Un dia, la família de l’Éric, la família de l’Andrea i jo, vam anar a buscar bolets a un bosc dalt d’una muntanya molt alta. Vam haver de passar per un camí ple de pedres, quan vam arribar vam començar a buscar, nosaltres vam anar per l’esquerra, el meu pare i el meu germà van anar cap a dalt i jo i la meva mare vam anar per baix, per baix vam trobar res de res i vam anar cap a dalt, ells tampoc havien trobat res però vam continuar buscant.No trobàvem res per en enlloc, només vam trobar uns bolets molt petits, vam anar a mirar per la dreta cap a baix i vam trobar més bolets que per la dreta, vam anar massa cap a baix i vam haver de pujar cap a dalt, va ser una mica difícil perquè estava tot ple de plantes que punxaven i herbes que ens tallaven el camí, quan vam arribar al camí vam continuar tirant i ens vam trobar a la família de l’Andrea. Ells tampoc havien trobat gran cosa; vam anar cap als cotxes a esperar a l’Éric, tot l’estona estàvem tirant pedres per un barranc (aquelles pedres anaven a parar al camí pel qual passaven). Quan van venir vam menjar una miqueta.
Vam anar a dinar prop d’un riu a l’aire lliure, no paràvem de tirar pedres al riu, jo em vaig mullar un parell de vegades però se’m va assecar en un tres i no res, l’Andrea es va mullar tota.
Quan vam acabar de menjar vam anar a un parc on i havia una tirolina molt divertida: ens hi vam tirar tots un munt de vegades, al final les mares es van animar i es van tirar i el meu pare també.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada