Els dies 22, 23, i 24 d’ Abril, l’equip de Bàsquet Lleida i jo vam anar a casa d’uns nens de Vilassar de Dalt. Allà esmorzaríem, dinaríem, soparíem i dormiríem a casa seva.
El dia 22 em vaig despertar a les sis de la matinada, em vaig vestir amb l’equipatge per jugar, vaig esmorzar i tot seguit me’n vaig anar al cotxe. Ja eren las sis i mitja quan vam sortir d’Albesa.
Vam tardar dos hores en arribar, ja que havíem de ser allí a les nou i quart. Tot el camí vaig estar observant el paisatge. Al arribar vam tenir molta feina en trobar aparcament. Quan vam veure un pàrquing ens vam alegrar, però estava tot ple així que el pare ens va deixar davant el pavelló i ell va anar a buscar aparcament.
Jo, la meva mare i el meu germà vam entrar al pavelló i ens vam trobar al Genís. Va dir que era el primer en arribar. Uns minuts més tard ve venir tot l’equip, i quan ja estàvem tots van venir els nens de Vilassar.
Un cop ens varem conèixer vam anar a jugar un partit contra els més bons de la nostra edat (S.E.S.E ). Tot seguit, vaig anar a dinar a casa d’en Nicolàs, que és el nen que a mi em va tocar anar a casa seva. Després amb el seu germà Gael vam anar a jugar a la Wii l’estona que quedava abans de l’altre partit.
A la tarda vam jugar contra Vilassar, després d’aquest partit, com que feien el partit de pares, en Nicolàs es va quedar, però jo com que estava molt cansat me’n vaig anar a casa seva. A l’hora de sopar vaig menjar molt bé i llavors me’n vaig anar a dormir.
El dia 23 ens vam llevar d’hora perquè a les nou teníem partit contra Boet-Mataró. Hi havia un nen que era més alt que el nostre entrenador però els vam guanyar. Després vam anar a dinar i vam jugar a la Wii fins a l’hora del partit contra Vilassar de Mar, però abans va venir la tieta del Gael perquè era el seu aniversari. Vam anar a jugar el partit i el vam guanyar.
Tots amb un bon gust a la boca d’haver guanyat els dos partits, vam anar cap a la casa d’en Nico, vam sopar i vam anar a dormir. L’endemà tot l’equip esperava impacient la final.
El dia 24 teníem descans fins a les dotze que teníem la final S.E.S.E contra nosaltres, el Club de Bàsquet Lleida Bàsquet SAD. Ja era l’hora, tots els pares ens miraven, i quan l’àrbitre va xiular el final del partit, les cares dels contrincants es van alegrar, però nosaltres també, perquè vam quedar segons.
Al acabar el partit van fer el concurs d’Esmaixades i el concurs de Two Ball. Tot seguit van fer l’entrega de premis i, finalment ,els meus pares, el meu germà i jo tots contents ens en vam anar a casa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada