Era a finals de tardor. El meu pare em va dir si volia anar a buscar bolets amb ell i jo li vaig dir que si.
Ens vam preparar i vam menjar molt alegres, estàvem buscant a un lloc humit i ben pla i vam començar a buscar i en mitja hora teníem la cistella plena. La vam anar a deixar al cotxe i quan la vam acabar de deixar i vam pujar encara més amunt i va vindre una boira que no ens vèiem i vaig començar a plorar. El pare em va vindre a buscar.
Vam deixar tot el que portàvem de bolets i vam baixar avall, avall, avall, fins al camí i vam veure una parella que portava un cotxe i els vam dir si ens podien portar fins al nostre cotxe i van dir que sí, ens vam treure les botes i el pare va engegar el cotxe i va ficar l‘aire l’aire condicionat molt calent perquè tenia molt fred.
Vam marxar i quan vam arribar a casa els ho vam explicar tot. Me’n recordo tant perquè era un dissabte molt però que molt dolent.
Vam deixar tot el que portàvem de bolets i vam baixar avall, avall, avall, fins al camí i vam veure una parella que portava un cotxe i els vam dir si ens podien portar fins al nostre cotxe i van dir que sí, ens vam treure les botes i el pare va engegar el cotxe i va ficar l‘aire l’aire condicionat molt calent perquè tenia molt fred.
Vam marxar i quan vam arribar a casa els ho vam explicar tot. Me’n recordo tant perquè era un dissabte molt però que molt dolent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada