L’altre dia m’ho vaig passar molt bé amb l’Arnau, perquè vaig anar a cal David perquè m’arreglés la Nintendo. Anàvem passejant una fura i us explicaré què vam fer.
Quan vam sortir del col·legi jo vaig deixar la motxilla a casa i ens vam anar a casa de la padrina de l’Arnau per agafar la fura i ensenyar-li al David, a veure si li agradava.
Quan caminàvem cap a casa la padrina de l’Arnau vam agafar una drecera, encara que no s’hi podia passar, però estàvem tan cansats que hi passar anar igual.
Quan ja havíem arribat, la fura (que es diu Furia) no volia sortir, i la padrina de l’Arnau ens va donar fetge (que li agrada molt) i la Furia va sortir de seguida.
Ens va costar molt, però per fi l’havíem fet sortir!
La vam lligar procurant que no se l’hi enganxes el pèl i vam marxar. A vint metres o així, l’Arnau es va recordar que s’havia deixat la Nintendo, la va anar a buscar mentre jo guardava la fura. Després vam anar directe a cal David. Em va mirar la Nintendo mentre la fura feia el ruc ficant-se per sota el sofà. Va arribar la Nuri i li vam dir que hi havia una rata, es va donar un ensurt...
Desprès li vaig deixar la Nintendo i vaig anar a casa.
Quan érem a entrenament tot era normal o almenys això crec, vam fer el de sempre: primer córrer cinc minuts, estirar i fer uns quants jocs de futbol.
Quan vaig arribar a casa estava tan cansada per aquest dia tant divertit, que després de sopar vaig acabar al llit morta de cansament.
Quin dia mes divertit!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada