Aquest cap de setmana, dia 26 de gener, vam jugar un partit de futbol contra l’Almacelles, que van tercers de la lliga. Hi vam anar amb tots els pares i els amics que eren de la Noguera. A les quatre ja havíem de ser al camp de futbol de l’Albesa. Quan vam arribar-hi estàvem tots concentrats pel partit i a punt per sortir a escalfar. Quan vam sortir a escalfar primer que tot vam fer una mica de voltes al camp i després vam fer una estrella, on els jugadors fan una rodona i un va al mig, i li has de passar la pilota i anar al seu lloc. Després vam fer una mica de xuts a porteria i vam entrar cap als vestidors. Era impressionant, sempre érem dotze però aquell dia hi havia 15 jugadors. Després ens va a vindre a buscar l’àrbitre, una noia, i ens cridava pels noms i havíem dir el nom i els cognoms. Vam començar el partit i vam treure nosaltres ... Aquella àrbitre no en sabia gens, nosaltres trèiem la pilota de l’àrea i va rebotar al seu davanter i a sobre xiulava corner. El que em va agradar més van ser tots el pares perquè ens van recolzar i animar tot el partit i el que em va agradar menys va ser l’àrbitre. Estàvem tots al·lucinats amb l’àrbitre, ja que en part per culpa seva vam perdre 6-3.
Quan vam acabar l’entrenador ens va dir que havíem jugat molt bé perquè vam saber aguantar la pilota aguantar i vam tindre força oportunitats. Ens vam acomiadar tots i vam dir que ens trobaríem tots a l’escola.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Oriol, crec que aquella "dona" que feia de arbit no en sabia gens, jo no hi era, però, m'ho varen explicar quasi tot.
Oriol, tens raò aquella dona no sabia on anava. Ens va fotre molt
Publica un comentari a l'entrada