Sortida a Cardona

El passat dijous, 16 de maig, els alumnes de cicle superior vam anar a Cardona a veure les mines de sal i el castell.

Vam marxar aproximadament a dos o tres quarts de nou, i vam arribar allí a Cardona a les 10:30.

Quan vam arribar, vam esmorzar, feia molt fred! Quan vam acabar d’esmorzar  vam anar al lavabo, per si algú tenia alguna necessitat, perquè a les mines de sal no hi havia vàter.

Abans d’anar a les mines de sal vam anar a fer experiments en una sala. Allí vam fer cinc experiments amb sal, molt divertits, i durant aquests experiments ens van explicar que hi havia una planta única al món, que estava a Cardona, que necessitava sal per viure, que es deia “Salat Blanc”, i també vam aprendre que la sal es un mineral més aviat tou, que un vidre la pot ratllar, però la sal, en canvi, no pot ratllar el vidre

Quan vam acabar els experiments, vam anar cap a les mines de sal, però no hi vam anar ni amb autobús ni caminant, hi vam anar amb un quatre per quatre, amb un remolc amb seients al darrere.

Quan vam arribar a la mina, ens van fer deixar les motxilles en una mena d’estanteria, i ens van donar uns cascs, perquè quan estiguéssim per la mina, si ens queia una estalactita al cap, que no ens féssim mal. Durant la visita, ens van explicar que allí a la mina de Cardona, els miners van arribar a una profunditat de 1.308 metres sota terra, i com que feia molta calor els miners anaven vestits amb espardenyes catalanes, una boina al cap, i anaven vestits amb un banyador.

Quan vam acabar la visita a la mina, vam mirar una mena de pel·lícula de deu minuts.

Vam sortir de la mina, vam anar a buscar les motxilles i a deixar els cascs, i vam tornar a pujar al remolc per anar al lloc on havíem d’anar a dinar. 

En una zona de pícnic,  l’Anna la Clàudia i jo ens vam asseure en un banc a dinar. Quan vam acabar de dinar vam anar al vàter, i després vam anar a veure què passava, perquè els de la nostra escola i els d’una escola de Barcelona semblava que es volguessin barallar.

Vam acabar de dinar i vam marxar cap al Castell de Cardona, allò ara és un hotel. Quan vam arribar al castell, la Núria, una monitora, ens va explicar que fa molt temps els amos d’aquest castell eren molt i molt rics, perquè la mina de sal era seva. Vam pujar a dalt de la torre, i també ens van explicar que la torre anys enrere era el doble d’alta, que abans feia 25 metres i ara 12. 

També vam anar a la presó on tancaven els presoners; ens van dir que no els hi donaven aigua. Per menjar només els hi donaven pa sec, i quan havien de fer les seves necessitats les feien allí davant de tots!

Abans de marxar del castell vam anar a la capella, allí vam fer un joc. El Sergi de 6è era el noble; l’Àlex de 5è l’Abat Oliva, el capellà; el Marc de 6è era el Joan Llombard, un arquitecte; el Blai de 5è era l’alcalde d’Albesa; i l’Anna Barios era la Martina, una pagesa. Tots ell sí ens van representar una  història.

Quan vam marxar, vam parar a la Guissona a berenar. Ens hi vam estar 15 min., fins que vam acabar de berenar i després  vam marxar cap a casa.

M’ho vaig passar molt bé! L’any que ve hi vull tornar!