El mini-bus ens
va vindre a buscar a dos quarts de nou al parc del ``culumpios´´ i vam estar
viatjant fins a les deu més o menys . A l’arribar, vam esmorzar en una petita
plaça, i tot seguit vam anar a fer 5 experiments amb la sal, dels quals tres em
van agradar més : un per veure les característiques de l’Halita, la duresa, el
gust, el color, el tacte, etc. També vam agafar aigua salada i aigua normal ,
ho vam ajuntar i l’aigua salada es va quedar a baix per el pes de més que li
donava la sal. Un altre dels experiments va ser com separar aigua salada i bruta, per aconseguir aigua
neta ( va ser el que més em va agradar).Aquest és el procés:
primer hem d’agafar
un embut ,l’hem d’encaixar en un vas,
després agafem un paper de filtre i el col·loquem en el embut de manera que hi càpiga perfectament; després hi afegim
l’aigua i la brutícia es queda al filtre, però la sal encara està a l’aigua,
per a que desaparegui la sal hem de posar el vas a l’aire lliure amb un
recipient de vidre al damunt on es pugui quedar el aigua, quan l’aigua ja s’ha
evaporat trèiem el recipient, el refredem i ens quedarà aigua neta.
Després de fer
els experiments vam fer un ràpid pica-pica i ens va vindre a buscar un 4X4 amb un remolc que tenia
seients, per a baixar a la mina. Allò va ser molt divertit, ja que hi havia una
gran baixada per arribar a la mina.
Per entrar a la
mina ens vam haver de posar uns cascs , hi havia sal per tot arreu (òbviament):
per les parets, per el sostre i per tots el llocs imaginables; apart d’això també hi havia estalactites i
estalagmites de sal per tot arreu .
Dins de la mina ens van ensenyar com feien els forats
i ens van dir que van arribar a cavar a 1807m. sota terra per a aconseguir sal
potàssica( per a fer explosius i fertilitzants) .
Al 1990 la mina
de sal potàssica de Cardona es va tancar perquè treballar en aquelles
profunditats era molt perillós.
Al sortir de la mina
vam tornar al remolc del 4X4 per pujar altra vegada cap a dalt, però aquesta
vegada ens va deixar a una zona de pícnic per a dinar.
Quan vàrem acabar de dinar van vindre uns nens d’a prop
de Barcelona( es notava per l’accent) amb els quals ens vam barallar; ells eren
com 50 nens i nosaltres 21 però encara així nosaltres vam acabar guanyant el
que seria la ``batalla verbal´´.
Després d’aquesta
baralla vam anar al Castell de Cardona, ara transformat en un hotel. Ens van
ensenyar la cel·la, ens van explicar la història dels Ducs de Cardona, també
ens van explicar que la mina de sal era el seu tresor i altres coses. Més tard
vam jugar a un joc de rol: L’Àlex es va disfressar de catòlic , el Sergi de Duc
de Cardona, l’Anna de pagesa, el Marc d’ arquitecte llombard i jo de l’alcalde
d’Albesa. Allí hi vam representar com possiblement el duc devia aconseguir els
diners per a pagar l’increïble església que hi ha allí al costat del castell.
A les 17:30 més o
menys ens va vindre a buscar el mini-bus
i de camí a Albesa un altre cop.
En aquella
excursió ens ho vam passar molt bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada