El cockpit, 2a part

El sistema hidràulic (frens): El sistema hidràulic és l'encarregat d'efectuar els canvis de marxa a la caixa de canvis, la ordre es dóna des del volant. També és el responsable dels frens, si bé el circuit hidràulic dels frens davanters és totalment independent, i el circuit darrere només comparteix el líquid amb el circuit hidràulic, líquid anomenat lliga o comunament líquid de frens.


És a dir, la lliga dels frens davanters és diferent de la dels frens del darrere o del sistema hidràulic. En prémer el pedal, l'empenta s'aplica pressió al reforçador, que augmenta i transmet la pressió a la bomba, el que la fa funcionar i aplicar una pressió proporcional al circuit, que a través dels bombins, fan sortir als pistons, que al seu torn empenyen les pastilles contra el disc, frenant el gir del disc que està unit a la roda.



Cal esmentar un fet vital per al funcionament correcte dels frens, la seva temperatura. Els discos de fre, són discos de carboni, i la seva temperatura de treball operativa, comença sobre els 750 º i arriba a assolir els 1.200 º en el seu ús extrem. A la vista d'això, és vital una bona refrigeració del conjunt, que per normativa s'ha de realitzar amb l'aire ambiental.




Però hi ha un detall més que també és fonamental, quan un disc sobrepassa els 800 º es comporta de manera òptima, però si després es refreda massa (per sota de 250 º) la superfície pateix una mena de cristalització, el que els converteix en pràcticament inefectius fins que no tornin a arribar als 800 º.

Però després de "cristal.litzar" la fricció és menor i el seu augment de temperatura és molt més lent del normal, de manera que les frenades han de ser molt més llargues perquè tornin a agafar la seva temperatura òptima.


És per aquesta raó, per la qual la zona dels frens és una de les més modificades carrera després carrera, i és font de controvertits elements, com les actuals tapes de rodes que va innovar Ferrari l'any 2006 i que gairebé tots els equips han adoptat més recentment, la funció primordial és millorar l'extracció del flux d'aire que refrigera els frens.


Dipòsit de combustible: Esta situat darrere del pilot i davant del motor, dins el monocasc, però fora de la cèl·lula de supervivència, i per normativa ha de romandre íntegre després dels impactes, encara que es pugui deformar.


No existeix una normativa que específicament limiti la seva capacitat, encara que els requisits del propi disseny imposen unes tendències per les que la seva capacitat ronda els 100 litres, o més concretament, els 100 Kg de pes en ple, perquè encara que el litre de gasolina no pesa un quilo, el dipòsit buit també pesa.