El viatge a Castelló de Farfanya amb bicicleta

Un dia de Setmana Santa, ens vam aixecar i no sabíem que fer. I ens vam plantejar d’anar a Castelló amb bicicleta. Jo i el meu germà l’Albert vam dir que sí perquè en teníem ganes i al matí li havien comprat una bicicleta nova de color roig molt xula.
Hi anàvem jo, l’Albert i el meu pare, que es diu Jaume.

El primer que vam fer és tapar-nos bé del fred i el vent que bufava amb força. Després vam mirar les rodes de la bicicleta, totes tres estaven en molt bon estat. Ens vam posar el casc i vam començar a pedalar. A la vista tot era camí fins quan vam veure una baixada amb molt pendent. Ens vam aviar tots per aprofitar la costa amunt que venia després. Havíem d’anar parant de tant en tant, perquè de tant vent ens feia mal el clatell i també vam aprofitar per posar-nos el buf per protegir-nos del vent.

Vam arribar a un tros on els aspersors que estaven al cantó esquerra i el dolent és que el vent bufava d’esquerra a dreta. Primer vam pensar una mica però després vam accelerar, ens vam posar una mica molls però tot plegat va ser molt divertit. Al final faltava una baixada, un tros pla, una pujadeta i baixar la costa que dóna a casa dels tiets i del meus cosins.

Quan vam arribar a la casa dels tiets, vam descansar una bona estona i vam jugar a la Nintendo i també vaig jugar amb el Martí, el meu cosí que té uns 9 mesos. Li tapava la cara i quan li treia les mans li cridava ah! I es posava a riure.

Ja eren les dotze i havíem de tornar cap a casa. La tieta i els cosins van baixar al garatge per veure la bicicleta nova de l’Albert. Vam marxar de volta a Albesa! Tots ens vam pensar que seria un festival perquè tot era baixades. De volta ja sabíem que vindria i estàvem preparats...

Quasi no podies pedalar, feia un vent terrible i el pitjor era que ens venia de cara. A les baixades anàvem molt a poc a poc. Ja faltava poc, vam fer un últim esforç i al final vam arribar a casa que no podíem dir ni fava! Quan vam arribar ens vam dutxar i vam quedar com nous.