Aquest dissabte he vist a la televisió un reportatge sobre el museu Guggenheim
de Bilbao i llavors m’ha vingut al cap el dia que vaig anar a Bilbao amb la meva mare, el meu pare, el meu germà i
el meu amic Jordi. Vam entrar al museu i estava ple de gent, vam comprar les entrades i vam llogar uns auriculars per escoltar les explicacions de les obres exposades a les diferents sales.
A mi em va agradar l’edifici per fora perquè semblava que fos del futur, també em va agradar de dins perquè hi havia unes sales molt grans.
Els quadres, les pintures i les escultures eren molt rares i estrambòtiques. Vam entrar en un túnel que era de cinta de precinte marró i era com una cova primitiva. A dins hi havia fotos, pòsters, llaunes de begudes, rellotges... era com una cova escombraries, i ens van dir que representava el pas del temps. I una altra cosa que em va agradar molt va ser el gos gegant de flors que hi ha davant del museu i les aranyes de ferro que hi havia al costat d’un riu. Va ser un dia fabulós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada