfen al microones i són molt calentes. Aquest mateix dia em van donar el meu regal de Nadal: era una guitarra elèctrica!
El dia següent, que és el dia 25, ens vam aixecar d’hora i ens vam preparar per marxar a casa de la meva padrina. Allí vam menjar un vermut i canelons... i després quan vam acabar de menjar els canelons, jo vaig agafar la meva guitarra i vaig tocar cançons de Nadal i de Rock. A tots els meus familiars els va agradar molt.
El dia 26 vaig anar a casa de la meva altra padrina. Quan vaig arribar, vaig saludar a tots els meus familiars, i abans de dinar el meu pare em va dir que toqués la guitarra. I així ho vaig fer. Llavors, quan vam acabar de dinar, els meus cosins corrien a veure els regals que estaven en una habitació. Al final els vam anar a veure, però per a jo només hi havia diners. M’ho vaig passar molt bé.
El dia de cap d’any vaig quedar amb la colla del meu pare i de la meva mare. Allí m’ho vaig passar molt bé perquè vaig ajudar a preparar el vermut amb una nena que també és de la colla. Després de sopar, jo i aquella nena que es diu Naïs vam anar a dalt de casa seva i vam jugar a la Wii. Un home que es diu Joan, portava rates i aranyes de mentida i els posaven a davall dels tovallons per espantar a la gent. Quan van tocar les 12 campanades, jo, menjava “conguitos”. I no me’ls vaig poder acabar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada