Un viatge amb el meu amic Gerard

A les 4 del matí em vaig aixecar i vaig esmorzar un got de llet. El meu amic Gerard em va vindre a buscar a casa meva.

Havíem d’anar a carregar a Juneda, era una partida, que això vol dir que només havíem de carregar amb una granja o mes però no ens havíem de moure molt. Quan és dos partides has de carregar a Juneda i després a Torregrossa, per exemple.

Quan vam acabar de carregar em va trucar el meu pare per saber on estàvem, li vam dir que ara havíem acabat de carregar i ell ens va contestar que molt bé. Ell estava als Alamús i nosaltres anàvem davant seu. També ens va trucar el Laratoli, un Romanès que treballava pel Minero, (és el seu pseudònim de veritat es diu Manolo).

Estava a Tàrrega i ens va dir que no l’avançaríem a la pujada de Manresa o la d’Avinyò. Vam arribar a Manresa i el sentíem per la emissora del camió que parlava amb el Manolo, el xofer del Rubèn.

Quan pujàvem per Avinyó vam avançar al Laratoli i al Manolo i quan vam arribar a Patel S.A. vam ser els primers, vam descarregar i rentar i vam fer ruta cap a casa. Ens vam creuar amb un munt de camions gàbies, tauliners, neveres, banyeres...

I ens vam creuar amb el meu pare i vam fer ruta cap a casa. Quan vaig arribar a casa em vaig dutxar, vestir i vaig quedar amb el meu amic Jan per jugar al carrer; després van venir a sopar uns amics del meu pare que tenen dos filles i vam jugar a matar; després me’n vaig anar a jugar a l’ordinador al Metin2.

I quan van marxar me’n vaig anar a dormir. Aquell dia m’ho vaig passar molt bé.