Al matí ens vam despertar aviat (concretament les 9:30) i vam esmorzar xocolata desfeta amb xurros.
Després vam començar a preparar la taula (ficar-hi les estovalles, també els coberts i els plats etc.)
I poc a poc van anar arribant els convidats: primer va arribar la padrina, després els tiets i cosins de Menàrguens i finalment la família de Balaguer.
Eren les dos, dos quarts de tres que ja havien arribat tots, una estona després vam començar a dinar. Per dinar hi havia canelons i ossobuco (un tall de la pota d’una vedella, d’origen Italià). De postres hi havia torrons i neules ( de xocolata i normals).Una estona després els adults van començar a fer petar la xerrada i els nens vam anar a jugar.
Tres o dos hores més tard, com es tradició a la nostra família vam començar a jugar al Monopoly, aquest any hi vam jugar: l’Aleix (el meu cosí que feia de la banca), l’ Arnau (el meu cosí que substituïa a la meva cosina gran de 27 anys), la meva mare, el meu pare i finalment jo. Primer es va rendir el meu pare, després l’Arnau, després l’Aleix i finalment jo. Havia guanyat la meva mare!
Una estona després vaig jugar amb l’Arnau a “Enfonsar la Flota”, va ser la partida més llarga que he jugat mai, ell em va enfonsar tots els vaixells (cinc) i jo l’hi vaig enfonsar tres de cinc. Però després es va ficar a riure i jo li vaig preguntar: “Per què rius?” I ell em va respondre: “Perquè he fet trampes!T’he mirat quan he tornat del servei!”, va dir entre rialles.
Una estona després els convidats van anar marxant; i així es va acabar el dia de Nadal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada