Nosaltres ens pensàvem que era la direcció i va resultar ser la roda, i el Carles (el mecànic) ens va canviar la roda; hi anava bastant bé, però com que ja era vellet i havíem canviar algunes peces ens en vam mirar un de nou, ens ho vam pensar durant uns dies i al final vam convèncer al pare perquè ens el comprés.
Ens va agradar molt un “Chevrolet Aveo”, ens el van deixar provar, fins i tot m’hi van deixar posar, el que em va agradar més a mi va ser que hi ha un cable usb per posar-hi un llapis i escoltar la musica que m’agrada a mi. També s’hi pot posar el mòbil i si et telefonen prems un botonet i no et fa falta deixar el volant.
Al final el vam comprar, vam arreglar papers... i desprès de quinze dies ens va arribar, ja que venia de Madrid. El divendres el vam anar a buscar amb la mare, i a ella li va fer una mica de pena deixar el “Saxo” desprès de portar-lo catorze anys, benvingut sigui i espero que el pugui portar jo.
2 comentaris:
que xulu
Publica un comentari a l'entrada