Falles a Durro

Aquest any  el 15 de juny vaig anar a Durro (un poble de l’Alta Ribagorça) a córrer les falles (una espècie  de torxes molt grosses).

Aquell mateix dia a la tarda vaig veure com feien les falles.

A la nit, a dos quarts de dotze, els nens petits i mitjans  vam pujar  mig camí de Sant Quirc (una petita ermita). Llavors van encendre el foc, vam esperar una mica i vam encendre les falles.

Primer van baixar els petits i després vam baixar els mitjans a una velocitat major.

Quan vam arribar al poble vam fer dos voltes  al carrer principal mentre tothom aplaudia i  finalment vam llançar les falles a una gran foguera; mentrestant els grans pujaven  a Sant Quirc.

Quan els grans baixaven, des de la plaça si miraves a la muntanya, de tants fallers que hi havia veies una serp de foc, i en el moment que van arribar al poble a molts els hi van caure trossos de falles al terra .I aquella petita foguera que havíem encès els petits i els mitjans es va convertir en una autentica foguera de Sant Joan.  

Aquella nit hi va haver festa grossa i tots els nens i nenes érem al “tiro”de les boles. Jo em vaig quedar despert fins a un quart de quatre de la matinada.

L’endemà vam esmorzar com es fa allí dalt: una bona llesca de pa amb oli i xoriço (fet a Durro) i un got de llet.

Seguidament vam pujar a Sant Quirc  però a mi se’m va acudir que volia pujar amb bicicleta i així ho vaig fer; la pujada va ser molt dura però la baixada fins baix de tot del poble va ser molt divertida. Allí vam fer el dinar: pica-pica i carn a la brasa.

 I aquests van ser els dies més significatius.