dijous, 7 de juny del 2012

Les joguines i la crisi

En aquest món els nens tenen massa. Jo penso que els seus pares els hi compren moltes coses comparat amb quan els seus avis eren petits o les persones del tercer món.

Els nens quan veuen una cosa al col·le que la porta un nen o nena, si els hi agrada ho diuen als seus pares i després hi ha pares que tenen mimats als seus fills i els hi compren com si res.

Ara que estem en crisi això ho podem evitar, podríem passar un any amb la mateixa joguina i pocs vestits i sabates? Jo crec que sí que el podríem passar. Si tu vols una cosa que has vist a la televisió o a un amic o amiga podries ajudar a fer coses a la mare, al pare, al padrí, a la padrina... així a la persona que ajudem potser ens dona alguna cosa per menjar o encara que siguin pocs diners perquè ara estem en crisi ens donaria alguna cosa. I si llavors estalviéssim i quan tinguéssim els diners que costa la joguina la l’anéssim a comprar?



Pensem que els pares i mares han de sacrificar-se i treballar per aconseguir diners, i per una joguina o un caprici no cal malgastar els diners.