El camí era molt llarg, de quatre quilòmetres. A mi, al principi no em va costar gens caminar, però quan ja portàvem estona... tenia ganes de seure en un banc i descansar a l’ombra, però no podia ser.
La vil·la Romana
del Romeral, jo me l’imaginava molt gran, les habitacions grandioses, però quan
hi vaig arribar em vaig quedar molt sorpresa i decebuda. La cara em va canviar
de seguida, i tota l’estona preguntava:
-Això és la
Vil·la? Això és la Vil·la Romana del Romeral?
Tots em
contestaven que sí però no m’ho creia; i em vaig dir, ja que he tingut l’oportunitat
d’anar-hi i veure-ho, doncs ho aprofitaré. Gairebé tot el que deia l’arqueòleg jo
ja ho sabia, però com que el Lluís Marí ampliava molt més la informació doncs
en podia saber més coses.
A jo em va agradar
molt quan ens va ensenyar el mosaic, amb el fang i la humitat, es veia molt bé,
però a mesura que s’assecava es veia més malament.
L’excursió em va
agradar molt, i espero tornar-ho a repetir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada