El gos de la meva padrina es diu Blanc. Es un gos caçador i és absolutament blanc, és molt vellet i segur que li queden molts pocs anys de vida. És de quan el meu pare era petit, és molt obedient i mai s’escaparia de teu costat.
Quan el meu pare era petit sempre l’esperava a la porta de l’escola i no es movia d’allí fins que sortia. Quan sortia del cole el portava a cavall fins a casa. El meu pare quan era una mica més gran anava a caçar i sempre se l’emportava a caçar.
Ara té uns catorze anys i per un gos ja es molt vell, és tan vell que mai es mou de l’escala del replà i quan era molt petit el disfressaven de tot amb els vestits de les nines. És el millor gos que he tingut mai a la meva vida.
Ara té uns catorze anys i per un gos ja es molt vell, és tan vell que mai es mou de l’escala del replà i quan era molt petit el disfressaven de tot amb els vestits de les nines. És el millor gos que he tingut mai a la meva vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada