Al matí vam
marxar a les set; vam arribar a les nou o a les nou i mitja, i vam començar a
caminar a les deu.
Nosaltres vam fer
raquetes, amb el Biel, la Mª Jesús, la Maria bonita i la meva mare. Quan vam començar vam anar a la vora de Durro, vam anar fins a vaques,
quant vam arribar vam pujar al telecadira i ens vam començar a gronxar, quan
vam acabar de gronxar-nos, ens vam menjar un paquet de galetes “Tuc” i una
barreta energètica per agafar forces per a la baixada. Amb les raquetes la baixada
era una mica rotllo perquè al principi, quan
vols córrer una mica no es pot, però al final ja li agafes el “tranquillo” i
pots córrer tot el que vols.
Quan vam arribar
a un punt donat, havíem d’agafar un altre camí, però vam voler baixar per allí,
quant vam començar a baixar per aquell lloc tan costerut, tot semblava molt
fàcil, però en pic vaig baixar un o dos metres, em vaig asseure de cul i vaig
començar a baixar, la neu se’m va posar a dins dels pantalons; quan vam arribar
al cotxe em vaig haver de posar a dins perquè feia molt de fred. Quan van
arribar els pares vam anar cap al
restaurant a dinar. Jo vaig menjar canelons de bolets, mmm!
A la tornada vaig
dormir, vaig llegir, vaig jugar amb el mòbil de la meva mare i amb el del
pare...
Aquesta excursió
m’ha agradat molt! Es la millor i la més curta que he fet!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada