Mal d’altura és una sèrie de símptomes que sofrim al superar una altitud superior a 3.000 metres, si es fa gradualment, o més de 2.500 si ho fem de forma sobtada. La causa d’aquest "mal" és la falta d’oxigen que arriba als nostres teixits.
També pot produir-nos alteracions les baixes temperatures que solen acompanyar a aquests llocs, i la dificultat que suposa l’activitat física a causa de la pressió.
Els símptomes no apareixen immediatament, solen fer-se palesos de 4 a 8 hores després de la nostra arribada, i solen ser els següents: mal de cap, dificultat per a agafar el son, inapetència, marejos, Vòmits, i extrem cansament.
Per a evitar aquests problemes, el més important és intentar habituar-se a poc a poc a l’altura. No ascendir ràpidament. Si no s’ha fet així, pot ser que el cos no s’acostumi a les altures en unes hores, o fins i tot pot ser que sigui necessari abandonar el lloc per a deixar de sofrir-los, ja que en ocasions pot tenir conseqüències veritablement serioses com edemes pulmonars o cerebrals que impliquen l’actuació d’especialistes mèdics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada