Quan vaig arribar allí i havia el Pau, bastant després va arribar el Marc i quan faltava poca estona per córrer va arribar el Quim. Llavors vam començar a córrer, quan vam acabar ens van donar una bossa d’obsequis en la qual hi havia: una botella d’aigua, una poma, un tros de pa de pessic, un buf, un clauer i un suc. Encara que vaig quedar penúltim m’ho vaig passar molt bé i a més vaig fer esport.
Aquest va ser el meu primer cros i he de confessar que estava una mica nerviós i, a més, era un cros en el qual havia de córrer un quilòmetre i mig i per ser el meu primer cros era una distància molt llarga, cosa que em va obligar a que a vegades corregués més a poc a poc o inclús a que em parés. Però ara he vist el divertit que és anar a un cros i al pròxim cros també hi aniré i potser als següents també.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada