Avui us vull parlar d’un tema bastant polèmic,
que en el passat ho va ser encara: Els videojocs.
En el passat es volien prohibir els videojocs,
perquè en alguns casos podien arribar a ser molt violents, però aquesta no era excusa, ja que
també et podia ajudar a diferenciar la vida real de la ciència ficció, i si no
ho podies diferenciar era que tenies un problema per entendre el que era i el
que és la vida real.
Si s’està molt
``enganxat ´´ a un joc mitjanament violent , et pot influir i tindre més
mal humor, barallar-se amb tothom. Mirat
d’un altra manera, et poden fer viure qualsevol cosa que en la vida real
no faries o que no hauries de fer; i això en realitat és bo.
Però per molt que t’agradi un joc, encara que
sigui el millor del món també has de sortir a fora a que et toqui el sol a la
cara, a viure experiències reals, ja que sinó el dia que vagis a la
universitat, a l’ institut, a la platja o on sigui, pots trobar-te alguns problemes
(insolació perquè estàs acostumat a
estar a casa, mal d’ulls perquè tens les pupil·les acostumades a casa teva...).
Jo estic a favor dels videojocs però com he
dit abans pots tindre problemes si
sempre hi estàs jugant. En definitiva, m’agraden però també m’agrada molt sortir al
carrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada