A vegades també pot passar que no siguin els anuncis que facin comprar els productes anunciats, sinó que també pot ser que un nen que porta algun producte el vulguin els altres nens. Jo crec que si els nens no miressin tant la televisió, no veuríem tants anuncis i no voldríem tantes coses i igualment també seriem tant o més feliços que ara que tenim tantes coses.
També hem d’aprendre estalviar, perquè si no quan serem grans només ens quedaran les coses que ens hàgim comprat i no tindrem suficients diners. Potser hauríem de pensar que els nens d’un segle anterior no podien tenir tantes comoditats com moltes de les joguines que nosaltres tenim... i també eren iguals de feliços. Totes aquestes coses que he explicat les hauríem de pensar abans de dir que volem una cosa, tot i que els anuncis moltes coses dels anuncis que posen són mentida. Això de parar-nos a pensar no ho fem quasi mai.Als nens és als que els acostuma més a passar això dels anuncis, però de vegades també els pares els pot passar amb un vestit, unes sabates esportives...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada