Jo he anat a Isona, a un bosc on també hi havia taules per menjar-hi i un llac petit on hi havia peixos i és reflectien com un mirall els arbres del davant.
A mi aquests paisatge m’ha agradat perquè m’encanta anar als boscos i fer-hi un pícnic, passejar-hi... però el que més m’agrada d’un paisatge natural és sentir el cant dels ocells.
Hi havia un caminet marcat d’arena i tot ple d’arbres i plantes, flors, forats al terra que segurament hi vivia algun animal... també davant de la taula hi havia una petita passarel·la de fusta que si t’hi acostaves veies el llac, els arbres, del cantó i els peixos, als quals hi traves molles de pa i hi anaven nedant a tota pastilla.
Quan estava allí estava molt contenta i m’ho passava molt bé.
Després d’haver dinat, vam anar a fer un tomb pel bosc, vam recollir bastons i també vam pujar per unes escales que donaven a un mirador de fusta, des de on veies el llac i un altre llac però aquell estava a l’altre canto i a demés no s’hi podia anar.
Mentre caminàvem vam trobar una cabana feta amb canyes que algú la devia construir i es va quedar allí.
Jo recomanaria aquest lloc perquè en algun temps has de descansar i passar-t’ho bé i no preocupar-te per altres coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada