El diumenge 13 de març vaig anar a Montserrat, el viatge s’hem va fer molt llarg. A l’autovia es veia neu: als camps, a les vores de l’autovia, a les muntanyes...Estàvem apunt d’arribar-hi i ja es veia neu.
Al arribar a Montserrat:
Quan vam arribar, anàvem baixant i pujant pels pàrquings, com que no hi havia lloc per aparcar, a la fi vam trobar un lloc. Hi havia neu per tot arreu, jo la xafava, la agafava i la tirava.
Vam passar per un carreró amb escales i com que hi havia una mica de teulada i s’acabava molt aviat, com que la neu s’estava derretint a poc a poc i goteta per goteta.
Quan passaves per allí d’avall et mullaves, i tenies que tenir compte al passar per les escales, ja que estaven totes molles de la neu.
A l’església:
Vam arribar a l’església, estaven fent missa. Jo em volia esperar a que acabessin però teníem que marxar, el meu pare i la meva mare volien arribar a casa per a dinar.
A la tornada:
Vam anar cap al cotxe, aquesta vegada, el camí ja no sem va fer tant llarg i em vaig posar a llegir un llibre del Geronimo Stilton: el viatge en el temps.
Encara quan vam arribar al poble vam decidir anar a voltar una mica i quan vam tornar vam arribar:
A dinar que hi falta gent!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada