Em vaig haver de fer el passaport allà, per
a no oblidar-me de la casa de Romania.
La casa és gran i m’agrada més perquè es
més gran que la d’Albesa i té mes habitacions, mes espai per jugar amb el meu veí que és molt petitet i que aviat es
farà gran. Ah! Que m’en descuido del meu cosí preferit, vaig anar a casa seva
i no volia marxar.
Cada dia si volies jugaves a futbol, si
volies és clar, jo hi anava perquè m’agradava .
La padrina té molt animals més grans que jo.
Vam anar a tallar herba, hi havia moltes
rates i al anar a buscar aigua, pesava mot.
Per tornar de Romania vam estar molt de
temps i estàvem molt cansat. Als nostres amics, quan passàvem per Hongria els
van regirar l’equipatge i a nosaltres no (ja, ja).Vam anar tirant i era molt
avorrit. Per fi Eslovènia, estem pel mig camí, cap a Itàlia i no m’agrada gaire
saber que ens estem allunyant de Romania.
Bé estic il·lusionat, ja estem per Italià
i aviat França, falta poc per sortir d’ Itàlia.
Ja esta estem a França ens queden 2 o 3
hores per arribar a Espanya.
Ja estem per Espanya .Estic molt
il·lusionat, però també trist perquè trobaré a faltar a la meva família de
Romania.
Ja estic a casa em sembla més gran que sempre, mai no
me n’ oblidaré de Romania
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada