Jo crec que la
gent tenim massa coses que no necessitem. Els adults gasten diners en objectes
que no són necessaris i si continuem així, acabarem sense diners i sobretot hem
de pensar que les famílies del tercer món (Àfrica) no poden gaudir dels
mateixos privilegis, al contrari, no es poden permetre ni deu vestits a l’any.
Crec que hauríem
d’aprendre a no gastar diners en coses innecessàries, i per exemple, no comprar
joguines si les que tenim encara estan bé, i en lloc d’això enviar les que ens
sobrin cap al tercer món (Àfrica).
Ens ho podríem
passar igual de bé sense la majoria dels objectes que tenim, però mirat d’una
altra banda podria dir que sinó hi hagués tants objectes molta gent es quedaria
sense ni una taula, ni cadires, ni televisió, ni llits, ni cotxes, ni ràdio,
ni...
Abans, en el cas del meu pare, per Nadal, un any li van regalar una poma i una mandarina i es va posar més content que un gínjol, i després va ballar amb els seus germans.
Hi ha molts nens
que volen una cosa determinada i si no la poden tenir s’enfaden i comencen a
plorar, llavors, els seus pares cedeixen a comprar-los-hi perquè els hi fa
molta pena. Això és una estratègia que fan servir moltes vegades els nens
petits.
En part, la
publicitat també en té una mica de culpa, generalment la ‘’Teletienda’’ perquè
anima molt a la gent per a què es comprin coses innecessàries i/o completament
inútils.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada