És curiosa, inquieta, sociable, juganera i divertida. Sí, és la fura de mon cosí!
Una fura és un animalet petitet, que per allí on li passa el cap també li passa el cos, és molt bonic. Les fures són bones caçadores de conills. Nosaltres per menjar li donem menjar especials per a fures, però hi ha vegades que també li donem fetge.
El dia 31 de març, quan vàrem sortir de classe vaig anar a jugar amb un amic meu que es diu Andrei, però li diem Andreu. Llavors ens vàrem trobar al meu cosí, que portava la fura al cotxe, la fura es diu Furia.
Després vàrem agafar la fura i vàrem anar a jugar, i més tard ens vam trobar a l’Oriol i la Laia, vàrem anar a donar un tomb pel poble. La Furia l’havia d’agafar una estona al coll perquè es cansava molt. Llavors vam haver d’anar a la biblioteca perquè havíem imprimir una cosa i jo em vaig quedar una estoneta a fora, mentre la Furia pujava i baixava escales.
Més tard, l’Andreu i l’Andrei varen sortir i vàrem anar a jugar a petaques (tazos) i mentre jugàvem l’Andrei tenia la Furia. Quan ens en varem cansar de jugar vaig veure el meu tiet que passava amb el cotxe, em va dir si volia que s’emportés la fura però jo no ho volia. Més tard varem anar a deixar-la i l’Andreu se’n va anar.
Si voleu saber més coses i curiositats sobre la fura visiteu aquesta pàgina, on també hi ha més enllaços interessants.
http://lafura.cat/suplements/furamil/ELAFURA/ELAFURA3.HTM
1 comentari:
Us u devieu passar molt be jugant. Com esta la fura? Em sembla que encara es molt juganera. Ah! l'altre dia l'oriol, el josep, el Xavier i jo vam veure el teu cosí amb la fura.
Publica un comentari a l'entrada