Primer vam fer grups jo anava amb l’Ester de
5é, l’Éric i el Genís de 6è, i altres nenes i nens d’unes altres escoles.
Primer vam fer futbol i vam fer dos grups: un
grup a un camp i l’altre grup al camp del costat. Mentre jugàvem el monitor em
va dir que ho feia molt bé, perquè esclar, jo no tenia a l’Ester per xerrar.
Després
de futbol vam anar a natació, vaig estar una bona estona canviant-me. Quan ja
érem a la piscina jo havia conegut a una noia que no coneixia i que anava al
nostre grup, aquella noia es deia Maria.
L’Ester
també l’havia conegut al futbol; quan ja havíem entrat a l’aigua per escalfar-nos
una estona, vam sortir i un nen es quasi s’ofega i jo estava espantada, però ja
l’havien tret de l’aigua.
Després
ja podíem fer el que volíem, podíem: tirar-nos
al trampolins, agafar les màrfegues (especial per a la piscina), posar-nos
les aletes...
Jo m’ho havia passat molt bé. Quan ja havíem
acabat natació vaig anar als vestidors, i una nena petita m’havia preguntat que si li podia deixar la pinta, era tan mona
que li vaig deixar.
Després havia d’anar a fer dodgeball, però jo
tenia gana i havíem de dinar a les 3:00,
així que m’havia menjat una mica de palets per menjar que em quedava a la
motxilla.
Al
arribar als pavellons de l’Inpacsa , vam començar a jugar dodgeball en grups de
dos i jo anava amb els bons.
Després de dodgeball vam jugar a bàsquet,
havia fet bons amics, però no sabien gens de bàsquet. Així que vaig ser com una
capitana per a ells, era molt divertit perquè els podia manar.
Després vam fer hoquei i gairebé eren els
mateixos però també eren dolents amb hoquei, i els que a basquet anava ells
m’havien tornat la jugada, però no ho van aconseguir. Igualment van guanyar el
partit.
I finalment era l’hora de dinar. Jo estava
morta de gana, tenia una carmanyola plena de macarrons, de postres tenia una
poma i la Laia m’havia donat un “bollito”.
Quan ja havíem acabat de dinar, amb les
amigues de la Maria, la Julià i la Claudia, que eren molt simpàtiques, vam
jugar a fer curses i a coll-i-bé , també a un joc de pilota que era molt divertit...
Quan ja era l’hora de marxar cap a casa, ens
vam fer unes abraçades molt grosses i ens vam donar els nostres correus
electrònics. Jo estava trista però com que parlarem amb elles...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada