El meu poble

El meu poble es diu Albesa i, segons la meva opinió, dic que és un poble bastant bonic; té 2 parcs, un és nou perquè no fa gaire que ha estat construït i l’altre és més vell, jo crec que al nou no hi va molta gent, la gent va més al parc vell perquè encara no estan acostumats  a anar al parc nou, al parc nou hi ha un tobogan, que al vell també hi és però al nou és amb unes escales (com les dels bombers) i això és perillós per els nens petits perquè ells no poden pujar escales com un bomber, en canvi  al vell hi ha una petita rampa que s’hi pot pujar fàcilment, fins i tot hi ha un peixet i una moto, però de mentida, en aquelles 2 coses s’ho passen pipa; jo quan era petit pujant allí m’imaginava que era una moto i un peixet i que jo estava a l’aigua. 

Jo visc al costat de l’església i no sabeu el que s’ha d’aguantar cada quart d’hora, el “clong, clong, clong” de les campanes; jo perquè estic acostumat perquè si no, no podria dormir. També hi ha una plaça que es diu “Sarraïns” i es diu així perquè esta feta en honor als musulmans que antigament havien viscut a Albesa. També hi ha una altra plaça que es diu la “Pedrera”, en realitat no hi ha 1 plaça n’hi ha 3 de places la primera es per estar-hi , la segona també i a la tercera hi ha una mena de parc, jo mai no  jugo  a cap de les places, jugo o a un lloc al costat de la primera plaça, o al bosquet que hi ha al costat; al costat d’aquesta plaça juguem a un joc que es diu la “bruixa” i al bosc juguem a la nostra cabaneta.

Hi ha un altre lloc més allunyat del poble  que se’n diu la “Gravera”. Jo una vegada hi vaig anar a jugar,  a pujar i baixar, pujar era un infern i baixar era molt divertit.

A Albesa també hi ha botigues  i bars- restaurant, també una biblioteca, perruqueries i un consultori mèdic. També hi ha una llar d’infants, una  escola, una mica vella, però com que és la meva ,me l’estimo molt.

El que no hi ha és moltes indústries i per això la gent ha d’anar a treballar a fora.

Aquest és el meu poble i és molt bonic.