Els meus ocells són diamants mandarins i són d’origen tropical, a l’hivern les hem de posar a dalt, és a dir, a les golfes. Me’ls va donar el meu tiet.Un any van criar a tots els nius que tenen, que són tres i ens vam quedar la primera covada d’ous. La segona i la tercera les vam haver de donar a tothom que en volia. Si volien saber si eren mascle o femella li havien de mirar el bec: si era taronja clar són femella i si el tenen taronja fort es mascle.
Quan són petits no se sap si són mascle o femella perquè són tots grisos, són molt lletjos. Quan son una mica més grans ja es pot saber. Abans els teníem amb una gàbia petita però el meu pare en va comprar una altra. Els vam portar al veterinari i ens va dir que els havíem de cuidar i respectar el seu clima o es moririen.
La meva gata se’ls vol menjar però no deixem que passi, tenen un to de veu molt maco i a mi m’agraden com diuen “mec, mec”. El que hem anat fent fins ara amb ells es construir-los una mena de gàbia com si estiguessin a casa seva. Un dels meus ocells té com un bony de greix al pit, però com que és molt vell,jo crec que si el volguessin operar no aguantaria l’operació. Quan es morin els enterrarem al meu hort
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada